(Baix Llobregat) Ruta el 7/12/2014; 10 km; +380 -380; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Martorell, Castell de Rosanes, Pla de Sant Jaume, Mina de plom, Martorell.     Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 p mapa p perfil 

FA ANYS: El 1714, el duc de Populi, comandant les tropes francocastellanes, anava concentrant les de refresc als rodals de Martorell, per tal d’assegurar el setge de la ciutat de Barcelona, que seria el que acabaria amb les constitucions, drets i llibertats de Catalunya el dia 11 de setembre d’aquell mateix any.

P1000946 Ajuntament

El punt de trobada és a Martorell, hem quedat al costat de l’església de Sant Maria, però abans faig una foto de l’ajuntament, per uns carrers plens de cases amb magnífics esgrafiats: tot un museu a l’aire lliure. La vila està a 58 metres d’altura i va créixer al voltant de l’església més o menys a la confluència dels rius Anoia i Llobregat. D’altra banda es tracta d’un punt estratègic ja que per aquí passava la via Augusta que anava de Roma a Cadis i un element indicatiu d’aquesta importància és el Pont del Diable que encara manté una bona part de l’estructura romana del segle 8 aC.

Pel que fa a l’etimologia del nom, sembla que es tracta d’un derivat (segons l’Alcover-Moll) de “màrtir”. Se sap que el lloc ja està documentat des del 1033 i més tard va formar part de la baronia dels Castellvell. Aquesta baronia era la que va concentrar el control del territori el segle XI i es tractava d’una jurisdicció feudal que cobria des d’Abrera fins a Sant Esteve de Sesrovires i en que el centre senyorial era el Castell de Sant Jaume.

P1000945 Sta Maria 

L’església de Santa Maria original era romànica, com cal imaginar donat l’origen de la vila. Però l’edifici actual va ser reconstruït el 1940 ja que havia quedat totalment ensorrada durant la guerra civil. Dels seus origen, a principis del segle XI, podem dir que era comte de Barcelona i per tant sobirà de Catalunya, Ramon Borrell III . Aquest sobirà estava casat amb una filla de Roger I, comte de Carcassona i va seguir lluitant contra els sarraïns cap el sud, en direcció als rius Segre i Ebre.

En aquells temps, ja feia 30 anys que Castella tenia un comte (Sancho García), successor de García Fernández i la seva dona Ava. Aquest comte va participar a la batalla de Calatañazor. A Lleó el rei era Alfons V el Noble i a Navarra García Sánchez II. Lleó ocupava el que avui és Galícia, Astúries i Lleó i Castella, més o menys, la petita franja que va des del Cantàbric (al nord) fins al Duero (al sud), Lleó (a l’oest) i Navarra (a l’est). Eren les nacions inicials cristianes ja que tota la resta de la península era el regne musulmà de Còrdova.

P1000947 La pista puja molt dreta 

Des de l’església prenem el carrer de Mercadal, que va cap al sud i aviat comença a pujar fort, passa per sota de l’autopista i pren una pista que fa una forta pujada. A la dreta veiem un forat als gresos vermells, protegit per una volta feta amb maons. Es tracta d’una mina d’aigua, un vestigi dels anys que tot aquest territori, al sud de la vila, s’hi feia el conreu de vinya. Ara, la mina d’aigua ha quedat en desús ja que el que ens envolta només són pins i matolls.

P1000950 Formacions vermelloses 

Estem a la dreta de l’ample falla del Llobregat i caminant per la Serralada Litoral Catalana, per on es veuen els contundents gresos rogencs del Triàsic Inferior. Recordem que els gresos són roques sedimentàries detrítiques de color variable. En aquest cas predomina el color vermell. En funció del gra dels sediments presenten aspectes ben diferents i això es fa evident si ara comparem aquestes roques vermelloses amb el que es pot observar, per exemple, a Menorca amb el que es coneix com a marès.

