(Berguedà) Ruta 1553 el 18/02/2024; 13 km; +202 -220; 4 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: Gironella, Cal Marçal, etapa del Camí del Llobregat, GR-270. Participants: Guiat per en Xavi Masana, un grup de 50 caminants. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El pont Vell de Gironella consta des del 1389.
A Gironella aparca l’autocar, al costat del restaurant de la Font del Balç, on podem fer una cafè abans de començar. En el document de la consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839, ja és esmentat el terme de Gironella (Gerundella) i també ho és l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan.
iniciem el camí en direcció sud, orientació que durarà tota l’excursió. Estem fent un tram del Camí del Llobregat que vàrem començar fa uns mesos a Castellar de N’Hug. La paret de la nostra dreta presenta uns estrats d’un gruix espectacular i molt horitzontals, resultat del procés de sedimentació de les aportacions al·luvials.
Travessem Gironella. Sembla que a l'època de l'alta edat mitjana la població del Berguedà es va mantenir relativament estable, sobretot a les zones de muntanya i les invasions germàniques i musulmanes no hi van deixar gaires empremtes. La població tingué una certa importància, com ho demostra el fet que l’any 1370, després de la Pesta Negra, hi havia encara 19 focs. Als segles següents la població s’estabilitzà, però va viure un llarg període de creixement durant el segle XVIII, que va ser interromput per la guerra del Francès i, sobretot, per l’incendi que provocaren les tropes carlines comandades per Carles d’Espanya arran de l’ocupació de la vila l’any 1839.
Passem el Pont Vell al marge esquerra tot fent aquesta foto des de l’illot que hi ha al mig d’aquest espai ample que conté una resclosa. En aquest vessant hi ha Dalt Poble, amb la casa de la vila i les esglésies vella i nova de Santa Eulàlia.
Caminant al sud, a la dreta veiem les construccions de Cal Bassacs fins que arribem a la Arribem a la palanca de Viladomiu Vell. Va ser la primera colònia que construí Tomàs Viladomiu i Bertran. Situada a la plana de Sant Marc, va comptar de seguida amb tots els elements característics d'una colònia desenvolupada. El fundador de Viladomiu Vell fou Tomàs Viladomiu i Bertran, el patriarca d'una nissaga que exemplifica el tipus de personatges i famílies que protagonitzaren l'impuls i difusió del model de la colònia industrial, a les comarques interiors de Catalunya, durant la segona meitat del segle XIX.
Hem anat seguint el sender, a vegades pista, que va paral·lel al riu Llobregat. Com sabem aquest va ser un riu de frontera. El context històric específic es situa a finals del segle X, just després de la conquesta del territori del Penedès a mans del comtat de Barcelona, el més poderós dels comtats resultants de la marca Hispànica establerta pels francs al segle VIII.
Tot el procés es va basar en la feblesa política, tal com escriu Artur López, dels emirs i califes musulmans i la presència de territoris poc poblats que tenien frontera amb el comtat de Barcelona. Aprofitant això es va voler reprendre la feina iniciada per Carlemany un segle abans i expandir el territori comtal, però no es va tractar d’una campanya militar específica sinó d’un procés gradual de domini i poblament del territori al llarg de tot el segle. De tant en tant una foto dels companys d’excursió.
A la colònia de Viladomiu Vell encara es conserven, en molt bon estat, els horts dels treballadors de la fàbrica. Cal tenir en compte que la gent que arribava a les colònies provenia d’entorns rurals on habitualment comptaven, al menys, amb un hort on produïen verdures per al consum propi. Fa bonic veure que encara es conserven.
I arribem a l’església de sant Marc, on ens aturem per beure una mica i menjar una fruita o algun entrepà. Hem fet ja uns 4,5 quilòmetres. Està sent una excursió planera molt còmode i d’una distància no gaire llarga. L’església de Sant Marc dels Bassacs, té l’origen probablement al segle X. Inicialment era un eremitori, construït aprofitant una roca aïllada, la qual fou completament excavada per formar-hi un habitacle. Posteriorment, aquesta peça serví d’absis de l’església que hi fou erigida al davant i totalment reconstruïda el 1749.
Més avall seguim un llarg tram format per una continuada sedimentació plana. Si un dia quedés tallat en vertical, segur que podríem observar-ne estrats de materials diferents i de gruixos que mostrarien el resultat d’antigues aportacions.
