(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Conca de Barberà) Ruta cultural 1274 el 27/10/2020; 4 km; +22 -22; 2 hores.   Visita del monestir de Poblet.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 cmapa1274 cperfil1274 

FA ANYS: El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 d'agost de 1150, fa 870 anys.

DSC08818 Plaa Ramon Berenguer IV   L’aparcament és al costat de la carretera, fora del recinte del monestir. Davant de l’accés al recinte hi ha la plaça de Ramon Berenguer IV. Josep Pla, el 1980, va escriure: “¿És possible d'imaginar-se'n un de més variat que Poblet? Poblet tendeix a subratllar les qualitats. Tot és net, polit i té una naturalitat elegant. No hi ha res vulgar, ni adotzenat, ni estrany. Tot és ordre i pau. Des d'un punt de vista exterior, el monestir sempre sembla igual.»

Planta Poblet

   A la dreta l’oficina d’Informació i botiga. Aquí comença la visita. El monestir, a més dels edificis que l’envolten, està format per diverses parts com es pot veure al plànol. Estem a punt d’entrar en un recinte que es va construir sent sobirà català Ramon Berenguer IV i només feia 13 anys del compromís matrimonial amb Petronila d’Aragó. A la ‘Hispania’ d’aquells temps, a més de Catalunya i Aragó, hi havia altres nacions com Navarra, Lleó i Castella. La nació més antiga va ser Astúries, però per raons familiars es va acabar concentrant, amb Galícia, en el regne de Lleó.

DSC08820 Pati i capella Sant Jordi

   Encara hem de caminar per un altre espai fins a una altra porta. Al costat hi ha la capella de Sant Jordi, promoguda personalment, i des de Nàpols, pel rei Alfons IV el Magnànim (era Alfons V d’Aragó i III de València); concebuda com a acció de gràcies per la conquesta de Nàpols. El Reial Monestir de Poblet va ser fundat el 18 d'agost de 1150, quan Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, un cop enllestida la conquesta de Lleida als sarraïns, va donar a l'abadia de Fontfreda unes terres de la Conca de Barberà, perquè hi establissin un monestir cistercenc. Aquesta donació tenia una finalitat doble: una espiritual (crear un focus de cristianització en terres conquerides als sarraïns) i una econòmica (conrear terres ermes i abandonades).

DSC08822 Passem la Porta Daurada

  Aquesta porta es coneguda com Porta Daurada. Des de la qual es veu el monestir al fons. És la porta que obre el segon recinte clos del monestir. Va ser construïda cap a la fi del segle XV. Pot ser interessant saber que la Regla de sant Benet diu “S'ha de posar a la porta del monestir un monjo d'edat, ple de seny, que sàpiga rebre encàrrecs i donar-los, i d'una maduresa que el guardi de rondar d'un cantó a l'altre. Aquest porter, ha de tenir la cel·la vora la porta, perquè els qui arribin trobin sempre a punt qui els respongui. I així que algú truqui o que algun pobre demani que, amb tota la dolcesa del temor de Déu, faci de pressa l'encàrrec amb tot el fervor de la caritat.» Finalment, el nom de ‘daurada’ prové del fet que davant d’una visita de Felip II, es va recobrir de plaques daurades.

Per cert, de Felip II (monarca compartit amb les altres nacions hispàniques), cal dir que l’any 1569 va ordenar detenir els diputats de la Diputació del General (parlem de la Generalitat de Catalunya) per haver-se negat a pagar l’excusat, un impost atorgat pel papa a la Monarquia Hispànica i amb el qual el rei buscava obtenir recursos econòmics per finançar la seva política imperial. El conflicte de jurisdiccions s’agreujava. I només es tancaria en fals en les Corts generals de Montsó de 1585 (‘blogs.sapiens.cat’). Recordem que només era possible establir impostos amb el concurs i aprovació de les Corts catalanes. Els monarques de la nissaga dels Àustria ja començaven a incomplir les constitucions de Catalunya que havien jurat; això té un nom: perjuri. Cent cinquanta anys després també ho faria Felipe V.

