(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Garraf) Ruta 1296 el 18/12/2020 (publicada 1/1/2021); 8 km; +43 -43; 2,5 hores. Excursió passejada amb el següent itinerari: Vilanova i la Geltrú, Jaciment ibèric Darró, Platja Sant Gervasi, Platja Llarga, Cubelles. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. IBP: 21.
 |
 |
FA ANYS: De l’any 1644 és la primera referència documental de l’ermita de Sant Gervasi.
Aquesta és la primera que publico el 2021. Encara estem confinats comarcalment, així que a fer sortides properes. Avui una senzilla caminada des de Vilanova i la Geltrú fins a la platja de Cubelles i tornada. A Vilanova, al final de la platja, hi ha aquest jaciment ibèric conegut com Darró.
Els arqueòlegs han deixat evidència dels canals que portaven les aigües residuals des de les cases fins a mar. El conjunt de Darró es troba al final del passeig marítim de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. Comprèn dos jaciments arqueològics que, en alguns indrets, se superposen: un poblat ibèric, ocupat entre mitjan segle VI i mitjan segle I aC, i una vil·la romana, fundada cap al 50 aC i abandonada, com a mínim, el segle VI de la nostra era. El poblat iber, que ocupa el turó de Sant Gervasi i una bona part de la plana litoral al llarg de la platja de Ribes Roges era un dels més importants a l’àrea cossetana i la vil·la va anar agafant empenta fins esdevenir una de les més remarcables de la Tarraconensis durant el Baix Imperi Romà.
Segueixo el sender GR-92. Es passa pel davant, sobre la sorra, d’aquesta construcció que formava part de les bateries de costa. Durant la Guerra Civil, la ciutat va comptar amb nombroses posicions defensives utilitzades per vigilar la costa davant d'un hipotètic desembarcament de forces franquistes. Les construccions més habituals eren nius de metralladora d'uns tres metres de llargada per 1,5 metres d'amplada amb una entrada lateral i dues espitlleres amples per on poder fer foc de metralladora davant d'un grup nombrós de soldats enemics, com podia ser el cas d'un desembarcament. Aquest el búnquer 412/3 a la platja dels Capellans i Punta de Sant Gervasi.
El sol es va aixecant per entre els núvols d’aquest matí agradable perquè no fa el vent fort que ha fet durant els dos últims dies.
Tota la ruta va en direcció sud-est a tocar de mar, sovint trepitjant sorra i també roques; millor anar ben calçats.
Mirant les roques que trepitgem podem endevinar la geologia del Garraf, sovint pedra calcària, amb moltes punxes i forats i de tant en tant algun estrat de conglomerat. Aquells mateixos anys de meitat del segle XVII, concretament el 1659, es signava el Tractat dels Pirineus, a l’illa dels Faisans (al riu Bidassoa), pel qual Felipe IV de Castella (i III de Catalunya i Aragó) cedia a Lluis XIV de França els territoris de la Catalunya Nord. Així Catalunya va ser desmembrada i fraccionada i va perdre el Rosselló, la meitat de la Cerdanya, Capcir, Conflent i Vallespir.
Mentre caminem, si hi ha onades, sentirem fortes bufades. Els bufadors es fan perquè hi ha forats que arriben a la part baixa de la roca on s’hi ha format una mica de cova i l’onada, quan hi arriba, pressiona l’aire. Així passa avui, tot i el mar tranquil. Per cert, del que dèiem, sorgeix una pregunta ¿perquè Felipe III el sobirà de Catalunya (ja que Catalunya era independent -com també ho eren Castella i Aragó-) va acordar això il·legalment? Doncs perquè va pactar mantenir les possessions de Flandes. Perquè diem “il·legalment”? Doncs perquè el monarca català estava sotmès a les Constitucions i a les Corts catalanes (que havia jurat complir) i ho va incomplir.
Arribo a la platja Llarga de Cubelles i un cartell informa d’algunes de les espècies vegetals i animals que acostumen a aprofitar aquest medi natural tan especial. Per acabar la referència històrica del segle XVII-XVIII ¿què més va passar? El reial decret francès del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francès continua essent l'única llengua oficial, i l'única que es fa servir en l'ensenyament públic. Per descomptat, el rei va enviar al sud el seu exèrcit per ocupar el territori. Deu ser ben certa la nota que corre aquests dies per internet i que diu: “Si l'exèrcit no parla la teva llengua, ets un país ocupat."
