Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cap Roig, Cala Foradada, Illes Formigues, Cabana Dalí,Platja de Castell, Cala S’Alguer, Castell Sant Esteve de Mar i Palamòs

(Baix Empordà) Ruta desembre de 2016; 10 km; +280 -320; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Cap Roig, Cala Foradada, Illes Formigues, Barraca d'en Dalí, Poblat Ibèric, Platja de Castell, Cala S’Alguer, Castell Sant Esteve de Mar, Cala La Fosca i Palamòs .   Participants: Anna, Vinyet, Joan i Miquel.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa 892  mperfil 892

 FA ANYS: Avui passarem pel davant de les Illes Formigues, on el 28 d’agost de 1285 es va produir la famosa batalla naval en que les galeres de l’estol català, comandat pels almiralls Ramon Marquet i Berenguer Mallol, va derrotar la flota francesa.

P1080169 Abans de comenar 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Abans de començar puc fer aquesta fotografia des d’una de les finestres de la casa on ens hi hem allotjat aquesta nit, convidats per l’amic Joan. Estem a la urbanització del Cap Roig.

P1080171 Castell Cap Roig  Baixem en direcció sud-oest i estem a la porta de l’accés a la zona del castell de Cap Roig. Després passem pel davant dels jardins i del castell de Cap Roig, una residència construïda el 1931 que segueix un estil historicista i que es coneguda, també, com Cal Rus, en referència a la nacionalitat del seu promotor. El “rus” era el coronel Nicolai Woevowsky que es va exiliar de Rússia el 1917 fugint de la revolució russa.

P1080176 Cap Roig  Hem voltat pel costat del Jardí Botànic de Cap Roig i a mida que ens apropem al mar tenim aquesta vista del cap que dóna nom al turó, al jardí i al castell.

P1080177 Baixant 

 

 

 

 

 

 

Unes escales ens permeten anar baixant. La Costa Brava destaca, com tots sabem, per les seves roques granítiques i de sauló, amb els pins que s’hi arrapen fins als penya-segats. La dona del rus, Dorothy Webster, era anglesa. Encara que era coneguda com “la russa”. Una escala baixa fins a una petita caleta coneguda com la “banyera de la russa”, on nosaltres també baixem. Tota la finca va ser adquirida el 1980 per Caixa de Girona.

P1080181 Darrera la gbia 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després seguim, sempre en direcció sud, a mitja alçada. Alguns filats dels tancats de les finques en fan la sensació que caminem per dins d’una gàbia.

P1080184 Cales i caletes  Cales i caletes són la constant d’una costa de marcat caràcter, difícil de trobar en altres llocs i que gaudim especialment a l’hivern. L’estiu es satura tant de cossos untats i oliosos que perd el seu encant.

P1080188 Caleta de la Foradada  Si no vaig errat, aquesta cala a la que baixem és la Del Crit, on hi destaca una roca amb dos forats. Una cala Foradada, ben bonica i relaxant. Avui el dia és extraordinari.

P1080190 El pas pel forat 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem per un dels dos forats per anar a la cala del costat. En apropem a Els Esculls de Cap de Planes, que forma part de la llenca de terra que arriba a mar del municipi de l’interior, Mont-ras. Mont-ras etimològicament prové del llatí i significa muntanya pelada.

P1080194 Illes Formigues  Seguim endavant fins que arribem a la cala dels Esculls que he esmentat, des d’on es veuen les petites illes (o illots) de Les Formigues. La batalla de les Formigues es va produir en el context de la invasió de Catalunya, pels Pirineus, per part d’un gran exèrcit francès que comptava amb el suport del Papa Martí IV que va declarar una croada contra el Principat. Aquí es van enfrontar unes 20 galeres catalanes, arribades des de Barcelona (5) i des de Sicília (15), amb les 40 de la part de la flota francesa que es trobava en la costa entre Roses i Palafrugell.

