Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Camí Ronda, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Baix Empordà) Ruta 1332 el 13/04/2021; 11 km; +123 -101; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Camí Ronda, Platja d’Aro, Sant Antoni Calonge, Palamós.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil. IBP: 30.

 cmapa1332 cperfil1332 

FA ANYS: El territori de la vila de Palamós va ser comprat l’any 1277 pel rei Pere II El Gran.

DSC01343 Ajuntament Platja dAro   Passem pel davant de l’ajuntament. L'actual situació administrativa dels pobles de la Vall d'Aro daten tan sols de l'any 1858, quan, després de formar part durant segles d'un únic municipi, se separen en Santa Cristina d'Aro, Solius, Romanyà, Bell –lloc, Castell d'Aro i Fanals d'Aro. Així es configura, a grans trets, el naixement de les dues viles actuals: Santa Cristina d'Aro i Castell-Platja d'Aro.

DSC01350 Cavall Bernat   S’arriba al final del passeig després de deixar a l’esquerra l’escultura d’una noia en bronze i al davant, a la sorra, tenim l’escultura natural del Cavall Bernat, una agulla curiosa i símbol de la població. Damunt d’aquest promontori, a l’esquerra, es veu l’hotel Costa Brava que en Josep Pla considerava capdavanter dels establiments hotelers de Platja d’Aro. Situat sobre la mola de granit grisenc de la punta d’en Ramis, sembla conquerir literalment el paisatge, sent un hotel amb unes terrasses extraordinàries sobre el mar.

DSC01356 El sol i la cala Hem començat el camí de Ronda per entre roques i cales. Hem deixat la Cala Sa Cova i ara les caletes es succeeixen una darrera l’altra. He fet tantes fotos que ha estat difícil triar.

DSC01360 Pas per tunel   De tant en tant un túnel guia el camí per sota dels extrems dels jardins i cases que hi ha construïts per sobre. En aquest, uns arcs ens ofereixen la vista de Platja d’Aro que s’anirà quedant enrere.

DSC01363 Cala Pi

 

 

 

 

 

 

 

 Cala Pi. Escales per baixar i per pujar en aquest dia lluent i magnífic. Per cert, cal recordar que la primera referència documental de Platja d’Aro (amb el seu nom original de Fanals d'Amunt) apareix l'any 968. Es tracta del precepte del rei Lotari, confirmant Sunyer com a abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols, així com de les seves possessions, entre les que hi figuren Fanals i la seva església. Aquell 968 ja feia uns 30 anys que Castella havia nascut com a comtat; el comtat de Catalunya era més antic i provenia del 874, amb Guifré el Pilós. Però el territori independent més antic de la península cristiana era Astúries, que es considera va ser fundada el 718.

DSC01367 Tunel cap a Belladona

 

 

 

 

 

 

 

         I després un altre túnel; aquest ens portarà a la Cala Belladona. La cala, més aviat una platja petita, està com totes orientada al sud-est; als costats queda flanquejada per elements rocosos com la imponent illa de Belladona Grossa, a l’esquerra, i els illots de Sant Jordi, a la seva dreta. Per perspectiva històrica afegim que aquells anys del segle X per descomptat ‘Espanya’ (tal com s’entén avui) no existia; no va ser fins el segle XVIII, després del 1714 quan Felipe V va forçar la unificació administrativa de tot el territori de la península (excepte Portugal) amb els decrets de Nova Planta contra les constitucions d’Aragó, Catalunya, València i Mallorca.

DSC01371 Patgeta Cap Roig Una aturada i una parada per menjar una fruita (mai deixeu restes pels camins; SEMPRE a la bossa: ja ho llençareu a casa). La platgeta de Cap Roig és un altre indret màgic. Però vindran moltes més caletes i racons: Torrent, Can Cristos, Forns i Esculls.

DSC01376 Cal Esculls Cala Esculls mostra el gran seguit d’esculls i roques que sobresurten al mar: Roca ses Gavines, Esculls de les Cigales, Roques Planes...

DSC01380 Els colors

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Els colors de l’aigua obliguen a fer aturades i fotos. Les cales sovintegen: la Vermella, Rocosa, dels Corbs, l’Embarcador... Probablement sigui un dels trams del camí de Ronda de la Costa Brava més espectaculars que es poden gaudir.

DSC01382 Torre den Garrig

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     He fet més de 5 quilòmetres des que he començat i arribo a sota mateix d’una torre que la veig indicada com a Torre d’en Perpinyà, però també, segons el topogràfic, tinc al costat la Punta de la Torre d’en Garrigó. Potser la Torre va canviar de nom i la Punta ha mantingut l’original? No ho sé. Sota el promontori queda a la dreta (sud) la cala de l’Embarcador i a l’esquerra (nord) la cala Gran.

DSC01387 Cam segueix  El camí segueix, sempre ben marcat i protegit. Però si s’hi va amb nens petits cal anar en compte.

DSC01388 Ens apropem a St Antoni Calonge Ara aviat arribarem a les llargues platges de Calonge i Palamós (al final del tot, a la foto) es començaran a obrir per nosaltres i les discretes caletes s’acabaran.

DSC01389 Torre Valentina

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Uns minuts més endavant i tenim a la dreta la Torre Valentina, on un pla urbanístic li va plantar un desproporcionat edifici al darrera; ja se sap els alcaldes decideixen projectes constructius, després deixen de ser alcaldes, amb els anys abandonen aquest món, però els monstres construïts queden. La Torre Valentina és una antiga torre de defensa, vestigi d'una masia fortificada del segle XVI que ja no existeix. El camí aquí perd alçada (ja que nosaltres anem en direcció Palamós), ara convertint-se en un passeig. A sota, al mar, queden les caletes de les Dones i dels Homes i amaga, mirant a l'aigua, un dels búnquers construïts a la zona durant la guerra civil.

