(Garrigues) Ruta mes de desembre de 2016; 11 km; +440 -440; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vilosell, oratori Crucifici, Sant Miquel de la Tosca Participants: Biel i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 1909 es van començar les obres per portar l’aigua al poble del Vilosell. Aquell mateix any es va produir la terrible batalla del Barranco del Lobo al Marroc.
Comencem aquesta excursió al Vilosell, un bonic poble de les Garrigues. A l’edifici de l’ajuntament hi ha una font i una pedra esculpida que commemora la portada de les aigües de les fonts de Sant Miquel, l’any 1910. Hi ha tres escuts i el de l’esquerra és el de la ciutat de Barcelona. Això a mi em fa pensar que probablement la ciutat va gaudir, a l’edat mitjana, del títol de “Carrer de Barcelona”. Aquell títol permetia que els seus habitants gaudissin dels mateixos drets i privilegis que els habitants de la capital.
Entre els carrers empedrats i cases ben restaurades, arribem fora del nucli antic format per carrers en cercle que ens informen de l’antiga existència d’un poble dins de muralla. En una gran plaça hi ha l’ermita de Sant Sebastià i al seu costat una extraordinària creu de terme de cinc o sis metres d’altura de pedra d’una sola peça. Segons Coromines, l’etimologia de Vilosell prové del llatí “Villosus” que voldria dir “vellut” o “eriçat”, en un sentit figurat d’embardissat, que podria ser la situació molt probable d’unes terres ermes després de la llarga lluita amb els sarraïns.
Sortim pel carrer de la dreta de l’ermita en direcció sud i podem veure el nostre destí: la serra de la Llena. La serra de la Llena separa les Garrigues de la Conca de Barberà. El nostre itinerari anirà en direcció sud fins al vessant obac de la muntanya.
Trobem el primer pal amb rètols indicadors. Aquesta ruta segueix part del PR-C.184 i l’hem obtingut de les que publica el Palau Robert i que s’enfila fins a la Punta del Curull, dalt de la Serra, tot i que, com es veurà, al final hem retallat la caminada ja que dalt la carena se’ns ha posat a ploure i s’ha mantingut quasi fins al final.
Anem deixant camps de conreu de secà, vinyes, garrigues i màquies per la plana fins que uns quaranta minuts després arribem a tocar del torrent del Crucifici, on podem gaudir dels colors dels arbres de ribera.
La pista va pujant suaument fins a passar pel costat de l’oratori del Crucifici. Un rètol explica que l’any 1929 dos excursionistes de Reus van escriure: “El crucifix va ser trobat sobrenedant immòbil en el torrent del barranc, per un pagès. Es va creure, per la seva fixesa, que no es volia moure d’aquest indret i així es va decidir edificar l’oratori”.
Des de la finestreta es pot veure l’interior, on hi ha tres una creu sobre l’altar, de ferro, i dues més a l’esquerra (que no es veuen bé a la fotografia) de fusta. Una altra explicació diu, en castellà, que Francisco Gras va escriure, el 1909, el següent: “Un veí de Vilosell va perdre tot en el joc. Furiós va agafar una creu que tenia i la va submergir dient: ofegat ja que no m’has ajudat a guanyar el joc! I afegeix que “arrojó un salivasso a su divino rostro”. Immediatament el jugador es va veure envoltat per foc i per apagar-lo es va llençar a l’aigua. Els moliners, que van sentir els seus crits, el van ajudar i ell es va penedir de la seva profanació i després es va construir l’oratori”.
Després de l’oratori, la ruta passa a l’altra costat del torrent i es transforma en un caminet que es comença a enfilar.
En quinze o vint minuts arribem a Sant Miquel de la Tosca. Es tracta d’un indret singular i ombrívol, on hi arriba una pista i diverses fonts permeten el naixement del riu Set. Els primers documents que parlen de l’ermita de Sant Miquel de la Tosca, són de l’any 1482 i fan referència a l’autorització de l’arquebisbe de Tarragona. La llegenda diu que va ser en aquest indret en que Sant Miquel Arcàngel es va aparèixer a les tropes cristianes abans que es llancessin contra les fortificacions de Siurana. Per tant, l’ermita seria una forma de commemorar aquell fet miraculós.
Un cop hem fet la fotografia passem l’esplanada, que sempre s’omple el dia de l’aplec, i a l’altra banda un pal ens indica que hem de seguir amunt. A partir d’aquest moment caldrà fer un desnivell de 300 metres en uns 2,5 quilòmetres.
El camí té moments en que obliga a pujar per sobre de roques de conglomerat que, avui, ens obliguen a anar en compte i agafar-nos amb les mans, ja que estan mullades per la pluja de la matinada. Quan superem unes plaques inclinades, entre unes escletxes, seguim amunt, però per camí més segur.
Unes dues hores després d’haver començat arribem al coll de l’Abellar i es pot dir que ja som al llom de la serra. Aquí la ruta gira i es dirigeix a nord est que és l’orientació de la Serra de la Llena. Ja fa una estona que ens plou suaument, però aquí dalt la boira ho omple tot i ens plou més fort. Segons he trobat al diccionari Alcover-Moll, l’origen etimològic de Llena seria del llatí “lena”, equivalent a llosa. De fet una “llena” és una pedra damunt de la qual es fa foc.
Hem deixat les antenes al darrera i seguim amb les capes per la pluja posades. Arribem al pal indicador que ens diu la direcció de la Punta del Curull, però decidim seguir el camí del GR que ara gira a l’esquerra en direcció nord, al Vilosell. Si fes bon dia, des de la Punta del Curull tindríem unes esplèndides vistes de les muntanyes de Prades, del Montsant, la plana del Segre i, més lluny, la serralada Pirinenca, però amb la nuvolada que tenim a sobre no veurem res.
La baixada té trams suaus i altres més drets. Algun d’aquest trams drets es fa incòmode pel fet que amb la pluja s’hi ha fet fang i perquè ha pujat un motorista que ha deixat algun tram del terra molt arrencat i en mal estat. L’origen del conflicte d’Espanya amb el sultanat del Marroc va ser l’acord del 1906 de repartir el Marroc entre França i Espanya. Aviat van començar els enfrontaments amb les cabiles comandades per Abd-el-Krim, que pretenien expulsar l’invasor. El govern espanyol anava enviant soldats de lleva per defensar les indústries extractives formades per capital espanyol, amb la participació del rei Alfonso XIII com a soci capitalista (segons l’historiador Fernandez de la Reguera).
Aquest camí de baixada, per dins del bosc, ens apropa un altre cop en direcció a l’oratori del Crucifici.
L’any següent, el 1910, es va produir la batalla del Barranco del Lobo, famosa perquè va suposar una derrota brutal de l’exèrcit imperialista (donat que Espanya volia mantenir el que li quedava del seu Imperi). Segons historiadors es calcula una força militar espanyola de 40.000 homes i uns marroquins, en guerra de guerrilla, que no arribaven a 2000. Al final, les males decisions dels militars van acabar a més de 2000 baixes dels soldats espanyols.
Quan tornem a coincidir amb el camí pel qual hem pujat abans, hi ha un pal amb rètols indicadors. També hi ha un senyal ben clar de la prohibició de passar-hi amb mitjans motoritzats. Aquell que ens hem trobat abans i que pujava amb la moto, és evident que era un individu irresponsable. No hi he pensat però quan ens hi trobem hauriem de denunciar l'infractor (porten matrícula) al 112 (que és el procediment que indica www.agentsrurals.web).
Finalment tornem a ser al poble del Vilosell. A partir de la conquesta de Siurana, el 1153, el Vilosell en va dependre i l’any 1177 es va començar a construir el castell del Vilosell. El Vilosell també es va veure afectat pel la guerra dels segadors, la guerra del francès i les guerres carlines.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15695125