DSC08823 Portal Sta Maria   Hi ha una gran tranquil·litat. No hi ha turisme per l’efecte del covid-19 i també perquè avui és un dia laborable. Cal apropar-s’hi gaudint del moment, del temps. El portal que es veu a la dreta és el del Santa Maria, que permet l’accés directe a la nau de l’església.

DSC08824 Porta reial   El portal de l’esquerra, protegit per dues torres és la Porta Reial. El rei Pere el Cerimoniós va protegir el monestir, enriquint-lo i convertint-lo en símbol de la dinastia i del mateix estat, alhora que va voler tenir una fortalesa entre Lleida i Tarragona. Amb aquesta intenció, el va fortificar, aixecant-hi muralles amb dotze torres de defensa i portals de fàcil protecció. Va regalar la seva col·lecció de llibres d'història a la biblioteca del monestir amb la condició que s'hi esculpís el seu escut amb les armes reials. Va enterrar-s'hi i va fer-ne el panteó de la Corona d'Aragó. Recordem, perqué gent amb males intencions ho volen confondre, que la Corona d’Aragó no és el ‘Regne’ d’Aragó. El regne d’Aragó amb el Principat de Catalunya (i després amb València i Mallorca) eren estats independents que formaven una ‘Corona’ (avui en diríem federació) que els historiadors li han dit ‘Corona d’Aragó’.

DSC08825 Distribuidor acces

      S’accedeix a un atri o rebedor. Cal imaginar que el rei Martí l’Humà, fill de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília, hi devia passar sovint doncs s’hi va fer construir un Palau situat a l’entrada del recinte emmurallat. Descendent de la Casa Comtal de Barcelona i de la Casa Reial d’Aragó, era, a més de sobirà de Catalunya, rei d’Aragó, de Sicília, de Sardenya, de València, de Mallorca i de Còrsega. Va néixer a Perpinyà el 1356 i va morir a Barcelona el 1410, havent estat un home de caràcter benigne, moderat i tranquil, amb gran capacitat com a negociador.

DSC08827 Refetor dels conversos   Al costat mateix hi ha les estances, amb alts sostres, en funcions de dormitori dels germans conversos o llecs. Els germans llecs o germans conversos eren monjos que s'ocupaven en particular dels treballs manuals i els afers administratius i seculars d'un monestir, mentre que els altres monjos, anomenats monjos de cor, es dedicaven a l'ofici diví i l'estudi. Això implicava que els germans llecs havien fet vots a l'orde, però no havien estat ordenats preveres per un bisbe o prevere. Els llecs eren generalment coneguts com ‘els germans’, mentre que els monjos de cor, que eren preveres, eren anomenats ‘pares’. Aquestes estances es van convertir, quan ja no hi havia germans llecs, en celler i magatzem.

DSC08829 Claustre 1 Un passadís permet accedir al claustre. Jaume II, fill de Jaume I El Conqueridor, va fer construir aquest claustre gòtic l’any 1313 per substituir el més antic, romànic, del qual encara es conserva el magnífic templet del lavatori, com tots els claustres dels monestirs cistercencs. Les obres d’aquest es van allargar fins el segle XVI. La distribució de l’antic monestir de Claravall va servir d’inspiració per a tots els altres. El claustre era l’eix de monestir i servia per connectar totes les dependències (veure ”L’hora del Cister”, de Cristòfol Trepat; Biblioteca Bàsica d’Història de Catalunya; 1991); hi havia la cuina, el refetor, la sala capitular i l’accés a l’església (que sempre quedava orientada a llevant). Altres passadissos o accessos permetien pujar als dormitoris, a la biblioteca i a l’escriptori. També hi havia d’haver l’accés als horts.

DSC08830 Motius florals 2

   Un detall d’un dels capitells, treballats amb motius florals i geomètrics. Al claustre els monjos hi llegien individualment en murmuris mentre hi passejaven o seien als bancs. Per això els capitells volien servir d’ajut a l’aprenentatge, ja que era èpoques en que no hi havia fotografies. Al claustre cistercenc les imatges no hi estaven permeses. Consten documentats uns donatius per a l'obra del claustre per part d'Ermengol VIII, comte d'Urgell (1208), Jaume I (1226) i Berenguer de Puigvert (1298).

