(Garraf) Ruta el 28/01/2018; 15,5 km; +350 -350; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pere de Ribes, can Lloses, can Pere de la Plana, Fondo del Querol, Cova Negra, Riera de Jafra. Participants: Anna, Biel, Josep, Montse, Cristina, Isabel, Miriam, Antonia, Xavi i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: De l’any 1624 consta documentada la masia de l’Almirall de la Font, dins del Garraf.
Comencem a Sant Pere de Ribes aquesta excursió a la que s’han afegit set amics de l’últim viatge al Sahara. Travessem els carrers del barri original del poble, en direcció nord-est. El nucli originari de la vila anomenat Sota-ribes constitueix una imatge perfecta del Ribes medieval. Format al voltant de l'antic Castell de Ribes o de Bell-lloc, del segle X, es situa dalt d'un petit turó i en destaca la seva torre de defensa en forma cilíndrica. Posteriorment, el barri es va desenvolupar 1,5 quilòmetres més a llevant per sobre de La Costeta, aprofitant els masos que s’hi van desenvolupar (Pau Artigues, Palou, Montaner, Giralt,...) que és per on nosaltres estem passant.
Deixem a l’esquerra la bonica casa de Can Giralt, tancada amb el seu conjunt de construccions que presenten una certa imatge d’abandó. Can Giralt és una masia del segle XVIII formada per un conjunt d'edificacions a l'entorn d'un pati central. L'edifici principal té el coronament sinuós de la façana, típicament barroc. Can Giralt és també coneguda amb el nom de "Casa Roja"; a la part superior hi ha un rellotge de sol i una obertura ovalada. Al cadastre de l'any 1730 hi figura la casa de Joseph Giralt del Palou. Amb el pas dels anys va esdevenir una propietat agrícola important, dedicada especialment a la producció de vi.
Després de creuar les cases d’El Palou Alt ens dirigim, pel voral de la carretera d’Olivella fins a la pujada que va a Can Lloses. La urbanització està formada per dos sectors: el de can Lloses i el de can Marcer de la Penya. En ambdós casos els noms provenen de masies.
Hem seguit sempre en direcció nord-est per aquesta urbanització pendent d’urbanitzar fins a un punt (ho veureu seguint el track) que el gps s’aparta dels carrers i segueix un camí a l’esquerra on hi ha una cadena i rètol (pas particular). Recomano seguir el carrer per on anàvem ja que aquest camí particular està barrat en varis punt i s’embrossa molt.
Quan arribem un altre cop al carrer (que hauríem d’haver seguit al principi) veiem a l’esquerra la gran casa de l’Almirall de la Font. Aquesta gran casa, procedia dels Almirall del Carç (segons explica Pau Roig Estradé) i consta documentat des del 1624, encara que Núria Martí explica que ja existia el 1592. Al seu davant hi ha una font molt antiga que és la que dóna el nom al mas. Després del 1980 va ser remodelada per utilitzar-la com hotel i activitats de casaments i actes. L’arquitecte, David Correa, va fer una bona feina respectant l’aspecte original de masia. Estem al camí vell de Ribes a Olivella.
Estem a Can Pere de la Plana. Una altra urbanització que ens rep amb aquest rètol on diu que els carrers van ser urbanitzats entre els anys 2005 i 2007 “Pel Veïns”. I això significa que com que les urbanitzacions no han estat encara assumides per l’ajuntament, han estat els veïns els que s’han ocupat d’urbanitzar aquesta part i ho deixen ben clar en el cartell.
Sortint de la urbanització, en el que havien estat terrens de Can Berenguera, hi ha un gran i tranquil parc de jocs infantil, on ens aturem a menjar una fruita i uns ganyips.
A partir d’aquest moment ja ens endinsem al bosc. Estem entrant al Fondo del Querol. És una zona de boscos molt ben conservada. Penso que com que querol, queralt, carroig, Queralbs... provenen de ‘quer’, amb el significat de roca o penyal rocós, un ‘querol’ devia ser una roca destacada però no massa alta.
Tot i que baixem podem gaudir del paisatge de l’extensió del Parc Natural del Garraf. Al centre de la vista les cases que es veuen han de ser Plana Novella i la torre que s’identifica, blanca, a l’esquerra del conjunt, probablement deu ser el Palau Novella, on actualment hi ha el monestir budista del Garraf.
El camí es fa estret i pedregós, però no és incòmode.