DSC01394 Cadenats rovellats  

 

 

 

 

 

 

 

   Baixo al Passeig de Calonge (dit Calonge de Mar o Sant Antoni de Calonge). Un tancat separa el camí de la platja Gran. S’hi veuen uns petits cadenats de l’època (suposo) quan els enamorats els penjaven i llençaven la clau. Ara estan molt rovellats; desitgem que l’amor que significaven no s’hagi també rovellat. El poble és Calonge que està uns 4 quilòmetres endins la badia i és el nucli medieval, damunt d’un pujol. Durant la Guerra Civil espanyola, Sant Antoni de Calonge (aquest barri de mar de Calonge) va ser un municipi independent, per decret de la Generalitat de Catalunya, sota els noms de Sant Antoni de Mar i Llevantí de Mar. El 1939 fou annexionat unilateralment per l'ajuntament franquista de Calonge; ja se sap, els dictadors no tenen en compte l’opinió de la gent.

DSC01397 Lanoia de lEmpord

 

 

 

 

 

 

 

 Per tot el passeig hi ha diverses escultures. Aquesta té el títol de La Noia de l’Empordà, una obra del 2012 de l’aragonès Alberto Gómez Ascaso. Recordem que entre altres dites tòpiques n’hi ha una que diu “Com Palamós no n’hi ha dos”, que segurament es devia crear des del poble ja que generalment les que provenen dels pobles veien acostumen a ser crítiques. Per cert, si fos veritat que els dictadors no tenen en compte la opinió del poble, s’hauria d’afirmar que quan un govern no té en compte l’opinió dels ciutadans es tracta d’un govern amb mentalitat dictatorial? Pensem-hi.

DSC01403 Platja Gran   La Platja Gran sembla que no s’acaba. La gran quantitat de sorra evidència un espai de confluència de rieres que hi ha d’aportat els seus sediments durant segles. Efectivament, és veu al mapa topogràfic que hi ha dues rieres que hi desemboquen, la primera és la Riera de Calonge i més endavant serà la Riera de l’Aubi.

DSC01404 La gent del mar

 

 

 

 

 

 

 

    Al final, ja dins de Palamós, trobem aquesta altra escultura dedicada a la Gent del Mar. Es tracta d’una escultura original de l'artista Joan Abras que es va estrenar l'any 1990. El territori de la vila de Palamós va ser comprat l’any 1277 pel rei Pere II, com a terme del castell de Sant Esteve de Mar, del qual romanen restes al vessant oriental de la platja de la Fosca. Es va aixecar mogut per l’afany de posseir un enclavament estratègic al nord de Barcelona, i substituir així el de Torroella de Montgrí, cegat per la progressió de les terres al·luvials del riu Ter. Dos anys més tard, el monarca va atorgar una carta de poblament i de franquícia a tots aquells que volguessin habitar aquell llogarret que s’anomenava Palamors.

DSC01408 Carrers poble vell   Cal seguir ara els senyals blancs i vermells del GR que passa per dins de Palamós. Palamós va néixer, doncs, com una plaça forta, i no va adquirir un caràcter plenament urbà fins al segle XIX.

FONU

 

 

 

 

 

   El camí es va acabant. Veig una petita i discreta pintada que diu ‘Solidaritat’; això em fa pensar en el que explica l’article de ‘assemblea.cat’ (12/03/2020) on diu que “L’informe del relator especial de l’ONU sobre minories, Fernand de Varennes,... denuncia apologia de l’odi, vandalisme i criminalització exercida per l’Estat espanyol envers Catalunya. A més, ha explicat de forma contundent que aquest “té l’obligació legal de protegir els drets de la ciutadania, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió política i defensar també els drets a la llibertat de reunió, associació i participació en la vida pública”.

DSC01410 Rossassa covent

 

 

 

 

 

    A la part alta de Palamós, sobre el mar, entre el Pedró i el Cap Gros hi ha el que queda (poca cosa) del convent dels agustins. La Rosassa permet emmarcar la Marina de Palamós a sota. El convent de Palamós té el seu origen en una capella edificada abans del 1509, dedicada a Nostra Senyora de Gràcia i situada al paratge de sa Punta. Després d’anys de desgràcies, ja al segle XIX el convent fou víctima de nous infortunis: entre el 1809 i 1814 els frares es van veure obligats a abandonar-lo a causa de l’ocupació del lloc per les tropes franceses. Altra vegada, entre el 1821 i 1823 foren expulsats del seu establiment, adaptant-lo com a caserna. (‘monestirs.cat’). Era època de Fernando VII, qui va aconseguir que la fallida de la hisenda i la negociació d’un emprèstit ruïnós, impossibilités l'efectiva realització d'una revolució liberal profunda en la societat espanyola, que es va intentar des del 1820.

DSC01417 Noves psseres a la marina

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 El camí segueix amunt per les passeres noves fins a la punta superior de Cala Margarida, on hi tinc el cotxe. Aquí acabaré aquesta ruta d’avui pel camí de ronda.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cami-ronda-platja-daro-sant-antoni-de-calonge-palamos-70477206

Crònica d’una altra pel Camí de Ronda, propera (a S’Agaró):   http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-emporda/1020-s-agaro-gr-92-cami-de-ronda-platja-san-pol-sant-feliu-de-guixols