DSC08833 Lavatori i font

   La font a un costat del claustre, entre els xiprers, és un extraordinari templet hexagonal d’origen romànic però treballat posteriorment en estil gòtic. Els monestirs sempre començaven per aquí, pel punt (la font) d’on sorgia l’aigua. És a partir d’aquest punt que es dissenyava tot el monestir. Primer era el lavatori, d’on s’obtenia l’aigua per la subsistència de la comunitat. A partir d’aquí es marcava el claustre. En el claustre, al davant de la font, s’hi planificava el refetor i la cuina; d’aquesta manera els monjos que tornaven de la feina als horts, passaven pel lavatori a rentar-se i ja podien anar al refetor.

DSC08835 Cor esglsia   Després s’entra a l’església de Santa Maria. Diguem que el primer el primer orgue va ser construït al voltant de l’any 1423 per un orguener barceloní, en temps de l’abat Mengucho. Estava situat a la part alta del cor, al costat de l’epístola, sota l’arc immediatament anterior a les tombes reials, però un dia mentre el monjos dormien, una candela mal apagada després de Completes va originar un gran incendi que es propagà pel cor i destruí totalment l’orgue. Després encara n’hi va haver quatre més, tots desapareguts. Però el 7 de desembre de 2012 la basílica del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, es va omplir per a un acte molt especial: la inauguració del nou orgue finançat per Catalunya Caixa i construït per la firma Metzler Orgelbau AG de Suïssa. Es tracta d’un instrument de concepció i harmonització barroca únic a Catalunya i a l’estat espanyol.

DSC08836 Altar majorSituats a la nau central destaca el gran retaule de l’altar major. L’abat Pere Caixal el va encarregar a Damià Forment. Es va fer en alabastre blanc entre 1527 i 1529, comptant amb molts col·laboradors. Restaurat posteriorment, és l'obra d'estil renaixement més important que té el monestir de Poblet.

DSC08837 Tombes reials 1   Després cal aturar-se davant d’unes de les joies més valuoses de Catalunya: les Tombes Reials. L'església major de Poblet (Santa Maria) i altres llocs del monestir serviren de lloc d'enterrament de monarques, infants i altres persones de la Corona d'Aragó, de membres d'altres importants nissagues nobiliàries, d'abats i monjos del monestir i d'altres persones destacades. Seguint instruccions del rei Pere, alguns dels millors escultors obraren els sepulcres amb el més fi alabastre de Catalunya, el de les pedreres de Beuda. A la banda de l’Evangeli hi ha el rei Jaume el Conqueridor; el rei Pere el Cerimoniós, Maria de Navarra, primera esposa del rei Pere, Elionor de Portugal, segona esposa del rei Pere i Elionor de Sicília, tercera esposa del rei Pere; i el rei Ferran d'Antequera.

DSC08840 Tombes reials 2   A la Banda de l’Epístola hi van ser enterrats: el rei Alfons el Cast (part de les restes són a Santa Maria de Vilabertran); el rei Joan el Caçador, Mata d'Armanyac, primera esposa del rei Joan i Violant de Bar, segona esposa del rei Joan; el rei Joan el Gran i Joana Enríquez, segona esposa del rei Joan. Fora de l’arc reial s’hi poden trobar el rei Alfons el Magnànim i el rei Martí l'Humà. Com es pot comprovar la importància històrica d’aquest monestir és immensa.

DSC08839 Altres tombes 1

   Com que el monestir va ser un lloc cabdal en la història de Catalunya, hi ha també moltes altres tombes de nobles. Com aquesta que no he pogut saber de qui és especialment (potser d’un dels reis Martí o Alfons). Però sé que hi ha sebollits altres cossos com: Pere d'Aragó, infant d'Aragó, fill del rei Pere II el Gran; Joana de Foix, esposa de l'infant Pere d'Aragó, comte de Ribagorça i de Prades; Joana d'Aragó, filla del rei Pere III i esposa del comte Joan I d'Empúries i altres quatre infants, fills del rei Pere III.

