(Baix Camp) Ruta el 17/11/2018; 5 km; +210 -210; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: La Selva del Camp a Sant Pere del Puig. Participants: Dolors i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1208 la vila de La Selva funcionava amb uns privilegis d’auto administració força interesants.
Comencem a caminar al davant de l’hotel La Selva, a la part nord-oest del poble. El camí amb l’indicador de Sant Pere del Puig està a prop. Avui la previsió del temps era molt dolenta, però al matí hem vist bon dia i hem vingut, però com que comencem molt tard hem reduït l’excursió a una tercera part.
Ara la pista és asfaltada i segueix un Sender Local. Aquest és un dels sis SL que hi ha al voltant del poble. Nosaltres caminem en direcció sud-oest.
El 23 de gener de 1118, Ramon Berenguer III va donar la ciutat i el camp de Tarragona al bisbe Oleguer, qui va buscar el suport d’un home d’armes: el cavaller normand Robert Bordet a canvi d’impulsar-ne la repoblació. Quasi un segle després el funcionament de la vila estava estructurat amb un Consell General i un Govern Municipal.
Inicialment el camí es conegut com el d’Almoster, un poble que està a uns 3 quilòmetres al sud.
El Govern Municipal el formaven el batlle i els prohoms que juraven fe i lleialtat al batlle. Des del 1208 dos prohoms foren jurats i junt amb d’altres consellers se n’ocupaven dels serveis (fleques, carnisseria, molins, forns, tavernes...). La vila tenia a més concedit el privilegi del Juí ( o Jury) de Prohoms format per jurats i consellers per tal d’administrar justícia i dictar sentència. D’altra banda hi havia el Consell General format per tots els caps de casa; l’Especial integrat pels jurats i consellers dels tres braços (major, mitjà i menor) i el de Comuna amb els procuradors i síndics. Cal observar com a la nostra edat mitjana (la de Catalunya) sovint es veuen formes d’administració i govern que estan molt lluny del sistemes en que un rei era l’amo absolut de la vida ciutadana.
La pujada és suau però constant. Veiem les diverses cases amb hortets, potser d’una antiga urbanització dispersa. Un guarà que ens ha sentit arribar brama per donar-nos la benvinguda i nosaltres el recompensem amb unes garrofes d’un garrofer proper.
A mida que estem més alts, la vista sobre la plana i el mar s’obra. El panorama, que no es veu clar, abasta des de l’Hospitalet de l’Infant, a la dreta, fins al Cap de Salou, a l’esquerra.
Unes brillants figueres de moro ofereixen color al camí. Un aspecte interesant és la importància de la vila el segle XIV i això es desprèn dels oficis. Els oficis menestrals eren múltiples: vidriers, pedrenyalers, assaonadors de pells, teixidors de llana, lli i seda, saboners, ballesters, picapedrers, ollers i minaires. Hi consten també músics i joglars, un metge el 1312, un cirurgià el 1314 i un apotecari; hi ha referències a l'escola el 1343 i a la creació, també el 1343, d'una companyia per al comerç de draps. Altres proves de la seva importància a l'època medieval són l'existència de l'hospital, el dret de batre moneda, el fet de tenir escut propi i sobretot haver esdevingut la capital efectiva de la Comuna del Camp.
La Selva del Camp es va quedant a sota nostre. Ens aturem, observem, gaudim i després seguim caminant.
Finalment arribem a l’ermita de Sant Pere del Puig. Queden poques restes de l’edifici romànic del segle XIII; reformat diverses vegades, una d'elles per Pere Blai (s. XVII). Les tropes franceses el van fortificar el 1811 i va quedar pràcticament destruït durant la primera carlinada.
Una vista, per entre la petita finestra enreixada de la porta. Sabem que va tenir ermitans fins la meitat del s. XX. Ja restaurat, de l'edifici en té cura l'associació d'Amics de Sant Pere i s’hi celebrar la festa patronal el mes de juny.
Aquí ens aturem per menjar una mica de fruita i per descansar una mica, ara que tenim una vista molt extensa.
A un costat de la façana de l’entrada hi ha una petita cova molt curiosa; és clar que ho tenen a punt per posar-hi cada desembre el pessebre. A tocar es veu el verd brillant d’una mata d’acant. Potser cal recordar que aquesta fulla és la que decora els capitells corintis, ja que se la considerava eterna.
