(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Garraf) Ruta 1316 el 4/3/2021; 7 km; +250 -250; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: La Pleta, Pla de Querol, avencs, Campgràs, La Morella, Garraf. Participants: Anna G i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. IBP: 34.
 |
 |
FA ANYS: El gran casal de La Pleta és de l’any 1894.
Deixem el cotxe a l’aparcament de La Pleta, on hi ha el Centre d’Informació del P.N. del Garraf i que avui està tancat. La Pleta és un edifici modernista que havia estat propietat de la família Güell i es va construir per a corrals de bestiar l’any 1894; s'atribueix a Francesc Berenguer i Mestres. Avui és oficina del Parc del Garraf.
Al davant de la magnífica masia hi una curiositat: la poc habitual agulla per sobre la gran cisterna d’aigua que hi ha, que sembla una xemeneia. Aquesta agulla, si ens hi fixem, veurem que té un tall perpendicular en tota la seva altura i a dins s’hi pot veure un cable i també una peça rodona; es tracta d’una sistema amb una boia, a l’interior, que fa pujar o baixar la peça rodona (el testimoni) i d’aquesta manera informa del nivell d’aigua. Per cert, recordem que una “pleta” és un lloc tancat on s’hi pot recollir i tancar el bestiar, prové del llatí “plicta”.
Estem a uns 350 metres d’altitud. De moment seguim la carretera amunt, en direcció nord, en terreny que planeja i es coneix com Pla de les Basses Roges. Aviat a la dreta hi tenim el Puig Vinyals (382m), que quasi no s’identifica de tant planer com és.
Faig una foto per fer evident la flora del massís. Hi podem observar: 1) margalló; 2) ginebró; 3) llentiscle; 4) romaní, i 5) càrritx, una planta que està envaint el massís i allà on s’hi fa l’amo acaba ofegant les espècies locals (jo li dic “herbota maleïda”, amb perdó dels botànics); el nom correcte és càrritx ("Ampelodesma mauritanica").
Trobem diversos senyals de GR pel camí i també d’altres diferents. És important anar pels camins senyalitzats ja que el massís per aquesta part que avui caminem és plena d’avencs. Si es va amb nens cal tenir-los molt controlats (i potser anar per la pista) i evitar que puguin caure per algun d’ells que, sovint, costen de veure ja que queden emmascarats per la vegetació. Jo, mirant els que estan censats pel ICC (al mapa topogràfic detallat), n’he pogut comptar 38 propers a la ruta que avui fem, però n’hi pot haver més, que no hagin estat identificats.
 |
 |
 |
Un rètol ens parla de les aus que durant l’any s’estan al Parc. La primera foto mostra un Bitxac comú, un Botxí i una Cogullada fosca. La segona una Perdiu roja, una Tallereta cuallarga, una Mallerenga carbonera i un Tallarol capnegre. La tercera foto està dedicada als rapinyaires: una Àliga cuabarrada i un Falcó pelegrí.
Tot i el dia emboirat podem seguim anant en direcció nord.
Per cert, hem trobat pel camí un rètol que indicava una desviació a la dreta a l’avenc Emili Sabaté amb el següent advertiment: “Avenc amb concentració baixa d’oxigen. No hi baixeu, és perillós”. De fet, un treball a ‘espeleologia.cat’ parla de la hipòxia i del treball que es fa des del 2002 per controlar la situació de perill dels avencs. En el seu estudi surten 14 avencs amb poca quantitat d’oxigen al Garraf i 6 al Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
La ruta que seguim passa a prop de diversos avencs, com aquest conegut com Avenc de la Sílvia. Un avenc de boca estreta i uns 12 metres de fondària.
Després un indicador ens informa que aquest és l’avenc de l’Asensio. Va ser descobert per Antonio Asensio membre de l'AEEF (Agrupació Excursionista d'Etnografia i Folklore) el gener de 1957. De fet, l'Asensio volia batejar l'avenc amb el seu renom, Avenc d'en Pipa, però els companys el van convèncer de posar el seu nom real.
