Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Súria, Pla de Reguant, Mare de Déu de Coaner, riu Cardener, Falla de Mig Món

(Bages) Ruta el 15/01/2020; 14 km; +450 -450; 4,5 hores.   Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Súria, Pla de Reguant, Obaga de Cal Serra, Mare de Déu de Coaner, la Ribera, riu Cardener, Falla de Mig Món, Súria.   Participants: Maria G, Remei V, Carles M, Anna P, Anna G, Vinyet, Josep C, Josep S, Rosa Maria, Joan B, Joan E, Josep Maria PG, Ramon i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 

 cmapa1180  cperfil1180

 FA ANYS: A la façana de l’església de Sant Julià del Coaner figura la data de 1573.

DSC04680 Inici a Suria 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Comencem a caminar des del sud de Súria després de trobar-nos tots per fer un cafè. Aquesta sortida de dimecres l’hem avançat per “cremar” els turrons. En els documents medievals, Súria apareix citada com a Sòrisa, un topònim d’origen incert que pot al·ludir a la seva posició orogràfica sobre el riu, a les seves importants explotacions de guix, avui desaparegudes, o a la funció de guaita que va tenir el seu castell.

DSC04682 Fa molt fred -3    El dia comença molt gèlid. Sembla que estem a -3 graus. Tot és de color blanc de la gebrada i algun bassal que trobem l’aigua està glaçada. DSC04684 El Cardener   Hem passat el riu Cardener a l’altra banda. Per aquí és el Pla de Reguant.

 

DSC04686 Pla del Reguant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Comencem a trobar pals indicadors de les direccions. Diguem que ‘reguant’ és una porció de terra de regadiu que a més té l'avantatge d'esser millorada per les avingudes del riu. Avui hem mudat la roba per una de més protectora i càlida i també amb guants i barrets; tot i que la ‘muda’ fa referència, també, a la roba interior. Però ‘mudar-se’ és l’expressió de vestir-se amb un cert rigor i elegància, o anar mudat, o dur un vestit de mudar, termes de quan abillar-se en dies assenyalats tenia sentit, tal com escriu Eulàlia Reguant (‘cat.elpais.com’).

DSC04688 Carotes al mas de Reguant 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Passem pel davant del mas de Reguant on, des de la finestra unes cares ens miren passar. Consta documentada del segle XVII. És un conjunt d'edificacions situat a l'oest del riu Cardener, zona de Reguant, a l'est de la carretera C-55, carretera de en pocs metres travessarem per sota del seu alt viaducte.

DSC04692 Pujada    Passat el viaducte deixem la pista i la ruta s’orienta a oest per un sender que puja dret. Estem a 275 metres d’altitud i en només 1,5 quilòmetres pujarem fins a 500, el que vol dir que tenim una pujada que cal prendre amb calma.

DSC04693 Algun replanet 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Algun replanet ens ajuda a recuperar-nos, però tot seguit tornarem a pujar; ara només estem davallant una mica per travessar el torrentet de Borrissol. Si no fos pel dia gèlid que fa, aquest sender ens faria suar la cansalada.

DSC04695 Ja veiem el conjunt monumental    Ja hem fet 4,5 quilòmetres, sempre cap a ponent, i ens hem apartat un mica del camí per anar a aquest mirador que ens ofereix una vista magnífica del conjunt monumental del Coaner. Veiem la gran torre, l’església de Sant Julià i una mica apartat, a l’oest, el santuari de la Mare de Déu del Coaner.

DSC04697 cabana de pedra seca  Poca estona després passem pel costat d’una cabana de pedra seca, ja en desús, com quasi totes.

DSC04700 Ja hi som Vista torre 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aviat un revolt de la pista ens porta per sobre del grup de la torre i de Sant Julià, amb el seu bonic campanar. El conjunt monumental de Coaner, romànic llombard, és situat en una tranquil·la i pintoresca vall de gran interès paisatgístic i arquitectònic dins del Pla d'Espais Interès Natural de la Serra de Castelltallat. L'església de Sant Julià, juntament amb l'antiga torre del castell i la masia de can Serra, ofereixen un conjunt romànic de bellesa peculiar damunt un paisatge rocós.