Seguim avall i puc fer aquesta fotografia amb reflexos. Per cert, recordem que tota la vila de Gironella era lloc fortificat i tancat ja al segle XV. Tenia, hi té, un pont important damunt del Llobregat construït l’any 1389, pel qual hem passat. A la fi del segle XVI Gironella passà a ésser propietat dels Agulló amb la categoria de baronia. L’any 1702 el baró Josep d’Agulló-Pinós i de Pinós fou creat marquès de Gironella per Felip IV durant la Cort que presidí a Barcelona.
Fixeu-vos que Felip IV, era el mateix que Felipe V de Castellà-Lleó. Va presidir Corts, per tant vol dir que havia jurat preservar i respectar les Constitucions catalanes. Després d’una guerra de Successió (que no era pròpiament una guerra entre Castella i Catalunya, sinó entre Àustries i Borbons) les va liquidar pel Decret de Nova Planta després del 1714 i per tant va faltar al seu jurament i a les seves obligacions. Des d’aleshores, el cert, és que hauria d’haver perdut el dret a dir-se sobirà de Catalunya. Per tant Felip V i els seus successors ¿què són? ¿usurpadors? No ho sé. Algú es pot preguntar si Felipe VI té dret a dir que un dels seus títols és el de Comte de Barcelona. Ho deixo als experts i estudiosos, jo no en sé prou.
Aviat ens anem apropant a la colònia del Guixaró, fundada el 1889. És una colònia tèxtil del Llobregat que tenia una estructura de colònia evolucionada, és a dir, a més de la fàbrica i els habitatges, disposava de tots els serveis, una església, i l'espai de domini amb la torre de l'amo i la casa del director. És característic del Guixaró el bloc d'habitatges plurifamiliar amb galeries, de planta baixa i dos pisos, que forma tot ell un carrer allargassat. També hi ha el carrer del forn i els pisos nous. La colònia havia disposat de guarderia, escola, biblioteca, camp de futbol i teatre.
De tant en tant convé una aturada per a reagrupar la colla. Afegim de la colònia que hem deixat enrere que el nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa Gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró.
La vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat.
I ens queda a la dreta una bonica fonteta al costat d’una balma. No hi trobo el nom, però és bonica amb la figura d’una dona en miniatura que s’hi apropa.
Més avall passem pel costat de Can Cases, que encara conserva jardins dels seus orígens.
Seguim i l’entorn es torna fresc i ombrívol. A la dreta, la font de la Garbera. Les fonts, brolladors i tot tipus de deus d’aigua són una part important del patrimoni natural i cultural dels pobles. L’existència de les fonts era vital per a l’abastiment d’aigua dels pobles i masies, a més de ser llocs de trobada i esbarjo de la població. Garbera seria el lloc on disposar les garbes en piles o en garberes; cal entendre com ‘garba’ un feix d'espigues tallades i lligades.
Ens anem apropant a Cal Pons i les cases dels treballadors ens queden a l’esquerra. Es veuen en molt bon estat el que indica que van ser construïts amb materials prou resistents i de qualitat.
Arribem al davant de l’església de Sant Josep, que la gent de l’entorn la considera com la “catedral de l’Alt Llobregat”. És l'església de la colònia Pons, al municipi de Puig-reig, d'estil neogòtic. L'eclecticisme és total, sobretot en la decoració de pinacles, pinetons, finestres ogivals, etc. Compta amb una coberta amb creueria i amb un cimbori sobre el transsepte, que destaca molt (encara que en la foto no m’ha quedat gaire clar). Començada el 25 de març de 1886 i consagrada el 10 d'agost de 1887. La construcció fou impulsada i finançada, com la resta de la colònia, per l'empresari Josep Pons i Enrich, i l'arquitecte fou Josep Torres i Argullol.
Des del 2009 l'església acull el Centre d'Interpretació de l'Església de la Colònia Pons. Aquesta museïtzació de l'església, formada per diferents espais d'exposició i mitjans audiovisuals moderns, ha ajudat a sufragar les despeses de manteniment de l'edifici, actualment de propietat municipal, i ha permès aturar-ne la incipient degradació. Però encara té un horari de misses.
Un rètol explicatiu ens informa del funcionament de les colònies pel que fa al sistema productiu i d’aprofitament de l’energia de l’aigua del riu.
I no podia faltar una fotografia del grup. Després seguirem el camí fins al final de l’etapa d’avui a Cal Marçal.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1553-gr-270-gironella-cal-marcal-161936629
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bergueda/809-28-caminada-popular-cal-marcal-pont-de-les-canals-creu-del-borni-pont-moli-vilaro-la-cortada-fabrica-cal-marcal-esglesia-l-assumpcio