Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

28 Caminada Popular Cal Marçal, Pont de les Canals, Creu del Borni, Pont Molí Vilaró, La Cortada, Fàbrica Cal Marçal, Església l’Assumpció

(Berguedà) Ruta el 8/09/2019; 13 km; +370 -370; 3,5 hores.   Caminada Popular Cal Marçal (28èna), organitzada per AAVV de Cal Marçal, amb el següent itinerari: Cal Marçal, Palanca, Pont de les Canals, Creu del Borni, Pont Molí Vilaró, La Cortada, Fàbrica Cal Marçal, Església l’Assumpció.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 amapa1147  aperffil1147

 FA ANYS: L’any 907 es va consolidar el poble de Puig-reig i el 1880 es va crear la fàbrica de Cal Marçal.

DSC03199 Inscripcions    Després de 28 anys organitzant la caminada ja és de mèrit. Cal Marçal aquest any han organitzat una sortida que fa una volta pel sector de llevant. Les inscripcions es fan a la carretera, al davant del bar restaurant Cal Marçal.

DSC03201 La Palanca  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Caminem pel camí que baixa directe cap a la fàbrica, la deixem a la nostra esquerra i tot seguit, més avall, passem per la Palanca, el pontet que ens permet superar el riu Llobregat. Estem a 359 metres d’altitud. La fàbrica del Cal Marçal (que a la tornada veurem millor) es va crear l’any 1880 per part de la família Torra, de Manresa. Venuda el 1915 als Pons i després, el 1929, als Viladomiu, que va ser quan es va desenvolupar més. Cal Marsal, el barri, és el resultat de l’evolució d’aquesta fàbrica i del procés de la Revolució Industrial de l’època.

DSC03205 CalMaral queda al darrera    Hem començat a pujar una mica i Cal Marçal ens queda al darrera.

DSC03206 Cam pineda 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El camí fa més pujada per endinsar-se en una pineda. El pi és predominant, encara que es poden trobar també roures i alzines, al marge que, prop dels cursos d’aigua, lògicament, cal trobar-hi les espècies d’arbres de ribera, com freixes, oms o salzes.

DSC03207 Puig reig    Més amunt un tram de pista planera ens ofereix la panoràmica de Puig-reig. Un document que consolida l’existència del poble és del 907, amb una llarga història de dominis que podeu llegir a ‘enciclopedia.cat’. Potser afegir que el 25 de setembre de 1873 es va lliurar, prop de la riera, un dels combats més durs de l’última guerra carlina.

DSC03208 Feixes i marges abandonats 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   L’antic territori d’activitat agrària mostra la seva evolució, amb aquests marges i feixes abandonats, per entre els quals passem tot seguint amunt. Tot i la disponibilitat d’aigua, la població cultivava conreus de secà, com farratge, cereals i vinyes. També va ser important la ramaderia, tot i que el territori va esdevenir bàsicament industrial i centrat en el sector tèxtil.

DSC03209 Un petit mas del Vilar 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Baixem a una cruïlla de pistes i tenim al davant el petit mas del Vilar. Probablement tancat, però amb camps llaurats. Un símbol que encara perdura l’activitat del camp. Vilar prové de “vila”, del llatí tardà “villare”, amb el significat de llogaret o vila petita. A Catalunya hi ha moltes partides de terra amb aquesta denominació.

DSC03210 Pont de les Canals    Falta poc pels 4 quilòmetres caminats quan ens apropem al Pont de les Canals.  L’amic Josep (de Folloneros) va escriure l’any 2012 que es tracta d’un pont de pedra del segle XIX, que salva la riera de Merlès mitjançant tres petits arcs de mig punt, tot aprofitant les grans codines de pedra calcària que en aquest punt de la riera permeten sustentar aquesta obra civil. Els materials originals, obra de maçoneria amb morter de calç, van ser reforçats amb la construcció d'una plataforma de formigó.

DSC03211 Avituallament 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   És en aquest paratge que hi ha el primer avituallament que consisteix en aigua, refresc de taronjada i pastes. Un mos i seguim endavant. Des del segle X la riera de Merlès, coneguda amb el nom de “Azest” o “Addest”, era el límit fronterer entre el comtat de Berga i el d’Osona, i entre el bisbat d’Urgell i el de Vic. Al peu de la riera o prop d’ella s’hi van aplegar una població que vivia dispersa en masies i que es dedicava a l’agricultura i la ramaderia.

DSC03213 Casa Les Canals    Uns 400 metres més endavant passem per entre els murs històrics de la Casa de les Canals. El terme “canals” imagino, havent vist el pont i el basament de formes acanalades per l’erosió de l’aigua, que fa referència precisament als ‘conductes’ superficials per on transcorre l’agua de la riera; i per sota del pont.

