Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cubelles Rocacrespa

(Garraf) Ruta 1309 el 15/02/2021; 10,5 km; +87 -87; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cubelles, mas el Salze, riu Foix, masia Figueras, Rocacrespa.   Participants: Vinyet, Anna i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 30.

 cmapa1309 cperfil1309 

FA ANYS: El document més antic que amb seguretat fa referència a Cubelles és del 999.

DSC00237 Cubelles   Avui no podem sortir massa lluny pel confinament comarcal. Estem a Cubelles i anirem fins a un petit nucli conegut com Rocacrespa. Passem per la plaça de Santa Maria on hi ha una escultura de ferro, obra d’Àngel Cabús del 2002, que duu per títol ‘Homenatge a l’11 de setembre’.

DSC00238 Sta Maria

 

 

 

 

 

 

 

 

   A tocar hi ha l’església de Santa Maria. L’edifici de l’església probablement ja existia al segle XIII però no se’n conserva cap vestigi. La factura actual és del 1737; el campanar data del 1765. Sovint pensem que el cristianisme ‘és’ el catolicisme i no és així, per tant va be conèixer una mica més. L’Església ortodoxa siriana es va separar de la bizantina després de les discrepàncies teològiques en el concili de Calcedònia (any 451). Aquella separació coincidia amb dos mons lingüístics: els bizantins d’Anatòlia occidental que parlaven grec i els de la regió oriental que parlaven arameu, la llengua de Crist (tant l’una com l’altra són moviments d’origen cristià). L’Església oriental, perseguida pels emperadors bizantins (tal com escriu William Dalrymple) es va refugiar e les muntanyes de Tur Abdin i 300 monestirs van mantenir les litúrgies en arameu original. En segles propers les autoritats turques van donar el cop de mort. Si el segle XIX les comunitats comptaven amb 200 mil membres, l’any 1990 només se’n comptaven 4000.

DSC00241 Carrer de la Pau 2

 

 

 

 

 

 

 

   A prop hi ha la bonica i recollida placeta de la Pau amb diverses imatges pintades a les façanes. L’any 999 el comte Borrell va vendre el terme a Gombau de Besora i es fixaren, per primera vegada, els seus límits territorials; aleshores abastava des de Calafell fins a la Geltrú, i des de primera línia de mar fins als dominis del castell de Castellet. Això representava uns 60 quilòmetres quadrats en total.

DSC00240 carrer de la Pau 1   Una altra vista de la mateixa plaça mostra el que suposo que són els gegants de la vila i tambéuna imatge de Charlie Rivel.

DSC00242 retol

 

 

 

 

 

 

 

 

 Seguim en direcció nord fins que deixem els carrers i les cases i trobem un pal amb uns indicadors. Segons Josep i Magí Miret i Mestre, el sentit de la paraula ‘cubelles’ seria un clot o concavitat a terra, sepultura o recipient utilitzat per contenir oli o aigua. Per la seva banda, Moran, Batlle i Rabella interpreten que és un derivat femení plural de ‘cubell’ en el sentit de ‘cup’.

DSC00244 Trams de carrers

 

 

 

 

 

 

 

 

   Seguim, de moment, un carrer o carretera asfaltada, sense trànsit. Tota l’excursió passarà per carrers d’urbanitzacions o per boscos, alternant-se. Per cert, ara fa quasi 120 anys que Luis Cernuda, durant el cop d’Estat de Franco, va anar a València amb el Govern de la República i després a l’exili; primer a Gran Bretanya, després EUA i després Mèxic, on va morir el 1963. El poeta, nascut a Sevilla el 1902, havia escrit “Terra nadiua, més meva quan més llunyana”. Així que el poeta intimista i nostàlgic, mai no va poder tornar.

DSC00246 Trams de bosc   Però en general, serà una caminada tranquil·la i amb poc soroll, durant aquest dia tapat, però sense vent ni pluja.

DSC00247 Conreus

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   A l’esquerra veiem uns camps conreats i faig una foto ja que no en veurem gaire més.

DSC00248 Senyals

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Part del camí seguim uns senyals grocs, dels que acostumen a posar els Consells Comarcals o les Diputacions quan senyalen camins.

DSC00249 Parasit

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Dins del bosc trobem aquestes curioses boles verdes del plasmidi “Candidatus Phytoplasma”. És un microorganisme que viu dins les cèl·lules d’altres organismes. Conegut com empelt de bruixa, quan s’implanta acostuma a produir un grup arbori molt dens en forma de bola, com un bonsai natural.

DSC00251 Passera riu Foix

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Hem fet quasi uns 4 km i el camí haurà de passar per sobre del gual que veiem i que permet travessar la llera del riu Foix, avui sense ni gota d’aigua. Parlant de paràsits, ve a la memòria el que va dir el diputat de UPyD Carlos Martínez Gorriarán que va acusar, l’octubre de 2015 (‘elmundo.es’) a la seva companya d'escó al Congrés Irene Lozano de buscar-se "una menjadora confortable" a l'fitxar pel PSOE de Pedro Sánchez. "La vocació de tot paràsit polític, viure dels ximples", va emfatitzar.

