Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Pere de Ribes, Mas La Coma, Can Barba, Can Sidro, Can Ramonet, La Masieta, el Castell

(Garraf) Ruta 1213 el 24/05/2020; 6km; +125 -125; 2 hores.   Excursió primera del desconfinament, organitzada amb el següent itinerari: Riera de Ribes, Cementiri, Mas La Coma, Can Barba, Can Sidro, Can Ramonet, La Masieta, Castell, església vella, Mas del castell.   Participants: Maria, Anna i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 cmapa cperfil 

 FA ANYS: La Coma era propietat d’Eulàlia Quadras l’any 1717.

DSC06118 Inici

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Després de varis dies fent sortides pel terme de Ribes, avui he quedat per fer la primera crònica d’una sortida durant el procés de desconfinament del Covid-19. Aquest virus que s’ha escampat ens ha servit per descobrir que una senzilla caminada curta per entre bosc pot ser el més extraordinari i emocionant que ens pot passar.

DSC06119 Ribes de la riera i coves    Comencem per la riera de Ribes on podem observar les ‘ribes’ de terres vermelloses formades, fa anys, per la riera en aquest pla d’acumulació de sediments provinents dels turons que hi ha en direcció al Garraf, a Canyelles i a Olivella.

DSC06123 Coves

 

 

 

 

 

 

 

 

    A les parets sedimentaries s’hi poden observar uns forats, unes coves artificials. Estem a la confluència del torrent de La Coma amb la riera; les coves o mines havien estat tancades amb portes i excavades a l’argila i si no ho dic malament aquest indret es coneix com la Timba del Ralet. Com que per l’entorn hi ha va haver una petita indústria rajolera que aprofitava l’argila, algunes van servir per desar-hi les eines i atuells. Amb els anys algunes van ser refugi de gitanos i rodamons. A mitjans del segle passat (segons Joan Virella i Bloda; “Habitacles Trogloditics”) es van fer més llargues i van servir per a la producció de xampinyons.

DSC06124 Vista del castell    Caldrà traspassar la riera, avui que no porta aigua, i pujar l’altra banda, de cara al castell, per deixar el cementiri a l’esquerra.

DSC06127 Davant dun garrofer

 

 

 

 

 

 

    Enfilem pista en suau ascens en direcció nord. Aviat podem veure la considerable profunditat, a la nostra esquerra, del que deu ser el Torrent de Can Puig, però sé que més enllà baixant del Montgrós hi ha el Torrent de l’Espluga o Esplugues. El nom prové del llatí ‘spelunca’ i té el significat de coves o forats produïts als estrats verticals; així que probablement tot el territori deu haver aprofitat i ampliat cavitats naturals produïdes per l’aigua. Passem pel costat d’un garrofer que ens mostra el seu bonic i treballat tronc; sembla un braç potent ple de nervis i lligaments.

DSC06131 Can Coma    Arribem al davant del mas de Can Coma. És un conjunt format per quatre cases, dues que miren a llevant i dues a migdia.

DSC06132 Can Coma i Can Barba i Manetes

 

 

 

 

 

 

 

    Aquestes quatre construccions que, avui, semblen formar un únic conjunt, són habitatges independents. Pel que jo sé reben els noms de La Coma, Can Barba i d’En Manetes. No sé el nom de la quarta. La més antiga és La Coma, una heretat que se sap documentada ja al cadastre de l’any 1717, època en que era propietat d’Eulàlia Quadras. En aquell segle sembla que constava de set cases que duien els noms de Can Barba, Can Soques, Can Guillet, Can Tió, Can Monjo, Can Puig i Can Fèlix (segons consta documentat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, de la Direcció General del Patrimoni Cultural - wikiloc). La Núria Martí Pagès (“Masies i masovers de Ribes”) explica que va parlar amb en Josep Barba i Puig, del qual la seva mare era Mercè Puig Guillaumes i les seves experiències han quedar escrites pel futur en el llibre esmentat.

DSC06135 Font del Zidro

 

 

 

 

 

 

 

 

    Des de Can Coma, seguim per un caminet evident, ens ascens, de cara a nord fins a la Font d’en Sidro, avui amb molta aigua. Suposo que aquesta font es deu formar amb l’aigua que baixa pel torrentet que prové del Puig dels Sumidors. Es tracta d’una font ribetana molt coneguda pels jubilats del poble que hi van caminant per ‘estirar les cames’. Aquesta font va ser de molta utilitat durant uns anys per la casa de Can Barba.

DSC06136 Una estranya construccio

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Uns metres més enllà el camí gira i segueix avall, direcció sud. A la nostra esquerra tenim una bonica vista de Can Coma i en els camps, ara plens d’herba, destaca una curiosa obra que sembla un estrany ésser amb petits ulls. La Maria, amb qui avui fem petit grup, diu que s’havia dit que la feien servir els propietaris per fer-hi relaxació. No ho sé, però aquí queda escrit.

