(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Baix Camp) Ruta 1326 el 28/03/2021; 13,5 km; +413 -413; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Mont-roig, Muntanya Blanca, Barranc Porquerola, Cova del Blai, Portell d’Escagassat, Pous de la Mena.    Participants: Jordi G, Anna, Titin i Miquel G.   Tipus de sortida: circular Dificultat: moderada. IBP: 56.

 cmapa1326  cperfil1326

FA ANYS: L’any 1896 ja s’esmentava la Cova del Blai.

DSC01041 Comencem Des de Mont-roig, per la T-310, hem girat a la dreta al km 19,5 i hem aparcat uns 500 metres més endavant.

DSC01042 Serra de Llaberia   Caminem a uns 100 metres d’altitud en direcció nord-oest per la pista i podem gaudir de la vista sencera de la serra de Mont-redon, el puig arrodonit al mig de la serra i que te 864 metres. El sinclinal de Llaberia culmina en una cresta acinglerada per la banda de mar, la qual s’allarga cap al sud per la punta del Mont-redon. Aquest cim arrodonit forma part de la serra de Llaberia on fan terme les comarques de Baix Camp i de Ribera d’Ebre.

DSC01043 Barraca Doble

   Passem pel costat d’una barraca doble; la muntanya arbrada que es veu és l’Aufinac. Els camps de conreu han desaparegut, però la petja de l’home no. Una curiositat és que tota la Serra de Llaberia, pel que fa als seus cims, forma part de la Ribera d’Ebre. El terme pel Baix Camp, envolta una bona part del Mont-redon però a uns metres més avall, a banda i banda, de la cresta cimera. És a dir, el Mont-redon per llevant, pel sud i per ponent és del Baix Camp excepte la cresta superior. La serra de Llaberia és de pedra calcària esculpida de tal forma, que dibuixa relleus càrstics insòlits. La singularitat geològica de la Serra ha fet que s’inclogui a l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. Destaca pel complex tectònic format per una sèrie d’encavalcament i falles inverses, que formen finestres tectòniques, denominades klippes, úniques per les seves dimensions quilomètriques a Catalunya.

DSC01046 Cam del Mass del Quadrat Aquest camí que seguim per dins de bosc esta indicat al mapa del ICC com a Camí del Mas del Quadrat i coincideix amb el Camí de l’Aufinac.

DSC01048 Barranc de la Porquerola i Crestes   Una momentània aturada sobre el Barranc de la Porquerola. Veiem la punta rocosa de les Crestes de la Seda.

DSC01049 Amun per la Plana Serena

   Arribem a la Plana Serena. Per cert, el barranc de la Porquerola va a parar a mar, a la Punta de la Porquerola. He llegit com Ferran Jové Hortoneda descriu una cova del barranc del Nas, aquell que neix un xic avall de la carretera del Pratdip, entre els de la Porquerola i el de la Palma Negra; la cova es feia servir per amagar contraban i diu: “Aquesta cova o balma, ha estat aprofitada en algunes èpoques precedents com a corral per tancar-hi bestiar i encara s’hi conserven restes de les parets que s’hi van construir. Asseguren els nostres informadors que en aquesta cova hi emmagatzemaven provisionalment contraban de tota mena, tabac sobretot, que arribava en barques a la platja pròxima, i pujaven a amagar-ho en aquesta cova d’on el retiraven amb carros des de Mont-roig i d’alguns pobles de la rodalia...”. La platja més pròxima deu ser la de Miramar.

DSC01052 Cova del Blai

       Després de 5,5 quilòmetres arribem a l’entrada de la Cova del Blai. Hem pujat una mica més de 300 metres de desnivell. És una coneguda cova de 164 metres de recorregut, que ja va ser esmentada per Puig i Llarraz l’any 1896, quan s’hi referien a la Cova de Pratdip. Comencem per dir que a la web ‘espeleoindex.com’ hi trobareu més informació. La primera exploració d'interès espeleològic que tenim notícia és la portada a terme el dia 12 de març del 1911 per membres de l'Agrupació Excursionista de Reus. En aquell temps, el propietari de la finca on es troba, en Pellicer Domènech, de Reus, ja havia fet instal·lar una porta de fusta per protegir-la d'actes vandàlics, encara que aquesta mesura no va impedir que se'n produís un l'any 1915 (i molts més posteriorment).

DSC01054 Inici entrada i graons    S’entra prou bé, però cal ajupir-se aviat. El conducte interior baixa ràpid i és més ample que alt. Als peus es veuen els esglaons que aprofiten pedres posades de manera adequada.

DSC01060 Avall i endins

   Anem baixant, sovint ajupits. Pel sostre es veuen, com branques solidificades que surten, els trossos que hi han quedat de les estalactites un cop els depredadors maleïts las van trencar. Si us plau, si hi entreu NO TRENQUEU RES. Respecteu la cova tal com queda; ja ha quedat molt afectada i no podem gaudir de la meravella que devia ser, però NO L’ESPATLLEM MÉS.

