(Berguedà)   Excursió des del Coll de Pal (de fet sortim uns metres més avall), fins a la Pobla de Lillet, seguint el GR.4. L’hem fet el 16 de setembre de 2012, organitzada pel Centre Exc de Sitges. Una distància recorreguda d’uns 13 quilòmetres i un desnivell de baixada de 1218 metres (de pujada només uns 161m). Hi hem esmerçat 4:30 hores, incloses les parades.

mapa Perfil

FA QUASI 730 ANYS: Entre el 28 d’agost i el 4 de setembre de 1285, regnant Catalunya i el Regne d’Aragó Pere II el Gran, es va produir la batalla naval de les Formigues. L’almirall Roger de Llúria, comandant l’estol català, va vèncer el francès de Felip III l’Ardit. Cal dir que aquell mateix any, el rei de França (Felip III) havia decidit envair Catalunya amb un gran exèrcit, amb el suport del papa Martí IV, qui havia donat el tracte de croada. Amb aquest intent d’invasió, Felip donava suport al seu cosí, Carles d’Anjou, en el conflicte amb la Corona d’Aragó pel tron de Sicília.

P1140114 Punt inici abans del Coll de Pal 

 

 

 

Procedent d'un GR europeu, el sender del GR-4 s'inicia al pont internacional de Puigcerdà, s'enfila per La Molina fins a Coll de Pal i, després, baixa fins La Pobla de Lillet, prop de les Fonts del Llobregat – que pertanyen al municipi de Castellar de n'Hug-, creua aquest riu i puja al Santuari de Falgars, des d'on es dirigeix a Sant Romà de la Clusa i Borredà, al costat mateix de la carretera que va de Berga a Ripoll. Des de Borredà el camí es torna a enfilar fins arribar a La Quar. L'itinerari continua per Sagàs, Sant Pau de Pinós i l'interessant monestir de Sant Benet de Bages, per tal de passar per Sant Vicenç de Castellet i pujar a Montserrat.

P1140115 Xalet del Coll de Pal  Hem començat l’excursió a la carretera que arriba al coll de Pal (uns 10 metres per sota), per tal d’anar a trobar el GR-4 i al davant del Xalet del Coll de Pal. Estem a uns 2000 metres. Aquest xalet està situat al municipi de Guardiola de Berguedà, a la comarca del Berguedà, dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, al peu de la carretera de Bagà a Coll de Pal, en el km 17 aprox. El Xalet de Coll de Pal ofereix tres funcions principals com són l'allotjament i servei de restauració, punt d'informació del parc natural i dels municipis de la seva àrea d'influència i també servir un centre d'educació ambiental i d'activitats turístiques de muntanya.

P1140116 Ruta de la marmota 

Per la ruta, ample, de terra, hi ha rètols que parlen de la marmota. Cal saber que la marmota es va extingir, als Pirineus, durant les darreres glaciacions, al mateix temps que els lleopards i abans que els rens. Posteriorment, el 1948, van ser introduïdes un altre cop, al Pirineu francès, procedents dels Alps, amb l’objectiu de reduir la predació de l’àguila daurada sobre les cries d’isard. Va ser el 1974 quan es van introduir a Catalunya, colonitzant els Pirineus. Al Cadí, hi ha aparegut molt recentment, el 1996, a través de la Collada de Toses i el Coll de la Creueta.

P1140121Girem ja pel GR-4  

 

 

 

Ens hem anat dirigint,pujant suaument, cap el Coll de Pal, fins que trobem els rètols que ens indiquen el punt de baixada del GR-4. El Coll de Pal, a l’extrem superior del riu Llobregat, fa frontissa entre la Serra del Cadí, a ponent, i el Puigllançada (2409m) a llevant. Hi ha altres topònims “coll de Pal” i probablement deriven de l’arrel pre-romana “pal” o “pala”, que significaria “vessant llis i molt vertical” o “prat inclinat i escarpat”.

P1140122 Rasos de Peguera Serra dEnsija i Pedraforca   Anem baixant pels prats i roques que voregen el Torrent del Coll de Pal, en direcció sud. Es baixa fort, dret (“pindi” com diu un company de Santander, que també participa en aquesta sortida). Tenim unes magnífiques vistes, a la nostra dreta, en direcció a ponent dels Rasos de Peguera, la Serra d’Ensija, amb el Cap de la Gallina Pelada i el Pedraforca. La baixada s’aplana en arribar a una pleta que està, més o menys, a 1880m.

P1140123 Mirant fns al Montseny al fons 

Continuem avall, sempre en direcció E i SE per prats de pastura. El sender no és fresat i cal anar buscant els senyals a les roques. Cal anar en compte. Lluny, cap el SE i per sobre d’un mar de boira sembla navegar una ombra allargada i que destaca per sobre d’aquest mar blau, és el Montseny. Per entre mig, hi tenim, encara que només presenten les siluetes, el Catllaràs i la Serra de Picancel. La boirada blanca, oculta amb tota seguretat la Plana de Vic.

