Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Vilaverd, Mare de Déu de Montgoi, Montblanc

(Conca de Barberà) Ruta 1279 el 9/11/2020; 12 km; +200 -200; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vilaverd, Mare de Déu de Montgoi, carretera vella, forn de calç, Montblanc, molí de la Vall.   Participants: Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 35. 

 cmapa1279  cperfil1279

FA ANYS: L’ermita original de Montgoi està documentada el 1214.

DSC09115 Mare de Du del Montgoi   Hem aparcat al costat de l’estació de tren de Vilaverd i ens posem en marxa per pujar al tossal arbrat que tenim al costat on hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Montgoi. L'edifici actual ha estat datat del segle XV, encara que amb moltes reformes. És el successor d'una capella anterior romànica, documentada ja el 1214.

DSC09117 Retaule

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un cartell al davant ofereix algunes explicacions i una fotografia del presbiteri. L’any 1726 es van aprofitar dovelles i materials procedents del derruït castell de Vilaverd. A l'època sarraïna va ser un enclavament estratègic gràcies al seu castell (del segle XI). La Reconquesta arribà a Vilaverd l'any 848. Poc després al segle XII esdevingué propietat de l'arquebisbe de Tarragona. El topònim està documentat al segle XII com Villa Viridi, «vila verda» que podria ser d'origen àrab a partir del nom de persona Uard, o de uarz, «vila nova».

DSC09122 Carretera vella

 

 

 

 

 

 

   Després hem tornat avall i seguim ja de moment la carretera vella per on, en general ja no hi passen cotxes. Anem en direcció nord i en sentit antihorari en aquesta circular. Diguem, per situar la història que la Conca de Barberà va partir molt el primer terç del segle XIX. Tal com escriuen Josep M Grau i Roser Puig (veure “Emigració de la Conca de Barberà a Valls...”), aquell 1800 primer apareixen les crisis de subsistències i epidèmies del canvi de centúria; posteriorment, la Guerra del Francès i el Trienni Liberal comportaren l’enfrontament entre liberals i absolutistes, que desembocarà més endavant en la Primera Guerra Carlina (1833-1840). La Conca es considerava carlina i és lògic que entre els caps de la lluita armada hi apareguin naturals de la comarca. Per això, tots els pobles i Vilaverd també, van veure com es va modificar l’equilibri poblacional. En alguns pobles, aquell període va suposar que es van quedar amb un 65% de dones i un 35% d’homes.

DSC09126 Francol   A la nostra dreta veiem la vall formada pel riu Francoli; és un riu que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona. No és segur l’origen del nom; una opció que es troba escrita és que prové de l'antropònim germànic Francolinus.

DSC09127 Forn de cal

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Uns quatre quilòmetres més endavant hi ha el que queda d’un gran forn de calç. La calç era fonamental per a la construcció i per emblanquinar les parets. En masies apartades, es pot veure algun petit forn de calç per l’autoconsum, però aquest que deixem darrera és evident que tenia la dimensió per a produir calç i vendre-la.

DSC09130 No entrem a Montblanc

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

               Ens apropem a Montblanc, trepitgem els carrers del barri més meridional i girem sense entrar en la gran vila medieval. Avui no ens apropem a l’església de Santa Maria de Montblanc, que domina la ciutat, també coneguda com la catedral de la Muntanya.

DSC09131 Vinyes   Passem per pista entre vinyes de colors magnífics, els colors del descans pels ceps.

DSC09132 Mas Foraster   A l’esquerra queda el mas del Foraster, que és també celler de vins. A la Finca Mas Foraster, l’explotació de la vinya és documentada des de 1828.

DSC09137 Vista Montblanc   Una parada. Una mirada enrere. Una foto, amb zoom, del que es pot veure de la vila de Montblanc.

DSC09139 Cruilles

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Ara les pistes són agradables, de terra i amb alguns bassals de les pluges d’aquests últims dies. Una cruïlla, revisar la ruta i decidir per on seguir. Per cert, pensant el aquell any, 1214, en que es va aixecar la primitiva capella al Montgoi, cal recordar que feia només uns mesos que s’havia produit la batalla de Muret, a Tolosa de Llenguadoc. Ramon VI de Tolosa s’enfrontava a les topes croades de Felip II de França. Va rebre el suport de Bernat V de Comenge, Ramon Roger I de Foix i de Pere el Catòlic de Catalunya i Aragó. Va ser en el context de la croada contra els albigesos (o càtars). El rei Pere va morir en la batalla i aquella pèrdua va suposar el preludi de la dominació francesa sobre l’Occitània.

DSC09140 Mas Moli de la Vall   Hem fet quasi 8 quilòmetres i ens desviem un curt tram a la dreta, seguint la pista propera al barranc de la Vall, per anar al davant del Mas del Molí de la Vall. Però darrera el reixat, els arbres no ens deixen veure la façana del mas.