DSC08841 Altres tombes 2

    Una altra fotografia que mostra la transcendència històrica per Catalunya, però també per l’Aragó, d’aquest cenobi. Altres personatges reials enterrats van ser Joana d'Aragó, filla del rei Joan I i esposa del comte Mateu I de Foix; quatre infants més, fills del rei Joan I; Maria de Luna, reina d'Aragó, primera esposa del rei Martí I; Pere d'Aragó, duc de Noto, fill del rei Ferran I; Enric d'Aragó, comte d'Empúries i senyor de Sogorb, fill del rei Ferran I, amb les seves esposes Caterina de Castella i Beatriu Pimentel; Beatriu d'Aragó, filla del rei Ferran I de Nàpols, reina d'Hongria, esposa de Maties I d'Hongria i de Ladislau II d'Hongria; Maria d'Aragó, filla del rei Joan II; i Carles de Viana, príncep de Girona i de Viana, fill del rei Joan II. (el detall d’informació l’he obtingut de ‘wikipedia.org’).

DSC08843 Un escut reial presideix la nau

   Als vitralls, un escut de la corona de Catalunya i Aragó presideix la nau i il·lumina les tombes. La senyera amb les quatre barres era utilitzada per la Casa Comtal de Barcelona i per extensió va esdevenir la representació de Catalunya. A partir del pacte, del 1137, en que Ramiro II d’Aragó va comprometre en matrimoni la seva filla Petronila amb el sobirà català Ramon Berenguer IV i va cedir-li el seu regne, el sobirà català va afegir a la senyera una corona superior per designar aquella federació d’estats que, molt avançada als seus temps, s’acabava de crear. Tal com explica Juan José Menezo, Ramiro II va mostrar als ulls de la història una capacitat política i previsora poc comú en els homes d’estat, ja que el rei de Castella, Alfonso VII, inclús havia ja capturat Saragossa. Després de l’acord, el rei de Castella (cunyat del sobirà català) va retornar a Aragó tot el que havia ocupat als aragonesos.

DSC08845 Claustre des de dalt   Per una escala s’accedeix al dormitori i a la terrassa superior. Des de la terrassa hi ha una magnifica vista del claustre. Durant la Guerra de Successió, Poblet va recolzar el pretendent de la casa d'Habsburg, davant la por a l'absolutisme dels Borbons francesos. Una vegada l'aspirant Borbó va ser coronat rei amb el nom de Felip V, el cenobi va passar per una situació delicada....

DSC08846 Gran Llanterna CimboriTambé destaca la magnífica cúpula gòtica que cobreix el cimbori del transsepte. Més enllà sobresurt la llanterna.

Afegim al comentari anterior que el 1835, sota la regència a espanya de Maria Cristina de Borbón, es produí l'exclaustració dels cinquanta monjos, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seves propietats. El monestir va passar a mans de l'Estat espanyol i va restar abandonat a mans de saquejadors i destructors. Va ser un espoli sense contemplacions i un menyspreu total a un element fonamental de la història de Catalunya, però també d’Aragó ja que els sobirans que hi eren enterrats havien estat compartits per les dues nacions. Per cert aquest lloc tan important per a la història de Catalunya, d’aquella Catalunya que va ser independent des del segle X fins al XVIII, sabeu a qui pertany el monestir, qui n’és el propietari encara avui? La lògica diu que hauria de ser propietat de la comunitat benedictina, o de la Generalitat de Catalunya, oi? Doncs no. Encara és propietat de l’Estat espanyol a través del Ministerio de Cultura de Madrid, des del 1835.