DSC04703 Sant Juli    Arribem al davant de l’església de Sant Julià. Es troba dins del recinte del castell, al costat de la torre. És un edifici del segle XI, de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de canó, de mig punt, reforçades per dos arcs torals cadascuna. La porta principal que s'obre a la façana de migjorn data de l'any 1573. Les façanes estan totalment decorades per arcuacions cegues i bandes llombardes. Les façanes de tramuntana i migjorn tenen unes finestres geminades superposades, formades per arcs de mig punt. La finestra inferior de la façana sud es troba aparedada.

DSC04705 Portal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Té un bonic portal que es fa fotografiar. Si el 1573 es documenta Sant Julià, quasi 450 anys després, el 2019, el govern de la Generalitat de Catalunya lamenta que mentre Catalunya “perd sempre entre 7 i 8 posicions en el finançament territorial, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya", segons dades de liquidació publicades pel Ministeri d’Hisenda. Catalunya és el tercer territori en aportació per habitant al sistema de finançament, però el desè en recursos rebuts, el que suposa que el sistema de finançament autonòmic d’Espanya és un repartiment arbitrari.

DSC04707 Esmorzar    Ara toca menjar alguna cosa, reposar i canviar opinions.

DSC04708 Comunicaio per corns i trompetes    L’amic Josep Camp ens explica algunes coses de l’església i del castell. La Torre és l'únic element que ha subsistit de l'antic castell. Es tracta d'una construcció de planta circular, molt esvelta. Es va construir cap a l'any 1000 i es pot relacionar amb altre torres de la mateixa època, com per exemple les torres de Fals. Es comunicava amb el castell de Súria amb senyals de corns o amb trompeta. Explica en Josep que també tenien un gos ja que aquest animal té l’oïda molt fina i sentia el so de la trompeta abans que els homes i aleshores , quan el sentien bordar, aquests estaven amatents.

DFBATET35417    Aprofitem per fer-nos una fotografia de grup, amb la adequada preparació per part de l’amic Joan Batet.

DSC04710 Monestir 

 

 

 

 

 

 

 

   Anem fins al santuari de Santa Maria de Coaner. Antoni Mora Vergés escriu a ‘relatsencatala.cat’ que Coaner és un petit poble de la comarca del Bages, format per masos dispersos, pertanyent al municipi de Sant Mateu del Bages. El Santuari de la Mare de Déu es troba enmig d'un paratge boscós format per pi blanc i alzina, es tracta de la reserva forestal més important de la comarca. Pel que fa al Santuari, es tracta d'una construcció de l'any 1654 i que presenta un retaule datat l'any 1716 de la mà de Segimon Pujol.

DSC04711 Cingles dels meandres riera Coaner    A continuació seguim en direcció est tota l’estona. Passem pel costat dels cingles formats pels meandres de la Riera de Coaner.

DSC04713 Crulla amb el Cardener    Després de passar per les cases de la Ribera Vella (ja hem fet uns 10 quilòmetres des de l’inici), passem el riu Cardener, al costat d’una represa que te.

A Catalunya, part del desig d’independència prové de la certesa que es menysprea la justícia distributiva de l’esforç fiscal i sempre va contra Catalunya. D’altra banda causa estupor que hi hagi tanta corrupció (que forçosament ha de sortir dels cabals públics); en aquest sentit cal saber que Brussel·les senyala a Espanya com un dels països més corruptes de la UE. Els molts casos de corrupció que s’investiguen a Espanya han contribuït a que el 95% dels ciutadans pensin que la corrupció és quelcom generalitzat i que dos de cada tres considerin que aquesta corrupció afecta a la seva vida diària. Això segons els resultats d’un estudi que ha fet públic la Comissió Europea (‘lasexta.com’).

DSC04714 Cal Jover    Poc més endavant deixem a la nostra esquerra la indústria abandonada de Cal Jover. Des del 1890 era una filatura de cotó. El 1897-1898 l'empresa era propietat dels germans Jover Gabarró, que importaven cotó d'Egipte i els Estats Units.

