(Baix Camp) Ruta el 13/03/2014; 11 km; +372 -372; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb en Miquel i el Marc pel següent itinerari: Prades, ermita de Sant Antoni, ermita i coll de Sant Roc, Mare de Déu de l’Abellera, coves d’en Pere, Tossal de la Baltasana i Prades.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 669 mapa 669 perfil 

 FA ANYS: El mes d’agost de 1651 el governador castellà de Tarragona va atacar Prades. Ocupada la vila va fer enderrocar les muralles. Just havia acabat la Guerra dels 30 anys de l’imperi espanyol contra França i Catalunya quedava exhaurida pels exèrcits reials en la seva estada al Principat, el que va dur a la dita Guerra dels Segadors. A més, el govern central cedia els comtats de la Catalunya Nord al rei francès.

P1190610 Prades Comencem a caminar a Prades (950m), vila central de les muntanyes del mateix nom i que es comunica, per camins d’origen medieval, amb els altres pobles dels voltants. El castell original devia ser obra dels sarraïns i va ser reforçat després de la conquesta per part de Ramon Berenguer III que ja havia consolidat la frontera del Gaià i del Penedès. És segur que el 1153 les muntanyes de Prades ja eren en poder dels comtes catalans i probablement la vila devia haver quedat, inicialment, inclosa dins del domini de Siurana. També se sap que sis anys després Prades va aconseguir carta específica de poblament, on es diu que es cedeix als habitants de “Pratis” el dret de construir-hi cases i disposar de terres pel conreu, així com el dret de disposar de prats i boscos.

P1190616 ermita St Antoni 

La pressió dels nouvinguts devia ser el que va provocar que els sarraïns que hi quedaven es van revoltar i llavors Ramon Berenguer IV va ordenar la seva expulsió (1170). Tot això devia provocar un despoblament que no va quedar cobert del tot i el 1280 Pere II va ordenar al veguer l’admissió lliure de tots els que volguessis anar-hi a viure per tal d’aconseguir més immigració. Sortint del nucli actual passem pel costat de l’ermita de Sant Antoni, vermella, magnífica, sobre un basament sedimentari de gresos del mesozoic. Aquesta ermita havia estat enderrocada a inicis del segle XX i ha estat reconstruïda. Sembla que aquí és on es calcula que havia nascut la població original.

P1190620 Cam vermells amunt  

Anem recordant que el 1280 Pere II era el sobirà de Catalunya i també (com a Pere III) el rei d’Aragó. Teobaldo II era el rei de Navarra i Alfonso X el de Lleó i Castella. Al sud hi havia el regne de Granada. Espanya, com a concepte jurídic, no existia. Ens anem endinsant a les muntanyes de Prades que van ser declarades d’Interès Natural i que formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre la gran Conca de Barberà i la cubeta irregular del Priorat, de manera que separa les conques dels rius Siurana i Brugent.

Passem a l’altra banda del barranc de Les Comes, seguint les indicacions d’uns senyals i rètols vermells molt evident i anem pujant suaument per un sender sobre roca sedimentària vermellosa.

  P1190624 ermita St Roc

Arribem a un indret molt bonic: el coll de Sant Roc, on hi ha una petita ermita que jo imagino del segle XIV, que devia ser l’època en que es devien construir la majoria de les ermites dedicada al sant, com a conseqüència de la pesta negra. Aquella pandèmia va eliminar el 30% de la població de Catalunya. Moltes persones van creure que la pesta era un càstig de Déu pels pecats. Es van formar grups religiosos que recorrien el país flagel·lant-se l’esquena per fer penitència i l’única cosa que van aconseguir va ser estendre-la més.

P1190628 Cingle Abellera 

Sempre per pista senyalitzada, ara, arribem a l’ermita de la Mare de Déu de l’Abellera. El seu nom derivaria del clot de roca que probablement devia ser habitual de ruscos d’abelles. Estem a tocar la cinglera (1020m). L’entrada té una porta de fusta que ens barra el pas, però per una petita finestreta podem admirar l’ermita que aprofita la balma de la muntanya. Se sap que en aquesta ermita hi havia viscut diversos eremites, entre ells es cita a Bernat Boïl (1430-1507), la qual cosa no sé si està ben demostrada ja que aquest personatge, d’apassionant biografia (benedictí, comissari general de galeres de l’almirall Bernat de Vilamarí, ambaixador reial, vicari general de l’orde dels mínims, company de Cristòfor Colom en el seu segon viatge...), també se’l fa eremita a Montserrat.

P1190629 MdD Abellera 

Segons la tradició (que tan sovint trobem arreu) la imatge de la verge va ser trobada per un pastor a les branques d’una alzina envoltada per les abelles d’un rusc. Sabem que l’edifici que actualment es veu va ser construït el 1570, que el campanar va ser afegit vuit anys després i que el XVIII s’hi van fer diverses reformes. Es diu que fins i tot s’hi va refugiar la reina Margarida (segona esposa de Martí l’Humà). Pel que fa a la vella imatge de la mare de Déu, va ser destruïda el 1936 i reposada el 1940 per una de marbre. Segons l’Amades, la tradició de la romeria a l’ermita i del ball de coques de mel provindria d’un ancestral culte a una divinitat precristiana dedicada a les activitats agràries.

