Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Vinya Nova a Sant Jeroni, Montserrat

Vinya Nova a Sant Jeroni, Montserrat

(Bages) Excursió el 13 de març de 2012 al cim culminant de Montserrat, Sant Jeroni (1.236m) des de la Vinya Nova (a Collbató), pel Camí dels Francesos i tornada pel Camí Vell. Tot plegat quasi 15 qm. i uns desnivells de + 911 i - 911, en un total de 5 1/2 hores. NOTA. Vinya Nova, a Collbató, forma part del Baix Llobregat, però la major part del massís de Montserrat forma part del Bages.  

mapa perfil

ARA FA ANYS: El 27 de març de 1808, abans de l'inici de la Guerra del Francès (coneguda com a Guerra de la Independència, a Espanya)hi hagué aldarulls a Cervera, on es cremàren retrats de Godoy, amb els estudiants al capdavant i bona part de la població, degut a les extorsions que portaven a terme els cobradors dels delmes. 

L’excursió d’avui comença a la Vinya Nova, a la qual s’hi arriba des de la població de Collbató (o bé des d’El Bruc). Val a dir que el Monestir de Montserrat va comprar, el 1566, unes peces de terra de conreu en aquest indret, als peus de la muntanya. La finca es va dedicar a proveir l’abadia de vi i pa i s’oferia també als pelegrins, pobres i malalts. Amb el temps esdevingué un monestir en petit, on hi baixaven a descansar el monjos ja vells o els malalts, la qual cosa explicaria la dimensió de l’edificació.

P1110448  Jo, mentre espero als meus companys, prenc un cafè amb llet i parlo una estona amb l’encarregat, que ja fa estona que feineja preparant les taules d’aquest popular restaurant que, al matí, rep força gent que ve a fer un esmorzar de forquilla.  

 

P1110450 Casal Vinya Nova

P1110460 PR

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comencem pel GR, tram fresc a obaga i sota alzinar, bona estona i força dret pel torrent del Bassal dels Gats. Caldrà explicar perquè es coneix com a Camí del Francesos. L’origen està en la Guerra del Francès. El primer cop que pujaren fou el 12 de gener de 1809. Hi pujà el comandant Desveaux amb 800 homes i ho feu per Can Maçana i Santa Cecília. Arribà al monestir per inspeccionar si h havia cap dipòsit d’armes, que era el que sospitava, però en veure que no era així es va limitar a demanar menjar per a la seva tropa i després van marxar. Però aquest camí, que nosaltres fem avui, probablement fou el que van fer servir el 27 de juliol de 1811. El problema de Montserrat fou realment la malastruga decisió de la “Junta Superior de Cataluña” de declarar “Plaza de Armas”, la muntanya i el monestir. A partir d’aquesta decisió, el maig de 1810 es van començar a fortificar els edificis, però no així la muntanya, que era massa gran, excepte per algunes bateries de canons, de les quals ja en parlarem en el camí de tornada.

P1110464 Serrat dels Tudons

A la dreta, quasi no el veiem, però ens baixa el serrat de la Socarrada i a l’esquerra, el Serrat dels Tudons.

 

P1110462 Jordi va pujant  

 

 

 

 

 

Pel camí, en Jordi Canosa fa una fotografia d’una de les minúscules floretes d’un galzeran (ruscus aculeatus).

Un dels altres greus perjudicis causats per la “Junta Superior” fou que exigí el tresor de l’abadia per tal d’ajudar a l’esforç militar. L’abat Domènec Filgueira (alguns creuen que precipitadament) va lliurar el tresor del monestir a les autoritats, sempre insatisfetes. Al vell Arxiu, es conservaven tres rebuts signats pel marquès de Palacio, el marquès de Compigni i Enric O’Donnell, que sumaven el tresor montserratí, excepte un petit lot de joies directament assignades a la imatge de la Moreneta.

P1110468 M Gloria Toni Conxa i Jordi   Passat el Coll del Bassal dels Gats, tenim una extraordinària vista (d’esquerra a dreta) dels Plecs del Llibre, el Montgrós, Els Ecos, el Coll del Migdia (a partir de la qual comença la famosa Canal de la Font del Llum, que va cap el nord) amb Les Talaies solitàries al centre, el Gegant Encantat i el Camell de Sant Jeroni. Ens fem una foto de grup, ja que el lloc s’ho mereix. A la foto: Miquel, Glòria, Toni, Conxa i Jordi.

