(Bages) Ruta 1289 el 1/12/2020; 11 km; +240 -240; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Cugat del Racó, Can Taurons, Tomba Vilamorós, Cal Reixes, Can Filaborres, Castelladral, La Rovira, Els Cellers.   Participants: Vinyet, Carles M i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil. IBP: 41.

 cmapa1289 cperfil1289 

FA ANYS: Sant Cugat del Racó consta documentada des de l’any 925.

DSC09638 Cal Gemil 01   Comencem aquesta excursió en un dia emboirat. Cal deixar el cotxe a prop de la masia Cal Gemilà, procurant no dificultar la circulació dels vehicles de l’explotació. Tampoc hem de perdre la bona costum de saludar els pagesos, com els bons excursionistes hem fet tota la vida.

DSC09633 Inici St Cugat del Raco 02

  Just al darrera del mas hi ha la magnífica església romànica de Sant Cugat del Racó, antigament coneguda com Sant Andreu Salou. Aquesta església es trobava dins d'un alou ja documentat l'any 925. Un any més tard el comte de Cerdanya Miró II va fer donació testamentària al monestir de Ripoll. El temple actual és, en essència, el que es va construir el segle XI, sobre una anterior església precristiana. D'aquesta primera edificació es conserven els fonaments de la capçalera, que era de planta trapezoidal i també l’estructura de creu grega. Originàriament el temple estava capçat a llevant per tres absis semicirculars. El central està connectat directament a la nau i dos de menors dimensions oberts en els braços del transsepte. El del costat sud va ser enderrocat el segle XVII per a construir-hi una sagristia.

DSC09634 Planol planta 03

   En un cartell informatiu s’hi pot observar el plànol d’aquesta església. La religió és un tema molt interessant. Heu sentit parlar dels camaldulesos? Va, un parell de notes: L’any 1024 Romuald de Ravenna va fundar, a Camaldoli (Toscana), l’orde per tal de reprendre la dimensió solitària de la vida monàstica, seguint la regla de Sant Benet. Després va evolucionar a un sistema dual: eremític i cenobític. El Papa Alexandre II va reconèixer el moviment, com orde propi, el 1072. Es va anar expandint i al mateix temps diferents modus de viure, dels anacoretes i dels cenobites, van derivar en congregacions diferents. Però en tots els casos la regla era extremament austera. Avui els cenobítics estan integrats a l’Orde de Sant Benet com a congregació autònoma. Els Camaldulesos compten amb unes onze comunitats amb uns 140 monjos.

DSC09637 Tres absis 05   Destaquem que un dels elements més importants d'aquest temple és el cimbori, el segon a Catalunya amb aquestes característiques ja que és de planta cilíndrica, a diferència de la resta de cimboris conservats que son de planta prismàtica. Està decorat amb finestres cegues que recorren tot el seu perímetre. El cimbori forma la cúpula que sobresurt pel damunt, situada al transsepte de les dues naus que formen la creu grega (part de la informació, obtinguda de ‘artmedieval.net’). Des de l’església cal seguir la pista que va en direcció ponent per la banda sud de la gran nau de la granja. Un pal de fusta té el senyal blanc i vermell del GR-176. (Hi ha informació que diu que aquest cimbori rodó és únic, però al menys n'hi ha un altre a: Santa Maria del Priorat).

DSC09646 Mas Taurons   Cal seguir la pista suau en direcció sud-oest uns 1,7 quilòmetres per arribar al mas de Cal Taurons, en mal estat. Sobre un finestral consta que l’edifici va ser construït el 1851 per Pco. Masolivas. Però podria provenir d’una masia anterior de la qual ja no consten registres (o jo no els he pogut trobar). El nom segur que prové del de la riera que flueix al sud del mas, a uns 30 metres de més profunditat.

DSC09650 Riera de Sant Cugat   El camí davalla uns 40 metres de desnivell per arribar a la Riera de Sant Cugat. Aquí trobem la confluència amb el GR-179.1, però ens apartem dels GR’s i pugem cap el Turó dels Olivers. En aquest tram es troben alguns afloraments dels materials de la Formació Artés i destaquen els seus materials rogencs. Aquests materials rogencs es troben constituïts per nivells de calcolutites, amb intercalacions grisenques.

