(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Conca de Barberà) Ruta 1286 el 24/11/2020; 13 km; +180 -180; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Poblet, castell de Milmanda, Mare de Déu dels Torrents, castell de Riudabella. Participants: Dolors i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 37.
 |
 |
FA ANYS: Magí Alandó va erigir l’església de la Mare de Déu dels Torrents amb el permís de l'abat de Poblet, l’any 1714.
Avui la trobada és a l’entrada del monestir de Poblet. Constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i és el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa. Aquest monestir cistercenc es va construir a partir de l’any 1150. El conjunt del monestir va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1991.
Les vinyes, amb els seus vestits de tardor, prenen colors càlids i magnífics. En aquesta vinya podeu veure un petit roser de roses vermelles. Al Celler Sumarroca expliquen que la vinya és molt sensible a l’atac d’un fong anomenat ‘Oidium Tuckeri’, que provoca una malaltia molt nociva i difícil d’erradicar, l’oïdi. Aquest fong pot infectar certes flors delicades com son les roses. L’alarma d’aquesta infecció arriba en el moment en què apareixen taques a les fulles del roser. Aquestes, seran visibles abans a la fulla del roser que al pàmpol del cep, per tant seran premonitòries al que acabarà passant a la vinya. Així doncs, el roser servirà com a avís per detectar la malaltia i poder fer el tractament a la vinya abans que sigui massa tard.
A la cantonada del llarg mur perimetral, a la carretera, hi ha aquesta fornícula. És de la Mare de Déu dels Torrents.
És curiós observar que es tracta d’una marededeu negra. La placa explica que aquesta imatge va ser col·locada aquí per recordar el cinquè centenari de la seva troballa. La data és el 27 de maig de 1984. La imatge de la Verge fou trobada el 1484 dins un canyar, on d’aquí a una estona passarem per l’església.
La visió del monestir, entre la boira, és màgica. Cal saber que el 1835, sota la regència a espanya de Maria Cristina de Borbón, es produí l'exclaustració dels cinquanta monjos, onze conversos i onze novicis de Poblet i la venda de totes les seves propietats. El monestir va passar a mans de l'Estat espanyol i va restar abandonat a mans de saquejadors i destructors. Va ser un espoli sense contemplacions i un menyspreu total a un element fonamental de la història de Catalunya, però també d’Aragó ja que els sobirans que hi eren enterrats havien estat compartits per les dues nacions.
El monestir de Poblet, juntament amb els monestirs cistercencs de Santes Creus (Alt Camp) i Vallbona (Urgell), configuren la Ruta del Cister. Tal com s’explica a wikipedia els governs espanyols es van mostrar greument negligents amb la protecció del monument, a diferència del que es va fer amb altres panteons reials castellans.
Avui és un dia fresc i el caminar resulta molt agradable per la fresca que ens ofereix aquest extorn que mostra, encara, la gebrada de la passada matinada. Per cert, afegim que de fet, Poblet no va ser reconegut com a 'monument nacional' fins al 1921, després de la visita del Rei Alfons XIII, que, referint-se a l'estat de conservació del monestir, va declarar que era "una vergonya nacional" i es va comprometre a promoure'n la restauració.
Una mica menys de tres quilòmetres caminats i ja arribem al castell de Milmanda. Sempre ha estat un castell palau i mai no va tenir gaire importància estratègica com a castell defensiu o de ‘Marca’. La primera referència documental de la fortalesa de Milmanda és de l'any 1148. Després, el 1163, aquest castell va passar al domini dels monjos del monestir de Santa Maria de Poblet, els quals hi bastiren una granja que consta documentada el 1172. Actualment és propietat del la Família Torres per a la producció de vi.
Una torre alta, reconstruïda, té l’entrada per accedir al pati interior. Només he trobat una informació sobre l’etimologia del nom i és un article de Carme Plaza Arqué i diu: Amb més coneixement de l’indret, Altisent (1984) atribueix el nom Milmanda a una repoblació d’occitans, procedents probablement de Mirmande de la Garona.