P1080202 Una aturada del grup  Hem tornat a pujar amunt i ens aturem per fer-nos una fotografia del grup. Encara que n’hi ha que només parlen de la flota dels “aragonesos”, això pretén confondre la realitat. De fet les Corts Generals d’Aragó, convocades anys abans per Jaume I (abans de la campanya per la conquesta de Mallorca) es van abstenir de donar suport econòmic o militar a l’acció catalana de la mediterrània. El Principat de Catalunya tenia una forta vocació marítima, que els nobles aragonesos creien que no els incumbia. Més endavant, quan Marti IV va declarar la croada, Aragó tampoc va donar suport a Catalunya, tret dels nobles consellers del rei Pere que si que van estar al seu costat en la mateixa batalla del Coll de Panissars. En conseqüència, el fet que Catalunya, València i Aragó formessin una confederació, no permet afirmar que les accions de la mediterrània eren dels aragonesos, de fet n’hi havia molt pocs i no hi van aportar recursos.

P1080206 Cabana de Dal 

 

 

 

 

 

Hem deixat enrere la cala Estreta i la Cala Corbs i ens endinsem per pista entre pins, passant entre els turons del Puig Gener i el Puig Boter, fins que arribem a la barraca d’en Dalí. L’any 1940, Sert (el gran pintor) va vendre la casa Mas Juny a Alberto Puig Palau, guapo, vividor i fill d’un milionari. De dretes i del costat de Franco en la Guerra Civil, va gaudir del favor del règim. Es va dedicar a organitzar festes, corrides de toros i va convidar Pastora Imperio, Manolete, Carmen Amaya, Lola Flores, Josep Pla i altres de la flor i nata , respectats per la dictadura, mentre bona part de la població patia gana i una terrible repressió. Fins i tot Joan Manuel Serrat (qui va renunciar a cantar en català bona part de la seva vida – i encara no s’ha disculpat d’aquell menyspreu a tots els que l’apreciàvem i no ho dic perquè cantés en castellà, cosa molt respectable, sinò pel rebuig actiu contra el català) admirava en Puig Palau i fins i tot li va dedicar una cançó “Tio Alberto”. Salvador Dalí també era molt amic de Puig Palau i en un gest de cordialitat, aquest li va fer construir una barraca perquè  s’hi pogués muntar un taller estudi. No es té constància que Dalí hi pintés cap quadre, ja que en aquell moment ja comptava amb la casa de Port Lligat.

P1080209 Foradada 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Poca estona després ens apropem al Puig, sobre del mar, del poblat ibèric del Castell, però al seu costat podem veure, a sota, la cala on hi ha una altra “Foradada”, treballada per la constància del mar.

P1080210 Poblat Ibric  El poblat Ibèric del castell de Palamós prové d’un assentament dels indigets del segle VI aC, els quals hi van viure fins a l’època romana. Va ser descobert pel conservador de l’Arxiu Històric de Palamós i s’hi van fer excavacions durant deu anys a partir del 1945.

P1080212 Poblat  El poblat havia estat fortificat amb una muralla de protecció, des del segle IV aC, per la banda del recinte de més fàcil accés. La part murallada comptava amb dues torres de base quadrada. Tot i amb l’arribada dels romans, el poblat va seguir existint però finalment va ser abandonat cap el segle primer abans de Crist. Es calcula que devia esdevenir el segon poblat més important d’indigets de Catalunya després del d’Ullastret.

P1080211 Platja De Castell  Des del poblat tenim aquesta magnífica vista de la Platja d’Es Castell. Aquesta platja va saltar a primera plana pública els anys 90 quan les mobilitzacions populars van aconseguir, després d’un referèndum popular (que avui potser prohibiria el Govern espanyol de Madrid), que l’administració impedís que la platja fos un altre indret natural destruït per l’obsessió constructiva. La Costa Brava és un important patrimoni natural de Catalunya, però, com hem pogut anar comprovant, cada any hi ha alguna casa que amplia la seva construcció o noves cases, o apartaments, o murs o filats que tanquen el territori, de tal manera que a poc a poc cada vegada es va perjudicant més. Si la Generalitat i els ajuntaments no decideixen tancar definitivament les ànsies destructores dels amants de la totxana, al final la Costa Brava serà la "Costa Construïda" i acabarà semblant la patètica costa tarragonina de Salou.

P1080215 Cala S Alguer  Passada la platja, trepitjant la seva agradable sorra, arribem a la cala s’Alguer, de fet formada per dues cales i dos grups de barraques de pescadors.