Aquell mateix any 1624, que dèiem, el monarca de la península Ibèrica era Felipe IV. Rei de Castella, Lleó i sobirà per títols diversos de la resta de nacions o estats de la península, fins i tot de Portugal. Per perspectiva històrica diguem que el seu regnat va estar marcat per haver posat al poder a Gaspar de Guzmán, comte-duc Olivares, que es va posar a reformar la monarquia per unificar-la i castellanitzar-la en tots els àmbits.
Fa uns 5 quilòmetres que caminem. De tant en tant un replà aplana el camí i després segueix baixant.
Respecte de Felipe IV i com que la castellanització afectava als drets i normes d’altres terres, va veure com s’aixecaven en forta revolta Catalunya i Portugal i també altres països de la monarquia. En el cas de Catalunya, l’aixecament es va produir per les males relacions amb la Generalitat i el Consell de Cent i quan les Corts Catalanes es van negar, el 1626, a col·laborar amb la Unió d’Armes en el conflicte amb França. Va ser un rei que, en morir el 1665, va deixar la monarquia hispànica inserida en una forta crisi financera, política i de relacions exteriors.
Fa una mitja hora que hem baixat des del Fondo del Querol, hem començat a girar en direcció sud i ara trobem la cruïlla del GR.5 i del GR.92-4, Nosaltres ara seguirem aquesta variant del GR.92.
Parlant de crisi, diguem que també ara els diaris diuen que la té el Regne d’Espanya. Vicenç Relats, al Diari de Vilanova, destacava ara fa un any com la Cambra de Comerç de Barcelona presentava un informe que centrava la crisi d’inversions en infraestructures a Catalunya fins al 2016 (la data de l’informe). On s’afirmava que Catalunya, aportant quasi un 20% al PIB espanyol, només havia rebut un 5% anual de les inversions.
Ara seguim la llera pedregosa de la Riera de Jafra i a l’esquerra, enfilats a la paret, hi ha dos forats com dos ulls negres: són els Forats de Bori.
Per concloure el tema (que també és història present) l’article concreta: “L’Estat prioritza infraestructures costoses en territoris poc poblats i amb poca demanda (tren alta velocitat i aeroports) i rescats discriminatoris (banca), mentre deixa de banda inversions urgents en zones productives com les de Rodalies a Catalunya o el corredor mediterrani ferroviari.
Certament, la manca d’inversió de l’Estat és un fre a l’economia catalana i a les empreses que operen a Catalunya, tal com argumenta el president de la Cambra, Miquel Valls”.
Pel camí es poden veure roderes de carro. Aquest devia ser un camí de bast d’anys passats. Seguim propers a la riera de Jafra. Aquesta riera que s’omple torrencialment amb fortes pluges, està seca quan no plou. Prové de Begues on conflueixen les rieres de Carxol i del torrent de la Vall Ximosa, també recull aigües de diverses zones del Garraf. Finalment desemboca a la riera de Ribes, al sud de la població.
Els pals indicadors sovintegen i ens condueixen fins a la Cova Negra. La Cova Negra és un forat pel qual s’hi pot entrar (convé portar frontal o llanterna) i s’endinsa uns 25 metres dins la muntanya. Els primers 8 metres es fan amb una certa comoditat, després ve un replà i segueix una gatera que obliga a estirar-se al terra i passar per bifurcacions i forats; al final hi ha una petita sala de 5 metres d’alçada i uns 10 metres de llarg.
L’interior és estret i fosc. L’única foto que m’ha sortit menys malament (i no està gaire bé) és aquesta. El primer cop que va ser explorada i se’n va deixar constància va ser el 1956 i ho van fer membres del museu Víctor Balaguer. S’hi va trobar una destral de basalt, una placa de pissarra, un fragment de molí, elements d’un collaret de variscita, diversos sílex i un ullal d’os. Totes aquestes troballes corresponen al segle III aC.
Parlàvem d’història present, de la manca d’inversions a Catalunya i de l’impacte que té en contra de l’activitat econòmica i de treball (des de fa anys). Els partits de dretes del 155 (PP i Ciudadanos) ja s’entén que els hi sigui igual; però el PSC (confederat amb el partit d’esquerres PSOE) què hi diuen: sembla que tampoc no diuen res per la situació de manca d’inversions. Fa difícil d’entendre gent amb sentiment socialista que pensin així.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-pere-de-ribes-fondo-del-querol-cova-negra-riera-de-jafra-22336677