Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Barcelona ruta urbana barri Sarrià centre

(Barcelonés) Ruta el 6/06/2019; 2,5 km; +10 -25; 3,5 hores.   Ruta urbana organitzada amb el següent itinerari: Plaça Major de Sarrià, Plaça del Consell de la Vila, Negrevernís, Mercat, Plaça Sant Gaietà, Teatre de Sarrià, Carrer Major, Canet, Jaume Piquet, Plaça Sant Vicenç, Plaça Artós. Participants: Josep C, Biel, Lluis W i Miquel.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 

 mapasarria  mperfil

 FA ANYS: El gener de 1874 el general Manuel Pavia va dissoldre les Corts espanyoles republicanes. Uns dies després es va produir un fort atac contra Sarrià, on s’hi havia fet fort Josep Martí.

DSC02088 Pl Major 01  1, Comencem a la Plaça Major de Sarrià. Aquí cal parlar de l’origen. El nom Sarrià és esmentat l’any 986 com a “Sarriano”, probablement un nom de família, però es calcula que, com a poble, es va formar entre els segles XIII i XIV. El nucli antic va créixer entre dues rieres: Riera Blanca i Gardenyes que actualment estan soterrades. Al començament del segle XX, Sarrià va esdevenir un dels nuclis més rics i poblats del pla de Barcelona. En el darrer terç del segle XIX ja es va plantejar l’agregació a Barcelona. Sarrià s’hi va oposar i va ser, juntament amb Horta, l’únic municipi del pla que la va poder evitar l’any 1897. El 1921 es va reobrir l’expedient d’agregació, a petició de l’Ajuntament de Barcelona. Amb una gran rapidesa i, el mateix any, malgrat l’oposició dels sarrianencs, va quedar agregat a la ciutat per reial decret, i va ser, doncs, el darrer poble del pla que es va incorporar a Barcelona.

 2, Era una bonica plaça amb els arbres i els bancs, però ara entre obres dels carrers, edificis en restauració, algun altre enderrocat i sense urbanitzar i les nombroses camionetes aparcades, li treuen l’aire local que presentava. Una curiositat és que aquí hi havia un frontó de joc. Era municipal i el seu rendiment econòmic servia per cobrir les despeses del campaner de l’església. El mur del frontó estava a la banda de baix de la plaça, situada entre la casa dels Marata (una família de ferrers i veterinaris) i l’escorxador (aquest es va treure l’any 1844) que ocupava el que ara són les cases 5 i 7 (informació que obtingut de la magnífica web: http://www.historiadesarria.com/).

DSC02089 Pl Major 03 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  3, La Plaça Major de Sarrià és ample i presidida per l’església de Sant Vicens que tenim al davant. El seu origen està documentat des del 987, però es va reedificar l’any 1379 i va adoptar una estructura gòtica. El segle XV, el pintor gòtic català, Jaume Huguet, va pintar el famós retaule de Sant Vicens que actualment es pot admirar al MNAC. L’obra de l’edifici actual de l’església prové del 1781 quan, el mestre d’obres Josep Mas, va aixecar el nou temple en estil neoclàssic i de nau única amb capelles laterals.

DSC02091 Esgl Nau principal  4, L’interior és molt ample. L'any 1936 l'arxiu i l'església foren incendiats i es destruí la seva decoració interior, inclòs el gran retaule major obrat per Nicolau Traver entre 1788 i 1793. Tanmateix al transsepte es conserva el retaule del Roser, una interessant obra salomònica tallada per Agustí Pujol entre 1617 i 1619.

DSC02106 Angelet Obiols  5, A l'altar major hi ha pintures al fresc de Josep Obiols, fill de Sarrià, que envolten Sant Vicenç. Josep Obiols i Palau va ser el pare de Josep Maria Obiols (conegut com Raimon Obiols) que havia estat membre de l’ala més catalanista del PSC en la seva fundació el 1978, del qual en va ser un dels líders destacats. Com a curiositat hem de saber que Josep Obiols (l’artista) va pintar el seu fill (Raimon) en l’arc d’àngels que envolten Sant Vicens, concretament és el segon a comptar per l’esquerra.

 6, Un article de Xabi Barrena (al Periódico, el novembre de 2016) deia “el PSC és la història d’un èxit, que va tenir el punt culminant en el 10è congrés, el juliol del 2004, quan el partit atresorava la presidència del Parlament Europeu, era el motor del canvi a Espanya, que havia fet tornar el PSOE a la Moncloa, comptava amb un president de la Generalitat, un alcalde de Barcelona i 3.000 càrrecs locals”. Amb els anys el declivi ha estat constant. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha passat a ser una marca local regional de segon nivell del PSOE estatal, que ha evolucionat cap un partit lliberal dirigit pels ‘barons’. El PSC ha vist com l’han abandonat històrics del partit, com Montserrat Tura, Joan Ignasi Elena, Marina Geli o Jaume Sobrequés. Raimon Obiols si no ha marxat no hi té cap mena d’influència.

DSC02101 Retaule St Vicens  7, A la nau, entrant a la dreta, hi ha una reproducció del Retaule de Sant Vicenç, on s’hi veu la representació del seu suplici a dalt a la dreta. A l'esquerra de l'escena, el prefecte Dacià està situat en el mateix lloc i tron que a la taula de Sant Vicenç davant el prefecte Dacià, si bé aquí el seu gest és ordenar l'inici del martiri. El fons mostra un paisatge urbà a l'esquerra i menys cel -també daurat- que altres taules a la part central; a la banda dreta una aparició de Jesús envoltat d'àngels beneeix la figura del sant. La part superior no està pintada, la qual cosa indica que es tracta d'una taula de la part alta que estava coberta pel guardapols. L’original està al MNAC.

eJosep Mart  

 

 

 

 

 

  8, Barcelona mai s’ha pogut deslliurar dels atacs. L ’any 1874, el general Manuel Pavia va dissoldre les Corts espanyoles per la força. Els republicans s’hi van oposar. Així que el coronel Josep Martí, conegut com el Xic de les Barraquetes, va ser atacat per l’exèrcit de Pavia quan havia tornat a Sarrià des de Martorell, el dia 3 de gener. Allà hi havia anat a proclamar la República amb 600 homes. Es van fer forts a la plaça Major de la vila i dalt del campanar. Van resistir durant tretze hores fins que finalment van rebre el suport de 500 homes que van arribar de Sabadell a través del Tibidabo. Hores després van aconseguir escapar cap a Vallvidrera i a Sarrià. (La imatge s’ha obtingut de ‘llibertat.cat’).

DSC02094 Mercat    9, Si de la Plaça de Sarrià seguim el carrer, lateral a la dreta de l’església, que pren el nom de Reina Elisenda de Montcada, veurem a la vorera de la dreta el mercat. Amb accés per Reina Elisenda és un mercat petit, però tan gran com ho era l’hort de la Rectoria. Va ser construït el 1910, lluny dels mercats coberts més antics, com el de la Boqueria (del 1830), però proper als que es van acabar de inaugurar a finals del segle XIX: Concepció (1884), Hostafrancs (1888) i Poblenou (1889). No fa gaires anys que ha estat restaurat; més ample, més net, però menys tradicional.

DSC02096 Pl Sant Gaiet  10, Havent passat pel mig del mercat, si anem pel primer carrer a l’esquerra amunt hi ha la petita i bonica placeta, quasi familiar de Sant Gaietà. Aquí es fa evident que és un racó d’antic barri, pacífic i bonic amb diversos detalls: el petit taller de pintura, la senyora que rega les plantes... Cal explicar que Gaietà de Thiene va ser el seu fundador, amb Giampietro Carafia (futur papa amb el nom de Pau IV), de l’orde dels Teatins. Aquesta orde s’identifiquen amb les sigles CR (Clericorum Regularium) i el seu nom deriva de la ciutat de naixement de Pau IV, Theate.

DSC02099 Taetre 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   11, Pel carrer del Pare Miquel trobem, al número 8, una institució perfectament arrelada al barri: el Teatre del Centre Parroquial. L’origen del teatre va ser l’Acadèmia Josefina, fundada pel rector al final del segle XIX. Van començar a fer representacions que van tenir tant èxit que va ser convenient buscar un local més gran. L’any 1905 es van instal·lar en un local propietat dels Mumbrú i encara estan al mateix lloc. Cal entrar fins al pati interior per veure la façana.

 12, El teatre està al mateix lloc, però sempre han patit perill. L’any 1939 la dictadura franquista intentà confiscar el local i el patrimoni de l’Orfeó, però la parròquia i un grup de sarrianencs van aconseguir que el governador civil aturés l’espoliació. Però hi havia un segon problema: la família Mumbrú, que havia cedit el local i els terrenys on s’aixeca el teatre, decidí vendre’l. El Cine Spring, del passeig de la Bonanova, s’interessà i manifestà el seu desig de comprar-lo. I encara un tercer problema caigué sobre el teatre: no s’havia pagat la totalitat de la reforma i el constructor amenaçava d’enderrocar-lo per reaprofitar el material! Llavors, l’ecònom de la parròquia de Sarrià amb la col·laboració d’un grup de veïns iniciaren gestions i aconseguiren comprar el terreny i pagar el deute al constructor.

DSC02092 Casa Llana   13, Tombem per la cantonada a la dreta, avall, un altre cop a la Plaça de Sarrià. A la cantonada amb Passeig de la Bonanova tenim, fent xamfrà, la casa Llansà. És un edifici del segle XVI, dels més antics de la vila. S’hi pot admirar un rellotge de sol a la façana (amb la data de 1789) i manté una decoració vuitcentista, amb esgrafiats i cares esculpides als costats. Es tracta d’un gran casal on s’hi havia instal·lat originalment la pastisseria Foix.

DSC02118 Casa Margenat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  14, Al principi del carrer Major de Sarrià, originalment conegut com carrer Catalunya, al número 97 hi ha la casa Margenat. Hi ha una dita de Sarrià: “Vents, torrents, torres i convents”; doncs aquí tenim una mostra, una casa de senyors, construïda el 1881 en estil gòtic medieval, d’una harmonia esplendorosa. Va ser construïda per la família Anglí, uns aristòcrates que havien fet fortuna el segle XVIII amb el comerç amb Amèrica. El segle XIX va passar als Margenat que estaven emparentats amb els Anglí. Actualment, a la planta baixa hi ha un restaurant.

DSC02110 Ajuntament     15, Pel Carrer Major es troba a la dreta el carrer del Consell de la Vila, amb un format de plaça on s’hi pot veure l’edifici de l’antic ajuntament, actualment Seu del Districte. És del segle XIX i va substituir l’anterior, petit i vell. Aquest, d’estil neoclàssic, va ser signat per Francesc Mariné.

DSC02111 Pomona 

 

 

 

 

 

 

 

 

   16, Al costat de l’entrada hi ha l’escultura famosa de Josep Clarà, la Pomona. L’escultura es refereix a una nimfa romana que controlava la maduració dels fruits. Per això era la divinitat a la que els romans recorrien per demanar-li bones collites de fruites i la cura de plantes i boscos. Josep Clarà (1878-1958) va ser un escultor català que va enfocar la seva sensibilitat artística a l’harmonia i la proporció. La seva obra d’art presenta característiques pròpies de l’escultura clàssica.

DSC02114 Escala i escut  17, Si entrem, veurem una escala senyorial i dalt del tot un escut amb una petxina: la petxina de Venus acompanyada de dues flors de quatre pètals i dues creus de Malta en punta; el primitiu segell de Sarrià mostrava només una petxina de pelegrí. Ens ha quedat el dubte de la raó del primitiu escut. He trobat que la petxina va ser adoptada, en el context parroquial, com a record que l'església formava part del Camí de Mar de Santiago de Compostel·la.

 18, A la dreta de l’ajuntament comença el carrer Negrevernís. Fa referència a una de les famílies amb cabals de la vila antiga. En la cantonada amb el carrer Major hi havia un casal d’aquella família i en aquella casa s’hi va instal·lar, a primers de 1798, Maria Luisa Adelaida de Borbón Penthievre, Duquesa d’Orleans. Havia estat casada amb el Duc d’Orleans, el qual va se guillotinat l’any 1793. Després es va traslladar a una casa més gran i còmoda (disposava d’unes catorze habitacions), al carrer conegut com dels Senyors. L’any 1808 quan Napoleó va manifestar el seu interès d’entrar a Espanya, ella va decidir fugir i se’n va anar a Menorca, on hi va viure fins el final de la guerra; tot i que el tercer període de domini britànic de l’illa va ser entre 1798 i 1802 i per tant el 1808 ja estava sota control espanyol.

DSC02117 El vell de Sarri  19, Al número 93 hi ha la casa d’El Vell de Sarrià. L’edifici té l’origen en una masia del 1747 i que mostra a la seva façana un magnífic esgrafiat d’un alabarder, que dóna el nom a l’establiment.

 20, El país dividit; corria el primer trimestre del segle XIX. El rei Fernando VII havia mort feia temps i tot i que es va cassar quatre cops, només va tenir una filla, que aleshores era un infant. Uns pensaven que s’havia de nomenar reina a Isabel, altres que era millor que fos el germà del rei difunt, en Carles. D’això ve que s’anomenaven carlins als seguidors del proposat rei Carles i isabelins o lliberals els partidaris d’Isabel. Els Margenat eren lliberals i els Llansà carlins. Al poble tots es coneixien i les famílies amb recursos negrevernins, Canet, Galvany i altres, segons com anaven les coses variaven d’un bàndol a l’altre, tal com explica tant bé la Núria Miret (Rutes per descobrir Barcelona); també comenta que moltes famílies van reformar les seves cases imitant expressament les dels Margenat o dels Llansà i així podríem saber de quin bàndol eren partidaris. El cas és que el setembre del 1834 va esclatar la Primera Guerra Carlina.

eSalvador Mundi  

 

 

 

 

 

 

 

  21, Baixant, a l’esquerra, hi ha el carrer Salvador Mundi. Aquest nom fa referència a una famosa pintura de Leonardo da Vinci que es situa cap el segle 1500 i que probablement devia ser un encàrrec del rei francès Lluis XII. Després de moltes peripècies, desaparicions i aparicions i compres i vendes, l’any 2017, el seu valor en subhasta a Nova York va pujar a 450 milions de dòlars; el comprador va ser el príncep Bader bin Abdullah bin Farhan al Saud, de la família reial d’Arabia Saudita. Des d’aleshores no se sap on és el quadre. (Imatge obtinguda d’internet).

DSC02120 Antigua Casa Rafael  22, Passem pel davant del número 77 del carrer Major on hi ha el restaurant Antiga Casa Rafael, un establiment centenari fundat el 1873. Sabem que hi ha un Cercle de Restaurants Centenaris, en quina llista es veu que Catalunya acull el major nombre de tot Espanya, amb 39, sent el més antic Cal Xarina de Collsuspina (datat el 1550). El més antic d’Espanya és l’Antigua Taberna Las Escobas, de Sevilla, datat el 1386. El tercer més antic és el Echaurren a Ezcaray (La Rioja), documentat el 1696.

 23, Més avall, per l’esquerra, ve el carrer Canet, que pren el nom d’una de les famílies reconegudes de l’antiga vila de Sarrià. L’any 1761 en un solar que quedava entre les finques dels Canet i dels Cuyàs l’ajuntament va negociar i promoure la construcció d’uns safareigs públics. El projecte es va anar tirant endavant, amb canvis i modificacions, però al final la gran dificultat va ser obtenir l’autorització governamental. Cal recordar que el 1714, Catalunya havia perdut la seva independència i les seves institucions quan Felipe V va signar el Decret de Nova Planta, que contravenia les Constitucions catalanes que havia jurat. Així, el permís s’havia de demanar al Supremo Consejo de Castilla. Una forma com una altra de menysprear el poble sotmès i per tant, l’autorització final no va arribar fins el 1798. No gaire diferent del que passa actualment ja que, segons es queixa el president Torra, els comptes de la Generalitat es mantenen intervinguts.

DSC02124 Carrer Canet  24, Al mateix carrer es poden veure dotze cases iguals, de planta baixa i només un pis. Eren les cases on vivien els treballadors de la finca agrària dels Canet. Miraculosament s’han salvat de la piqueta destructora de la moda constructora de nous edificis més alts.

DSC02125 Casa Sangr  25, La casa de la cantonada amb un mur al carrer Canet, des d’on treu el cap una densa buguenvíl·lea, correspon a la gran casa de la família Sangrà. A la seva porta encara hi figura l’escut de la nissaga.

DSC02126 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    26, Passem pel davant del restaurant Casa Joana, una típica fonda de poble, antigament coneguda com Cal Campí, on segueixen servint menjar casolà a un preu raonable i encara cobreixen les taules amb estovalles de quadres.

DSC02127

 

 

 

 

 

 

 

 

  

  27, També deixem a la dreta la botiga més dolça: la Pastisseria Foix. A la vorera, davant de la porta principal, podem veure una placa que la reconeix com un establiment centenari, però que és diferent a les que estem acostumats a veure en altres parts de Barcelona. Aquestes les va atorgar l'Ajuntament del Districte el 2010. A la façana de la casa hi ha una placa amb quatre versos del poeta. A dins i darrera del taulell, un bust de J.V.Foix, el poeta pastisser encara observa com els clients entren amb les mans buides i surten amb uns dolços. Van ser els pares del poeta J. V. Foix, el mestre confiter Josep Foix Ribera i la seva dona Paulina Mas, els creadors d’aquest negoci que va obrir les portes el març de 1886.

Font pl artos 

 

 

 

 

 

 

   28, Nosaltres ara ens desviem per anar a l’estació del tren però si seguiu al final de carrer s’arriba a l’espai estret que forma la Plaça Artós. Originalment, no era una plaça, sinó on acabava la carretera de Barcelona i l’inic del nucli urbà, amunt cap el turó. Hi ha una font amb una placa que explica que va ser construïda el 1873 per Francesca Vilardell i el seu fill Frederic Muntades, pel bon tracte que havien rebut del poble de Sarrià. (La foto, obtinguda d’internet, ens mostra l’antiga font original).

eBombardeig Espartero     28, A Sarrià, l’any 1842, el general Espartero va situar el comandament que va dirigir el bombardeig de la ciutat de Barcelona. Aquell any les normes lliurecanvistes dictades pel regent Baldomero Espartero, que empobria els treballadors i perjudicava la indústria, va provocar una revolta civil a Barcelona. L’exèrcit, després de passar per Sarrià, es va haver de refugiar al castell de Montjuic i des d’allà es va començar a bombardejar indiscriminadament la ciutat. La població va patir més de mil projectils i els nombrosos incendis que provocaven; van resultar destruïts o fortament danyats 462 edificis.

eBRIGADAS 

 

 

 

 

 

    29, El final de la Diagonal de Barcelona coincideix amb la banda sud del que era la vila de Sarrià. Aquí, l’any 1938, una gran multitud va acomiadar les Brigades Internacionals. Com a record he trobat aquesta foto publicada a internet, de l’homenatge que el poble va oferir als membres de les Brigades Internacionals que, entre 35.000 i 40.000 de més de mig centenar de nacionalitats, van participar de manera altruista a la Guerra Civil espanyola. De tots ells uns 10.000 no van poder donar més: ho van pagar amb la seva vida. Poc més de cinc setmanes abans, el 18 de setembre, la Societat de Nacions havia adoptat una resolució per la qual s’ordenava que es retiressin.

 També nosaltres ens acomiadem avui d’aquesta ruta urbana per Sarrià.

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/sarriatrack-actual-06-jun-2019-10-42-37310147