(Berguedà) Ruta el mes de març de 2016; 10 km; +420 -420; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vallcebre, ermita Santa Magdalena, cingles Vallcebre, Tossal Llisol, ermita Sant Ramon. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Des del segle XIII figuren a les parets de l’antiga universitat de Bolonya, els escuts de les famílies dels estudiants i que pagaven els professors. Aquells escuts estan identificats en nacions.
Sortint del poble de Vallcebre anem seguint el PR-C128, que dóna tota la volta als Cingles de Vallcebre, un magnífic arc de calcària que va d’oest a est, passant pel sud, com un rostre que somriu. Aquí passem pel pont del torrent del Forat Negre, amb aigües clares i roques de formes gaudinianes.
Tot el territori era format per masos escampats. Aquí passem pel costat d’un safareig públic entre les masies de Can Pons i Can Vila.
Arribem a una gran roca amb una creu de ferro a sobre. És la creu del Collell, punt on hi ha uns rètols que indiquen la desviació cap al Grau de Can Gat i cap al coll de Fumanya. El coll de Fumanya està a l’extrem sud-oest que uneix els cingles de Conangla (oest) i els del Boixader (sud). Pel Grau de Can Gat s’accedeix a la zona de les famoses Icnites de Fumanya, L’aproximació que hi vam fer l’any 2014 està en la crònica corresponent (he posat el vincle al final d’aquest article). Nosaltres seguim de cara.
El camí ha seguit per pineda i boix fins a l’ermita de Santa Magdalena, un indret amb un aplec anual i algunes curiositats relacionades amb la font (que ara no raja) i que s’expliquen a la crònica de l’excursió que ja vam fer i que està descrita al vincle abans esmentat.
Seguim el camí endavant, entre boixos que fan molt agradable el pas. El segle XIX fou una època de gran conflictivitat. Vallcebre, com bona part de l’alt Berguedà, va ser un important bastió carlista. El setembre de 1872, durant la 3ª guerra Carlina (1872-1876) tingué lloc al municipi una batalla que enfrontà una columna de l’exèrcit liberal i una partida carlina. Es coneix com la batalla dels “Graus de Vallcebre”, que va tenir lloc a diversos graus del sector nord dels Cingles de Vallcebre.
Passem pel costat del punt superior del Grau de la Mola. Els graus són passos o camins naturals o construïts, que permeten salvar el desnivell de cingleres i llocs abruptes, i que fins el segle passat eren els únics llocs per on es podia accedir a Vallcebre, donada l’escarpada orografia del municipi.
Estem dalt del cingle i al davant d’unes extraordinàries vistes aèries.
El poble va ser el bressol de tres figures destacades del segle XIX: el Josep Busoms, o “Jep dels Estanys”, (Vallcebre 1770- Olot 1828), líder guerriller absolutista. Josep Grandia, conegut com “el Nai” (Vallcebre 1854- 1926), participà en la 3ª guerra carlina (1872-1876) i va liderar l’aixecament carlí al Berguedà l’any 1900. El seu germà, mossèn Marià Grandia i Soler (Vallcebre 1865- Madrid 1929), que va ser un destacat filòleg de l’època, amb una extensa bibliografia publicada.
Anem veient el camí dels cingles i al fons la serralada del Cadí/Moixeró, en aquest dia una mica fosc però agradable de caminar.
El poble de Vallcebre ens queda als peus, a l’esquerra i al fons els cims nevats de l’entorn del Paratge Natural del Pedraforca. El Pedraforca no el veiem perquè queda més a l’esquerra.
El GR, a l’altura de Cal Menut, presenta alternatives. Nosaltres hem seguit la que va cap als Divinals i una estona després, pujant una mica, arribem dalt del Tossal Llisol.
Des del Tossal tenim aquest vista del Pedraforca, una de les muntanyes realment mítiques de Catalunya.
Des del Tossal, seguim en fort pendent, avall, seguint els senyals grocs i blancs per arribar, una estona després, a l’ermita de Sant Ramon. L'ermita de Sant Ramon és situada a l'est de Vallcebre, sota el Portet, en un paratge amb vistes privilegiades de la vall amb la Serra d'Ensija al fons. Es va construir entre els segles XVI i XVII, sembla ser que a partir dels donatius i mà d'obra dels veïns del raval del Portet.
Passat el Divinal, passem per sobre d’un pontet que permet superar el tallat del torrent del Purgatori. Aquí podem gaudir d’una lliçó de natura. Es veuen perfectament les roques totalment rodones (com grans boles) que són les que a mida que les torrentades les fan girar i girar van erosionant les parets del llit del riu. És així, amb els anys, com es formen els albiols o clots arrodonits com olles.
Al escriure el tema de l’albiol he recordat que el juliol del 2015 Garcia Albiol (del PP) va declarar: “Catalunya no és una nació”. Com que sempre és bo ensenyar a l’ignorant, potser li convé saber que la “nació” prové de la “natio” llatina i que significa el següent: entorn territorial humà i geogràfic on es compte amb una llengua, una cultura i unes tradicions diferents dels territoris veïns. Aleshores, ¿Catalunya què és? I Espanya, que compta amb diversos territoris amb llengües i tradicions diferents, és un estat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12743344
La ruta complementària amb informació de Vallcebre està a l’article: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bergueda/299-vallcebre-ermita-sta-magdalena-roques-artic-icnites-fumanya