DSC09146 Sender dels Foguers 

 

 

 

 

 

      De tant en tant, el sender passa per una mica de bosc agradable. Ens anem apropant al final de l’excursió.

Per cert, aquell inici de segle també va veure com s’havia consolidat la pau amb Castella. Uns quants anys abans, a la mort d'Urraca l'any 1126, Alfons VII fou nomenat rei de Castella i de Lleó, annexionant-se posteriorment terres dels regnes de Navarra i Aragó, a causa de la debilitat d'aquests regnes provocada per la seva secessió a la mort d'Alfonso I d'Aragó. Però poc més endavant va renunciar a la conquesta de la costa mediterrània a favor de la nova unió del Regne d'Aragó amb el Comtat de Barcelona mitjançant el casament de Peronella d'Aragó amb Ramon Berenguer IV. Per cert, passaran uns quants anys fins que quan Jaume I convoca Corts als nobles aragonesos, aquests decideixen no participar en la conquesta de Mallorca; el mar els hi quedava molt lluny i estaven més interessants en les terres valencianes.

DSC09153 Estaci en mal estat

 

 

 

 

 

 

 

 

         Finalment arribem un altre cop al costat de l’estació de tren. És la línia regional de Barcelona Lleida de la Renfe. I com és d’esperar, després d’anys i anys d’abandonament de les línies de ferrocarril destinades per l’estat espanyol a Catalunya, l’aspecte de l’estació és deplorable. Un article a ‘lavanguardia.com’ del mes de juny d’aquest any deia “Des d'alguns sectors de treballadors de Renfe lamenten la reacció tardana d'Adif en la reparació de les avaries i que el personal de les estacions és el que pateix la suposada inacció de la responsable d'infraestructures, de manera que exigeixen més diligència en les reparacions”.

DSC09160 Esglesia Ara, entrem al poble, per passejar pels seus carrers tranquils i arribem al davant de la curiosa església dedicada a Sant Martí. És una església d'estil romànic que comptava amb una sola nau, amb volta de mig punt lleugerament apuntada i amb alguns elements gòtics. Actualment té una planta de creu llatina (força llarga: 25 m de llargada a la nau central i 13 al creuer). La porta de la façana és d'arc de mig punt, adovellada i va substituir la primitiva. Es va començar a construir a la segona meitat del segle XII (1194). Durant la Guerra Civil un projectil d'artilleria va destruir part del campanar d'espadanya (1939) i es van cremar els cinc retaules.

Com es pot observar té dos campanars de cadireta, un orientat a ponent i l’altre al sud. Em sembla que mai no n’havia vist cap com aquest.

DSC09166 Altar major

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Està tancada però puc fer una foto del cartell informatiu, on es veu el retaule de l’altar. Una corranda popular anys enrere deia: “A l'Espluga són erugues, / a Montblanc són budellers, / a Vilaverd toquen l'arpa / i a la Riba fan paper”. La referència a “l’arpa” volia significar (veure ‘etimologies.dites.cat’) que eren lladres. Víctor Pàmies, afegeix que pel que fa a les dites tòpiques, habitualment són els veïns que les posen (i imposen), destacant els punts més foscos dels veïns escarnits. Nosaltres dos, en aquesta caminada, només podem dir de bo d’aquest poble.

DSC09163 Pont Argelles   Seguim caminant una mica més, passem pel costat d’un gran safareig públic i més avall arribem al riu Francolí. Aquí hi ha un pont baix que duu el nom d’Argüelles. Fins i tot la patronal Foment va dir a mitjans d’aquest any (respecte del 2019) que “es constata, un any més, que la inversió pública a Catalunya ha estat extraordinàriament baixa, cosa que limita la inversió empresarial, doncs la inversió pública actua de complement i catalitzador de la privada; perjudica la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans; fa perdre oportunitats de crear llocs de treball, riquesa i benestar”. I va afegir que el pes de la inversió pública en el total de la despesa pública va passat del 12% el 2007 a menys de la meitat, el 5%, el 2019. Això ha ocasionat que els pressupostos d’infraestructures i equipaments estiguin en mínims històrics.

DSC09164 Serra de les Guixeres   Una mirada al cingle llarg i alt, a sud-est del poble. És la Serra de les Guixeres. El passat octubre, Ramon Roca (veure ‘lrp.cat’) escrivia “Foment afirma que el dèficit acumulat de grans obres a Catalunya en deu anys supera els 28.000 milions. Hi ha més de deu grans infraestructures inacabades per falta d’inversió de l’Estat”. Afegeix també que Catalunya és maltractada pels governs a la Moncloa: “Si analitzem les inversions que La Moncloa ha dut a terme al territori català les darreres dècades, s’observa que el maltractament no és una simple invenció, sinó una certesa que no admet gaires discussions”.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilaverd-mare-de-deu-de-montgoi-montblanc-60174066

Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/