DSC06140 Can Ramonet

 

 

 

 

 

 

 

 

    Poc més avall, a la dreta hi ha Can Ramonet, que és un conjunt de varies construccions. El mas compta té forma de L, on part dels edificis es destinaven a la producció del vi. Des d’on estem no la veiem gaire bé, però com que ara es fa servir com a casa rural puc dir que el volum principal consta de planta baixa, pis i golfes; de fet com la majoria dels masos grans. S’estima que els orígens del mas deuen ser del segle XV i la major part de reformes i expansió es deu situar entre el XVII i el XIX. He trobat (blog de ‘sixtemoral’) que Can Ramonet i Can Sidro constituïen una unitat i era coneguda com el mas Estevans. El segle XIX, quan la propietat va passar a mans de Ramon Matas, va agafar el nom de Can Ramonet. Com a mas Estevans està documentat des del 1422.

DSC06143 Can Sidro    A l’esquerra tenim el bonic mas de Can Sidro. Diuen que el nom probablement prové de l’Isidre Carbonell, que hi devia viure dins del segle XVIII. La desfeta del 1714 va fer perdre molta documentació històrica i sembla que la que s’ha trobat prové del nomenclàtor del l’any 1860. Tot i amb això sembla que cap el 1847 havia estat propietat de Josep Mata. Tot i que busco informació per aquí i per allà, he de dir que la meva font d’inspiració és el llibre que ja he esmentat de Núria Martí Pagès.

DSC06149 La Masieta    Hem seguit una pista asfaltada fins a una travessera de terra. Cal girar a l’esquerra i allà mateix hi ha La Masieta.

DSC06151 Unes portadores

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Al davant de la casa hi ha unes portadores que expliquen per sí mateixes la historia de la dedicació del territori a la vinya. Antigament, la Masieta formava part de la finca de Can Ramon i es s’anomenava així perquè era la hisenda petita de la propietat. Segons consta en el llibre d’Apeo de l’any 1847, la casa pertanyia a Josep Antoni Querol i Planas i estava dedicada a l’elaboració de vi en les varietats Cabernet, Merlot i altres.

DSC06153 Un garrofer immens    Un altre garrofer immens, aquest amb un perímetre força considerable, ens permet una altra foto.

DSC06154 castell i esglsia    Ja veiem el campanar de l’església vella i la torre del castell. Seguim el camí que davalla suaument i que forma part del GR.92 i és conegut com Camí del Sidro.

DSC06155 Portal esglsia vella 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        La portalada de l’església. Devia ser originalment la capella del castell. El castell consta documentat el 5 de setembre del 988 (fa 1032 anys) esmentat com ‘castrum Espicopale’. Per tant era el castell Bisbal de Ribes, quin senyor era el bisbe de Barcelona. El document, en pergamí escrit en llatí (com era habitual), es conserva a l’arxiu de la catedral de Vic. Val a dir que els anys 1662-1678 es va bastir una església d’estil barroc sobre una capella primitiva. La construcció va ser amb pedres del recinte fortificat: castell, muralla i l’antiga capella romànica. A la façana de migdia es troba el portal de les ànimes, d’estil renaixentista, rep aquest nom perquè era on finalitzava el camí de les ànimes i és on es troba l’escut més antic que es coneix del municipi.

DSC06156 Masia del castell

 

 

 

 

 

 

 

 

    L’any 1910 la parròquia es va traslladar a l’església Nova. Al costat hi ha la que es coneguda com Masia del Castell, està construïda paret amb paret amb l’església.

Cal afegir que a finals del segle XVII, mentre es bastia l’església d’estil barroc sobre la primitiva, el Principat de Catalunya seguia sent una nació independent i per tant disposava de Corts, orgues de gestió (com La Generalitat o el Consell de Cent) i tot el seu compendi de lleis i constitucions. El paper internacional de Catalunya, a la mediterrània, era molt important i aquell mateix segle encara es van crear els Consolats del Mar de Niça i de Malta. Catalunya comptava amb uns 80 consolats de mar, el més antic de tots va ser creat el 1063 a Trani.

DSC06158 Baixant de la torre    Baixem pel carrer fet amb còdols de riu, fins a les cases del que havia estat l’origen del poble i on, en una petita construcció, hi havia situat l’ajuntament. La torre està situada en un emplaçament peculiar des del punt de vista geològic i al llarg de la història ha tingut diversos usos. He d’afegir que, en temps més moderns, és coneguda per haver estat la residència del ballarí, coreògraf i estudiós de les castanyoles, José de Udaeta.

DSC06161 Pi de la Palanca   L’excursió es va acabant. Ja som dins del poble i passem la Palanca i el pi monumental del mateix nom.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-pere-de-ribes-mas-la-coma-can-barba-can-sidro-can-ramonet-la-masieta-el-castell-49832520