DSC04716 Cal Trist  Hem travessat una plana formada pel torrent del Bògit, mentre veiem a la dreta una plana plena de petits horts. De cara veiem les cases de l’indret de Cal Trist.

DSC04718 Retol Falla Mig Mon 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Pocs metres més endavant arribem a un punt especialment important de Súria: l’indret on es mostra la Falla de Mig Món. Un cartell ho explica. Llàstima que avui no tinguem amb nosaltres l’amic Alfred que es ajudaria a comprendre aquest prodigi de la geologia. El municipi de Súria és en un enclavament geològic que permet explicar molt bé els últims estadis de l’evolució d’una antiga conca marina que, fa 37 milions d’anys, va evaporar-se i va ser reemplaçada per rius i llacs provinents dels Pirineus i la Serralada Costanera Catalana.

Aquest procés, presència i desaparició d’un mar, que va durar poc menys de 5 milions d’anys ha deixat una generosa geodiversitat pel que fa a varietat de roques sedimentàries –gresos, lutites, guixos, sals, calcàries, carbó, etc.- i una sèrie d’estructures tectòniques de gran rellevància per la història de la vila. Els últims milions d’anys, la força erosiva del riu i torrents pròxims han acabat de configurar el paisatge geològic.

DSC04720 Falla Mig Mon    La tenim just al davant a l’altra costat de la carretera. Una de les estructures més importants és l’anticlinal de Súria. Es pot seguir una mica més de 40 km en superfície i va des de Navàs, a l’est, i fins a Castellfollit de Riubregós, a l’oest. Representa un plec convex on les capes estan doblegades de forma que les roques més antigues, en aquest cas de color gris, són al nucli, és a dir a l’indret d’observació de la falla del Mig Món, una estructura que es va formar amb compressió de les forces tectòniques que aixecaven els Pirineus.

DSC04721 Dividits entre Falla i necs al riu 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   És una de les zones més importants del Geoparc mundial Unesco de la Catalunya Central i és visitada per geòlegs de tot el món des de fa anys. Un dels més il·lustres va ser l’escocès Charles Lyell, impulsor de la Geologia moderna, que va visitar l’indret el 1830 durant un viatge per conèixer els Pirineus i la zona volcànica de la Garrotxa. Després d’observar la falla, part del nostre grup està entretingut mirant els ànecs del riu i també els estrats verticals de la mateixa falla.

DSC04722 Estrats del plegament    Els estrats del plegament sobresurten a la llera del riu Cardener. Les roques que afloren a l’entorn de Súria i al subsòl representen la història de les últimes etapes de l’existència del mar que ocupà l’anomenada conca potàssica catalana i que fa 37 milions d’anys es va evaporar. De la procedència del nom de ‘Mig Món’ no se sap amb certesa l’origen, però al 1850 aquest topònim ja s’utilitzava.

DSC04725 Suria 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Passem a l’altra banda del riu per un pas. Més enllà, tenim Súria. El nucli urbà que va donar lloc a la Súria moderna va néixer al turó del Poble Vell, ubicat al marge esquerra del riu Cardener. Durant el segle X, l’actual terme municipal es trobava en un territori de frontera entre els comptats cristians i la zona d’influència musulmana. Això explica l’origen del castell com a torre de vigilància. Posteriorment, el castell va ser residència de diferents senyors o castlans, vinculats als senyors de Cardona. Durant les guerres carlines del segle XIX, el castell va ser objecte d’una profunda remodelació per l’important paper militar que va adquirir en aquest conflicte gràcies a la seva ubicació.

DSC04730 Nucli antic    Aviat tornem a creuar per un altre pont. A sobre hi ha el poble vell, l’originari on hi havia el castell. Finalment, comentar una curiositat: segons Joan Amades, la tradició diu que és el lloc per on la Terra va ser acabada quan es va formar i quan el món s’hagi d’acabar aquestes pedres d’aquesta falla s’ajuntaran.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/suria-pla-de-reguant-mare-de-deu-de-coaner-riu-cardener-falla-de-mig-mon-45562237