DSC08847 Sala Capitular   He tornat a baixar i fent la volta al claustre hi ha els accessos a sales tan importants com la Sala Capitular. És de planta quadrada, té volta de creueria dividida en nou frens que es recolzen en quatre pilars centrals, de secció ortogonal i també en els murs mitjançant mènsules. Les donacions del quart decenni del segle XIII fan referència a l'obra del capítol i la seva construcció s'insereix plenament en el procés d'aixecament dels edificis de la galeria de llevant, construïts ràpidament per tal de poder bastir el gran dormitori en el pis superior. El 1835 fou devastada, profanant i mutilant els sepulcres abacials, fent desaparèixer els quadres que cobrien els mur i tot el cadirat, segurament gòtic.

DSC08850 Refetor   També es pot veure el Refetor. El refetor, del segle XII, és concebut arquitectònicament en continuïtat amb l'església del monestir, fins al punt que en la seva estructura vol expressar-ne la semblança. L'abat el presideix, com a l'església, els monjos hi seuen per ordre, com al cor, i hi ha també un lloc especial reservat al monjo lector des d'on és proclamada la Paraula de Déu. La comunitat, en silenci, s'hi aplega per a l'àpat comunitari, un dels moments forts de la jornada. Aquest és un dels espais que es poden visitar, quan la comunitat actual no ho fa servir.

DSC08851 Cuina   Al costat del Refetor hi ha la cuina, amb una finestra des de la qual es passava el menjar a refetor. També té una segona finestra a l’altra banda per passar el menjar a la sala dels llecs.

Tocant el tema de la història i de com les monarquies hispàniques van menysprear aquest monestir, diguem que La Comissió de Monuments de la Província de Tarragona, organisme responsable del monestir des del 1857 (regnant Isabel II), no va millorar-ne la situació, car la rapinya va ser emparada pel funcionariat local i pel mateix governador civil, arribant-se a donar llicències per a la recerca de suposats tresors amagats pels monjos; llegendes facilitades per l'antic esplendor del cenobi. Els governs espanyols es van mostrar greument negligents amb la protecció del monument, a diferència del que es va fer amb altres panteons reials castellans. De fet, Poblet no va ser reconegut com a 'monument nacional' fins al 1921, després de la visita del Rei Alfons XIII, que, referint-se a l'estat de conservació del monestir, va declarar que era "una vergonya nacional" i es va comprometre a promoure'n la restauració....

DSC08852 Museu   Finalment he anat a visitar el museu. Està situat en les estances del palau reial, inacabat, que ordenà construir el rei Martí I l'Humà: el rebedor, la capella reial, la sala de dames, i la sala de cort. La noble arquitectura de l'edifici forneix un marc excel·lent a les peces que s'hi exposen. La construcció és de finals del segle XIV, de qualitat reconeguda dins el gòtic civil català. El contingut del museu és força divers, constituït per un fons d'art que el monestir ha rebut del seu propi passat i de donacions privades. De la col·lecció de pintura destaca el Sant Bernat de Claudio Sánchez Coello, al costat d'obres del segle XIX, de Marià Fortuny, Ramon Martí Alsina i altres.

DSC08855 Esteles cementiri dels laics   Entre els elements que em criden l’atenció hi ha aquesta sèries d’esteles funeràries de laics (XIII i XIV). El conjunt de l'exposició reuneix peces selectes antigues del monestir, fragments d'alabastre, procedents dels panteons reials i del retaule major de l'església, atuells de vidre autòcton de la zona de Poblet, ceràmica d'origen divers, com també un bon nombre de peces d'imatgeria i orfebreria de diferents estils.

DSC08859 Reliquiari de Sant Bernat

   Hi ha uns quants reliquiaris magníficament treballats. Em limito a incloure una fotografia, aquesta del reliquiari de Sant Bernat. Un record, en aquesta crònica, al que és el patró dels excursionistes i dels alpinistes. Diu la llegenda que va rebre l'encàrrec d'obrir un pas al Mons Jovis, o muntanya de Júpiter, i que per aconseguir-ho va lluitar amb el diable a qui va llançar muntanya avall.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/reial-monestir-de-santa-maria-de-poblet-59372361

Una altra visita al monestir de Santes Creus: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/rutes-urbanes-i-d-historia/952-visita-monestir-santes-creus