Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

L'Argentera a castell d'Escornalbou

(Baix Camp) Ruta el 30/04/2011; 7,5 km; +360 -360; 3 hores.  Excursió matinal organitzada amb el següent itinerari: L’Argentera, barranc de l’Argentera, Duesaigües, barranc de Vilamanya, castell d’Escornalbou, L’Argentera. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 mapa perfil 

FA ANYS: L'abril de 1331, després de la batalla guanyada pels almogàvers als nobles francesos (del 13 de març), Manfred, segon fill de Frederic III de Sicília i besnét de Jaume I el Conqueridor, es designat duc del Ducat d'Atenes, que serà representat per un empordanès, el cavaller Berenguer Estanyol, home de bon govern i coratjós. El Principat de Catalunya s'estenia així fins a l'orient de la mediterrània.

IMG 1750 LArgentera El poble de l’Argentera és a la banda oriental de la serra de l’Argentera, també anomenada de Pradell. Es considera que la denominació del poble pot provenir del fet que hi hauria unes vetes de galena que ja devien ser explotades en època dels romans, la qual cosa ens permet suposar l’existència d’una població estable des dels segles III al V. Però hem d’avançar en el temps per trobar un registre documental: el 1180 consta que es van cedir els drets senyorials a Pere de Déu, per part d’Alfons I; cessió que suposava les terres de Sant Marcel i de tota la vall de Porrera. Però encara hi ha un registre més antic, del 1171, quan Albert de Castellvell havia cedit els drets al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, al Garraf, aquella dualitat de cessions va provocar diversos enfrontaments que, al final, va resoldre, el 1203, per un acord entre el monestir i Pere de Déu. El primer va seguir sent propietari fins que, anys més endavant, va cedir els drets a Escaladei.

IMG 1754 Vista del Monestir dEscornalbou 

 

 

 

 

 

 

 

Anem pujant i ja veiem la silueta clara de la muntanya de Santa Bàrbara, on hi ha el castell d’Escornalbou. Hem deixat els camps i ens enfilem entre bosc de pi. Cal saber que a mitjans del segle XIX el poble vivia d’excedents propis del secà com avellana, fesols, oli, vi i aiguardent. Però el fet més destacable de la població va ser la construcció del túnel pel ferrocarril, que passa molt a prop del poble i té quatre quilòmetres de longitud. El projecte, del 1883, va ser obra de Eduard Maristany Gibert. Alfons XIII li va atorgar el títol de marquès de l’Argentera. El poble havia fet funcions de lloc d’estiueig i va ser protegit per Eduard Toda, que va ser qui es proposar reconstruir Escornalbou. Al poble va restaurar la casa Cabrer i va millorar la vila amb un nou cementiri, la restauració de la casa del Comú i les escoles i també va impulsar l’ajardinament dels carrers. De Toda en parlarem seguidament en apropar-nos al castell.

IMG 1760 

 

 

 

 

Dalt del turó hi ha les restes del castell, que prové d’una fortalesa dins del territori del sarraïns amb cap a Siurana. Dins del segle XII s’hi va instal·lar una comunitat d’augustinians, dedicada a Sant Miquel. L’any 1574 va ser suprimida l’orde i va passar als franciscans que s’hi van estar fins a la desamortització, el 1835. Va ser l’any 1912 quan Eduard Toda va comprar tot el conjunt i va engegar una important transformació de l’antiga canònica. La visita al castell d’Escornalbou permet saber una mica de la vida d’Eduard Toda. He pogut confirmar que va ser soci del Centre Excursionista de Catalunya i que hi ha una imatge seva, pintada a l’oli, a la galeria de personatges il·lustres del CEC.

 M’explicava en Josep Camp que va fer molts diners pel procediment de dedicar-se con a intermediari de productes antic. Per exemple comprava marcs de pedra de finestres amb talla gòtica que després revenia a la burgesia que es feien cases i volien donar un aire de qualitat als edificis.

