(Berguedà) Ruta el 4 de juny de 2014; 12 km; +700 -700; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vallcebre, creu del Cullell, ermita Santa Magdalena, Roques Àrtic, vistes Icnites de Fumanya i tornada.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 

 691 mapa 691 perfil 

FA ANYS: El 839 es va consagrar la catedral d’Urgell. Aquell segle IX va ser l’inici de les primeres comunitats que van formar els comtats que després es transformarien en regnes (primer va ser Navarra, però Castella trigaria una mica més) i un Principat en el cas de Catalunya. Tots nacions independents. Catalunya va mantenir la seva independència social, econòmica, judicial i jurídica fins el segle XVIII.

P1210038 Vallcebre Pl Sta Maria nova

 

Comencem al poble de Vallcebre, un poble que ja consta citat, amb el nom de Balcebre, l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Uns segle més endavant (el 983) ja hi havia un castell, avui del tot desaparegut. El senyoriu del terme era compartit pels barons de Peguera i els abats de Bagà. Se sap que el segle XV el domini va passar a la família Foix, de Bagà, de la qual no se sap exactament l’origen i per tant crec que no devia formar part del famós cognom medieval tan conegut.

Pel que fa a l’etimologia del nom i segons el Fons Documental de Gencat provindria de l’expressió llatina “balteum separem”, en el sentit “esglaó que separa” i que devia fer referència al cingle que envolta la vila per l’est i pel sud.

P1210040 Campanar vell 

El poble és dispers, però el conjunt urbà forma un petit grup de cases amb una petita placeta amb l’església dedicada a Santa Maria. Es tracta d’un temple modern, construït l’any 2000 ja que l’anterior havia estat declarat en ruïna el 1995 i que manté el campanar solitari a l’entrada del poble. Tradicionalment la nit de Nadal es feia el que s’anomenava “foc de nuet”. A la plaça de l’església s’encenia el foc i no es deixava apagar fins a Sant Esteve i d’això se’n ocupaven uns quants joves del poble. Sembla ser que el nom i el foc tenen a veure amb la nuesa de Jesús. També a molts altres llocs de Catalunya es deixava encesa tota la nit la llar de foc de les cases, amb la finalitat que si el nen Jesús hi passava es pogués escalfar.

P1210041 Pont torrent Purgatori

  Passem pel pontet que supera el torrent del Purgatori d’aigües clares i que baixen amb empenta. Sortim en direcció a sud-oest, mentre recordem que una altra versió del foc de nuet és que sovint per Nadal acudien a Vallcebre familiars d’altres pobles, es reunien a la plaça, feien el foc i cada família aportava menjar que, en conjunt, era compartit per tothom. Aquest costum, que ha arribat a nosaltres per tradició oral, sembla que prové de fan uns cinc-cents anys. Encara ara es conserva el costum de fer el foc de Nadal i no deixar-lo apagar fins a Sant Esteve. Des de potser l’any 1990 l’Ajuntament i la Comissió de Festes, després de la missa del Gall, ofereixen uns bons plats de blat de moro, carn d’olla i botifarra, allioli i vi, que es reparteix entre els veïns del poble i familiars.

 

 P1210044 Creu Cullell 

Ara a l’inici anem seguint la ruta del PR-C 128, circular, ben senyalitzada que fa la volta per sobre de les cingleres. A tocar dels cingles hi ha diversos graus que els fan accessibles, tot i que nosaltres no els farem servir ja que no hem de baixar fins al peus d’aquests penya-segats. No obstant, un cop haurem passat l’ermita, una estona, després abandonarem aquest PR per dirigir-nos cap a l’oest en direcció als Cingles de Conangla. Topem amb la gran creu de ferro, dalt d’una roca considerable. És la coneguda com a Creu del Collell.