Més endavant, per entre aquest bonic camí, trobem l’avenc dels Llambrics. Aquest consta com un altre dels que hi tenen poc oxigen. Per cert, com sempre i per situar-nos en la història, cal recordar que el 1874 (20 anys abans de la construcció de La Pleta) es va donar a Espanya la Tercera Guerra Carlista, el cop d’estat de Manuel Pavia (el general que va entrar a cavall dins del Congrés) i el pronunciament del militar Martínez-Campos (que va provocar la restauració de la monarquia borbònica). Uns anys moguts.
La part oriental del massís és formada per una banda contínua de gresos i conglomerats vermells que origina una façana acinglerada, des del castell d'Eramprunyà fins a Cervelló. Aquests materials, daten del Triàsic inferior. La major part del massís, però, és integrada per calcàries i dolomites del Triàsic mitjà i del Cretaci.
Estem a dalt de La Morella (596m), amb una gran creu de ferro negre. El cercle que te em fa pensar en una creu celta, però els radis que surten ja no tenen res a veure. No sé el sentit o significat que li van voler donar. La celta sembla que s’ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, els quatre vents, el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts), etc. Potser aquesta vol ser també una cruïlla de camins?
Hi ha una gran taula d’orientació que ens permet identificar el que la vista (en aquest dia fosc) ens ofereix. Diguem que avui, segons el calendari, és el dia de Sant Casimir, hereu de la corona de Polònia i de Lituània. No es va voler casar i es va mantenir cast; també, per devoció, va fer un excés de dejunis i mortificacions (‘wikipedia’) que van afectar la seva salut. Es diu que el pintor que pintava el retrat del sant havia pintat una mà dreta sostenint un lliri però va voler corregir-la, pintant-ne una altra. Quan va voler esborrar la primera, no va poder fer-ho: cada cop que ho feia o que pintava a sobre, la mà original tornava a aparèixer. Per això, aquest sant es representa amb dues mans dretes i una esquerra.
Ens fem una fotografia davant del vèrtex geodèsic. Afegim que Sant Casimir va tenir sort ja que encara té la categoria de sant. Recordem que l’any 1969 va ser un mal any pels sants. El Vaticà, va treure el ‘títol’ a més de quaranta. Entre ells, un de molt conegut com Sant Cristòfol que sent el patró dels conductors i viatgers, ara ens hem quedat sense protector. Altres que es van quedar aparcats del santoral, encara que se’n respecta la devoció, van ser Sant Valentí, Santa Tecla, Santa Juliana, Sant Jordi, Santa Verònica, Santa Úrsula i entre d’altres també Santa Bàrbara, així que ja ho sabeu, quan troni i llampegui no cal que demaneu per Santa de les tempestes.
Tenim una panoràmica d’una part del massís del Garraf. Sabem que el Parc està situat dins de Serralada Litoral Catalana. El Parc presenta una superfície de 9900 ha. El cim més alt és el Puig d’Agulles (on hi vam estar el passat mes de febrer) amb 653 metres d’altitud. La Morella, on avui pugem, és el novè en altitud (del Parc natural) amb 595 metres, però el més alt del massís del Garraf. Forma part dels 100 Cims de la Feec.
Baixant tornem a veure el que havia estat un immens abocador i que es va clausurar. Actualment afronta la fase final dels treballs de clausura i restauració paisatgística, que es preveu que puguin culminar aquest any 2021. També han finalitzat pràcticament els drenatges perimetrals (que es veuen a la foto), i queda pendent la connexió de les xemeneies de gasos.
Seguim avall en direcció a La Pleta, els margallons magnífics ens parlen de natura i vida, però la magnitud dels desastres ecològics perpetrats al massís del Garraf és tan gran que la protecció oficial ha representat poc més que un pegat fet a corre cuita. Aquesta ha fet molt poc i ha arribat massa tard per posar remei efectiu a l'estat avançat de degradació del Garraf, ja que l'explotació massiva de les pedreres, com la de Vallcarca, entre altres, i la urbanització dels vessants dels marges, com els de la vora de Sitges i de Castelldefels, encara continua.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-pleta-campgras-la-morella-garraf-67102439
Si vols fer una altra excursió pel Garraf: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/1002-plana-novella-riera-carxol-burigues-cova-fumada
Comentaris