DSC03215 Creu del Borni 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   A partir d’aquí el camí continua pujant, gira cap a est i després tomba en direcció sud. Uns 15 minuts després trobem a la nostra dreta, dalt d’unes roques, una creu coneguda con del Borni. L’organització hi ha posat un rètol que diu: “Compten que fou alçada en homenatge a un fugitiu de la guerra civil (1936-1939), afusellat, fill de Cal Borni; una casa que ja està desapareguda, del terme de Gaià”.

DSC03219 Pont Mol del Vilar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Més avall passem per damunt el Pont del Molí del Vilaró. Aquest pont facilitava el pas des de Puig-reig a Gaià per damunt de la Riera de Merlès. La riera oferia bones possibilitats per viure (aigua, pesca, possibilitats de conrear productes d’horta, bones comunicacions, etc.) i s’hi varen construir molins, de molts dels quals només se’n conserven els forats excavats a la roca on s’encastava la resclosa de fusta.

DSC03220 Aigua

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aviat trobem un altre avituallament, aquest només amb aigua, encara que presentada en tres cantis de diferents colors i materials. Falta ja molt poc per acabar la caminada i trobar l’esmorzar que serà en taules ben muntades per assaborir unes mongetes amb botifarra.

DSC03221 La Cortada    El gran mas de La Cortada, encara ben actiu, es deixa veure en un revolt que girem. La masia de La Cortada consta documentada ja el segle XV com una de les grans masies del terme casteller de Puig-reig. Formava part de les propietats de la família Cortada dels Llucs. Adossada al mas hi ha una ermita romànica, de caire familiar, dedicada a Sant Miquel.

DSC03223 mangran 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   El camí va baixant. Sabem que hem d’anar a parar al nivell del riu Llobregat. Tenim a l’esquerra camps de conreu, probablement de La Cortada i també un bonic magraner, que l’amic Josep (que m’he trobat en aquesta excursió i feia temps que no coincidíem) busca la millor foto que pot fer. Diguem, també, que durant la Guerra de Successió els Cortada van ser molt actius en el bàndol de l'arxiduc Carles d'Àustria, la qual cosa es bo de saber, ja que alguns es van apuntar al bàndol de Felipe V, poc estimat a Catalunya perquè va ser qui va arrabassar la independència i llibertats. Acabada la guerra, el 1714, la pubilla de La Cortada es casà amb Josep d'Oriola, de Can Rama (a Ripoll) i així es van ajuntar dos grans patrimonis. Un descendent d'aquest matrimoni va esdevenir alcalde de Vic i polític lliberal. Isabel II va concedir al cap de la família el títol de comte de la Vall de Merlès.

DSC03227 Llobregat a la Palanca    Arribem ja a la palanca que hem travessat a primera hora i des d’aquí, amagades entre branques i arbres, brillen les aigües del Llobregat.

DSC03228 Fbrica del Cal Maral    A sobre mateix hi ha l’antiga fàbrica de Cal Marçal.

DSC03229 MdD de lAssumpci 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Una pujada més i ja som a la plaça de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció que, si no vaig errat, va ser construïda per la família Viladomiu, durant el procés d’ampliació de la fàbrica.

Per perspectiva històrica convé recordar el que va escriure Manuel Manubens: “L’any 1359 Castella li feia la guerra a Catalunya. Una altra vegada. Era la Guerra anomenada dels Dos Peres. Aquells anys foren freqüents les Corts, ja que a la nostre Catalunya, les decisions es prenien en Corts. El Rei, Pere Terç, no podia decidir tot sol. Ho havia de proposar a les Corts i aquestes decidien si concedir-ho o no, en funció dels interessos de la Nació, no sols del Rei. En aquest context, es decidí, a les Corts de Cervera de 1359, crear un organisme per controlar i gestionar la recaptació d’aquesta ingent quantitat de diners. Es varen nomenar 12 diputats als quals se’ls hi conferiren competències per prendre decisions com a màxima autoritat de Catalunya. En un context de guerra oberta calen decisions ràpides per fer front als canvis del conflicte”. Aquest any, doncs, es compleixen 660 anys de la creació de la Generalitat de Catalunya.

DSC03230 Esmorzar 

 

 

 

 

 

 

 

 

   A la mateixa plaça i sota una agradable ombra, les taules per seure estan a punt (amb companys que ja s’han entaulat) i els voluntaris de l’organització que serveixen l’àpat de mongetes i botifarra. Per concloure el comentari del Manubens: “Va néixer la Diputació del General i el seu primer president va ser Berenguer de Cruïlles. La Nació es dotava d’un organisme de recaptació, gestió, control i decisió ràpida davant el perill. No sucumbia a la por i s’encomanava a un salvador, assumia la responsabilitat i el risc de la millor manera que sabia, de manera participativa, responsable i organitzada; a la manera catalana”.

    Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/28-caminada-popular-cal-marcal-pont-de-les-canals-creu-del-borni-pont-moli-vilaro-la-cortada-fabric-41042718