DSC09652 Tomba Vilamoros   En pujada arribem al costat d’uns blocs de roca granítica que sobresurten. Al damunt hi ha la coneguda com Tomba Vilamorós. Aquesta tomba antropomorfa de Vilamorós es troba excavada entre els gresos de un paleocanal, situat entre els materials de la Formació Artés Depressió Geològica de l ́Ebre.

DSC09654 Mas Cal Reixes

  La ruta segueix en pujada uns 700 metres fins a Cal Reixes, un antic mas del qual no he trobar informació i que es veu molt abandonat, pobre i trist. Al voltant dels segles IX-X les vil·les representaven la continuïtat de les existents des de l’època romana i continuaven la manera d’organitzar el territori agrari; però l’esmicolament del seu territori devia conduir a la individualització d’espais dins les vil·les, reduint-ne les mides i creant petits i diferents nuclis amb la seva pròpia extensió agrícola. Aquesta mas devia subsistir, imagino, fins a finals del segle XIX quan la fil·loxera va acabar amb els conreus de vinya, que devia ser l’activitat principal d’aquest mas.

DSC09657 Tines Cal Reixes   Uns metres més endavant hi ha les restes de les Tines de Cal Reixes i això m’ha fet pensar en l’activitat vitivinícola d’aquest mas fins el segle XIX. Hem caminat ja uns 4 quilòmetres des de l’inici.

DSC09660 Mas Filaborres

  Nosaltres seguim la pista, ara en sentit nord fins arribar a les restes del mas de Cal Filaborres. En un article de Maria Pilar Urea consten diverses variacions de la parla llofriuenca entre les quals hi figura “filaborres” amb el significat de ‘noies’. D’altra banda a ‘filaborres.blogspot.com’ s’explica que “El 15 de maig de 1918 naixia a Palà de Torroella el primer fill de Miquel Soler de cal Teuler i d'Àngela Perató de can Serra d'Aixivis, de Castelladral, on ben aviat tornarien i s'establirien, primer a l'Hostal i, des de 1922, a Filaborres. Aquí és on va créixer i viure l'Isidre, el Sidro, fins que el 1973 es traslladà a Navàs amb la Ramona Cardona, la seva dona, on morí el 20 de maig de 2008, cinc dies després de complir 90 anys”.

DSC09662 Castelladral   Després seguim pista en direcció nord fins tornar a trobar el GR i ja veiem Castelladral. Per cert, avui fa exactament tres anys els exconsellers empresonats i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart declaraven davant el jutge espanyol Llarena i acataven la Constitució. El 4 desembre, Llarena va mantenir en presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, i va deixar en llibertat la resta d’exconsellers (momentàniament). Puigdemont va declarar davant de la justícia belga, sense que hi hagués cap resolució sobre l’entrega (més endavant, en dia 5, el jutge Llarena va retirar l’euroordre contra Puigdemont i els exconsellers a l’estranger que havia dictat la jutge Lamela).

DSC09664 Centre Interpretacio llunar 

   A l’entrada mateix hi ha una ample plaça i a l’esquerra l’edifici del Centre d’Interpretació Lunar. L’antiga pallissa de Castelladral ha acollit aquest centre d’interpretació del cicles de la Lluna i un banc de llavors, amb la voluntat de difondre la incidència que té en la vida al planeta, recuperar antigues llegendes i un banc de grana per conservar els gèrmens de plantes autòctones. El projecte porta per títol ‘La Lluna en un cove’, i es va inaugurar la primavera del 2018. Avui és tancat.

DSC09666 Sant Miquel

   Tenim al costat l’església de Sant Miquel. La primera església de Castelladral va ser la del castell i, segurament com tantes esglésies catalanes situades en llocs elevats i dependents dels castells, s'advocà a sant Miquel. Les restes romàniques donen testimoni de l'existència d'aquesta església al segle XI. El topònim Castelladral ("Castro Erdal") comença a aparèixer a la documentació l'any 941, dins el comtat de Berga, i hi serà present tant en la referent al castell com als seus successius senyors a partir de l'any esmentat. L'actual edifici de l’església prové de la reconstrucció a cavall dels segles XVII-XVIII.

