Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

El Prat, Caserna carrabiners i El Semàfor

(Baix Llobregat)  Ruta el 22/11/2013; 6 km; +30 -30; 2 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Aparcament cap pista aeroport, canal de la Bunyola, platja Ca l’Arana, caserna Carrabiners, El Semàfor i Aparcament.    Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil (una passejada a peu planer i de bon caminar, perfecte per fer amb nens).

 642 mapa  642 perfil

ARA FA ANYS: Al volum 5 d'Història de Catalunya, es refereix un informe del 1779 on ja es parlava de la situació financera i d'impostos a Espanya, tot dient: "no hi ha dubtes que, en tributs, paga més que qualsevol altra provincia", referint-se a Catalunya.

P1180453 Aparcament   

 

 

 

 

 

Hem aparcat a un dels llocs autoritzats i que està just a la capçalera de la pista d’una de les pistes de l’aeroport de Barcelona. Les primeres notícies de l’aeroport del Prat provenen de 1916, època en que les mínimes instal·lacions estaven en terrenys de la granja La Volateria, a tocar del Remolar.  De l’històric aeroport de 1919 van sorgir els primers vols regulars que unien Barcelona amb Mallorca i amb Toulouse, al Llenguadoc. L’any 1939 es va posar en marxa l’Aeroclub de  Catalunya, època en que va ser base per la flota Zeppelin. L’any 1949 es va ampliar i obrir com a Aeroport Muntadas, en honor d’un dels propietaris de l’España Industrial que havia mor combatent amb l’exèrcit franquista. La plana del Delta és un terreny agrícola de primera qualitat pel seu caràcter al·luvial. L’agricultura va donar forma al territori, amb els seus camps, camins, canals i masies disperses.

P1180454 Cal Dominguet 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat de Can Ribas o Cal Dominguet, que és una masia de la qual no sé sap l’any de la seva construcció. Es troba en estat precari de conservació, encara que he de dir que he vist masies en molt pitjor estat. En aquesta finca, com en altres llocs del Delta, es va fer una extracció d’àrids per a la construcció, durant els anys 70 i els forats es van reomplir amb runa i altres materials. Això va provocar una certa contaminació de les aigües subterrànies. Actualment ja no es poden portar a terme activitats  com aquella.

P1180455 Carchofes i Sant Ramon Passem pel costat de la finca Cal Nani. A l’entorn es poden observar els conreus d’horta, amb productes de reconeguda qualitat com la Carxofa del Prat i algunes masies on es cria el Pollastre de Pota Blava, tant apreciat i que és especialment estimat quan arriben les festes de Nadal. Des d’aquí podem veure enllà el turó de Sant Ramon i cal imaginar-se un Delta molt diferent el que hi havia en època romana, força més enretirat i pel qual pujaven les barques que anaven a descarregar i carregar productes fins a un port a tocar els peus de El Papiol.

P1180458 Cal Nani 

 

 

 

 

La masia del Cal Nani va ser construïda entre els segles XVII i XVIII i va ser reformada en profunditat l’any 1923. Compta amb planta baixa, pis i dos magatzems, a banda i banda, d’una sola planta. Ara és època de carxofes, que brillen amb el seu verd fosc amb el sol del dia. La marina del Cal Nani és una finca d’unes 20 ha que va ser dividida en dos pel terraplè de la nova llera del riu. Una part és dins dels espais naturals i pasturada per cavalls. A la meitat inferior, la finca està coberta per jonqueres i salobrars i en els últims temps ha estat escenari de la reintroducció d’algunes espècies d’amfibis, per això és una zona especialment protegida.

P1180464 Caminant peu pla 

 

 

 

Seguim caminant i passejant per aquest espai tan pla. Al costat esquerra deixem l’estany de Cal Tet. Compta amb 1 km de longitud i es tracta d’un espai molt ric en fauna, en especial ocells, gràcies a la bona qualitat de les aigües i a les condicions de tranquil·litat. Una porta amb fustes travesseres, tanca el pas a una bona altura. Hi ha diverses obertures per tal de poder mirar amb els binocles i anar descobrint els ocells. Uns quants cavalls estan pasturant. Aquest cavalls, els hi posen els cuidadors del parc amb la finalitat que vagin mantenint l’herba i el canyís tendre a un nivell acceptable de forma natural.

P1180469 Canal de la Bunyola 

 

 

 

Pel costat del canal de la Bunyola el canyís afegeix els seus tons grocs i brillants. Per entre aquestes canyes primes destaca el canal i de cop un espai curiós, amb una comporta dins de l’aigua. El projecte de desviament del riu Llobregat comptava amb diverses mesures correctores per evitar que es salinitzés l’aqüífer superficial amb l’excavació de la nova llera del riu. Aquí s’hi va instal·lar aquesta comporta abatible per assegurar el manteniment d’una làmina d’aigua estable. En el cas de pluges intenses, es pot abaixar per afavorir el desguàs de l’excedent d’aigua.

P1180476 Platja Cal lArana      Arribem al final del sender de sorra, on unes barreres de fusta tallen el pas i on hi ha un mirador. A l’altra banda viu feliç, ara, la Platja de Ca l’Arana. Va ser construïda pel Port de Barcelona amb l’objectiu principal de subministrar sorra a la dinàmica litoral i evitar així l’erosió de les patges del Prat. També és un espai natural molt valuós, que compta amb un embassament natural permanent d’aigua salada i una bassa temporal que s’alimenta de l’aigua de les pluges i el mar, àmplies zones de vegetació d’aiguamoll salat i dunar. La platja és un espai de repòs i reproducció per a espècies d’aus aquàtiques molt escasses a Catalunya. Protegir-la és una feina de tothom i per tant s’ha de respectar l’entorn i no entrar-hi.

P1180479 Mirador 

 

 

 

 

 

Des del mirador de la Bunyola es pot veure molt bé la platja i les grues vermelles de la instal·lació del Port de Barcelona, amb una gran inversió de diners d’una empresa privada, que està sense quasi operar, ja que des del govern de Madrid fa anys que bloquegen l’extensió  de diverses línies de tren (de pocs cents de metres) que han de permetre la plena activitat: una forma més per bloquejar el creixement i l’activitat econòmica i laboral al Port de Barcelona i competitiva de Catalunya.

P1180478 Dalt del Mirador de la Bunyola   

 

 

 

 

 

 

 

També es veu, a l’altra banda, les restes de la Caserna de Carrabiners. Gràcies a unes notes del company Josep Camp, ara puc escriure (sense gaire feina) el que pertoca al tema. Fins ben entrat el segle XX, el litoral del Prat fou un territori inhòspit i poc poblat cobert d’aiguamolls, pinedes i sorrals molt allunyat del poble, dels conreus i dels camins. Els carrabiners van arribar al Prat l’any 1830, un any després de la fundació del cos, i la seva missió principal era la vigilància de la costa, rescatar nàufrags i combatre el contraban. Especialment el contraban de tabac. El cos va ser dissolt el 1940 com a represàlia per la seva fidelitat a la república. Molts del carrabiners van ser expulsats i una minoria van fer-se guàrdia civils.

Des de la seva arribada i fins la construcció de la caserna, els carrabiners vivien allotjats a cases del nucli urbà. El conjunt de la caserna es bastí per etapes i en diferents èpoques. Els primers edificis daten del 1844. Els van anar ampliant anys després. Al patí interior es construí un pou artesià, un dipòsit d’aigua i un safareig.  

P1180484 Cserna 1  

 

 

 

 

 

 

Des del final de la guerra civil fins el 1970, la caserna fou ocupada per la guàrdia civil. A la marxa dels agents, una bona part dels edificis van ser enderrocats. El despoblament de l’entorn de la caserna i el desbordament de les riuades provocava que els carrabiners sovint quedessin aïllats i això afegit a la precarietat de les vivendes feia que una bona part d’ells visquessin amuntegats . Els oficials, per contra, vivien al Prat o a l’edifici del semàfor. La principal dificultat que havien de suportar els carrabiners era el paludisme transmès pels mosquits que criaven en els espais inundats. Sovint els militars i les seves famílies estaven malats de febres. Al igual que el veí edifici del semàfor, les ruïnes de la caserna estan inclosos en el registre del patrimoni històric del Prat com una mostra significativa d’arquitectura militar en un entorn protegit de gran valor. L’actuació de consolidació de les casernes ha estat desenvolupada per la l'Agència Catalana de l’Aigua a traves de l’empresa pública Aigües del Ter i Llobregat com a compensació territorial per l’ocupació del sol de la desalinitzadora. El projecte de consolidació, garanteix la protecció de la petita fauna que viu a les ruïnes. S’han mantingut els forats on viuen petits rèptils i ocells com el mussol, la puput i mamífers com el ratpenat

P1180493 Semfor 1El Semàfor es va construir el 1887 per controlar el trànsit marítim per tal d’evitar accidents. El guaites, que tenien com a missió informar al castell de Montjuic de qualsevol incident, recuperaven embarcacions sinistrades i víctimes d’accidents. Per comunicar-se feien servir el llenguatge de les banders i la telegrafia òptica. Des del mirador de l’edifici, a més dels vaixells, es veien perfectament els senyals del mirador de Montjuic. El guaites vivien amb les seves famílies per tal de garantir una vigilància permanent.  Cap a l’any 1910 va deixar de funcionar aquest semàfor essent substituït per altres mitjans mes moderns de comunicació. Va servir, llavors, de vivenda pels oficials dels carrabiners de les casernes veïnes fins que es va abandonar tot plegat l’any 1970.

P1180497 Semfor 2 

 

 

 

 

 

Des de l’edifici es veu ben bé l’estany de la Magarola. L’estany de la Magarola ara és bastant petit tot i que en èpoques no molt llunyanes era tant gran com els veïns de la Ricarda i el Tet amb qui comparteix origen : el desguàs del Llobregat. La vegetació que voreja l’estany de la Magarola és molt singular. Hi ha pocs canyissos i predominen les salicòrnies, els joncs i l’espartar la qual cosa ens indica que la salinitat de la seva aigua és important. Al fons de l’estany de la Magarola i també en el de la Ricarda, es troben uns cucs marins agrupats, formant colònies, que sobresurten del fang quan hi ha poca aigua. La salinitat progressiva dels aqüífers del subsòl del delta ha estat un motiu de preocupació dels enginyes que van planificar la reestructuració del territori quan va ser declarat parc natural.

P1180501 Mar i passarel laPer evitar aquest fenomen de la salinització van construir un canal longitudinal (canal de la Magarola) que seguirem durant la passejada. El canal, gràcies a una resclosa manté una superfície constant i el seu pes o pressió hidrostàtica aconsegueix evitar, en part, la salinització de la capa freàtica de la zona.  Tornarem pel camí que passa per l’esquerra del canal de la Magarola i ens aturarem al mirador del Tet on s’hi solen veure ocells propis dels aiguamolls.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5683571

 

Escribir un comentario

Código de seguridad
Refescar