Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Castellfollit del Boix, Santa Maria del Pla, Cogulló Cal Torre

(Bages) Ruta el mes de maig de 2018; 7,5 km; +200 -200; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Castellfollit del Boix, Santa Maria del Pla i Cogulló Cal Torre.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 mapa1025 mperfil1025 

FA ANYS: L’any 1519 va començar una bandositat entre famílies al territori, que va durar anys i va implicar bona part de la població.

P1150060 Castellfollit del Boix Comencem aquesta excursió a Castellfollit del Boix. Aparquem a l’entrada del poble. Uns núvols molt negres van venint des de nord-est, del Gironès i la costa, però encara no plou. La documentació referent al castell de Castellfollit, que dóna nom al poble, és del segle XI. Hi ha qui creu que ‘castell follit’ vol dir ‘castell enramat de boix’.

P1150061 Santa Maria del Pla 

 

 

 

 

 

 

 

 

Caminem pel llarg carrer i girem una mica per passar pel davant de la parròquia del poble: Santa Maria del Pla. L’edifici actual arquitectònicament no té un interès especial, però direm que ocupa el lloc on hi havia una antiga església romànica documentada des del segle XIII, on hi havia una talla romànica de la Mare de Déu, actualment desapareguda. La talla de la Mare de Déu que avui presideix l’església és una còpia d’una Mare de Déu romànica.

P1150062 Hem danar cap el Cogull 

 

 

 

 

 

 

 

 

Al costat mateix un pal amb diverses rutes. Nosaltres hem de seguir cap al Cogulló.

L’antic castell de Castellfollit es troba a llevant del poble, a uns dos quilòmetres. L’ajuntament compta amb els agregats Maians i Grevalosa. Com gairebé tots els llocs poblats d’aquestes terres frontereres de la Catalunya Vella, Castellfollit en el seu origen es situa entre la fi del segle IX i el principi del X.

P1150063 Can Cristfol  A l’esquerra ens queda el mas de Can Cristòfol. És normal veure masos molt separats i l’origen, segons l’amic Biel, està en l’origen de l’alou: la quantitat de terra perquè una família hi podés viure: així es construïa una casa amb les seves terres, després més lluny una altra...

P1150065 Deixem la pista i amunt 

 

 

 

 

 

 

 

Els primers 2 quilòmetres els fem per pista planera, després al vessant sud del turonet Punta Palomes (874m) un sender comença a pujar. El terra és sec i s’hi camina bé. Unes espurnes d’aigua comencen a caure del cel: ens convencem que és de la pròpia boira baixa.

Segons el dret consuetudinari català codificat en forma de Costum es considerava, d'entrada, que totes les terres per nobles vassalls en el terme d'un feu pertanyien al domini directe del senyor feudal; aquesta presumpció jurídica només es podia revocar si es demostrava que els béns es posseïen en alou. Aquesta presumpció contradeia el criteri dels romanistes italians que pressuposaven que en cas de dubte, els béns s'havien de suposar tinguts en alou i no en feu.

P1150066 Una cabana de pedra seca 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una cabana de pedra seca, en molt bon estat, ens mira indiferent. Castellfollit del Boix és municipi del Bages, però al límit amb l’Anoia. Ocupa un conjunt de relleus oligocènics, en bona part tabulars, que formen la divisòria entre les conques del Llobregat i de l’Anoia.

P1150068 Amunt 

 

 

 

 

 

 

 

El camí segueix amunt. En alguns trams la pista es va deteriorant pel pas de bicicletes i motos. Pel territori hi sovintegen margues que contenen fòssils marins. Al nucli de Maians, al sud de Castellfollit, hi ha un turonet de graves formades por fòssils de “Nummulites striatus”.

Aprofito per recordar que els nummulites son el grup de fòssils més característic de l’eocè marí. El nom prové de al forma de disc de la closca; sembla una moneda i en català se’ls coneix com “llenties” o “dinerets”. Eren protozous marins amb esquelet del calç i es van extingir a finals de l’oligocè.

P1150069 Prats i boscos i boira  A la nostra dreta, a llevant hi ha molts prats i es veuen masos escampats: l’habitatge i el treball al camp sempre anaven junts.

P1150071 Plou cada cop ms  Les espurnes s’han tornat gotes i les gotes en pluja.

P1150072 Cogull de Cal Torre 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arribem dalt del Cogulló de Cal Torre (882m), que forma part del Projecte 100 Cims de la FEEC. Des d’aquí hi ha unes grans vistes, encara que avui queden ocultes. Cap a ponent hi ha Grevalosa, on sé que també hi ha el mas Grau. No sé si és aquest mas el vinculat a un fet històric curiós.