P1000952 Martorell i Montserrat 

 Ens hem enfilat una mica, a la dreta, fins a unes roques per sobre de les capçades dels pins. La vista és excepcional de Martorell, de les extenses naus industrials i, al fons, del massís de Montserrat que, des d’aquí, té una imatge ben diferent de la que es pot gaudir des de Manresa o des d’Igualada, ben plena d’agulles. Martorell prové d’una antiga i llarga tradició industrial, probablement reforçada per la confluència dels rius Anoia i Llobregat que permetien un transport fluvial fàcil. Observant la ciutat cal recordar que, a l’edat mitjana, els posseïdors dels títols de barons van anar canviant: Montcada, Foix, Requesens... fins que arribem als anys dels conflictes entre Catalunya i la Corona espanyola amb el últims reis de la dinastia dels Habsburg (segle XVII) on ja el títol es trasllada als Vélez i finalment, després de la guerra contra Catalunya del primer Borbó (Felipe V) passa als Álvarez de Toledo y Osorio (any 1727), coincidint amb l’espoli de les classes benestants i de la noblesa catalana.

P1000954 Castell de Rosanes 

Just al davant, una altre turonet vertical té dalt del tot la resta d’una torre de guaita que formava part del castell de Rosanes. Els Rosanes ja figuren, el segle X, entre els diversos cabdills que ens van involucrar en el procés militar per conquerir la regió de les planes i muntanyes de Montserrat. Després, als Rosanes, se’ls pot trobar ocupant càrrecs de confiança en la Cort catalana. Les restes que es veuen també es coneixen com a castell de Peiret i s’hi devien també vincular les dues torres que hi ha més al nord, anomenades Clos i Griminella, de manera que s’ocupaven aquests tres turons.

 

P1000955 Baixant pujol

 

Baixem del turó de roques, anant en compte de no relliscar i deixem el torrent i el camí que va cap a l’esquerra en forta baixada, en direcció a Martorell. El torrent que s’escola avall, cap l’Anoia, també s’anomena de Rosanes. Potser el nom de Peiret pot provenir d’un dels antics senyors del castell (principis del segle XIV) anomenat Peiret o Pairet. El que queda clar, segons Isidre Clopas, és que hi havia dos castells importants: aquest i que el que veurem més endavant, el de Castellvell de Rosanes també conegut actualment com a castell de Sant Jaume.

P1000956 Pista 

Seguim la pista que ara va planejant per dalt de la Serra d’Ataix. Anem atents a veure si trobem algun camí que ens surti a la dreta i que ens permeti anar fins al castell de Rocafort, que sabem que està a la dreta de la nostra direcció, però no ens ha estat possible i ni tan sols l’hem vist per la densitat de pins i matolls. De fet, al castell de Rocafort s’hi arriba per una pista que surt, més o menys, de sota del km 170,5 de l’autopista (més o menys al davant de l’hospital de Sant Joan de Déu) i segueix el torrent de Rocafort. Aquest castell de Rocafort forma part del seguit de fortaleses defensives que controlaven el pas de l’Anoia i l’antiga via Augusta. Se sap i està documentat, que el 1115 Ramon Berenguer III derrotà els sarraïns al congost de Martorell i que el 1208 Guilleuma de Castellvell va concedir, a la gent que anés a poblar el territori entre l’Anoia i el Pont del Diable (l’origen de la Martorell actual), l’exempció dels mals usos. Al costat del castell sabem que s’hi va edificar el priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort. Va ser fundat l’any 1042 pels senyors de Castellvell.

P1000957 Tur del castell 

 A la nostra esquerra hi ha el turó Montgoi, tot arbrat i quan fa una hora que caminem (3,7 km) la pista gira a l’esquerra voltant per l’oest del turó i en direcció sud-est. Ja veiem al davant nostre un altre turó, on (encara que sigui a contrallum) s’endevinen les restes d’unes torres de defensa: és el Turó del Castell i que correspon al conegut com a castell de Sant Jaume. El castell que ocupava el turo és també conegut com a Castell Vell de Rosanes. Cal dir que l nom de “Rosanes” prové del cognom “Rodanes” (que també havia estat la primitiva del castell d’Eramprunyà). Així doncs hi ha una certa confusió amb els noms dels castells. De fet l’original d’aquest territori va ser aquest (el de Sant Jaume), que originalment era la matriu dels de Rosanes i que ara també es coneix, com hem dit, com a “vell de Rosanes”. Els altres dos dels que hem parlat abans (el de Rosanes, a sobre mateix de Martorell, o de Pairet) i el de Rocafort, van ser edificats posteriorment.