DSC00252  Mas el Salze   Al revolt que trobem, uns cent metres més endavant, hi ha el mas El salze. El Molí del Salze pertanyia a la jurisdicció de la Quadra de Rocacrespa. És una masia situada a tocar de la carretera de Vilanova a l’Arboç i de la riera. La masia apareix documentada el 1570 i el molí el 1593. El 1650 el molí era propietat dels Rovirosa. Actualment s’hi troben alguns vestigis al darrere del mas.

DSC00255 Entrem a Rocacrespa. pas particular   Finalment i després d’una curta i suau pujada arribem a Rocacrespa. Deixem a la dreta el bonic mas de Figueras. El veïnat de Rocacrespa consta esmentat el 977 com a quadra separada del terme de Cubelles i durant el segle XII va donar nom a un llinatge de cavallers. Etimològicament, probablement prové de cresta punxeguda o roca o puig amb cantells.

DSC00256 Rellotge de sol

 

 

 

   És un sol carrer i cases als dos costats que formen un conjunt compacte i ben cuidat; molt agradable. A l’entrada hi ha un rètol de indica “Propietat privada”. Seguim pel carrer amb la intenció de saludar a algú i presentar-nos; setanta metres més endavant s’acaba amb la última casa, la Rovirosa. Un gos borda una mica i s’acosta a olorar-nos. Una senyora surt de la casa i parlem una bona estona; entenc que és de la família Rovirosa, nissaga que després de molts segles encara habiten a la masia. És agradable parlar amb la gent del país. Ens explica que van molt en compte amb la gent que hi entra perquè a vegades han tingut algun ensurt. Nosaltres, però, tenim aspecte de bona gent. El veïnat és un conjunt de sis edificis civils i un edifici religiós, la capella de Sant Jaume. La primera referència escrita és del 977, en l’escriptura de venda del castell a Sant Esteve de Castellet. El 1232 la quadra es citada formant part del terme de Cubelles en un Reial Privilegi. Al 1570 apareix esmentat en un testament vinculada a Jaume Rovirosa, un avantpassat de l’actual família Rovirosa, que encara està vinculada a Rocacrespa.

La casa fortificada o castell de Rocacrespa es va enfonsar el 1636, precisament 4 anys abans que comencés la Guerra dels Segadors, guerra que té l’origen en els problemes de Felip IV de Castella i III d'Aragó i Catalunya, que necessitava recursos per fer front a la política expansionista dels Àustries a Europa i va engegar, el 1626, un programa encaminat a obtenir impostos dels regnes no castellans de la monarquia, tant en homes com en diners. Era l'anomenada Unió d'armes, que atemptava contra el règim constitucional català i arrossegava els catalans a les guerres exteriors hispàniques. És la història de Catalunya: l’actitud dels monarques de segell espanyol (fossin Àustrias o Borbons) que incomplien el seu jurament de respectar i defensar les constitucions catalanes.

DSC00259 La capella   Després tornem a baixar fins a l’entrada on seiem en un pedrís per menjar una fruita. S’ha de ser molt respectuós amb la gent que viu en els poblets i mai deixar-hi restes de res. Al davant hi ha una capella dedicada a Sant Jaume (i anteriorment a Sant Gabriel) que té a la llinda la data de 1556, feta construir probablement per Gabriel Vilanova, senyor de Rocacrespa en aquella època.

DSC00260 Tornant prop del Foix

 

 

 

 

 

 

 

 

   Després anem tornant seguint més o menys la mateixa ruta que hem fet abans. Per cert, ahir hi va haver eleccions al Parlament de Catalunya. Un bon anàlisi figura avui escrit per Bernat Deltell que conclou “l’independentisme arriba als 74 diputats (+4) i obté els millors resultats de la història, supera el 50% dels vots, l’unionisme no pot sumar de cap manera, l’operació d’estat amb Salvador Illa fa fallida, Ciudadanos a punt de la desaparició, el feixisme es treu la careta amb Vox... els tribunals que no poden frenar l’independentisme, i els grans grups de comunicació que continuen sense entendre res de la nova realitat. Per confirmar que l’independentisme ha assolit un nou èxit només cal llegir què diu la premsa estrangera (“l’independentisme encara ha pujat més en aquests comicis”)… i les lamentacions de l’espanyola!”. Això, també és història.

DSC00261 Artistes sota la C-32

 

 

 

 

 

 

 

   Cap el final, es passa per sota de l’autopista C-32 on una parella estan pintant un gran mural amb lletres artístiques. Una altra estona parlant amb ells i després seguim cap al final, on acabarem dinant al restaurant Armengol. Afegeix Deltell que el PSC és avui només una marca, ja que el partit ha deixat d’existir per ser un pur apèndix del PSOE. Ni catalanista ni d’esquerres ni republicà; espanyolista, al servei de l’Íbex35 i monàrquic. Així és el nou PSC. Per cert, va donar suport al 155 i a la operació per forçar empreses catalanes que posessin els domicilis socials fora de Catalunya. Com pensen trobar feina pels seus fills i nets els votants del PSC si el seu partit fa fora les empreses d’aquí?

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cubelles-rocacrespa-65868238