(Garraf) Ruta el 2/12/2018; 14 km; +250 -250; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Canyelles, Can Simó, Cogullada, ermita Sant Joan de Viladellops, Viladellops. Participants: Biel i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: A Viladellops passarem per la finca Desvalls, de l’antiga família d’Antoni Desvalls, qui va defensar el castell de Cardona el 1714.
Comencem a Canyelles. A primera hora està tot molt tranquil, però s’anirà omplint perquè hi ha totes les parades a punt per la Fira de Santa Llúcia de cada any. La primera nota documentada de l’indret de Canyelles és de fa 1026 anys (del 992) on es parlava del límit de Viladellops i se sap que formava una quadra depenent d’Olèrdola, que era anterior (930). Canyelles (com també Canelles, Canellas, Cannelles) prové etimològicament del llatí ‘canna’ amb el sentit de canya. És a dir indret de canyes petites; canyissar que devia formar-se a la Riera de Canyelles.
Travessem el poble i seguim el torrent de Cal Deus en direcció sud-oest. Al davant hi ha la Serra de la Cogullada, amb el punt culminant: el Puig de l’Àliga, discret cim de 464 metres.
Cap el segle XIV Canyelles era possessió dels Marquet i sembla que devia disposar d’una torre de guaita i que a partir del nou Senyor es devia construir el castell; castell que consta documentat l’any 1478 ja en possessió Francí Ferrer, cavaller tarragoní.
Toquem només una mica la gran urbanització de les Palmeres i girem a la dreta per passar pel davant de Cal Simó, una casa que s’utilitza com hotel allotjament rural.
A la façana hi ha un bonic rellotge de sol, amb la següent inscripció: “Cal Simó Bon Sol, Bon vi, Romaní i Timó”.
Anem comentant que avui passarem per Viladellops una propietat dels Desvalls. Cal saber que Antoni Desvalls i Vergós (1666-1724) quan va començar la Guerra de la Independència de Catalunya (Guerra de Successió per Espanya), va estar del costat de l’arxiduc Carles. Va rebre el títol de marquès de Poal el 1706 i es va encarregar de la defensa de Barcelona i de la campanya de 1711 per la defensa de Cardona. Després de la pèrdua de la guerra davant de Felipe V, va anar a l’exili a Viena.
Més enllà, en direcció nord, Cal Vidal.
Sempre per pista còmoda seguim, suaument, amunt.
Per cert, cal dir de Desvalls que una de les batalles que va guanyar va ser la de Talamanca. Vam fer una excursió per l’entorn d’on es va produir aquella batalla. Es pot llegir a la crònica a: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/51-talamanca-volta-de-la-batalla
A tocar de la Cogullada, un carrer porta el nom de Carrerada Reial i al fons veiem l’alterosa església d’Olèrdola. La carrerada Reial és un dels camins més antics del poble que encara es poden seguir parcialment. Als Països Catalans encara es poden identificar, encara que pràcticament en desús. Generalment enllacen els prats dels Pirineus amb les terres més baixes, les quals havien de tenir espais destinats a la pastura. Aquestes vies són conegudes també com camí ramader o cabanera; o pas ramader a la zona pirinenca occidental; lligall o lligallo, a la regió de l’Ebre i a l’àrea septentrional del País Valencià; a la resta del País Valencià es coneix com assegador.
Hem passat per sota de l’autovia C-15 després de 6,8 quilòmetres després de començar. Un parell de revolts, pista asfaltada i en 1,5 quilòmetres arribem a Viladellops.
A la dreta, abans d’entrar-hi, hi ha l’ermita de Sant Joan de Viladellops, que és una petita capella romànica que consta des del segle X i va pertànyer a Sant Pere de les Puelles, de Barcelona. Tal com la veiem ara és el resultat d'una consolidació i reforma parcial del segle XVII.
Una mica de fruita i d’ombra i una foto; és el que toca a mig camí. Per cert i per perspectiva històrica afegim que just aquell mateix any 930 es calcula que Castella va tenir el primer comte. Lleó i Navarra ja existien i Catalunya també es gestionava independentment amb comtes des del 874. Espanya, per descomptat, no existia; tampoc Portugal ni Itàlia i, per exemple, Luxemburg es calcula de 963.