Aquest castell de Sant Jaume (vell de Rosanes) ja existia quan l’expedició d’Almansor l’any 985 i va quedar destruït. Tot i la seva importància històrica, es troba totalment en estat de degradació.

Aquest era un territori molt protegit i vigilat ja que controlava el pas de l’Anoia que anava de nord-est a sud-oest i per tant podia ser un punt d’arribada de les ràtzies dels sarraïns. És un territori amb diversos castells a Gelida, Castellví de Rosanes, el de Sant Jaume, el de Rocafort i el de Rosanes.

P1000964 Llac interior  

Hem caminat molt atents a la nostra dreta, que mira cap els Plans de Sant Jaume, a veure si trobàvem un pas per anar-hi i mirar de fer una fotografia a l’ermita de Sant Jaume que, segons el topogràfic, hi ha, però no ens ha estat possible. La franja de bosc i matolls és molt espessa i el torrent ho acaba d’embolicar. Tot i que hem vist el Mas de Sant Jaume, de l’ermita no hem vist cap rastre. La capella de Sant Jaume, situada als plans sota del castell, era molt simple, amb nau rectangular i absis semicircular. L’única decoració exterior eren unes arcuacions llombardes. La informació que he pogut llegir diu que està en estat d’abandó després de fer-se servir com a magatzem.

La pista ha girat cap a nord i aproximadament uns 7 km després d’haver començat a caminar, hem vist un sender clar i evident a l’esquerra que s’enfila. Vint metres més amunt hi ha un gran forat dins del qual s’hi ha format una gran bassa d’aigua per acumulació de la pluja.

P1000965 Mines de plom

Arribem a la Mina de plom. Martorell sempre ha tingut tradició industrial, paperera i minera. Per cert, la fàbrica de paper, creada el 1660, va ser proveïdora de la Reial Fàbrica de paper segellat. Pel que fa a les mines, estem al davant d’un exemple d’explotació de mines de plom. Es tracta de les Mines de la Serra d’Ataix, explotades per la companyia La Martorellense, fundada l’any 1893 amb 49.375 pessetes de capital, que estaven en mans de gent de la vila. Anem voltant per les restes de les instal·lacions. Penso que aquest edifici devia ser el castellet, amb la planta de la maquinària d’extracció. Ja no es veu el necessari cabestrant per les gàbies que baixaven al pou. També hi havia la fusteria, la farga, l’espai de manipulació del material, el forn per fondre la galena i altres edificis administratius i de subministres.

P1000968 Edificis mines plom

8 Es van construir 130 metres de pous i 700 metres de galeries, que s’anaven reomplint amb el material de rebuig i restes del rentat. La galena que es va obtenir era de molt bona qualitat , amb una proporció de plom del 75% i també amb bona quantitat de plata. Però amb els anys, el preu del plom es va desplomar (per cert, una paraula molt escaient per a definir-ho en aquest cas) i en el primer terç del segle XX va haver de tancar.

P1000971 Xemeneia forn 

Després de la visita, anem tornant cap a la vila de Martorell, ara sempre baixant. Potser cal afegir que durant la guerra dels Segadors es va convertir en el centre de Catalunya i va ser assetjada i destruïda pel marquès de Los Vélez. Això passava l’any 1641. Després, el 1652, una gran epidèmia de pesta va delmar la població. Finalment, el 1714, en Salvador Ferrer, comandant un reduït grup d’homes, es va fer fort al castell de Rosanes i va resistir les tropes del duc de Populi, el qual havia escollit Martorell com a punt de concentració de les tropes invasores que anaven al setge Barcelona.

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8399728