P1210046 Retols PRC128 

Diversos camins i pistes que van cap a masies disperses del municipi de Vallcebre. Recordem que Josep Bussons, conegut com Jep de l’Estany, va néixer a Vallcebre el 1770. Va ser un personatge molt especial i mogut. Durant la Guerra del Francès (coneguda a Espanya, com a Guerra de la Independència) formava part de l’exèrcit regular, del qual va desertar i va formar una partida de voluntaris, amb la qual atacava els francesos pel seu compte. Després, durant el Trienni Constitucional (1820 a 1823), durant el qual va estar en vigor la Constitució de Càdis, va ser dels primers a revoltar-se contra el règim lliberal, destacant en les seves Accions pel Berguedà i pel Solsonès. Quan Ferran VII va restablir el règim absolutista li van concedir el grau de coronel, però per la seva actitud d’anar a la seva, aviat el van marginar. L’any 1827 es va revoltar junt amb els “Malcontents” i va actuar com a segon de la Junta Superior del Principat de Catalunya i nomenat comandant dels reialistes del Principat. En acabar el moviment va emigrar a França on va ser capturat per soldats espanyols i el van afusellar a Olot el 1828.

P1210051 Ermita Sta Magdalena

Arribem a l’ermita de Santa Magdalena, al sud de la població i al mig d’una boixeda important, prop del camí de va de Fígols a Fumanya. Durant anys i des del poble de Vallcebre es veien, per les nits, unes llums a l’indret de Santa Magdalena, segons diuen. Tot i que molta gent estava força preocupada ja que hi veia una mena de missatge de la santa, es diu, també, que la llum no era altra cosa que la claror de la lluna que es reflectia per sota de la teulada. Una altra versió és que es creia que hi havia un tresor amagat i per això, algunes nits, hi anaven alguns, amb fanals de llum, a excavar pels voltants a veure si els trobaven.

P1210050 Interior 

Aconsegueixo fer una foto de l’interior a través de la finestreta de la porta, tot i que dins és molt fosc. Tot el mobiliari i la imatgeria de l’interior va ser cremat el 22 de juliol de 1936, un cop els moviments anarquistes van saber que l’exèrcit de Franco s’havia aixecat contra la República. Actualment, cada any s’hi celebra un aplec i la gent de Vallcebre s’hi apropen. Un cop acabada la missa, tothom hi fa el dinar.

 

P1210049 Any 1663 

Segons la tradició oral popular, els orígens del poble remeten a 33 famílies que van habitar les primeres cases anomenades Capmasos, passant de pares a hereus i cedint una petita parcel·la de terra als fills Cabalers per a construir-hi una barrraca (no es permetia que es cobrissin amb teula). En l’actualitat encara es conserven vestigis d’aquells temps, ja que encara existeix una societat, anomenada Societat de Capmasats i Barracaires, a les quals pertanyen les cases més antigues del poble sense fer distincions entre elles, i que s’encarrega de gestionar els emprius del municipi.

P1210054 Font de les berrugues 

Al davant de l’ermita hi ha una font que antigament tenia molta anomenada perquè hi havia la creença que curava les berrugues. Ara ja ha perdut aquella virtut perquè l’aigua no és la mateixa. La font es va assecar quan el doll original va ser tallat per les galeries que es van cavar a les mines sota el Carot. Actualment, l’aigua prové d’una cisterna.

P1210055 A punt de marxa despres esmorzar  

Seguim per dins de Bosc. Cal dir que una bona part del terme està cobert, sobretot, de pi roig, pi negre i roureda. L’agricultura, en canvi, es de secà, amb patates, cereals i farratge pels animals que, tot i que havien tingut molta més importància el segle XIX, encara compta amb diverses explotacions.

P1210061 Pujant Roques Artic   

Hem seguit pujant amunt un km més. Allà trobem un altre pal indicador (estem a 1440m). Cap a l’esquerra (est) es va cap els Cingles de Vallcebre. Cap a la dreta es va cap al Coll de Fumanya i les Roques de l’Àrtic. Seguim cap a la dreta. El camí és molt fresat i amb senyals grocs de tant en tant. Els arbres no ens deixen veure que a l’esquerra hi ha les crestes que formen la totalitat de les cingleres. Just ara a l’esquerra tenim Les Cambrotes i més endavant tindrem els Cingles del Boixader, serres que estan a uns 1600 metres d’altura i als quals ens anem apropant. Quan hem caminat, sempre pujant, uns 3,7km (és a dir aproximadament una hora). Estem quasi dalt del tot i el camí ha girat suaument cap a la dreta (nord) i trobem una fletxa de color vermell. Aquí hi ha un sender que s’enfila girant sobtadament cap a l’esquerra (sud), per entre arbres i cap a unes roques que ja es veuen.

