(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Baix Empordà) Ruta 1330 el 9/04/2021; 9 km; +220 -220; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: S’Agaró, GR-92, Camí de Ronda, Platja San Pol, Sant Feliu de Guíxols. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. IBP: 27.
 |
 |
FA ANYS: A finals del segle XIX es construïen tant cases modernistes a S’Agaró com l’edifici El Salvament a Sant Feliu.
Avui començo a S’Agaró i aparco a prop del S’Agaró Hotel. El nom de S’Agaró (o Segueró) segurament fa referència a un petit torrent, avui desaparegut, que es trobava a l'extrem occidental de la urbanització originària i que servia de límit administratiu entre Platja d'Aro i Guíxols. Respecte de l’hotel cal dir que sota el nom d’Hotel Monumental es va inaugurar, l’any 1929, un dels hotels destacats de l'època; en aquella que es començava a denominar Costa Brava. El que ara es pot veure prové de la reforma portada a terme el 1988.
Faig una curta volta fins al Racó de S’Agaró a sota de l’Hostal de la Gavina. Després de la Primera Guerra Mundial es va reprendre el projecte. El 1924, el fill del senyor Ensesa, Josep Ensesa i Gubert va decidir utilitzar els terrenys del seu pare per edificar una casa d'estiu. Aquesta va esdevenir el primer xalet de la urbanització, conegut com la Senya Blanca. A partir d'aquell moment es continuà amb la idea de construir el conjunt i les obres es van encomanar a l'arquitecte Rafael Masó. Masó va ordenar el terreny preveient un seguit d'espais públics (places, avingudes, escales i equipaments esportius i socials) que s'haurien d’integrar amb les parcel·les destinades a xalets. També va millorar els banys amb la inauguració del Restaurant dels Banys (1929) i va transformar dos xalets en l'hostal de luxe de la Gavina (inaugurat el 1932 encara que ja funcionava com hotel amb anterioritat).
La ruta passa pel costat d’una zona de protecció d’un petit grup dunar, dins de la Platja de Sant Pol. Al principi, S'Agaró era un conjunt de terrenys erms i rocosos amb algunes zones de pinedes i uns quants camps de conreu, sobretot de vinyes i de secà; només hi havia algunes barraques associades aquest ús. La història de la urbanització va començar el 1916, quan l'industrial gironí Josep Ensesa i Pujadas (que ja hem esmentat) va comprar un terreny situat a la Punta d'en Pau amb la intenció de construir-hi una casa d'estiueig.
Cal seguir el passeig davant de mar. Deixem a la dreta unes cases modernistes però vaig pensant en la fama que perdura de l’Hostal de la Gavina ja que des de principis dels anys 50 algunes pel·lícules famoses de Hollywood es van filmar aquí com “Pandora” amb Ava Gardner, “De repente, el último verano” amb Elizabeth Taylor o “Mr. Arkadin” dirigida per Orson Welles. L’Hostal de La Gavina va ser un centre de trobada de nombroses estrelles del cinema de llavors i més recents com Sean Connery, Jack Nicholson o Robert De Niro.
Més endavant hi ha una casa molt destacada, coneguda com Casa de les Punxes i que sembla estar en procés d’abandonament. La casa va començar a construir-se a finals de segle XIX (el 1890) en terrenys propietat de Pere Màrtir Estrada. Aquest propietari posseïa també una fàbrica de suro (la indústria principal de la zona) i formava part d'un llinatge històric de prohoms a Sant Feliu de Guíxols. Actualment està a mitges d'unes reformes que van començar i és van aturar.
Al final del passeig, el camí segueix per una passera de fusta que va per damunt de les roques a tocar de les onades.
Poc després el camí de ronda està construït de forma sòlida. Alguns desaprensius s’han dedicat a embrutar les parets. Són uns porcs, pobre gent. Gent sense respecte pels demès, immadurs i amb poca cultura. Ho tenen malament perquè tampoc no respectaran la propietat i un dia prendran una moto i una altra..., ves a saber si no acabaran sent carn de presó.
Com es va veient en els senyals, aquest tram del Camí de Ronda coincideix amb el GR-92.
Les raconades i les caletes que queden a l’esquerra (ja que vaig en direcció sud) tenen la força del color del mar, sota el qual transparenta el fons. Parlant de finals del segle XIX, recordem que el 1890 Espanya va instaurar per primer cop el sufragi universal masculí (del de les dones no se’n parlava). També el 1892 (amb les Bases de Manresa) Catalunya reclamava un govern i un Parlament autònoms. Fa anys d’això, però encara, en ple segle XXI, hem tingut que veure com des de Madrid es bloquejava l’autonomia del Parlament català amb l’aplicació d’aquell article 155. Si hi ha l’article a la Constitució, llavors és legal, però injust i antidemocràtic, ja que va comportar, entre altres coses, destituir les membres que la població havia votat i triat. És això democràcia? Es Catalunya tractada com una colònia?