 No acabo de veure Montserrat. Potser, ara i des d’aquí, el Catllaràs amb els seus 1764m oculta la silueta de la muntanya màgica. Ara que hi ha hagut la sorprenent diada de l’11 de setembre, em ve a la memòria que el 1896 es va estrenar a Montserrat el “Cant de la Senyera”, la magnífica composició de Lluís Millet, per a cor mixt i música, basada en un poema de Joan Maragall. Posteriorment el cant va ser prohibit des de l’any 1939 i precisament va donar lloc als “Fets del Palau de la Música”, quan el 1960 un nombrós grup d’assistents la van entonar, mentre hi havia uns ministres del règim franquista. Hi va haver 20 detinguts que van ser processats en un consell de guerra i condemnats a entre tres i set anys de presó. Jordi Pujol, fou uns dels que van cantar i també va ser condemnat.

P1140127 Fotos al descans 

Més avall arribem a uns prats planers, amb unes grans mates de boix, a l’ombra magnífica de les quals ens aturem per esmorzar i descansar una mica.

 

 

 

 

 

 

 

P1140129 Roques de la Bauma Roja 

El sender, ara una mica més clar, segueix per entre mates de boix i deixa a l’esquerra un seguit de roques altes conegudes com la Bauma Roja, després baixa fort tallant el Torrent de l’Home Mort i de seguida torna a baixar suaument per endinsant-se en bosc i ombra, que ja s’agraeix perquè el sol escalfa força.

P1140131 Vista de La Pardinella de Gavarrs  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A uns 100 metres d’altitud, veiem a l’esquerra a sota nostre les cases de La Pardinella de Gavarrós. He trobat a www.muntanyanet.blogspot.com que parlen d’un aplec a Gavarrós i entre altres coses explica que “Sembla que aquests verals solitaris i perduts es repoblen. A banda de la Pardinella, on hi viuen dues famílies, entre ells l’Anna i el Marc, guardes del Rebost amb dos nanos, ara torna a haver una casa oberta a Gavarrós amb canalla i m’assabento que recentment també ha estat reobert el mas del Pla de l’Arca, a tocar de Sant Marc de Broca. La vida que torna”.

P1140132 Puig Roig  

 

 

 

 

Al sud del conjunt de la Pardinella, és veu un colossal turó vermell: és el Puig Roig. No cal preguntar-se per l’origen del nom!

 

 

P1140133 Refugi Erols  El camí s’aplana i després baixa una altre cop fort per anar a buscar la pista coneguda com Camí de la Casa Nova d’Erols. Cent metres més avall arribem al bonic refugi d’Erols (1305m), on el Mario, el guarda del refugi, ens ven alguns refrescos. Probablement es tracta d’una antiga masia molt ben restaurada i adaptada per a les funcions de refugi, amb 50 places. No he pogut trobar informació de l’origen del nom (potser hauré d’esmerçar-hi més temps), però tinc la sensació que “Erols” i “Erola” poden derivar d’”Orriols” que, com diu l’Alcover-Moll provindria del llatí “horreolis” o bé “horreu”, amb el significat de graner.

P1140137 A lombra 

P1140139  

 

 

 

 

 

 

Seguim el camí, pista avall entre bosc fins que arribem a un revolt sobtat. Ja només ens queden 2 quilòmetres fins a La Pobla. Deixem a l’esquerra la casa enrunada a tocar ja del Torrent de La Molina. Potser la construcció devia ser un molí? Més avall, a la nostra esquerra, quasi amagades del tot pels arbres s’endevinen les construccions del Clot del Moro amb les instal·lacions del Museu del Transport el xalet i l’ermita d’estil modernista, que representen un conjunt de gran interès i que actualment es visita, a hores determinades, tot anant-hi amb el trenet miner que s’ha restaurat i tornat a posar en marxa amb finalitats turístiques.  

P1140142 La Pobla de Lillet   

 

 

 

 

 

Arribem a La Pobla de Lillet, després de deixar, a mà esquerra, un llarg mur de tancament d’una finca. L’origen documentat de la vila es remunta al segle XIII, quan es va poblar dins dels plans d’assentament humà de Ramon d’Urtx, que va continuar el seu fill Hug de Mataplana. Després van venir les terribles desgràcies de les pestes del XIV que pràcticament van despoblar la vila el 1348 i van obligar a una posterior concessió de franqueses. Altres conflictes el XV i la Guerra dels Segadors del XVI, van fer que realment la població no es comencés a recuperar fins el segle XVII. Cap el segle XVIII era una població prou desenvolupada per la indústria de la llana. El desenvolupament més fort va venir del començament de la indústria del cotó i la fàbrica de ciment Asland, al Clot del Moro, tot això ja dins del segle XX. Avui per avui és una vila molt interessant per visitar, tant pel que fa a la possibilitat d’accedir fins a les Fonts del Llobregat, com les visites cultural al Clot del Moro i dels jardins gaudinians de Ca l’Artigas. La Pobla, mereix, ben bé, la visita d’un o dos dies sencers.

 Si voleu accedir a la ruta per a gps, podeu anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3356436