 Cova 1 Cova 2 

    Detalls de la cova i les estalactites i estalagmites, totes trencades des de fa temps. Una pena aquest procés perquè ara no ho podem gaudir tal com era. Però es veu l’esperança: la goteta d’aigua va fent créixer molt a poc a poc un altre cop l’estalactita. Tinguem en compte que la cova és un patrimoni natural que cal conservar.

DSC01062 Columna translucida   Al final de les escales, uns 40 metres, podem veure dues cavitats a banda i banda. La de la dreta és petita i cal estar-s’hi ajupit, conté boniques formacions i algunes columnes. A la cavitat de l'esquerra hi ha una sala més gran on també hi veiem impressionants formacions.

DSC01063 Sortint

   Després tornem a pujar cap a la boca d’accés que aviat ens omple de llum. Per perspectiva històrica podem dir que tal dia com avui (28 de març) de fa 89 anys, el bàndol nacional va conquerir Madrid i va acabar la Guerra Civil espanyola. Tal com es pot veure a ‘wikipedia’, el terme Bàndol Nacional “va ser el nom amb què s'autodenominaven els rebels, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola”.

DSC01064 Montredon Punta Fornells i Miranda   Una mica més enllà, després de la cova, seguim la ruta en direcció llevant. Deixem la vista del Mont-redon, la Punta Fornells i més enllà el radar de la Miranda (per cert hi vam fer una excursió fa quatre mesos; deixo vincle al final).

DSC01065 Vistes cap a Montroig i MdD   A mida que anem girant, per orientar-nos a sud, un balcó de roca ens ofereix la vista de la vall cap a Mont-roig. S´hi endevina l’ermita més destacada del terme.

DSC01067 MdD de la Roca

   Amb el zoom puc fer aquesta foto de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Per no repetir-me, us deixo la descripció de l’ermita a la crònica que vaig fer fa tres anys. Per parlar d’aniversaris, podem dir que el 29 de maig de 1896 (el mateix que s’esmenta la Cova del Blai) el govern d’Espanya va prohibir parlar en català per telèfon. Un moment més del constant atac a la nostra llengua i menyspreu a la nostra cultura i gent. D’on els hi ve aquest odi contra el català i contra els catalans, a uns quants que ostenten el poder central a Espanya?

DSC01069 Portell Escagassat

   Passem de seguida pel Portell de l’Escagassat, des d’on hi ha un sender que baixa dret però gens complicat (si ha plogut, potser rellisqui una mica). Estem al punt més alt d’aquesta excursió, a 537 metres. No he aconseguit informació etimològica del topònim ‘escagassat’ i tampoc he pogut trobat la història de qui li devia posar aquest nom. Aquest portell està a la Muntanya Blanca. La Muntanya Blanca és el punt més alt del terme de Mont‐roig, es tracta d’una serralada situada com a contrafort de les seves germanes grans, la Serra de Llaberia i la Mola de Colldejou.

DSC01070 Uns pous   Havent canviat a direcció nord arribem, un quilòmetre després del Portell, als Pous de la Mena. Es tracta d’una construcció en ruïnes i, al peu d'aquesta, dos pous o forats molt junts, separats per una mena de mur en ferradura. Hi havia unes antigues mines que obtenien barita, que és el mineral més abundant, però sempre amb presència de coure en forma de malaquita.

DSC01044  9 Tram arbrat Aufinac

   Ja només cal anar baixant, seguint el Barranc de la Font del Soler, fins a trobar el GR-192 que serà quan girarem a la dreta en direcció sud. Un efecte negatiu de formar part d’Espanya, a més dels atacs continuats a la llengua, es veuen en el dèficit fiscal; segons un article de ‘lavaguardia.com’ d’aquest any passat 2020, el dèficit fiscal que pateix Catalunya va pujar a 16.800 milions d’euros. Recordem que el dèficit fiscal és la diferència entre els ingressos tributaris de Catalunya i el que rep com a despesa. Cal entendre que el que Catalunya disposa per ensenyament, assistència social i sanitat (que suposa la majoria absoluta de la despesa total de la Generalitat) ha de provenir de l’Estat via el retorn dels impostos que paguem.

DSC01072 Baixant una estepa blanca

    Encara una estepa blanca florida ens veurà passar sense dir-nos res, tot i que nosaltres si que li parlem i li diem que te una flor molt bonica. Per cert, tanco el comentari anterior: Si no podem tenir millors col·legis, o sanitat, o investigadors, o... beques, millor gestió dels ports, reducció cost autopistes, millora taxes universitàries,... potser que ho imputem al dèficit fiscal i als partits polítics que han manat fins ara: PP i PSOE. 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mont-roig-muntanya-blanca-barranc-porquerola-cova-del-blai-69088369

Crònica de la ruta a la Miranda de Llaberia: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/priorat/940-llaberia-la-miranda-radar-meteorologic

Crònica ruta a la Mare de Déu de la Roca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-camp/612-mont-roig-vilanova-d-escornalbou-coll-roig-mare-de-deu-de-la-roca-capella-de-sant-ramon