Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Queixans, riu Segre, Vilallobent, Arboretum, Església Sant Cosme i Sant Damià

(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Cerdanya) Ruta 1246 el 18/08/2020; 13,7 km; +329 -329; 4,5 hores.     Excursió organitzada amb el següent itinerari: Queixans, riu Segre, Vilallobent, Arboretum, Església Sant Cosme i Sant Damià.   Participants: Dolors i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.  

 cmapa1246 cperfil1246 

FA ANYS: Aquesta població i territori consten documentats en l’any 839.

DSC07589 Queixans Aquesta excursió es comença a la població de Queixans, on hi deixem la furgoneta, una hora matinera i fresca. A l’Alcover-Moll trobo que també consta com a Caixans i que probablement prové del llatí ‘Cassiānos’, derivat del nom propi Cassius.

DSC07593 Indicadors

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Anem a buscar els senyals que ens han de dirigir en direcció nord-est. Són també rutes marcades per BTT, per pista planera de terra. Per cert aquest territori consta esmentat ja el 839; formava part de la baronia d’Urtx i va ser un municipi independent fins l’any 1969. L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut i altres petits caserius.

DSC07594 El globus que vola

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Mentre nosaltres anem arran de terra n’hi ha que amb suavitat es mouen per damunt dels nostres caps. Per cert, diguem que el lloc d’Urtx s’esmenta ja en el segle XI quan va esdevenir un feu dels comtes de Cerdanya. L’any 1081 Bernat, fill de Bernat II de Cerdanya i de Conflent, i germà del vescomte Ramon II de Cerdanya, va adoptar el títol de vescomte d’Urtx. El Llinatge dels Urtx posseí la senyoria d’Urtx amb el terme de Queixans i la senyoria de la vall de Toses.

DSC07600 El Segre   A l’esquerra tenim el Segre, un riu que neix a la Cerdanya i corre cap al sud-oest, passa per Puigcerdà, La Seu d'Urgell, Organyà, Ponts, Balaguer i Lleida, i desaigua a l'Ebre entre Fraga i Mequinensa. El significat del topònim ens és desconegut, però és clarament preromà (‘Sicoris flumen’). No es torna a documentar fins al segle IX, quan apareix documentat en manuscrits amb formes com Sequere o Secore.

DSC07602 Passant el pont per la foto

 

 

 

 

 

 

   Avui ens fa un dia una mica tapat, però s’agraeix a l’estiu, tot i que les fotos ja no quedaran amb tant color. Des de l’any 839, el territori va anar formant entitat com Catalunya i va seguir independent i lliure fins el segle XVIII; quasi 1000 anys. Va ser després de la guerra de Successió entre els pretendents Felipe (casa de Borbó) i Carlos (casa Habsburg), que Felipe V va decretar la pèrdua de les llibertats i constitucions de Catalunya. La destrucció de les constitucions, corts i sistemes de govern de Catalunya, Aragó, València i Mallorca, van formar part d’un projecte de centralització de l'estat centrant-se en la Corona de Castella i emmirallant-se en França, amb un marcat caràcter absolutista. Aquells Decrets de Nova Planta van infringir els juraments que anteriorment Felipe V havia fet per ser acceptat com a rei d’Aragó i també com a sobirà de Catalunya.

DSC07606 Ruta arbrada

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La ruta que seguim és molt arbrada i agradable mentre caminem entre el Segre, a la nostra esquerra i la sèquia de les Pereres, que no veiem però està a la nostra dreta. Dèiem que Felipe V va abjurar del seu jurament. Cal saber que (wikipedia) el 30 de setembre de 1701 Felip V arribar a Barcelona on va jurar les Constitucions i els representants catalans li van jurar fidelitat com a nou rei d'Aragó i comte de Barcelona, celebrant-se seguidament corts entre 1701 i 1702, període en què també va aprofitar per casar-se amb la recent arribada Maria Lluïsa de Savoia a Figueres.

DSC07611 Vista Puigcerd   La ruta s’ha enlairat una mica i podem veure Puigcerdà i la serra del Puigpedròs al darrera.