Seguint amb el tema dels francesos, val a dir que l’abat Filgueira, després de la decisió de la “Junta Militar” va copsar que el monestir sí que estava en perill i van allunyar el poc que quedava del tresor, els paraments litúrgics, l’arxiu i bona part de la biblioteca, en caixes cap a Vilanova i la Geltrú, amb la finalitat de traslladar-ho tot a Mallorca. Però, la “Junta” va considerar que questes precaucions eren excessives i que descoratjaven el poble i per tant feu tornar una part de tot el que s’havia separat.

P1110472 Basament antiga ermita St Jeroni 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Una hora i tres quarts tocats, després de començar a caminar arribem al camí cimentat i amb escales que mena des de l’ermita de Sant Jeroni cap el cim. Passem pel costat d’un muret de pedra que, realment, és el que queda del basament i de la primitiva ermita de Sant Jeroni, abandonada per les males condicions atmosfèriques del lloc on era situada.

Pugem un moment, a ma dreta, al mirador de Mossèn Cinto. Bastit per “Els Excursionistes” en 30 de novembre de 1952 i seguim escala amunt de cara al mirador final, des d’on les vistes de Montserrat són realment extraordinàries.  

P1110476

P1110477 Escala St Jeroni

 

 

 

 

 

 

 

 

 

P1110480 Cim St Jeroni 1218m  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tres homes acaben de pujar per la via ferrada que s’enfila pel vessant més septentrional i un d’ells ens fa la fotografia de grup. Estem a 1.236 metres d’altitud i avui hem pujat força i força ràpid, ja que hem fet els 800 metres des de la Vinya Nova en només dues hores.

 

P1110481 Ermita St Jeroni  

 

 

 

 

 

 

Gaudint de les vistes sobre els Ecos i els Frares Encantats, que veiem enfilats exactament cap a ponent, el torrent per on hem pujat, que ens permet veure molt més clar el Camell i totes les agulles que hi ha cap a llevant i a sud-est, que se’ns confonen una mica (probablement perquè no ho sabem pas tot), mengem una mica i després comencem a davallar, tot passant pel costat de l’ermita de Sant Jeroni.

 P1110483 Serrat del Patriarca   A l’esquerra queda evident el Serrat del Patriarca i aviat deixem a l’esquerra el sender que se’n va cap al Pla dels Ocells i ressegueix el Torrent de santa maria pel seu vessant esquerra, fins a l’Escala dels Pobres i al Monestir de Montserrat.

P1110484 Cam de sant Joan   Nosaltres seguim de cara pel camí planer de Sant Joan, el qual ens haurà de portar fins a l’estació superior del funicular del mateix nom. Seguim amb la història: El 26 de maig del 1811 els membres de la “Junta” es van traslladar al monestir, quan aquest ja s’havia armat i s’hi havien dipositat nombroses armes i municions. El president de la “junta” va ocupar la cambra abacial i els altres caps es distribuïren per les cel·les dels monjos, de manera que la clausura fou violada, mentre les tropes militars espanyoles ocuparen la resta d’edificis. D’aquesta manera, la muntanya esdevingué una parodia d’una fortalesa.

P1110486 La Panxa del Bisbe   A mida que anem fent, amb un sol ja fort però que l’aire fresc compensa, anem veient el conjunt format per la Panxa del Bisbe i on també hi ha agulles com les de la Trumfa, la Prenyada, la Mòmia i els Flautats. També podem gaudir, des de la nostra vista força aèria, la solitària Agulla del Pla dels Ocells.

P1110487 Agulla Pla dels Ocells              

  Mentre seguim el camí, veiem el monestir molt a baix, als nostres peus, és evident que la part de les tropes franceses que van pujar pel camí que hem pujat nosaltres es van trobar de sobte per sobre d’aquelles tropes que es pensaven que havien fortificat el monestir. El cabdill català Josep Manso, comte del Llobregat, home que coneixia el territori, ja advertí als de la Junta “Montserrat té moltes entrades, però només una sortida”. Els francesos es van presentar al peus de Montserrat el 25 de juliol de 1811 i van pujar per Can Maçana, per Santa Cecília, per Collbató i pel camí que nosaltres hem fet. El mariscal Suchet i les seves tropes van conquerir la muntanya i el monestir en només ¡tres hores!

