Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Viladecans a ermita Sant Ramon i Sant Climent

(Baix Llobregat) Ruta el maig de 2015; 10 km; +300 -300; 3 hores.  Excursió organitzada amb el següent itinerari: Viladecans, Santa Maria de Sales, Puigverdera, Ermita Sant Ramon, Sant Climent de Llobregat, Riera Sant Climent, Viladecans.   Participants: Manel, Albert i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 mapa mperfil 

FA ANYS: És tant estrany això de voler formar un nou estat a Europa? Només cal fixar-se que a principis del segle XX hi havia molts menys estats a Europa que a principis del XXI.

P1020470 Ajuntament 

 

 

 

 

Avui comencem aquest excursió a Viladecans (de l’etimologia en parlaré al final). Estem a la dreta del riu Llobregat, entre els estanys de la Murtra i el Remolar, anat cap a mar. Cal considerar que en època romana el delta del Llobregat estava molt enretirat i que, de fet, els vaixells descarregaven les mercaderies prop de la desembocadura i que amb les barques s’arribava fins als peus de El Papiol. No és estrany que a l’actual lloc de Sant Andreu de la Barca, hi hagués també un pas de barca habitual que permetia passar d’una riba a l’altre del riu (d’aquell temps li ve el nom actual). Al davant tenim la façana lateral de l’ajuntament, que té la principal tota coberta d’envestides per obres de restauració. Cal destacar les finestres d’estil gòtic amb fines columnes de pedra blanca de Girona, molt valorades a la baixa edat mitjana, ja que eren de pedra nummulítica. De baix estant, es poden endevinar els dibuixos rodons dels fòssils que formen la pedra de les columnetes. L’edifici en sí, conegut com Can Modolell, és d’estil modernista neogòtic i va ser construït el 1892 sobre la masia existent i al costat d’un torre de fortificació medieval.

P1020471 Torre del Bar

Al costat mateix hi ha la que es coneix com la Torre del Baró, edificació que era el centre senyorial de la quadra de Viladecans, que depenia del castell d’Eramprunyà. Coneguda també com Torre d’en Viala, és el resultat d’una casa senyorial que va evolucionar al llarg dels anys. Els vestigis més antics es poden datar el segle X, tot i que la part més important de l’obra és gòtica. Sabem que va pertànyer als Agullana, als Fivaller , als Torrelles i finalment als marquesos de la Manresana, però el segle XVIII va passar a mans de la família Viala, barons d’Almenar, probablement després de la desfeta de Catalunya, sota les armes de Felipe V, que va ser quan es va perdre la independència.

P1020469 Esglsia St Joan

Ens endinsem al barri antic i de seguida trobem, a l’esquerra, la plaça amb l’església de Sant Joan. Es tracta de la parròquia de la vila, construïda els anys 40 perquè l’edifici anterior va ser destruït durant la guerra civil del 1936-1939. Mirant-la des de fora és evident l’estil florentí del temple.

Comentant la reflexió del principi ¿és dolent ser un estat petit? Només cal preguntar als que ho han fet, a veure si voldrien tornar a la situació anterior; no n’hi ha cap que s’ho plantegi ni de broma. Per a Catalunya, per la gent d’avui però sobretot pels seus fills i els seus néts, el seu ensenyament, la seva sanitat i les possibilitats de feina, serien millors en un estat propi.

P1020474 Torre Roja 

 

 

 

 

Hem girat pel carrer de Santa Teresa i anem a sortir just al davant de la Torre Roja, un altre exemple de construcció senyorial. Coneguda com Torre Burguesa era el centre de la quadra d’aquest nom i que també estava sota la jurisdicció del castell d’Eramprunyà. La gran torre fortificada és del segle XIII presenta una imatge potent amb els merlets que conserva dalt del tot.

Hem anat sortint fent un petit tram del Torrent Fondo. Just en el punt quilomètric 1,6 del nostre track, quan arribem a l’avinguda que és la carretera C-245, tenim a l’esquerra una pista que va recte en direcció nord-oest i no l’hem agafat. Seguim pel track (pel lateral de la C-245) ja que volem anar a l’ermita de Santa Maria. Però si s’agafa aquella pista que he dit, més amunt s’acaba coincidint també amb el track.

P1020475 Santa Maria de Sales 

 

 

 

Tres-cents metres més amunt arribem al davant del cementiri de l’església de Santa Maria de Sales, en molt mal estat de conservació. El lloc de Sales, el segle X, era posseït pel monestir de Sant Cugat del Vallès com un alou de donació comtal. Aquesta ermita també va ser santuari i consta documentada des del 1141. Sabem que el 1305 hi vivien unes donades que hi feien vida eremítica, de les quals encara hi ha notícies fins el segle XVIII.

Des d’aquí girem a nord-oest ja que volíem anar a passar per sota de les torres d’alta tensió, però algú ha barrat el pas i ens dirigim pels camps a l’esquerra fins que anem a trobar aquella pista a la qual abans hem fet referència, on girem cap a la dreta. Seguint el nostre track de gps no hi ha problema.