Respecte del que explicava de la no participació d’Aragó, dins de la Corona d’Aragó, s’explica pel fet que Aragó i Catalunya eren nacions diferents, unides per un acord de federació i per tant tenien el dret de participar o no en les propostes que feia el rei. A la península també hi havia un altre estat format per Castella i Lleó. Les nacions lleonesa i castellana, s’havien trobat unides des del 1230 per Fernando III que, seguint la tradició del centre peninsular, adoptava un paper més absolutista, en contraposició a la tradició catalana en que les Corts de cada nació tenien més poder. Aragó, Catalunya, Mallorca i València, podien compartir un mateix monarca, però eren nacions o estats independents els uns dels altres.

P1080217 Fortificaci 

 

 

 

 

 

Pel camí passem pel costat d’una fortificació restaurada. A tota la costa queden algunes restes de fortificacions militars. Unes provenen de les que es van construir per part de la República durant la Guerra Civil del 1936, però altres, com potser podria ser aquesta, formen part del que es coneixia com Línia Gutiérrez i la va fer construir Franco entre 1939 i 1953, entre Maçanet de Cabrenys i Llançà, amb la finalitat de protegir Espanya de cara a una hipotètica invasió per part de les forces aliades després de la Segona Guerra Mundial. No en va Franco i l’Espanya franquista van estar al costat de les forces nazis d’Alemanya i d’Itàlia.

P1080218 Cala S Alguer  Els revolts ens permeten disposar d’aquesta altra vista de la cala s’Alguer. El nom de la cala explica l’antiga acumulació d’algues en aquest racó de la costa. Obliga a aturar-se per admirar la vista de diverses casetes (o barraques) de pescadors i unes quantes barques. La cala és de roca i pels voltants els pins marítims arriben quasi a tocar del mar.

P1080220 Castell St Esteve  Comencem a veure les construccions per sobre de la Punta de Sant Esteve. És una urbanització gran, però malgrat tot s’ha d’agrair que en canvi d’haver-se desenvolupat linealment en tot el frontal del mar, ocupa un espai que s’endinsa cap a l’interior. Passem pel costat del castell de Sant Esteve de Mar. El territori de Palamós va pertànyer al rei Pere II i tenia el seu centre al castell de Sant Esteve del Mar des de l’any 1277. Aquell castell, va ser pensat per disposar d’un lloc de defensa estratègic apartat del de Torroella de Montgrí, que anava quedant cegat pel continuat dipòsit de terres d’al·luvió procedents del riu Ter.

P1080223 Cala La Fosca  Després podem planejar per La Fosca. Aquest nom curiós prové del fet que durant els mesos d’estiu les favorables condicions fan que organismes del plàncton es despertin i es desenvolupin de forma massiva. Es tracta d’una alga (“Alexandrium Taylori”) i tenyeix les aigües d’un color verd o marronós i per tant es percep com més fosca.

P1080224 Palams ajuntament 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Finalment arribem a l’ajuntament de Palamós, amb una espectacular estelada penjant del balcó, en un signe més de la necessitat de Catalunya de recuperar la seva independència. Palamós va néixer a partir de l’existència del castell de Sant Esteve del mar. Amb els anys i especialment el segle XVI, va patir sovint ràtzies dels pirates, com la més famosa del 1543 portada a terme per Barba-rossa. El creixement dels atacs va ser tant conseqüència de l’activitat dels pirates a la mediterrània com de l’abandó i desinterès respecte de Catalunya per part dels reis a partir de Ferran el Catòlic, que van situar la seva seu i el seu interès en Castella i en l’Atlàntic. Aquell desinterès ha seguit, de fet, fins a l’actualitat amb un menyspreu total que es fa evident en la pròpia comparació de les infraestructures que s’hi fan quan es comparen amb altres regions de la península, on pràcticament no hi ha autopistes de peatge, cosa que no passa a Catalunya.

P1080227 Port de Palams  Després de dinar ens dirigim al port on estan arribant les barques de pesca i els mariners es dediquen a preparar el peix per la subhasta.

P1080226 Desdcrrega peix a Palams 

 

 

 

 

 

 

 

Etimològicament, com sempre, es diuen moltes tonteries, com per exemple que el rei va quedar tant enamorat de la badia que va dir: és un lloc “Pels amors”. La realitat és que probablement el nom de Palamós provindria del llatí “Palus Humoris” amb el significat d’aiguamolls humits.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15748449