La guerra privada, o bandositat, entre els Aguilera i els Grau suposem es va iniciar l'any 1519 per motiu de l'establiment enfitèutic dels masos Rovires, Granelles i Rossinyoles per part del tresorer del duc de Cardona als Aguilera, quan en aquells moments els Grau tenien en arrendament els masos Granelles -1516- i Rossinyoles -1518- i aspiraven a posseir en un futur el seu domini útil. Sembla ser que els Grau inicien la lluita de bàndols al sentir-se afectats econòmicament davant la pèrdua de les dues explotacions agrícoles. Seguint la reglamentació de les bandositats, degueren clavar la carta del repte o cartell públic de desafiament a les portes de l'església de St. Pere d'Òdena per demanar el suport de Déu i de la comunitat. No obstant això, ni l'església ni l'autoritat local es degueren alegrar del inici d'una nova revenja privada... (podeu seguir llegint a ‘www.raco.cat’; article de Xavier Jorba i Serra).

P1150074 Pluja i fang 

 

 

 

 

 

 

 

Dalt del Cogulló, la pluja s’ha tornat ruixat. Sembla que això ja no s’aturarà; el cel s’ha enfosquit encara més. La circular d’avui, ara, obligava a anar en direcció a ponent i després tornar a baixar fins a Castellfollit; tot plegat calculem unes dues hores i mitja més. Arribem a la conclusió que l’ermita de Santa Cecília no es mourà de lloc i podrem tornar per anar-hi, així que decidim sàviament que millor anar tornant i evitar una mullena més gran.

P1150076 Pedro silueta cap 

 

 

 

 

 

 

 

 

La baixada no és còmoda, ja que la pluja transforma alguns trams del camí en una pista de patinatge amb el fang que s’hi ha format. Passem pel costat d’una roca negra que sembla el cap d’un home.

Mentre el 1519 començava aquella guerra privada que dèiem, Catalunya tenia com a sobirà Carlos I (el conegut com Carlos V d’Alemanya), que era el monarca (després de la seva mare, la reina Juana I ‘La Boixa’) que agrupava en la seva persona tots els títols del que en diuen les dues corones: la de Castella i la d’Aragó. La terminologia és prou inexacta i provoca confusió (crec que amb voluntat de confondre). Per tant Catalunya compartia monarca amb altres regnes, estats o nacions de la península.

Primer: no existia la Corona de Castella. Carlos tenia els títols de rei de Castella, de Lleó, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Galicia... ¿perquè li diuen ‘Corona de Castella’? ¿perquè no li diuen Corona de Lleó o de Navarra, ja que aquests dos regnes són molt anteriors al de Castella? Segon: i què passa amb els títols que tenia de: comte de Rosselló, duc d’Atenes...?

P1150078 Encara plou. Montserrat boires  Un instant de treva del ruixat, tot i seguir plovent, ens permet veure aquest paisatge emboirat i la serra de Montserrat al fons.

P1150079 Tornem a Castellfollit  

 

 

 

 

 

 

 

Ja a prop de Castellfollit, estem a la pista planera envoltada de camps de cereal. En aquest una cabana de pedra seca també es manté sencera al fons, entre els pins. Diverses vicissituds històriques esdevingudes els últims cent anys han modificat profundament l’aspecte físic de la contrada. A la segona meitat del segle XIX, les vinyes sorgiren pertot arreu; destruïdes per la fil·loxera i replantades només en els terrenys plans, el bosc i el matollar s’apoderaren de la major part del territori i les vinyes abandonades es convertiren en camps de cereals o ermots. Els conreus principals són l’ordi, les oliveres, la vinya i els ametllers. Un producte original de Castellfollit del Boix, que ha obtingut el reconeixement general per mitjà de la denominació comarcal de productes alimentaris, són les mongetes, objecte de conreu a la població des de fa segles.

IMG 2822  

 

 

 

 

 

 

 

 

Acabem l’excursió abans d’hora. Al poble hi ha un rètol on s’hi poden observar les diverses rutes que hi ha senyalitzades amb els pals indicatius. I ara un apunt final sobre Carlos I: ¿Corona d’Aragó? Catalunya, Aragó, València i Mallorca tenien els seus règims jurídics i econòmics independents, amb les seves Corts, Generalitat en funcions executives i la seva pròpia Constitució. Aragó tenia massa poca població i mai s’hauria pogut fer amb València, de fet havia anat perdent territori que ocupaven els castellans. Tota la epopeia d’expansió cap a València, Balears, Sicília... va ser operació bàsicament de Catalunya (amb el suport del regne d’Aragó en el cas de València).

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castellfollit-del-boix-santa-maria-del-pla-cogullo-cal-torre-24655317https