Ens endinsem al nucli. Al davant veiem la Torre. L’origen del poble és del 930 i la torre de defensa estava vinculada al castell d’Olèrdola.
L’edifici del darrera mostra un reixat. Quan seguim endavant arribarem a l’edifici principal de la Família Desvalls que disposa d’un arxiu que ofereix la història de Catalunya a través de l’arxiu de la família Desvalls, un dels més rellevants de l’alta noblesa catalana. L’arxiu conté més de 5.000 documents (pergamins, imatges, plànols i dibuixos) d’un període de temps que va del 981 al 1983. Es tracta de documentació essencial per conèixer diversos episodis claus de la història de Catalunya i d’Espanya. L’arxiu conté documents d’un elevat valor històric i simbòlic com la Capitulació de Cardona, la darrera fortalesa en rendir-se a l’exèrcit de Felip V, el setembre de 1714.
Abans però podrem descobrir aquesta cel·la curiosa amb aquest personatge, que se’l veu molt desnodrit. Viladellops és un dels quatre pobles que conformen el municipi d'Olèrdola, situat a la comarca de l'Alt Penedès; hem passat del Garraf a l’Alt Penedès una estona. Aquest és un indret objecte d'investigacions paranormals a causa de les restes humanes que es van trobar enterrats pels voltants del conjunt de cases. Com a prova d'aquesta troballa, a les ruïnes situades a l'entrada del poble hi trobem un esquelet.
Totes les construccions estan en perfecte estat de manteniment. Aquest edifici, en concret, és el de l’Arxiu de la Família Desvalls, tal com ho indica una placa a l’exterior, que hem comentat abans.
Hem deixat el nucli de Viladellops i seguim cap al sud, a l’Altrabanda. Per sobre dels nostres caps deixem Cal Jaume. Ara seguim direcció sud. Cal afegir respecte de la guerra de 1714 que segons explica Josep M. Torres Ribé (en el seu documentat llibre "Felip V contra Catalunya", trobat a ‘racocatala.cat’): ell va ser "el primer sorprès" per l'amplitud de la troballa i pel "to de premeditació i exhaustivitat" destructora que denoten uns abundantíssims testimoniatges "escrits des de la naturalitat del qui se sap vencedor". Si algú podia posar en dubte els clàssics relats catalans de la desfeta, des de Castellví o Bruguera a Sanpere i Miquel, ara la paraula la tenen els mateixos espanyols. I realment no queda dubte de la magnitud de la tragèdia. En les seves missives a la cort madrilenya, la plana major borbònica no amaga les intencions ni els estralls del que, a la vista d'una documentació tan aclaparadora, Torres Ribé qualifica de "guerra d'extermini" basada en l'aplicació del terror tant a la rereguarda com a la Barcelona assetjada, tant en la guerra com en la postguerra.
Han quedat a la nostra esquerra les construccions abandonades de l’antiga pirotècnia Igual que l’any 1994 va explotar amb 20 tones de material explosiu dins de les instal·lacions. Després arribem ja a les vistes de Canyelles, absolutament saturat, el poble, de cotxes. La Fira de Santa Llúcia és molt important i durant dos dies rep més de 75.000 visitants.
Hem intentat buscar el pas per sota de l’autovia, però queda tallat i desfem el camí per passar per la rotonda dels cotxes. Val a dir que la situació entre Tarragona, Barcelona i el Penedès (com a via d’accés al centre de Catalunya) va provocar que el poble es ressentís dels conflictes bèl·lics; així, el 1714 va patir les terribles represàlies dels filipistes i l’espoli després de la pèrdua dels drets i la independència de Catalunya. També amb les posterior guerres monàrquiques d’Espanya (com la Guerra del Francès) tingué gairebé sempre guarnicions d’un exèrcit o altre, amb el negatiu impacte econòmic i social que això representava.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/canyelles-can-simo-cogullada-ermita-sant-joan-de-viladellops-viladellops-31021047