Per la mateixa raó i aprofitant que viatjava molt pel món, també traficava amb productes exòtics, com per exemple amb peces egípcies. Es veu que una de les mòmies de l’actual Museu Egipci de Barcelona va ser importada per en Toda. L’anècdota és que en arribar la mòmia al port de Barcelona, les autoritats havien de classificar-la per permetre la seva entrada i cobrar els corresponents drets de Duana. Davant la mòmia no es podia dir que era un mort (això no encaixava amb cap categoria de la Duana), tampoc no podien dir que era una peça d’art... així que al final van decidir classificar-la com a peix sec: bacallà salat!. (Es veu que altres mòmies també van tenir entrada amb la mateixa identificació). Cal afegir que, no obstant, va donar la seva col·lecció particular d’antiguitats egípcies al Museu Arqueològic de Madrid i també al Museu de Vilanova i la Geltrú.

IMG 1761 

 

 

 

 

 

Eduard Toda, va ser una persona molt culta, dominant diverses llengües. Va estudiar la cultura egípcia, la xinesa, la filipina i la japonesa i els seus treballs foren traduïts a varis idiomes, com l’anglès i el portuguès. El 1884 va anar, ja com a vicecònsol, a Egipte (més endavant ho faria com a cònsol en altres destinacions). Va fer excavacions a Tebes (va publicar uns estudis particulars sobre la tomba de Sennedjem; una rèplica de la qual es va inaugurar el desembre del 2001 en el primer parc egipci amb caràcter educatiu a la població de Palau-solità i Plegamans, en col·laboració amb la Fundació Clos, promotora del Museu Egipci de Barcelona i altres diverses institucions.

 

IMG 1768 

 

 

 

Nosaltres, aprofitem l’ascensió per visitar les instal·lacions. Ens assabentem que Toda va tornar d’Egipte el 1884, i el 1887 va anar destinat a Càller interinament, mentre encara mantenia el càrrec de vicecònsol al Caire. El 21 de maig del 1887, des del port de Marsella, es va traslladar a l'illa de Sardenya on, aconsellat per Marià Aguiló, va establir estrets lligams amb la ciutat de l'Alguer i va ser, de fet, el veritable desvetllador de l'interès per la cultura catalana de Sardenya: a més de portar una extensa col·lecció d'actes dels parlaments sards (que va cedir a la Biblioteca del Congrés de Diputats de Madrid).

IMG 1769  No va retornar a Catalunya fins el 1918. Posseïdor d'una considerable fortuna, es va instal·lar a l'antic monestir d'Escornalbou (Baix Camp), que havia adquirit el 1911 i restaurat totalment, d'una manera molt lliure. La restauració havia estat lenta perquè Escornalbou era un munt de runes. Toda no va voler retornar l'edifici al seu antic estat originari sinó aprofitar el que en quedava per bastir una residència de caire senyorial. A partir d'aquell moment, la figura d'Eduard Toda va quedar lligada a Escornalbou i als pobles de l'antiga Baronia.

IMG 1778 Claustre del monestir  El seu interès pel monestir de Poblet, on va passar els últims anys de vida, es va materialitzar a partir del 1920, quan va ingressar a la Comissió de Monuments Històrics i Artístics. El 1930 Eduard Toda va començar la seva gran activitat com a president del llavors recentment creat Patronat de Poblet, que va portar a terme la restauració del monestir. Va ser també vicepresident del Patronat de Santes Creus i membre de nombroses institucions, com la Societat Arqueològica de Tarragona (1920) i l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1909), així com professor de l'Escola de Bibliotecàries.

IMG 1789 Interior esglsia 

 

 

 

 

Acabada la guerra civil espanyola, Eduard Toda, que havia acabat arruïnat, va demanar 100.000 pessetes per les obres fetes després de la cessió, però el març del 1941, el vicari general de l'arquebisbat tarragoní va vendre l'edifici, amb el mobiliari i la biblioteca d'uns 60.000 volums, i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant de Reus que havia combregat amb el feixisme de la guerra civil i era addicte a la Dictadura franquista. Llopis el va revendre després a la societat financera del Banco Urquijo. Eduard Toda i Güell va morir al monestir de Poblet (Conca de Barberà) el 1941.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4581968

 

Escribir un comentario

Código de seguridad
Refescar

Comentarios   

 
0 #2 Autor 19-09-2013 13:27
Gràcies Josep pel comentari.
Citar
 
 
0 #1 Josep Camp 03-06-2013 08:07
L'anecdota de la mòmia i l'aduana crec que l'explica en Pla que dedica a Toda una àmplia biografia
Citar