DSC09668 Alberg Castelladral   L’indret compta amb un bonic i ample alberg de Joventut i Casa de Colònies, que segurament ocupa la reutilització d’algunes cases anteriors. El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell. En la primera meitat del segle XIX es constituí l’actual municipi; llavors Castelladral era la capital i li donà el nom al terme. Aquesta situació canvià els anys vint del segle XX quan la capitalitat passà a Navàs. En l’actualitat, l’Associació de Veïns i Amics de Castelladral ha dut a terme la rehabilitació i reanimació del nucli central del poble. També procura la modernització dels serveis rurals.

DSC09670 La Rovira   Un cop hem menjat una fruita (i ens hem endut les restes a la motxilla: no s’ha de deixar res a la muntanya ni als pobles) seguim ara els senyals del GR-176 (em sembla, doncs per aquí hi conflueixen tres senders GR) fins al mas de La Rovira. Aquesta pista és també el camí de Castelladral i està asfaltat. Cal doncs tenir en compte que tota la tornada es fa per pista asfaltada. Mirant el topogràfic hi ha una posible opciò si es segueix un GR que talla a la dreta després de la Rovira (mirar topogràfic). Nosaltres no la hem fet, però potser podria ser una alternativa encara que allarga una mica l'excursió. 

DSC09672 Una balmeta

   Passada La Rovira, la pista segueix davallant. Passem pel costat d’un forat a modus de petita balma. Al blog de ‘mariaestruch.blogspot’ es pot llegir que aquesta carretera la va inventar i enginyar en Jaume Gussart de la Rovira. Jaume Gussart, amo de la Rovira, va proposar de fer aquesta carretera a tots els altres propietaris d’aquesta vall, a la qual cosa s’hi van adherir.

DSC09673 Blocs de roques Ruta dels Maquis

     Els blocs de roques de gresos granítics sovintegen. Una notícia recent (‘elnacional.cat’, 25 de novembre): “El relator de Tortures de les Nacions Unides, Nils Melzer, ha dit que veu “problemàtic" que els estats no segueixin les recomanacions de l’ONU, en referència a l’incompliment de l'Estat espanyol en la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries que demanava l'alliberament dels presos polítics”. Què passa amb els drets humans a Espanya?

DSC09674 Trenyines

   També veiem aquestes curioses teranyines. Fa un parell d’excursions també les vam veure i l’amic Camp va investigar i ens va explicar que “les aranyes fan dos tipus de teranyines depenent de les espècies. Al país predominen les que fan la teranyina vertical, més o menys arrodonida d’una sola làmina que recorda una pantalla. Sovint l’aranya, pendent de la cacera, espera al punt central de la teranyina. Un altre grup d'aranyes que es coneix amb el nom de linífids fan les teranyines en horitzontal, com un llençol que es fixa pels extrems i es sosté per molts fils verticals contra els que xoquen els insectes voladors que desprès de la trompada acaben caient a la trampa horitzontal (al llençol). L’aranya es desplaça cap per avall per la part de sota de la teranyina horitzontal i acudeix a buscar la presa atrapada quan detecta que l’estructura fimbreja. Les aranyes del grup linífids tenen una dimensió de 1-3 mm i els agrada viure i caçar a zones humides i fresques”. Afegeixo aquesta nova foto que he vist i que imagino que és una variant i fa com una bola aprofitant totes les branques.

DSC09678 Els Cellers   Finalment tornem a ser al costat de Sant Cugat del Racó, on hem deixat els cotxes, i al davant tenim un altre mas, el d’Els Cellers. Aquest mas amb tota seguretat devia disposar d’una bona extensió de vinyes i d’aquí el nom que porta. Es veu en molt bon estat i no sé si pertany també als pagesos del mas Gemilà.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-cugat-del-raco-tomba-vilamoros-castelladral-61655904