(Baix Empordà) Ruta curta el 3/02/2015; 6 km; +220 -220; 2,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Palamós, Cal Pere Tià, riera de Bell-lloc, Castell de Vila-romà, Dolmen de Montagut, font de Bell-lloc, Santa Maria de Bell-lloc, forn de Mas Antoniet.   Participants: Sofia, Lluís, Ana Maria, Vinyet i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa  mperfil

 

FA ANYS: El 1277, quan es documenta el castell de Vila-romà, just feia un any que havia mort el rei Jaume I en Conqueridor. Després d’ell va ser sobirà de Catalunya el seu fill Pere el Gran.

P1050513 Inici 

Comencem en un aparcament que hi ha al final del camí asfaltat que, sortint de Sant Joan de Palamós, va fins a la fàbrica de la Hutchinson, antigament coneguda com Vincke. Avui serà una excursió molt curta, una escapada matinal per visitar un parell de temes d’interès cultural.

P1050517 Pista que segueix la Riera     Primer deixem Can Pere Tià a l’esquerra i seguim la pista que deixa a la dreta Cal Garcia i va seguint la riera de Bell-lloc.

P1050519 Castell Vila-rom    Aviat comencem a veure el castell de Vila-romà. És molt visible ja que tot i que molt enderrocat, encara manté uns gruixuts murs molt alts que ens imaginem que de mica en mica s’aniran esfondrant amb els anys. Està documentat que el castell va ser residència dels cavallers de la nissaga Alemany fins a l’any 1277, moment en que el van cedir, o vendre, al bisbat de Girona, tal com havia quedat ordenat en el testament de Pere Alemany. Aquest cavaller i Senyor va participar en la conquesta de Mallorca, amb Jaume I.

P1050520 Ja hi som  Arribem al castell sense gens d’esforç. L’any 1348 com a conseqüència de la pesta negra, la població va quedar delmada en quasi el 90% i quasi tots els masos i terres de conreu van quedar abandonats. El bisbe, va ordenar, llavors, concentrar les terres en els tres masos on encara hi vivia gent. Cap el segle XVI, el castell el va comprar, junt amb les terres, Joan Ribes, però era una època en que el castell ja amenaçava ruïna.

 P1050523 Molt enrunat i amb murs alts 

Entrem dins de l’espai. És ben evident el fossat exterior que hi havia al costat de muntanya. Cal anar en compte, quan s’hi entra, ja que els alts murs algun dia poden anar caient. La família Ribes el va vendre el segle següent als Antoniet que el van arrendar a un pagès de Calonge, en Joan Escapa, el qual hi va construir una masia aprofitant el recinte i les parts útils del castell. I així, la història va arribar fins el 1812 quan el país estava en plena guerra del Francès. Durant la retirada de les tropes franceses, els soldats de Napoleó van fer volar el recinte i ja mai més s’ha recuperat d’aquell últim ensurt.

P1050525 Vista del Mas i Sta maria de Bell-lloc 

Des del castell mateix tenim una bonica vista de la vall de Bell-lloc i cap a Palamós. Just a sota nostre destaca la masia i l’ermita de Santa Maria de Bell-lloc.

P1050527 Cam del dolmen tot cremat 

Cal seguir una mica més endavant fins que un rètol indica el sender, més estret a la dreta, que s’enfila amunt cap el dolmen. El bosc es veu tot cremat, a conseqüència d’un incendi del 2014. El dolmen de Montagut és un sepulcre del neolític situat d’un promontori a 263 metres i que està datat cap el 2700 o 2200 aC.

P1050528 Dolmen 

Arribem al dolmen de Montagut. Es tracta d’una galeria feta de lloses de pissarra on s’hi enterraven diversos individus. Conserva la capçalera i tres lloses laterals i es fa evident el passadís d’accés. Les primeres notícies sobre aquest jaciment són del 1915 com a conseqüència d’unes excavacions dutes a terme per Maties Pallarés i Gil, arqueòleg i historiador nascut al Matarranya.

P1050530 Vista de Palams   A sota mateix hi ha un mirador sobre Palamós, que avui no es veu gaire bé. Ja que parlàvem de Jaume I i de Pere el Gran, potser cal recordar que, a més dels estats de Catalunya, Aragó, València i Mallorca, a la península ibèrica cristiana hi havia altres estats o regnes com Navarra, governada Juana I, i Castella i Lleó que tenia com a rei Alfonso X, dit El Savi.

P1050534 Font de Bell-lloc 

Després de tornar al punt on hem girat pel sender amunt, cal agafar el camí que baixa cap el torrent de la riera, en direcció sud. Una mica després arribem a la font de Bell-lloc. Pot ser interessant explicar que una obra d’Alfonso X va ser la “Estoria de Hespanna”, gran document que s’endinsa a l’època bíblica i combina llegendes i història. En qualsevol cas l’aspecte més rellevant és el fet de constatar que en aquella època ja es vinculava el concepte jurídic i territorial d’Espanya amb Castella i Lleó i quedava fora d’aquest concepte l’entorn territorial conegut com Corona d’Aragó, que, com sabem, al mateix temps estava estructurada com una confederació d’estats amb unes constitucions pròpies i diferents: Aragó, Catalunya, Mallorca i València.

P1050537 Ermita Sta Maria Bell-lloc 

Pocs minuts després ja som a l’ermita, que està en molt bon estat, però que no podem visitar. Consta que el 1270, Pere Alemany, el senyor del castell que hem visitat, va deixar una olla de coure per fer-ne una campana i tres anys després el seu fill manà que una llàntia hi cremés perpètuament. Es tracta d’un petit temple d’una sola nau. La porta d’accés conté la data del 1758, probablement amb motiu d’una reconstrucció.

P1050539 La Masia casa rural  Hem pogut entrar als jardins del mas, que actualment funciona com a hotel rural de qualitat. Aquest mas segurament que es devia començar a construir cap el segle XVI o XVII, quan a l’ermita hi havia ermitans, els quals se suposa devien anar bastint la casa per tal de poder-hi viure. La verge de Bell-lloc havia estat molt estimada pels habitants de la vall i sovint hi feien romiatges amb motiu de la pesta, de les sequeres o sovint per protegir els navegants i mariners de Palamós.

P1050545 Forn Mas Antoniet 

Uns quinze minuts després un rètol ens indica que a l’esquerra hi ha un forn que es pot visitar. Ens hi atansem, és el forn de ceràmica de Mas Antoniet. Entre el patrimoni social històric de la vall de Bell-lloc es poden observar diverses construccions relacionades amb la vida de la gent del país com el cas d’aquest forn o del molí que veurem una mica més avall. Calia disposar de forns per produir rajoles i maons per la construcció i aquests forns complien aquesta funció.

P1050544 Interior forn 

Per un forat, podem accedir a l’interior, on es pot veure l’estructura interna (anomenada foganya) en format de graella per on cremava el foc. Aquest forn, en concret, encara estava en ús els anys quaranta del segle XX. La cuita durava entre 4 i 5 dies i consistia en carregar feixines i llenya gruixuda al voltant del forn. La càrrega dels productes d’argila es situava creuada a l’arc de la foganya i a sobre es tornava a creuar i així successivament amb la finalitat de desviar l’escalfor fins a dalt del tot del material a coure. La temperatura arribava fins els 950º.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12162623