 

 P1190637 Roca dels Corbs

 

Ara toca tornar unes passes enrere i baixa a l’esquerra pel camí, molt ben endreçat, que va dret avall i gira tot seguint, cap a nord, a tocar mateix del cingle, sense cap mena de dificultat. La quantitat de bosc no ens deixa veure cap a la vall que tenim a llevant, la de les Marfanyes. També sabem que hi ha el mas del Dineral, nom que probablement deu tenir relació amb l’existència de quantitats de nummulits (fòssils de protozos marins). A la masia també si han trobat onze enterraments sepulcrals de llosa. Altres sepulcres s’han trobat als Rossinyols, als Segalassos i al Mas del Regiment, tot el que informa d’un poblament continuat des del neolític.

 Pensant en el poblament, també podem dir que durant tot el segle XIV persistia una àmplia comunitat jueva molt activa i també que està documentat, des del 1413, una reminiscència càtara amb la presència a Prades d’un home a qui se’l coneixia com l’apòstol i que, tot i ser laic, predicava de nit i era molt estimat per la població. Sembla que el predicador de la pau i de l’amor va ser finalment empresonat, junt amb un company, per ordre de l’arquebisbe Sagarriga.

P1190641 Cova den Pere 

El camí la pujant cap a la serra entre un bosc espès de roure reboll (exemplar de roure, de fulles lobulades i grosses) que és un dels dos únics boscos d’aquesta espècie del país. També haurem de veure exemplars de pi rojal i castanyers, mentre anem guanyant alçada per passar per sota fins que arribem a unes roques vermelloses, amb un rètol indicatiu: Cova d’en Pere.

Més amunt es pot visitar la balma, quasi una gran cova, que evidentment havia estat habitada no deu fer massa anys. Les restes dels murs de tancament del davant, encara mantenen el dibuix del que havia estat l’habitatge. A les roques, a la part superior, es poden veure els forats on hi encaixaven les bigues que suportaven el sostre.

P1190643 Dins la balma cova

P1190648 Tossal de las Baltasana 

Sortim de les coves en direcció est nord est i baixem per un senderó evident que ens porta a la pista que aviat veiem a sota mateix i que es per on va el GR. Aquest GR és el que ens durà directament fins al cim del Tossal de la Baltasana (1203m). Estem al punt més alt de la serra i si el dia fos clar (que no ho és, avui) podríem gaudir d’una magnífica panoràmica de la serra del Montsant i fins i tot dels Pirineus. Trobem, al cim, una gran pedra amb la rosa dels vents que, segons he llegit en algun lloc que ara no recordo, es va obtenir d’una molí que hi havia a Ulldemolins. Va ser col·locada en aquest punt pels amics del Centre de Lectura de Reus, l’any 1985.

P1190651 

 P1190654 Baixant

La baixada des del Tossal és molt dreta, bosc avall, ben marcada i divertida. Anem seguint el GR fins a Prades. A l’entrada encara es poden veure les rests de l’antiga muralla que tancava la vila Prades disposa de molts edificis antics, de pedra vermella (dita pedra esmoladora) per la qual cosa també es coneguda com la Vila Vermella. Destaca especialment la seva extraordinària plaça porxada i la magnífica font esfèrica d’estil renaixentista. La població està declarada Conjunt Històric Artístic.

P1190657 muralla Prades

 

Del castell de Prades no en queda res. Ja estava enderrocat el 1718, després de la guerra contra Felip V contra Catalunya i la pèrdua de les constitucions catalanes, que des d’aleshores es continuen reclamant. Se sap que fins a finals dels anys trenta (del segle XVIII) van persistir per les muntanyes partides armades i actives en defensa del rei arxiduc Carles III i en contra del borbó.

P1190611 Font renaixentista 

 

Encara podem explicar per entendre la història de Catalunya que la sublevació de Catalunya de mitjans del segle XVII (anomenada Guerra dels Segadors) va ser conseqüència dels abusos de l’exèrcit reial dins del Principat. Els exèrcits castellans anaven cap a França però s’estaven situats a Catalunya i com que necessitaven recursos els prenien de la terra on estaven. D’aquesta manera van exhaurir les cases, els camps de conreu i el bestiar del país. Qui era doncs l’enemic per als catalans? I a sobre, arribada la pau, el govern de la corona espanyola a Madrid va cedir (Tractat dels Pirineus) al regne de França el Rosselló, el Capcir i la Cerdanya, que fins aquell moment havien format part integrant de Catalunya. La corona i el govern espanyol inclomplia així les seves obligacions amb les constitucions del Principat de Catalunya (que van seguir vives i legals fins al decret de Nova Planta del 1718).

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6335504