Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Serra d’Ensija, Barranc Llobateres, Barranc d’Ensija, refugi Serra d’Ensija, Font Freda

(Berguedà) Ruta el 9/06/2018; 8 km; +600 -600; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Barranc Llobateres, Barranc d’Ensija, refugi Serra d’Ensija, Font Freda.   Participants: Ana R, Anna P, Rober i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat (és fàcil, però dreta i algun punt per exercitar els braços al barranc).

 

 mapa1031  mperfil1031

 FA ANYS: El baró de Pinós va confirmar els privilegis del territori i especialment els drets de pastura l’any 1291.

IMG 2935 Pedraforca  Aquesta excursió ha estat una sortida de dos dies cap a la terra del Pedraforca, el mític cim del Berguedà. Aquest cim està situat entre els termes municipals de Gósol i Saldes i té una peculiar forma de forca amb un evident coll que es coneix com l’Enforcadura. Els dos pics culminants tenen 2506m (el Pollegó Superior) i 2445m (l’Inferior).

P1150506 El Pedra al darrera els nuvols damunt  El nostre camp base ha estat a la casa del amics a Ca La Pona, del poble de Maçaners. El dia cobert de núvols negres encara ens deixa veure la imatge del Pedraforca al darrera, observant-nos.

P1150505 Ca la Pona 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al matí, llueix el sol i ens preparem per esmorzar una mica abans de sortir amb el cotxe en direcció a Saldes. Passat Saldes, sobre el quilòmetre 18,4 hi ha una pista a l’esquerra que va cap al Parc de Palomera i serà el camí que farem fins aparcar.

Per cert, l’Ana ens explica que des de fa anys a Maçaners, el mes de juliol, artistes catalans, tant d'aquí com de la Catalunya Nord, bascos, gallecs i occitans s'ajunten en unes jornades per escriure una pàgina més de la tradició cultural d'aquest poble. Maçaners, sota el resguard del nostre omnipresent Pedraforca, es converteix per unes nits en la capital de l'acordió, gràcies a l'esforç, la il·lusió i les ganes de tot un seguit de col·laboradors, dirigits per l'Associació d'Amics de l'Acordió, que és qui organitza aquesta trobada.

P1150508 Inici al Torrent de les Llobateres  Després de deixar l’aparcament de la Font Freda, hem seguit i hem aparcat 1,1 quilòmetres després, al costat del torrent. Comencem a caminar, amunt, en direcció sud pel Barranc de les Llobateres.

Com que caminar és observar, intercanviar opinions... parlar de tot una mica, surt a la conversa l’etimologia de ‘Saldes’: segon el diccionari Alcover-Moll s’explica que segons en Coromines prové del llatí ‘salices’,amb el significat de ‘salzes’. Els salzes compten amb més de 350 espècies. Com a curiositat recordem que el principi actiu de les seves fulles és la “salicina” que ja s’utilitzaven en temps antics com analgèsic. Es pot dir que va ser el precursor de l’aspirina.

P1150510 Guanyem mts amunt N a SE  Hem anat guanyant altitud per aquest barranc que s’enfila entre el Serrat Roig, a la nostra dreta, i el Serrat Negre a l’esquerra.

P1150515 Barranc dEnsija 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hem pujat 400 metres de desnivell en uns 1,7 quilòmetres; un pal indicador informa que cal seguir per la dreta: és el Barranc d’Ensija. Estem a 2017 metres. Els senyals grocs i blancs també giren a la dreta (estem seguint bona part del PR-C.79).

L’any 1291 al que m’he referit al principi, Catalunya va veure un nou sobirà: Jaume II; nascut a València (regne de València) el 1267 i mort a Barcelona (Principat de Catalunya) el 1327.  Va ser sobirà l’Aragó, Catalunya, València, Mallorca, Sicília i Sardenya. Per la pau d’Agnani el Papa li va concedir el títol de “Senyaler, Almirall i Capità General de l’Església de Roma”. Els sis estats o nacions esmentats eren independents i es regien per les seves pròpies normes i constitucions.

A Castella el sobirà, que ho era també de Lleó, era Sancho IV. Castella era ja una nació consolidada i independent de Navarra o d’Aragó, Catalunya, València i Mallorca.

P1150520 Algun pas ms divertit 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquest barranc és més divertit i obliga a fer exercici per superar un parell o tres de graons de roca. La neu, avui, que encara queda d’aquesta primavera amb tantes nevades, és un al·licient més. Tot i amb això, per aquest barranc és millor no passar-hi en èpoques de risc d’allaus.

És un entorn ple d’història, amb pas del càtars perseguits per la salvatjada que va ser la Inquisició i la croada anti càtara i possiblement per les columnes dels soldats i dones i nens fugint de la mort un cop acabés la Guerra Civil. Parlant d’història diguem també que Sant Martí de Saldes fou, des de la seva construcció, església parroquial dependent del bisbat d’Urgell. Situada a la vall de Gósol formava part de l’antic comtat de Cerdanya i fou una de les primeres esglésies consagrades el segle IX, concretament el 839 i és en aquest any que figura documentada en l’acte de consagració de la Seu d’Urgell.