Arribem a un punt, entre la Cala Maset i la Cala des Cranc en que el camí queda dins d’un túnel. Al damunt d’aquest petit promontori que s’endinsa al mar, ha estat aprofitat per construir-hi un edifici que sobresurt i trepitja el camí, però això van construir el túnel. Diguem que ara a sobre nostre hi ha el jardí de la piscina.
Acabo el túnel, que he de reconèixer que està ben fet i no fa lleig. Al final del túnel, escales amunt, arribo a la carretera de Sant Pol on hi ha l’hotel Alàbriga; faig uns 50 metres i torno a baixar per arribar a un replà anomenat el Mirador de les Dides. És un dels diversos miradors que reben noms que ens porten al passat. Les classes benestants sovint disposaven de dides. El fet de recórrer a una dida podia estar motivat per raons físiques, com en el cas de producció insuficient de llet; en "parts múltiples" en què una dona sola no podia satisfer els requisits de lactància; o bé social, ja que es podia considerar una tasca socialment inadequada per a les classes superiors.
El camí puja unes escales, després en baixa unes altres. Al davant tenim una paret vertical que baixa a la llengua de mar que entra per la Cala des Peix. A l’altra banda es veuen una sèrie d’esculls molt destacats i abruptes, amb el color vermellós característic d’aquest granit. El granit (que deriva del llatí ‘granum’= gra) és una roca plutònica que prové directament del magma i te una textura granulosa i cristal·lina. En el cas de les que es veuen aquí cal afegir que l'abundància del feldespat potàssic a la roca li dóna aquesta coloració rosada o vermella.
Tornar a pujar escales. A l’esquerra la Cala de n’Oliu. Dalt dels esculls s’observa un gran edifici conegut com Les Piramides. El camí aquí està barrat per risc d’esllavissades. És possible que la construcció d’aquests grans edificis, que han aprofitat molt per arribar a l‘extrem de mar (es pot veure en les imatges satèl·lit del wikiloc), hagin posat en risc la pervivència del camí i ara, sense espai, s’esllavissa sobre el mar? No ho sé i potser no hi té res a veure, però he llegit a ‘guixolsdesdelcarrer.cat’ un article de fa poc que parla d’un altre projecte diferent (febrer 2021) i que diu “Allà, on hi havia fins fa poc un xalet tradicional envoltat d’una pineda frondosa, es projecta la construcció de tres blocs d’apartaments”. A l’article s’entén que aquest projecte va en el sentit contrari a les recomanacions que fa Pla Director, pel que suposa d’impacte paisatgístic i a pèrdua de vegetació. Continua l’article queixant-se que el govern municipal (TxSF -PSC) continua mirant cap a un altre costat atorgant llicència d’obres, sense considerar el seu efecte negatiu. No sembla que els partits TxSF i el PSC els hi preocupi gaire la brutal massificació de la costa.
Una estona després ja veiem el Puig de les Forques, amb el basament de l’antic molí que hi havia. El cim del puig de les Forques era anomenat així perquè durant el segle XVIII hi penjaven els cossos dels executats.
Tornem a seguir el camí de ronda i arribo a un mirador conegut com de les Peixeteres. Abans hem trobat el de les Dides, ara de les Peixeteres; també hi ha el de les Triadores i el de les Mestresses.
Finalment arribo al port de pescadors de Sant Feliu de Guíxols. Aquesta ruta d’avui ara em farà desfer el camí per tornar al punt des d’on he sortit.
Des del port es pot veure, damunt del penya-segat de la dreta (sud), un bonic edifici. El Salvament és una antiga estació de salvament de nàufrags situada al port de Sant Feliu de Guíxols. Construïda al segle XIX (any 1890), està protegida com a bé cultural d'interès local. El 1936 es va construir al costat un niu de metralladores que es va utilitzar com a refugi civil durant els bombardejos. A partir del 1940 el salvament de nàufrags va quedar en mans de l'Armada, i a partir del 1971 de la Creu Roja del Mar. Actualment és subseu del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, i dedicat al salvament marítim.
Un cop he menjat una fruita, torno enrere fins a veure un altre cop S’Agaró. Parlant d’història afegim, abans d’acabar, que ‘change.org’ ha publicat aquest mes d’abril el següent: “Els Estats Units han expressat la seva preocupació per la situació dels drets humans a Espanya. En aquest context, també s'aborda la violació dels drets elementals de la minoria catalana i l'empresonament dels presos polítics catalans”. I als europeus no els hi fa vergonya? Així estem.
He entrat a la passera de fusta i sobre les roques vermelles ja estic quasi a tocar del passeig. Ja he arribat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sagaro-gr-92-cami-de-ronda-platja-san-pol-sant-feliu-de-guixols-70156270
Una altra ruta des de Palamós a La Fosca i S’Alguer: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-emporda/186-palamos-la-fosca-s-alger-poblat-iberic-cami-de-ronda