(Baix Ebre) Ruta el 27/04/2019; 9 km; +500 -500; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Refugi de Caro, Coll de la Carrasqueta, Coll dels Pallers, Moleta Rodona, Mont Caro, Coll del Vicari.   Participants: Titin i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat.

 mapa1115  mperfil1115

 FA ANYS: L’any 1178 diu la tradició que la Verge va oferir una cinta a la catedral de Tarragona.

DSC01448 Inici Ref Caro UEC 

Aparquem a l’autèntic refugi del Caro (de la UEC). Aquest refugi va ser construït l'any 1965 i és un refugi guardat de mitja muntanya. S’ha restaurat no fa massa temps i està situat al pla del Mascar, dins el Parc Natural dels Ports. És propietat de l’Unió Excursionista de Catalunya (UEC).

DSC01451 Indicacions 

Des del refugi seguim la carretera en direcció sud-oest, mentre anem veient les cases que un dia s’hi van construir entre el bosc. La UEC és una entitat pel foment i la pràctica de l’excursionisme, amb seu a Barcelona, i que va ser fundada l’any 1931 per la fusió de cinc altres entitats, entre les quals hi havia l’Associació Joventut Avant de l’any 1904. Per tant avui la UEC pot dir que compta, des dels seus orígens antics, amb 115 anys d’història.

DSC01453 Amunt 

Quan arribem al coll de la Carrasqueta, girem a l’esquerra pel sender que s’enfila amunt, de cara al sud. Ara comença la pujada. Una carrasqueta és una carrasca petita. Sabeu què és una carrasca: doncs un arbre molt semblant a l’alzina, tot i que diferent (“Quercus rotundifolia”).

DSC01455 Coll dels Pallers  En alguns trams cal ajudar-se de les mans, però les roques fan de bon pujar, però també de suar. Així arribem al coll de Pallers (1231m), nom que es relaciona amb els dos pinacles de roca que semblen pallers, encara que una mica escrostonats.

DSC01458 Serres i serres  Les vistes són excel·lents, com aquesta orientada a Les Falconeres i les muntanyes de Castelló.

DSC01462 Dalt 

Hem arribat després de la forta pujada al damunt de la Moleta Rodona (1353m) ens fem aquesta fotografia. Tal com hem comprovat, mentre pujàvem, el sòl està format per roca calcària, que es calcula del mesozoic i que explica el seu relleu tan trencat i abrupte, amb diverses falles que el trenquen i diversos encavalcaments.

DSC01464 Vista des de dalt  Les vistes des de dalt del tot encara són millors.

DSC01465 Les antenes del Caro al fons  També veiem les antenes i la punta del cim del Mont Caro, sembla relativament proper, però en tindrem per una bona estona. El Mont Caro és el cim més alt de les comarques tarragonines amb 1441 metres d’altitud. Està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. És un cim gairebé mític ja que destaca poderosament des de la plana del Delta.

DSC01467 A laltra vessant  Per l’altra vessant, cap a l’oest, de ple el Parc Natural dels Ports. Per cert, parlant de l’any 1178, diguem que aquell any el monarca Fernando II va celebrar Corts de Lleó.

DSC01468 Ens hi apropem 

Ens anem apropant al cim. Estem al sud de la Serralada Prelitoral Catalana. En aquells temps (segle XII i XIII) les corts de Castella i de Lleó es feien per separat. Les de Castella estaven formades pels nobles, els caps de l’Església i els “comuns” (algunes ciutats amb dret de vot a les Corts). Però cal afegir que donat el major poder que tenia la monarquia autoritària de Castella, la seva Cort era menys rellevant que altres de la mateixa època, com les corts de Catalunya, d’Aragó o de València. Les corts del regne de Castella van acabar servint només per temes fiscals i així els nobles, el clergat i els estaments privilegiats van estar exempts de pagar impostos. Si és així, ara tampoc no ha variat gaire si hem de creure alguns polítics d’esquerres que es queixen que els poderosos paguen molt pocs impostos.

DSC01474 

Una estona després ja hi som. Hi ha unes edificacions potents i una imatge de la mare de Déu de la Cinta, la qual potser està més comunicada amb els seus fidels gràcies a la massificació d’antenes que té al costat. Estem a 1441 metres i hem caminat uns 6 quilòmetres.

Cal saber que la tradició vol que el 24 de març de l’any 1178 es va produir una miraculosa aparició de la Verge, la qual va fer donació d’una cinta a un capellà de la catedral de Tarragona. Des d’aleshores aquella cinta (potser: ‘una’ cinta?) es venerada a la seu tarragonina.

DSC01475 Vista del Delta  Hi ha un magnífic mirador en una plataforma des d’on podem veure la totalitat del Delta de l’Ebre, on sembla que els arrossars estan en l’època que s‘inunden .

DSC01476 Mirador estem a 1440m  També a sud i sud-oest s’endevina la serra del Montsià i la serra d’Irta. A sud-oest, es veu part dels Ports i les serres que marxen cap a Castelló.

DSC01478 Baixant  Ara la baixada està perfectament marcada amb pals indicadors i un sender molt fressat que va tallant els revolts de la carretera. Passem pel coll del Vicari i ja només ens queden uns escassos dos quilòmetres per arribar al final d’aquesta bonica excursió. Finalment ens quedem a menjar al refugi, on paga la pena quedar-s’hi. Per cert a la seva web ‘refugiueccaro.cat’ hi ha diverses rutes per fer.

Per cloure el tema del 1178, diguem que 800 anys després (el 1979), la BBC va publicar un documental sobre Catalunya. El trobareu reproduït ara.

Video produït per la BBC el 1979, publicat el 2013 per Richard Parker a ‘youtube’:

(premeu el botó ‘subtítols’ de la barra inferior).

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/refugi-de-caro-moleta-rodona-mont-caro-massis-dels-ports-35844478