Algunes pedres de l’original ermita medieval es van poder recuperar i queden a la vista com a recordatori de la seva antiguitat.
Comencem a baixar, ara per sender. A baix i amb una mica de zoom apropem la vista de La Selva.
El camí és pedregós, però es baixa molt bé. No té pèrdua i està molt fressat (per cert, diguem que el sinònim de ‘transitat’ tant es pot escriure ‘fresat’ com ‘fressat’).
Alguns murs de pedra seca, antics marges d’antics conreus ja desapareguts, signes d’uns altres temps i uns altres esforços i suors, estan ara coberts de petites plantes que els decoren.
En aquestes cròniques acostumo a fer referència a la història; la nostra història present, també va avançant. Ara fa pocs dies els dos partits majoritaris es van posar d’acord per designar els membres del Consell General del Poder Judicial. Algun polític ha qualificat d’obscena aquesta forma de designar-los i fins i tot el cap d’un altre partit ha titllat d’escàndol i vergonya aquest sistema de designació ‘a dit’. Però els ciutadans hem de saber que això encara que sembla clarament intromissió i injust, és legal. Mira per on! Espero que algun dia aquest sistema de designació també sigui història passada. Més a baix insereixo un video que tracta aquesta qüestió.
Tornem a arribar a La Selva del Camp. Per cert, a tocar del poble, a la carretera d’Almoster que surt a l’esquerra de la gran rotonda de l’entrada, es va inaugurar el març d’aquest any una àrea d’autocaravanas. D’aquesta manera alguns pobles catalans segueixen el camí de milers de pobles francesos que ja fa anys van decidir fer la vida més fàcil i amable als caravanistes.
Trobem les restes d’un canal que portava l’aigua al molí.
L’existència dels molins fariners al terme de la Selva ja és documentada el 1209, cosa que fa suposar que la seva construcció pot ser fins i tot anterior a la carta de repoblació de la vila (1165). Hi ha constància de deu molins hidràulics, de la majoria dels quals encara se’n conserven les restes, especialment els cups. Els molins de la Riera van deixar de funcionar cap al segle XVII tret del del mas de Moixó que encara estava en ús el 1835. Els del camí dels Molins consten en funcionament el 1840. El de la Canal, construït el segle XIV, va passar a ser molí de pólvora i de vernís el 1534 fins al seu enderrocament l’any 1615.
Hem seguit el mur de l’aqüeducte que anava fins a l’antic castell del Paborde, al final del qual hi ha aquests dos arcs. Per damunt es pot identificar la cúpula de l’església de Sant Andreu. De la web oficial de la vila puc llegir que aquest monument emblemàtic conegut popularment com ‘els Ponts’ (nom que li ve dels seus dos arcs) és un aqüeducte originari del segle XIII que es va construir per elevar l’aigua del Rec a la muralla de la vila per abastir el Molí de la Canal del pati de la Carnisseria, a la paret del Castell. Abans de ser aixecat, l’aigua passava arran de terra i en construir-se el molí va ser necessari elevar el nivell del rec per tal de cobrir-ne el cup.
Girem el que havia estat el castell i que ara és un espai municipal per actes i convencions, fins una bonica placeta: la del Castell.
Al davant hi ha la façana de l’església i sense espai per una fotografia; per tant em limito a fer-la del rètol de metacrilat que en parla. Sobre l’origen del nom sembla que hi ha constància del terme ‘Silva Constantina’. Segons Joan Tort i Donada és probable considerar un entorn boscós, en anys molt reculats, que fessin referència a aquesta ‘silva’ amb el significat de bosc dens.
Tornem amunt, on tot un grapat de safareigs aprofitaven l’aigua que entrava des de l’aqüeducte.
Quan ja sortim encara puc fer aquesta fotografia de llaços grocs que reclamen, com tants altres rètols, la llibertat dels polítics catalans empresonats per l’organització del referèndum d’octubre de l’any passat. Al vídeo esmentat, Ignacio Escolar fa una crítica del sistema de designació de la cúpula del poder dels jutges; diu que “el problema es que els polítics i els poders econòmics acaben controlant els tribunals;... el problema està en aquells assumptes com la corrupció i altres de calat...”.
Video publicat per Jou Traveler 2 a ‘youtube’; “Ignacio Escobar sobre cómo eligen a los jueces”:
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/la-selva-del-camp-a-sant-pere-del-puig-30597191