P1150522 Lluny la Gallina Pelada  Finalment entrem en terreny verd, ample i pla. Estem a 2150 metres. Lluny, al davant, és veu la silueta de la Gallina Pelada (2321m).

P1150525 Coll als Plans dEnsija  

 

 

 

 

 

 

 

 

Un collet als Plans d’Ensija té un pal indicador. Recte anirem al refugi i a la dreta es baixa cap a la Font Freda, però aquesta baixada la farem després. Ara cap al refugi.

Referint-nos a Saldes, afegim que entre els molts béns cedits surten relacionades en la parròquia de Saldes, les esglésies de Sant Martí i Sant Andreu (segurament Sant Andreu de l’Espà). Les notícies de Sant Martí del segle XIII són relacionades amb el barons de Pinós. Entre els anys 1288 i 1291 l’església de Sant Martí i els seus habitants rebien dels barons exempcions del drets de pastura. Aquest privilegis foren confirmats pel baró de Pinós l’any 1291.

P1150527 Refugi Serra dEnsija 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem al davant del bonic i petit refugi de Serra d’Ensija. També es conegut com Refugi Delgado Úbeda. Va ser inaugurat el setembre de 1964 i el nom figura a la placa del costat de la porta d’accés. Sé que Delgado Úbeda, de Peñalara, va ser president de la ‘Federación Española de Deportes de Montaña’ des del 1942. Delgado Úbeda és qui va engegar la construcció del refugi de Goriz, per tant suposo que va tenir alguna influència en la construcció d’aquest i per això també se’l coneix pel nom d’aquell president, tot i que el nom oficial actual és el que faig servir per identificar-lo.

P1150528 El Pedraforca  Tenim una extraordinària vista del Pedraforca. El Pedraforca no forma part d’una serralada en la qual estigui inserit i la seva posició solitària l’ha convertit en una muntanya famosa. El territori que l’envolta el protegeix en forma de Parc Natural del Cadí-Moixeró.

P1150530 Panormica  Les vistes, mentre baixem, són extraordinàries. La panoràmica mostra les primeres serres que es veuen i que són les de Gisclareny i les que formen el Comabona i el Coll de Pendís . Més enllà, amb neu, creiem endevinar les del nord de la Cerdanya i probablement l’entorn del Carlit.

P1150529 Baixant El Pedraforca 2  Una altra vista, més oberta, del Pedraforca i els pobles de la vall. Des d’aquí no es veu l’Enforcadura, però podem explicar que durant milions d’anys l’erosió va deixar ben evident la presència del calcari, força dur, que forma els dos pollegons i també les margues toves que estan situades en l’Enforcadura.

P1150533 Baixada pedregosa  Seguim la baixada, sovint pedregosa, per on les últimes pluges han trencat el camí o l’han omplert de pedres. Però és baixa prou bé.

P1150536 Font Freda 

 

 

 

 

 

 

 

Anem a parar al torrent de la Font d’Ensija i poca estona després arribem a la Font Freda, un lloc on la gent hi va sovint a buscar aigua.

En alguna aturada, parlem d’idiomes. Jo recordo una frase de Vicente Aleixandre, del juliol de 1952, ara fa uns 60 anys: “Els catalans no s'acontentaran amb publicar els seus llibres en català, el que és enterament just, sinó que en una nova etapa, quan arribi, si és que arriba, la democràcia, voldran que tot l'ensenyament a Catalunya es doni en català, i el castellà quedi completament desplaçat, i s'estudiï només com un idioma més, com el francès. A aquest desmembrament lingüístic m'oposaré sempre, com es van oposar Unamuno i Ortega al Parlament de la República" (diversos medis, com ‘web.xadica.cat’) .

P1150537 Aparcament  Font Freda  Dos-cents metres més avall hi ha la pista amb l’aparcament dels cotxes que han començat la ruta aquí precisament. Nosaltres encara hem de seguir per un camí al costat mateix de la pista, en direcció est, per anar fins o hem deixat el cotxe aquest matí.

He de dir que em sorprèn enormement que un poeta com l’autor de la frase, que se suposa que és una persona sensible, pugui arribar a ser tan intransigent per la llengua dels altres (al marge de la falsedat que imagina de l’eliminació del castellà a Catalunya), en canvi de precisament i en virtut del respecte als altres donar-hi suport. Però això és el que pensen molts polítics (actualment sembla que hi destaquen els del partit de Ciudadanos). No demanarien respecte si hagués estat el castellà el que hagués estat perseguit?

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/serra-densija-barranc-llobateres-barranc-densija-refugi-serra-densija-font-freda-25683056