Castell de l’Areny a Borredà GR4

(Berguedà)    Excursió seguint el GR4, organitzada pel Centre Excursionista de Sitges, el 16 de desembre de 2012. Hem fet uns 11 quilòmetres, amb uns desnivells acumulats de + 375 i – 413, en un dia magnífic d’hivern.

Mapa Perfil

FA UNA MICA MÉS DE 38 ANYS: El 13 d'octubre de 1974 es celebrà el congrès de Suresnes del PSOE (a l'exili). En aquell congrés es va aprovar el programa fonamental del partit socialista espanyol. Entre els apartats hi figurava el que feia referència a les diverses nacionalitats de l'estat espanyol i deia: "La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado español parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminación de las mismas que comporta la facultad de que cada nacionalidad pueda determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado español".

P1150297 castell de lAreny a punt   

Arribem a petit nucli de Castell de l’Areny (940m), un poblat del qual se’n té noticia des del finals del segle IX. Probablement, en aquell temps devia disposar d’una torre defensiva que segur que evolucionà cap a una petita fortificació, de la qual no en queda cap resta. Aquí ens aturem a esmorzar abans de començar la caminada, ja que avui els organitzadors han decidit que en tractar-se d’una sortida curta, era millor fer-ho abans de començar.

El nom segur que s’originà a partir d’un patronímic ja que les primeres dades parlen de “castro Adalasindo”. D’aquí devia derivar cap a “castell d’Alaren”, segons documents del 1194. Va evolucionà també cap a castell d’Alareny, que seria molt més correcte que la interpretació actual d’Areny.

P1150301 Endavant va    

Aquí el GR4 prové de Sant Romà de la Clusa, a tocar de la riera de la Clusa, per sota de la serra del Catllaràs, tot això cap a nord-oest del poblet on som. Es tracta d’un entorn, com anirem veient, on hi ha unes quantes masies escampades. A prop del poble, hi ha, encara que no les veiem, les de cal Maçana, cal Pere Onclet, cal Xic i cal Solà, entre d’altres. Nosaltres, sortim tot seguint el camí que s’endinsa per bosc cap a sud-oest fent el mateix dibuix que fa la riera del poble i que va a parar a l’altra més gran, anomenada ribera del Castell.

P1150303 Boires i gebrada 

 

Boires i gebrada Fa un dia molt bo, però la gebrada que tot ho cobreix amb el seu color blanc, ens obliga a anar ben abrigats. Però no fa vent i es va molt bé. Estem per un indret abrupte i per tant treballat per multitud de torrentets, que dibuixen un entorn molt humit i amb densa vegetació.

P1150304 Agrupament a la Plaa Sant Ramon  

Una mica més avall, arribem a una pista i fem una curta aturada d’agrupament. Al davant hi ha una placa que diu “Plaça Sant Ramon”. A la nostra esquerra, les parets verticals, expliquen èpoques antigues en que les aigües baixaven tumultuoses formant murs impracticables. Aquí al damunt, el coneixen com a Roca dels Coloms.  Fem el revolt i passem per sobre del torrentet del Rec de cal Paraire.

P1150308 Mas del Ballester   

Una estona més endavant s’arriba a unes cases. Som al Mas del Ballester . Cal saber que al segle XIII, l’exèrcit català disposava d’unitats de ballesters, a peu o a cavall, que formaven la força inicial en els combats. Aquesta funció va donar nom a algunes famílies, encara que també, el nom de Ballester, pot provenir dels que les fabricaven. Ara bé, en un entorn rural és més probable que l’origen etimològic del cognom provingui del soldat que en feia ús, que no pas del fabricant, ja que aquests normalment estaven ubicats dins dels nuclis de població més grans.

P1150310 Mas Els Torrents     

Ja una bona estona més enllà, sempre seguint la pista, en direcció est, i els senyals vermells i blancs, hi ha la zona de la Ribera, amb els molins de del Puig i del Forat, així com algunes masies: cal Tena, cal Casanova, cal Peguera, cal Músic, cal Noi,... i encara un tros més enllà, al mig de camps de conreu hi ha una de més gran, el mas Els Torrents.  Aquest mas forma part ja del municipi de Borredà i dins de les seves terres hi ha l’ermita romànica que podrem admirar d’aquí a uns minuts.

P1150312 Aturada al sol 

La pista fa un revolt, s’enfila amunt girant cap a sud-est i ens anem atansant cap a un dels llocs màgics d’aquesta caminada, però abans encara fem una aturada al sol.

P1150313St Sadurn de Rotgers   

Així arribem a sant Sadurní de Rotgers. Es tracta d’una església romànica de la qual se’n té noticia des del 906. És un temple magnífic, que ara rep la llum extraordinària del sol que fa brillar especialment el campanar, molt esvelt i centrat. L’absis presenta unes arcuacions llombardes, que decoren el seu exterior.  L’edifici havia estat acabat el 1167, quin dia 7 de desembre d’aquell any (ara fa quasi exactament 845 anys) va ser consagrat un altre cop. Se’l considera un dels temples romànics més evocadors del nostre país.

Cal tornar enrere cap a la pista per on hem vingut i deixar el llom del petit serrat on està construït el temple. En un extrem del llom hi ha unes ruïnes que es considera poden ser les que correspondrien al “Palatio Rodregarii” (esmentat documentalment el 938) i que seria la residència de Rotger (d’on més endavant prové el nom de l’indret), un magnat que probablement va aprisar el territori i, com era també habitual,li donà el seu nom.

Seguint la pista, que aquí s’anomena Camí de la Cirera (nom d’una altra masia), la deixem una mica per passar pel mig dels Prats de Rotgers.

P1150323 Descans Ja portem uns vuit o nou quilòmetres caminats i ens aturem a beure una mica d’aigua. Des d’aquí ja tot és baixada, seguint les sinuositats dels terrenys que es van obrint, tot oferint més possibilitats als conreus i per tant a l’activitat i al poblament.

P1150324 Arribem a Borred   Arribem a Borredà (854m). El nom de Borredà, no queda clar. Es creu que potser sigui un derivat de tants “-anum” que es relacionaven amb patronímics. Se sap, però, que hi ha algunes formes personals documentades a l’edat mitjana com Brositano, Bosredane i Borredano. Se sap que el lloc ja estava poblat el 856, com a conseqüència d’un judici que va presidir el comte Guifré el Pilós. Pel que fa a l’església, dedicada a Santa Maria, en queda molt poc del seu origen romànic i es va ampliar a partir del creixement del poble gràcies a la vinguda dels segons fills de les masies del terme parroquial.  Anys més endavant, per Borredà passava el camí ral de Ripoll a Berga, el que va fer que la població es consolidés amb més força.

P1150325 Vistes cap a Serra dEnsija i Rasos de Peguera Des dels afores del poble es tenen unes bones vistes en direcció cap a la Serra d’Ensija i Rasos de Peguera

Si voleu accedir a la ruta er a gps podeu clicar:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3733721