P1020477 Sant Ramon

Comencem a pujar. A partir d’aquest moment anirem seguint la carena que es dirigeix fins a Sant Ramon. La pista va pujant i passa pels suaus turonets de Puig de Sales i Puig Verdera. L’últim tram compta amb una pujada més acusada i anem suant de valent, en aquest dia on un sol important ens cau a sobre.

P1020479 Dalt del cim 

Arribem, finalment, a l’ermita de Sant Ramon, on hi ha tot de gent que hi pugen des de Sant Boi, de Sant Climent i de Viladecans, com nosaltres tres. Hem caminat uns 4,7 km i ens hi hem estat una mica menys de dues hores. L’ermita va ser edificada l’any 1885, al cim del Montbaig (originalment Bonte Baius, o Mont Baig), actualment conegut com cim de Sant Ramon. És d’estructura d’inspiració neoromànica i finançada per Josep Estruch Comella en memòria dels seus pares. Josep Estruch (1844-1924) va ser un notable empresari i banquer que va formar part del Banc de Barcelona, banc que va ser creat el 1844 i que va ser el primer banc modern que es va constituir a Catalunya i a Espanya amb l’objectiu de finançar les empreses. Les inversions a Europa van caure en picat amb la Primera Guerra Mundial i el banc es va veure abocat a la ruïna. Va tancar el desembre de 1920.

P1020482 Sant Climent de Llobregat

Ja veiem als nostres peus la vila de Sant Climent del Llobregat. Això vol dir que la baixada serà prou dreta. Estem en territori on predominen les pissarres que, per la seves tonalitats fosques, conformen el que es coneix com Garraf Negre. El paisatge està dominat per boscos de pi blanc, mentre que els prats o el sotabosc compten amb mates d’estepa, romaní i farigola, així com un gran quantitat de ginesta.

P1020484 Masia Molins 

 

Hem anat baixant per entre uns camps de cirerers fins a la masia Molins. Unes quantes passes més i ja som a la llera de la riera, que seguirem en direcció sud-est. La Masia Molins, sembla que té una història que s’endinsa al segle XII segons la gran feina de documentació que consta en la web de l’ajuntament (en l’apartat de “Llocs d’Interès”). Sembla que actualment és propietat de l’Incasol. Adossada hi ha una petita ermita, antigament dedicada a Sant Miquel, amb una data inscrita sobre la porta que parla del mes de maig de 1773 i que explica que va ser construïda per Miquel Molins.

P1020486 Grafitti 1 

Seguim la riera. El graffiti té la reputació que forma part d’una subcultura urbana amb matisos de rebel·lió contra el sistema establert i contra l’autoritat. Tot i amb això els autors, que cada cop més comencen a ser considerats com artistes, poden tenir unes intencions ben variades: des d’intencionalitats polítiques o revolucionàries i com elements de resistència fins a uns ideals d’expressió estètica. Els graffitis venen de lluny. Actualment fan servir la tècnica del retolador o de l’esprai de colors, però anys enrere era el pinzell i la pintura el que s’utilitzava per transmetre idees o bé opinions, generalment les oposades al sistema polític existent. I segles enrere també existien els graffiters, encara que llavors el que feien servir era qualsevol estri per tal de ratllar la paret o qualsevol superfície per deixar constància del missatge que volien expressar. Generalment, però, el graffiti polític té més presència a mida que el sistema existent és opressor de determinades idees. Quan les idees es poden expressar amb normalitat, no cal el graffiti.

P1020487 Grafitti 2 

 

 

Entre els diferents sistemes de graffiti, els que més perduren són els que suposen dibuixos que els col·lectius socials consideren de valor estètic i posats en lloc que no envaeixen la propietat privada. Els que ocupen espais de propietat privada, aviat són esborrats. Els graffiters menys respectats, socialment parlant, són els que es limiten a posar signatures, ja que això no aporta cap mena de valor estètic a l’espai públic. A mi, personalment, no em desagrada l’existència dels graffiti artístics, excepte que ocupin un espai públic propi d’un altre edifici que per sí mateix ja és un element de valor històric, cultural o artístic. Aquests graffitis que anem deixant a dreta i esquerra i que van seguint la totalitat dels murs de la riera, no perjudiquen cap espai d’interès especial. Cal afegir que alguns graffiters han començat a rebre el reconeixement com artistes i han vist exposades les seves obres en museus. S’ha de reconèixer que hi ha una gran controvèrsia que envolta el graffiti entre la societat, les autoritats i la policia.

P1020490 Viladecans

Tornem a entrar a Viladecans. He llegit que l’origen del nom potser prové, diuen que sense cap certesa, d’un lloc on s’hi criaven gossos de caça. Del 1011 consta documentat el nom de “locum nominatum Canis Vallis San Clementis”, és a dir la Valls de Cans. A mi, personalment, no m’agrada gens la interpretació referida als “gossos”. Estem al costat d’una ampla riera, la Riera de Sant Climent. A les rieres era normal trobar-hi bones quantitats de canyes, els típics canyissars. Em sembla molt més coherent considerar un origen etimològic derivat d’aquest fet botànic i per tant considerar que parla de la “vall de les cannes” ja que “canna” provindria del llatí “canna”, que després derivaria, en català, en canya o jonc. Així que Viladecans, voldria dir vila de joncs o vila de la caneda. De manera semblant va passar a Canet de Mar.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9829885