DSC07615 St Andreu de Vilallobent   Entrem al poble de Vilallobent. Hem fet quasi 5 quilòmetres en poc més d’una hora. L’església està dedicada a Sant Andreu. Segons Meyer-Lübke el topònim Vilallobent prové del llatí ‘Villa Lupenti’, nom personal derivat de Lupus. Indret esmentat en l'acta de Consagració de la Catedral d'Urgell el 839. L’església devia construir-se posteriorment i se sap que després va ser possessió del Monestir de Cuixà; consta que encara hi pertanyia en el s. XIV.

DSC07622 Cal Rosset

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Anem seguint la pista que va girant a l’est i sud, ara sí ara no. El mas de Cal Rosset s’està allà des de fa molts anys. Per perspectiva històrica cal entendre la postura d’alguns escriptors que proposen que Catalunya el que hauria de fer és reclamar l’estat independent i les constitucions que tenia el segle XVIII, donat que el Decret de Nova Planta s’hauria de considerar il·legal; el rei va decretar el que no tenia autoritat per dictar.

DSC07624 Moixera de Guilla

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   En aquest tram hi ha diversos exemplars de moixera de guilla. També es conegut com besurt (“Sorbus aucuparia”). Es tracta d’un arbre que es troba entre els 1400 i els 2600 metres perquè és molt tolerant al fred.

DSC07610 Un selfie

 

 

 

 

 

 

   Una foto del nostre mini grup i a seguir endavant. Caldrà recordar que el 1701 només feia uns 70 anys que s’havia creat el consolat català a Niça (any 1626), l’últim d’un nombre de quasi 70 que estaven distribuïts per tota la mediterrània. Catalunya era una potència mercantil i els consolats del mar formaven la xarxa de suport a les activitats mercantils. Tal com encara ara es vol fer amb les delegacions de la Generalitat a l’estranger, tot i l’oposició i els inconvenients que els Governs Centrals de Madrid practiquen.

DSC07628 Pista florida   És una sortida amb pistes, però alguna és força agradable com aquesta tant florida.

DSC07631 Vista Vall   A mida que es va guanyant una mica d’altura la vista de la vall de la Cerdanya és molt agradable.

DSC07633 Papallona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   També cal mirar a terra, on podem trobar sorpreses com és el cas d’aquest bonica papallona. Per cert ja que parlàvem de l’origen documentat de Queixans, el 839, potser cal afegir (per qui no ho sàpiga) que el primer comte de Castella no hi va ser fins a finals del segle X.

DSC07634 Arboretum

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Hem anat baixant i al quilòmetre 12,7 de la nostra caminada trobem a l’esquerra l’entrada a l’Arboretum que té com a objectiu l’exhibició d’espècies arbòries o de varietats vegetals, de manera aïllada o en bosquets, amb finalitats educatives, d’investigació o de conservació.

DSC07635 Informaci   Hi ha un petit espai cobert amb quadres informatius. La informació sobre la natura és sempre interessant. El que sobra són algunes llaunes de begudes tirades per terra i alguna pintada del depredadors que amb la seva misèria cultural res no respecten. Qui els deu haver educat?

DSC07638 Franges arbories Un dels quadres mostra els diversos estrats d’altitud on viuen les espècies arbòries.

DSC07640 Font St Isidre

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Finalment tornem a entrar a Queixans, aquest cop pel costat de la Font de Sant Isidre. Sortíem de Queixans passant pel davant de la seva parroquial i això em fa pensar que per manca de formació en el tema religiós (només ens ensenyen el catolicisme) sovint perdem la perspectiva d’una església cristiana molt ample i diversa. Després ho amplio una mica.

DSC07642 St Cosme i St Dami   La última foto és per l’església dedicada als sants Cosme i Damià, també romànica dels segles XII i XIII. Buscant informació del cristianisme, veig unes fotos antigues de la ciutat d’Alep. A la vista d’aquesta antiga ciutat amb els carrers assolats per la guerra recent, recordo com vaig gaudir de la visita quan hi vaig estar fa anys. Per cert aquella ciutat, una de les més antigues del món, havia estat seu maronita (equivalent a un bisbat). Afegim que l'Església Maronita pren el nom de sant Maró del Líban, eremita sirià del segle v; està reconeguda i vinculada a Roma, tot i que té el seu propi patriarca i manté els ritus antioquens.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/queixans-riu-segre-vilallobent-arboretum-esglesia-sant-cosme-i-sant-damia-55083243