P1210062 Artic 2 

Aquí anem en compte caminant per unes roques calcàries molt cantelludes a les quals s’arrapen perfectament les botes. Es tracta d’un serrat, a l’altura màxima just al vèrtex dels Cingles de Conangla i del Boixader. Tenim unes vistes esplèndides de la vall, a ponent, del Coll de Fumanya, amb la Serra dels Bous. Aquí hi havia hagut unes explotacions mineres de lignit. Aquelles explotacions van deixar a la vista uns panys de roca sedimentària amb les famoses Icnites de Fumanya.

P1210064 Jaciment Fumanya 

El conjunt d’empremtes naturals de dinosaure de Fumanya es considera un dels més importants d’Europa, ja que conté més de 3.500 empremtes. Per això ha estat declarat Espai d’Interès natural. Es calcula que és el primer jaciment perfectament descrit del món amb empremtes de titanosaures, que es consideren els últims sauròpodes que van habitar la Terra.

A més de les petjades s’han trobat vestigis d’altres restes fòssils, ous i ossos. Per tant tenim al davant un dels registres fòssils més importants d’Europa del Cretaci Superior, és a dir de fa uns 65 milions d’anys.

P1210063 Icitites Fumanya L’amic Alfred, que avui ens acompanya, ens explica que actualment Fumanya està situat a uns 1500 metres d’altitud però fa uns 70 milions d’anys estava a nivell de mar. En aquell temps la placa europea i la placa africana s’anaven apropant i del fregament van sorgir muntanyes i noves terres emergides. Es van formar el Pirineus i també Fumanya. Cal imaginar que abans hi havia un mar, de poca fondària, que ocupava el Berguedà, provinent del nord-oest. Cal pensar que es tractava de la unió marítima, a través d’una gran franja, que anava des del que ara és el mar cantàbric fins a la costa actual de la mediterrània i per tant ocupava el que avui és Euskadi, Navarra, Aragó i una part de Catalunya.

Ictites IMG 4523   Després d’admirar les petjades (algunes amb un bon zoom) anem tornant. Pel camí recordem que cada 9 de juny, des de fa uns quants anys, i des de la plaça de l’església de Vallcebre, la gent de poble pugen dalt del cingle. Dalt del tot s’hissa una estelada i es llegeix un manifest, a continuació es comparteix un esmorzar entre tots els assistents. És la Festa republicana. Potser convé saber-ho, especialment avui que caminem per aquests indrets, que abans d’ahir, precisament, el rei Joan Carles I va abdicar en el seu fill Felipe. No queda gaire clar que caigui molt bé als catalans que hi hagi un rei amb el nom de Felipe, ja que no es pot esperar un bon record d’aquell Felip V que tant va humiliar Catalunya i que va anular les constitucions i institucions que existien des del segle X.

 Ja de tornada, pels voltants per on passa el sender, hi ha diverses masies, una demostració del caràcter disseminat de la població. Les més destacades són les de cal Blau, cal Ceguet, cal Xic i cal Tiet (que tenen noms de característiques personals); can Corrent, cal Lleuger, can Marxa i cal Carrera (que semblen referir-se a aspectes de força física); i altres con cal Galceran, can Solà, cal Mariner, la creu Vella i cal Barrol. Respecte d’una altra destacada és cal Felip de Cap de Roc, que deu fer referència a un caràcter tossut d’algun avantpassat.

 Hem tornat a Vallcebre. Al davant mateix del campanar hi ha l’edifici que havia estat la rectoria i que actualment és un restaurant on hem menjat un menú perfecte, envoltats d’una pau extraordinària. Qui porta el restaurant ens explica que l’antiga església havia estat reconstruïda tres cops, perquè es veu que just a sota hi ha algun problema geològic que provoca moviments i sempre acabava caient, per això van construir la nova una mica més enllà. Però curiosament aquest problema no afecta ni al campanar ni a la casa del rector.

 A l’excursió hi hem participat en Josep, en Josep Maria, l’Alfred i jo mateix.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7013283