Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

La Molina, Alabaus, Costa Rasa, Puigllançada

(Berguedà) Ruta el 21/08/2018; 10,5 km; +570 -570; 4,5 hores.   Excursió organitzada per la Colla del Dimarts amb el següent itinerari: La Molina, aparcament Alabaus, Costa Rasa, Puigllançada, Costes de l’Huguet.   Participants: 25 membres.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 mapa1050 mperfil1050 

   FA ANYS: L’any 1751 es va fixar el nom de l’actual ‘La Molina’, referit a un serradora (o ‘molina’) moguda per la força de l’aigua.

P1160371 Inici  Comencem a caminar al l’aparcament del remuntador dels Alabaus, a l’estació de La Molina. És l’últim remuntador per la GI-400, a la Collada del Pedró. Estem a uns 1800 metres. Dèiem que el nom de ‘La Molina’ consta documentat des del 1751 però des d’aquella serradora fins avui, l’empenta del nucli no es va produir fins a principis del segle XX, amb els primers esquiadors que molts eren, per cert, socis del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

P1160372 Amunt 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Primer es va pujant pels prats amunt en direcció sud-oest. Deixem a l’esquerra el cable i els pals del remuntador. És una pujada seguida i sense aturador.

L’inici de l’esquí a Catalunya (i per tant a la Península) va sorgir amb la creació de la ‘Secció d’Esports de Muntanya’ (SEM) del CEC el 7 d’agost de 1908 tenint com a president Jaume Baladia, ara fa 110 anys. Per Nadal del mateix any (tal com s’explica al llibre ‘Centre Excursionista de Catalunya, 120 anys d’història’) van començar, a l’entorn del santuari de Corbera als Rasos de Peguera, les primeres pràctiques d’hivern amb els esquís que havien arribat de Zurich. El gener següent, van pujar al Camp de Cinc Sous, al Matagalls. Així va començar la pràctica de l’esport.

P1160373 La Molina queda a baix  En una aturada miro enrere. La Molina es veu molt a baix. Per aquell entorn d’edificacions hi ha el Xalet Refugi del CEC, que està fora de servei. També hi ha, en bon estat, el de la UEC.

IMG 3140  El Xalet inicial del Centre Excursionista de Ctalunya va ser el que es veu a la fotografia i que he obtingut del llibre de ‘120 anys d’història’.

P1160376  A Costa Rasa  

 

 

 

 

 

 

 

Arribem a Costa Rasa, amb bar, on hi arriba el telecadira que surt del Coll del Roc Blanc. Aquí, ara, parem a menjar alguna cosa; després seguirem en direcció sud-est en un pendent més suau de pujada.

Aquell any del 1909 el president del CEC era Cèsar August Torras que va liderar amb empenta el Centre i a qui es considera el promotor de l’excursionisme català. De jove havia fet sortides amb Jacint Verdaguer i altres muntanyencs. Persona molt culta, professionalment era agent de canvi i borsa. Va ser l’impulsor del primer refugi a Catalunya el 1907, el refugi d’Ulldeter i va promoure els Congressos Excursionistes del 1910 al 1913. També va presidir la Lliga Excursionista (1920), primer organisme de l’excursionisme català i embrió de la futura FEEC.

P1160377 Reflexos  El grup es reflecteix als finestrals del restaurant. El Xalet de la Molina del CEC va ser inaugurat pel Centre el 6 de desembre de 1925, a mig vessant del Serrat del Sitjar, amb una capacitat per 80 llits i 50 lliteres. Ampliat i restaurat, el 1949 ja tenia 200 llits. Va ser la primera construcció moderna de La Molina; va iniciar aquest nucli esportiu.

P1160378 La Tossa Plana  Seguim amunt i ens aturem a uns 2125 metres, on passem el Torrent Negre i ens entretenim mirant la Tosa. Al massís hi predominen materials calcaries compactes i també silicis. Els més freqüents es troben precisament als massissos de la Tosa i del Puigllançada.

P1160381 Pista amunt en filera  Anem pujant. La filera afegeix uns punts de color al terreny verd d’aquest estiu que ha estat molt plujós.

P1160383 Aturada agrupament  Una aturada per reagrupar la colla, ara que les vistes són molt aèries. Per donar perspectiva històrica, afegim que aquest mes es compleixen 79 anys que les Tretze Roses van se afusellades pel règim del general Franco (el 5 d’agost de 1939), poc després d’haver acabat la Guerra Civil Espanyola. Eren tretze noies, algunes membres de la JSU (Joventuts Socialistes Unificades) que tenien entre 18 i 29 anys.

P1160384 Cim Puigllanada  Arribem al cim del Puigllançada, de 2409 metres. Per cert i com a curiositat cal afegir que segur que aquest cim va servir per les pràctiques del Regiment Pirinenc número 1, que va ser el batalló d’infanteria de l’exèrcit català, la darrera unitat militar formada per esquiadors que va obeir a la Generalitat entre el 1936 i el 1937. El regiment tenia la seva caserna precisament en el Xalet del CEC de La Molina i la seva funció era el control de la frontera pirinenca però especialment les valls del Pirineu frontereres amb l’Aragó.

P10504491  L’amic Meli, el fotògraf oficial del grup, m’ha enviat aquesta fotografia per la crònica. Gràcies, Meli. He d’afegir que l’any 2004, Vigil i Almela van dirigir un documental sobre els fets de les Tretze noies afusellades, el títol del qual és ‘Que el meu nom no s’esborri de la història’, que era una frase d’una de les condemnades en una carta dirigida als seus familiars. Insereixo un video al final sobre el documental.

P1160385 Valls i boires  Valls i boires s’estenen cap a la Serra de Montgrony, el Taga, Sant Amand... Estem dalt d’un mirador. Aquesta situació, amb bones vistes i sense barreres del cim, va facilitar que els anys 70 s’hi instal·lés una antena passiva de telefonia fixa. Era un quadrat metàl·lic, de 10 per 10 metres, ancorat al cim i que feia funcions de mirall per rebotar les ones que enllaçava. Quan va quedar en desús, l’Ajuntament de Bagà en va demanar la seva retirada. Així, des del 2012, el cim va recuperar la seva imatge.

P1160386 Tornant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després de mirar, deduir i fotografiar tornem a baixar seguint més o menys la ruta de pujada. Al final ens quedarem a dinar al restaurant de l’aparcament d’Alabaus. Així s’acaba aquesta excursió per La Molina. Per cert, aquell any 1751,que dèiem al principi, ja feia uns 35 anys que Catalunya havia perdut la seva independència, que provenia de finals del segle IX quan encara el regne de Castella no existia. Catalunya va perdre per decisió de l’absolutista Felipe V les seves Constitucions, les Corts i la Generalitat.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/la-molina-alabaus-costa-rasa-puigllancada-27851574

Video sobre les “Tretze Roses” publicat a youtube el 21/12/2017 per Khronos Historia: