1541, Barcelona, Montjuic boscos i història

(Barcelonès) Ruta 1541 el 21/11/2023; 10 km; +250 -250; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Barcelona ruta semi urbana, Parc de Montjuic, Fossar de la Pedrera, Castell del Port, Pedrera de la Foixarda, Estadi Olímpic, MNAC, Castell de Montjuic. Participants: 28 membres de la Colla del Dimarts, en aquest cas guiats pel company J Camp. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil. (Nota al track: m’ha sortit una ratlla que no sé com eliminar: no en feu cas).

FA ANYS: El primer bombardeig a Barcelona des del castell va ser el 1842.

P1010538 Punt de trobada Avui una ruta que comença davant del CAP Doctor Carles Riba, al carrer Foc, del districte Sants – Montjuic; estem a 10 metres sobre el nivell del mar. Tot seguit anem pel carrer dels Ferrocarrils Catalans i 100 metres més enllà agafem un camí de terra. Encara que molta gent que visita la ciutat no ho sap, entrem en terreny de muntanya (suau) just dins de Barcelona.

P1010543 Aviat som a la muntanya Pugem en direcció est mentre deixem a l’esquerra i a sota, el Sot del Migdia. Ens dirigim, primer, a la pedrera romana de Montjuïc que va permetre construir l'antiga colònia romana. La troballa es va fer gràcies a les obres dels Jocs Olímpics, els anys anteriors al 1992.

P1010545 Pedrera rodes moli En la ruta, envoltats de pins i herba, veiem les parets de la vella pedrera. Tenim la sort de portar un guia que ens explica moltes coses, com per exemple que d’aquesta pedrera s’obtenien les millors rodes de molí de Catalunya i que fins i tot s’exportaven per la mediterrània. Cal saber que la fundació de la pedrera romana és anterior a la creació de Barcino, datada el segle X aC. Octavi August no va triar un lloc deshabitat per situar la nova colònia romana, sinó que va triar un espai ocupat prèviament pels ibers i on ja hi havia força viles romanes, amb un territori estructurat.

P1010548 Memorial Uns metres més enllà (ja estem a 64 metres sobre el nivell del mar) veiem a sota nostre el Fossar de la Pedrera. El Fossar de la Pedrera és un indret del cementiri de Montjuïc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 víctimes de la repressió franquista. Des de 1985 hi reposen les restes mortals de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil espanyola i executat pel règim de Franco el 15 d'octubre de 1940 després d'un judici sumaríssim. Durant anys, en aquest indret foren enterrats els cossos de gent sense recursos i de persones sense identificar. Però aquest fossar és també conegut per haver acollit les despulles de moltes persones afusellades a la ciutat de Barcelona entre 1939 i 1952. L'any 1976 es va fer el primer acte en memòria dels qui hi eren enterrats al Fossar de la Pedrera, ja que durant la dictadura havia estat prohibit qualsevol tipus d'homenatge.

P1010549 Torre guaita s IX Però, aquí no s’acaba el que abans no coneixíem; seguim amunt fins a quasi tocar les restes d’una antiga construcció, abandonades i sense cap mena d’indicació del seu significat.

Són les restes del que es coneix com Castell de Port. Una torre que es va construir desprès de la falconada que va protagonitzar Almanzor contra Barcelona l’any 985. Es diu que en el setge va morí Vicfred II (fill del Pilòs) i el comte primer dels Borrell (enterrat a Sant Pau del Camp). Amb la falconada, es va destruir gairebé el 50% de la ciutat.

P1010550 Pavelloi Sant Jordi Arribats aquí desfem part del camí i seguim fins al parc del Mirador de Migdia, des d’on ja albirem la cúpula del Palau de Sant Jordi, una de les obres destacades de l’any 1992.

P1010553 Un Sant Jordi no habitual I encara més endavant ens fa posar atenció en una escultura de bronze damunt d’un cavall. Ens explica que es tracta d’un Sant Jordi poc habitual i certament no ho sembla pas. Josep Llimona és l'autor. L’escultura està situada davant del monument de Ceres i a la Plaça del Polvorí. Aquí l'artista presenta un Sant Jordi diferent: despullat i sense el drac. Cavall de tir sense sella. Actitud de cansat però a la vegada content per haver guanyat (se suposa) la fera.

P1010554 Foixarda Seguim baixant planejant envoltats de les instal·lacions esportives, travessem l’avinguda de l’Estadi i anem a passar pel costat del Sot de la Foixarda, on també hi tenim una desconeguda antiga pedrera de la qual van sortir les pedres que van servir per construir una bona part de les cases de l’Eixample barceloní. Aquest nom deriva del cognom del propietari del solar (Foixart) que va explotar la pedrera des de meitat del segle XVII fins a inicis del XX. L’any 1915, els hereus van decidir fer una donació del que quedava de la pedrera a l'ajuntament per tal de fer equipaments de cara a la exposició del 1929. Just desprès de la donació s'hi va fer un camp de futbol amb la intenció de presentar la ciutat com a aspirant a la seu dels Jocs Olímpics del 1924. Al fallar les Olimpíades va passar a ser camp de rugbi (un altre text copiat o adaptat de les notes de l’amic Camp).

P1010555 MNAC Uns minuts després passem pel costat del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), un museu extremadament recomanable. Evidentment no hi entrem, però tot i amb això l’excursió es fa lentament ja que les nombroses aturades que demanen les explicacions del company Camp, també demanen temps per gaudir-ho.

P1010558 Jardi botanic primitiu Ja de seguida entrem al Jardí Botànic Històric (a Montjuic n’hi ha varis de jardins), l’únic al qual entrarem. La qüestió és que aquest jardí va ser el primer de la muntanya i va ser obra de Pius Font i Quer. En aquest jardí hi ha un exemplar molt rar i exòtic: una noguera alada de redher. Aquest exemplar ja creixia en aquest mateix lloc, quan l'any 1930 el doctor Font i Quer va iniciar la plantació del Jardí Botànic Històric. És un dels arbres més grans de la ciutat i està inclòs al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona.

P1010559 Font i Quer Pius Font i Quer, nascut a Lleida (1888, 1964) va ser un farmacèutic militar i botànic català. Les seves recerques incrementaren considerablement el coneixement de les plantes i bolets, no solament de Catalunya sinó també d'altres indrets d'Espanya i del Marroc. Va crear, partint pràcticament de zero, l'Institut Botànic de Barcelona. De pensament catalanista i progressista, tingué dificultats durant la dictadura de Primo de Rivera. Després de la Guerra Civil del 36 va ser reprès (sota l'acusació de rebel·lió militar), amb la pèrdua de tots els càrrecs, però va poder seguir en les activitats de botànica a Barcelona.

A vegades passa desapercebut, però queda clar: Franco, que va fer un aixecament militar (“el alzamiento”) guanyada la guerra acusava als militars de la República de “rebel·lió militar”.

P1010563 Ferrer i Guardia Entre el jardí i l’Hort Ecològic Botànic, al costat, hi ha un monument que honora Ferrer i Guàrdia, encara que la gent es confon i pensa que està relacionat amb l’olimpisme i no és el cas. Es tracta, com explica en Camp, d’una còpia del que li van fer a Brussel·lès després de ser executat a Montjuïc. Creador de l'Escola Moderna. Entusiasta del Esperanto (feia classes en esperanto i castellà). Anarquista de fama europea. Li van fer un judici relacionant-te’l amb les revoltes de la Setmana Tràgica i amb el intent de matar el rei amb una bomba. Sembla que tot fals. El monument el van fer a Brussel·les per subscripció popular. La República el va reclamar. El nazis el van desmuntar i no el van entregar. Aquesta és una còpia autoritzada de desprès de la transició política espanyola.

P1010565 Estadi Montjuic Tornem a l’avinguda de l’Estadi i hi passem pel davant. Per cert, parlant de Ferrer i Guàrdia, potser val afegir que hi ha historiadors que creuen que l'anarquisme va debilitar els moviments d'esquerres en la Guerra Civil.

P1010566 Creu Armenia En un espai enjardinat hi ha una curiosa creu: és una creu armènia, un ‘jachkar’. La Creu armènia que té el seu origen en pedres romanes de camins que van ser cristianitzades i passades a les esglésies i també als cementiris com element ornamental. Patrimoni Mundial de la Humanitat. Aquesta és una ofrena del poble armeni a la ciutat de Barcelona en reconeixement als catalans i a la Generalitat per haver reconegut el genocidi, cosa que no ha fet el govern d'Espanya. A Erevan, al memorial que recorda el holocaust, hi ha un jardí amb pins plantats. Cada pi vol representar un país que ha reconegut l’holocaust. Un petit plafó metàl·lic identifica cada país. Catalunya hi té plantat un avet blau just al costat del de la Santa Seu que és un avet alpí.

P1010567 Pabello i ciutat Girem a sud, pel passeig Olímpic, entre l’Estadi a la dreta i el Museu Olímpic a l’esquerra. A prop del Jardí Botànic de Barcelona i del Jardí de Petra Kelly, encara puc fer aquesta fotografia del Pavelló Sant Jordi i de la ciutat al fons.

P1010570 Bosc del castell Hem seguit fins al passeig del Migdia i ens enfilem per dins del bosc que envolta tota la muralla de ponent del castell de Montjuic.

P1010573 Hombre Lobo Arribem a l’extrem sud de la muralla i prenem el magnífic Camí de Mar, un mirador fantàstic sobre el Port de Barcelona i el mar. Estem a 176 metres d’altitud. Hi ha una barana per evitar passar cap al penya-segat, darrera la qual hi veiem uns bidons d’aigua. Aquí hi viu una colònia de gats que són alimentats per alguns voluntaris que segueixen el costum que va implantar el conegut com ‘Niño Lobo’, mort el 2021 i que era un home que havia nascut en una barraca de Can Valero.

P1010576 Cam de Mar El Camí de Mar és planer i agradable. Potser cal afegir que el Niño Lobo era el malnom d’Antonio Montserrat, fill d’un pare que va ser un atracador de bancs que va morir de dos trets de la guàrdia civil quan el van descobrir. Ell va presenciar la mort. Després de fer el servei militar (obligatori) va seguir vivint en una barraca a Montjuic, que mai va voler abandonar. Quan va morir, els amics dels gats es van comprometre a substituir-lo pujant menjar i aigua cada dia, per torns, a la muntanya.

P1010577 Castell de Montjuic Arribem així al final del camí que coincideix amb el pont d’accés al castell. Amb la implantació del Decret de Nova Planta (1716), que definiria les bases d’un nou ordre polític, es va perfilar també un sistema defensiu de la ciutat a través de dues fortaleses: la Ciutadella i Montjuïc. El domini de la ciutat de Barcelona es va plantejar a través del control de l’ordre interior, la Ciutadella; i de l’ordre exterior, amb la remodelació completa del Castell de Montjuïc. Més endavant el castell de Montjuic es va transformar en un mal son pels barcelonins i el govern d’Espartero va liquidar els moviments insurreccionals de caire popular el 3 de desembre de 1842 amb un bombardeig de la ciutat des del Castell durant dotze hores ininterrompudes. Els canons van llançar fins a 1.014 bombes.

DSC00259 Jordi Canosa 2 Aprofitem aquest moment en que coincidim amb uns amics, que han vingut directament fins aquí, per fer-nos, ara sí, una foto de grup. Afegim que el castell, representatiu de l’estil dels governs espanyols, va tornar a bombardejar Barcelona el 1843 i el 1856. Així que no és un lloc del qual els catalans el sentin com a propi si no just el contrari. (foto de Jordi Canosa)

P1010578 Port Ara ja només cal anar baixant pel camí dit Passeig dels Cims per anar-nos dirigint a l’estació superior del telefèric de Montjuic, davant de les Piscines Municipals, on acabarà aquesta excursió abans d’anar a dinar.