Algunes mates primes de borró viuen a la sorra d’aquest ambient salobre i amb pocs nutrients. Tota l’estona se m’ha fet present que ja no es veu la xemeneia de la tèrmica. Cubelles ja no té al seu horitzó la icònica xemeneia de la central tèrmica del Foix. Els treballs d'enderroc de la central del Foix van començar a mitjans de l'any 2017 i van acabar el mes d’abril del 2019. La central tèrmica, que es va construir el 1975, va deixar de funcionar el 2015, tot i que des del 2010 ja ho feia de manera molt limitada. Respecte de la llengua, el rei francès Lluis XIV també va deixar escrit que “L’ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa". No és d’estranyar que entre 1707 i 1719 en els Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya (1716) i Sardenya (1719), s'hi prohibeix l'ús oficial del català. Felip V de Borbó era nét de Lluís XIV de França i pensava igual. Però el més trist és que el monarca espanyol Juan Carlos I va dir, l’abril del 2011, que “A ningú se li va obligar mai a parlar el castellà”, fet que va desfermar una tempesta política a Catalunya i al País Basc.
Ja es comencen a veure les construccions dels blocs de la platja de Cubelles. De Cubelles he trobat una dita tòpica, d’aquelles que sovint inventen els pobles proper amb mala intenció, diu així: A Cubelles, cul i mamelles; segurament ni és veritat ni els hi deu fer gràcia. Clar que de Vilanova he llegit: Vilanova i la Geltrú, rics, rocs i rucs. Cap poble se’n salva.
Arribo fins al Club de Mar de Cubelles i ara ja començo la tornada després de seure una estona en un banc de cara a mar i menjar una fruita (el confinament obliga a tancar els bars a les 9:30). Des del 14 d’octubre del 2019 els polítics catalans estan condemnat a la presó. El diari ‘elnacional.cat’ publicava aquest novembre passat que “els presos polítics independentistes condemnats per l'1-O han recordat aquest diumenge que part d'ells compleix avui 1.000 dies a la presó”.
Un cop he arribat a prop de les cases del Racó de Santa Llúcia, passo per sota de la via de tren i, seguint els pals indicadors, continuo pels camins que van paral·lels a la costa per l’interior. Les construccions que hi ha formen part de la raconada radicada on finalitzen les roques de l'Aiguadolç i comença la platja del Prat. L'indret va prendre el nom de la capella que existia en el paratge. Santa Llúcia també és el nom de la punta roquera que hi ha entre el mar i la línia fèrria, lloc on es va bastir una gran fortificació durant la guerra.
A prop del final deixo a la meva esquerra la casa Villazul on hi ha la capella (o ermita) de Sant Gervasi. Estem dalt del turó d'Adarró, a ponent de Ribes Roges. Aquesta capella està avui situada dins del recinte de la propietat de Villazul. La documentació més antiga que l'esmenta és de 1644 i ha donat el nom a tot l'entorn natural: la muntanya, el camí, la platja i el torrent. L'ermita va ser adquirida, l'any 1912, per l'advocat vilanoví Joan Ferrer Nin, que la va restaurar i reobrir al culte. Però actualment, segons ‘poblesdecatalunya.cat’, l'actual família propietària, Díaz Ibáñez, n'ha fet una darrera restauració l'any 2009. Cal afegir que a la capella s'hi veneren sant Gervasi i sant Protasi, advocats contra la pesta, no només a Vilanova sinó a tota la comarca.
Finalment torno a passar pel costat del jaciment iber, abans de tornar al lloc on he deixat aparcat el cotxe. Potser que digui que aquest final de platja, a l’extrem de ponent de Vilanova i la Geltrú em porta a la memòria que l’origen medieval de Vilanova va ser el de Vilanova de Cubelles. Imatge, aquesta, que vaig intentar transmetre en les escenes inicials del llibre “Marmor Maris” (Quorum Llibres, 2018).
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilanova-i-la-geltru-a-cubelles-gr92-63170736