Després, mengem una fruita i seguim la ruta en direcció a ponent. Més enllà es pot veure el poble de Vimbodí, on hi vam ser ahir.
Arribem aviat a l’església de la Mare de Déu dels Torrents. Es tracta d’una petita església d'estructura molt senzilla. El reverend Magí Alandó, farmacèutic del cenobi de Poblet, va erigir aquest temple amb el permís de l'abat Josep Escuder el 1714, com diu una inscripció que hi ha a la façana. La imatge va ser trobada l’any 1484, tal com ja hem explicat fa una estona. L’ermita és d'estil renaixentista amb una portalada de petites dimensions de pedra; va ser construïda damunt de l’anterior capella gòtica.
L’entorn és molt agradable i compta amb una bonica font. Per cert, mentre es donava permís per erigir aquest temple anaven passant els dies fins a la pèrdua de Barcelona sota les bombes de les tropes francocastellanes de Felipe V, el nou personatge, francès d’origen, que destruiria no només la ciutat comtal sinó la independència de Catalunya. Josep M. Torras I Ribé escriu (“Felip V contra Catalunya”) que des de Catalunya la figura de Felip V ha esta presentada unànimement com la d’un dèspota venjatiu que conduí la repressió contra els catalans fins a uns extrems inconcebibles, amb una violència i un acarnissament mai vistos sobre les persones i les institucions catalanes.
El pontet passa pels damunt del Barranc dels Torrents.
Una estona després passem pel costat d’aquest antic, i en desús, forn de calç. Una mica més amunt la ruta fa un fort gir a l’esquerra i segueix en direcció sud-oest. Parlant de la pèrdua de la independència sota Felipe V, sovint, des de Catalunya, es creu que encara estem sota un règim colonial. Com es manifesta un sistema colonial? Doncs les colònies sempre funcionaven igual: 1) la conquesta per les armes, 2) la imposició d’un nou règim de govern dirigit pel conqueridor, 3) l’espoli -o mort o exili- sobre les persones destacades, 4) la imposició d’impostos a la població, i 5) la ocupació permanent amb un exèrcit a tot el territori. Avui no és així, però ho va ser durant un parell de segles. De fet, la ciutadella de Barcelona (construïda per controlar i sufocar, si calia, la població) va durar fins el 1869, fa només 150 anys.
En l’excursió que vam fer ahir, vam passar per aquest tram de pista coberta de fulles i que mostra les roques de sota amb les marques d’antigues roderes dels carros que devien anar amunt i avall. És el camí de Riudabella, per les Planes.
Un agradable tram dins de bosc segueix. Afegim, per tancar el tema del colonialisme, que potser convé recordar que el desembre de 2019 ‘elsaltodiario.com’ publicava un article que deia: “recentment s’ha obert un debat a partir de declaracions com la de Ramon Cotarelo qui manté que “la relació entre Catalunya i Espanya és una relació colonial” o també la de Belén Murillo afirmant que “Catalunya és la última colònia que li queda a Espanya”.
Arribem, després de 8,5 quilòmetres des de Poblet, al punt més alt de l’excursió d’avui. Estem al castell de Riudabella. Hi ha una mica d’informació a la crònica de l’anterior excursió (hi ha el vincle al final).
Ja tornem a arribar al monestir. Per cert aquest lloc tan important per a la història de Catalunya, d’aquella Catalunya que va ser independent des del segle X fins al XVIII, sabeu a qui pertany el monestir, qui n’és el propietari encara avui? La lògica diu que hauria de ser propietat de la comunitat benedictina, o de la Generalitat de Catalunya, oi? Doncs no. Encara és propietat de l’Estat espanyol a través del Ministerio de Cultura de Madrid, des del 1835.
Crònica anterior que passa pel castell de Riudabella: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/conca-de-barbera/959-vimbodi-castell-riudabella
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/poblet-castell-de-milmanda-mare-de-deu-dels-torrents-castell-de-riudabella-61248945