P1110490 Matabous   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nosaltres, per la nostra part, arribem a l’estació superior de Sant Joan i al Pla de les Taràntules. Ens enfilem una mica més, ja per pista cimentada del Camí de les Ermites, que segueix la Serra Llarga,i després baixem fins a trobar el Pla de Sant Miquel o dels Soldats. Aquí hi ha tres alternatives: a l’esquerra es va cap a Sant Miquel i el Monestir, de cara es baixa per camí que porta al Camí del Forat, que va fins a les Coves del Salnitre (a Collbató) i per la dreta la pista es dirigeix cap a ponent seguint el Camí Vell. Pel camí trobem un petit arbust, que tal com m’explica en Jordi Canosa es tracta d’una mata de matabou (bupleurum fruticosum).

 P1110492 Pla de les bateries  El nostre camí va seguint en direcció sud-est seguint les corbes de nivell de la muntanya, amb voltes molt acusades derivades dels torrents de la Font dels Escolans, Fondo i de Santa Caterina.

P1110493   En un dels revolts que miren cap a Collbató, hi ha el conegut Pla de les Bateries, tot i que jo sovint acostumo a errar quin és concretament. Potser deu ser el que es troba a prop d’una construcció de pedra arrapada al vessant de ponent del Serrat de les Garrigoses (el que mira cap al torrent de Santa Caterina), que podria ser (encara que no deixa de ser una hipòtesi que formulem, alguna obra d’aquella guerra).

En qualsevol cas, aquesta hauria de ser una de les bateries que es muntaren el maig de 1810, encara que tot plegat (tal com diu Anselm M. Albareda a Història de Montserrat) “tot plegat, quatre canons”. Els canons tenien poques municions i mancava aigua per refrescar-los i les parets de les bateries, fetes de fang o pedra seca, s’esllavissaren abans d’arribar l’enemic. Els edificis foren enderrocats. Els francesos no havien conquerit un monestir, sinó una caserna militar, tal com havien l’havien transformat els militars espanyols de la “Junta”.

Enrunat i tot, Montserrat encara era qualificat “Plaza de armas” i l’estiu de 1812 tornem-hi: el coronel anglès Eduard Green volgué repetir l’aventura i es fortificà a l’ermita de Sant Dimes. El 20 de juny van començar les obres uns 300 homes. El 28 de juliol, el general francès Maurice Mathieu es presentava un altre cop a la muntanya. Les forces espanyoles obriren foc. Els francesos esperaren. I ja de nit, els francesos muntaren un canó al pla de l’ermita de la Santíssima Trinitat, que domina Sant Dimes. Conclusió: el coronel Green capitulà. Conseqüència: al que quedava de les edificacions del monestir, els francesos col·locaren muntanyes de llenya i de pólvora i tot esclatà i s’incendià. Tot va quedar aterrat.

Passem finalment pel davant del pany de paret quadrat anomenat El Llençol, o la Bandera, un cop deixada la Drecera de Fra Garí, a mà esquerra, que baixa pel dret fins a Collbató.

P1110496 La Bandera   Després de vint-i-cinc minuts i per la pista polsosa tornem a ser a la Vinya Nova on, tot i que encara és prou tard, ens donen de dinar.

Una bona estona després arribem un altre cop al restaurant la Vinya Nova. Puc afegir que durant la Desamortització (1821-1835) la finca fou comprada pels Miret i Formosa, dos senyors de Vilafranca i Sant Sadurní, respectivament. A finals del segle XIX, en plena crisi de la fil·loxera, una part fou adquirida per Josep Termes de El Bruc. És l’any 1993 que es va obrir com a restaurant per part dels descendents.

Després del bon dinar, aquí s’acaba el relat d’aquesta excursió. Si voleu accedir al track per gps, podeu clicar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2596786

 

 

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar