(Bages) Ruta el 18/01/2015; 13.5 km; +470 -350; 4 hores.   Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: Santa Maria d’Oló, Sant Vicenç de Vilarasau, Moià.     Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa mperfil 

FA ANYS: El 1810 mentre les tropes espanyoles d’O Donnell s’enfrontaven als francesos a Moià, a Argentina es produïen els primers enfrontaments dels descendents dels espanyols contra Espanya, els quals van derivar en la independència d’Argentina de la corona espanyola.

P1010345 Sta Maria d Ol 

Aquesta és la última etapa del GR-177, el del Moianès. Comencem a Santa Maria d’Oló.

La vista del poble, dalt del serrat, ja ens informa que estem en un territori força accidentat. Aquest poble es va formar als voltants del castell i l’església de la fortificació. Al costat de l’església s’hi va construir una sagrera fins el segle XIV, però a final del segle ja havia desaparegut perquè només hi quedaven quatre famílies.

L’origen de l’església es situa el 999, encara que la que l’actual és una construcció del 1646, que va patir una gran reforma el 1990 i que compte amb un gra retaule, darrera l’altar major, originari del 1663.

P1010348 Inici 2 

L’autocar ens ha deixat una mica més avall del poble. Aquí comencem en aquest dia fred i amb una forta gebrada. Els vilatans van viure un conflicte llarg des del segle XIV fins el 1606. El cas és que el domini era d’Ot de Montcada, des del 1332. A la mort d’aquest, la vídua, Sibil·la, el va vendre (el 1364) a l’abat de l’Estany, però els vilatans no ho van veure bé i van crear un sindicat per tal d’aconseguir els 200.00 sous que havia pagat el monestir de l’Estany, recomprar el domini i així passar a domini reial. El monestir s’hi va oposar fermament i un dia, l’agost de 1395, els homes d’Oló van assaltar L’Estany i van incendiar el monestir. Els càstigs i represàlies , així com l’obligació de restaurar el monestir, encara van crear més malestar. Els intents de separar-se van seguir el segle XV i el XVI i finalment, a primer del segle XVII (el febrer de 1606) les 51 famílies d’Oló van aconseguir deslliurar-se del domini abacial i van passar a incorporar-se directament a la corona. Així van obtenir els drets de carreratge de Barcelona, igual que els tenia Moià.

P1010351 Mas Rovira Gebrada 

Aviat veiem el Mas Rovira. Sempre baixant cap el sud-oest. El dret de “carreratge” era una característica del Principat de Catalunya, inexistent en altres indrets de la península, on el poder del rei i també dels nobles era total. A Catalunya, una població podia demanar el dret de carreratge, un cop s’havia redimit del domini feudal que tenia (civil o religiós), generalment després de pactar un preu. Això permetia posar en marxa operacions per engrandir el territori comunal de la població.

P1010354 Camps gebrats

La imatge dels camps blancs ens acompanya. A la dreta, al nord, hi ha la suau serra Boriana, que va fins al poble, enlairat i en un dels seus extrems hi havia el castell l’Oló. És un territori amb indrets abruptes, encara que hi predominen els camps de conreu i els boscos.

La riera d’Oló neix al nord del Puig de Rodors i s’apropa als peus de la vila. Acaba sent afluent de la riera Gavarressa.

Per concloure el tema del “carreratge”, diguem que un cop alliberats del domini, demanaven el veïnatge i el paradigma d’aquest dret era la ciutat de Barcelona. Per tant, el poble passava a ser considerat “carrer de Barcelona”. Això atorgava el dret a tots els habitants a gaudir dels privilegis, llibertats, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona. Moltes d’aquestes ciutat incorporaven les armes de Barcelona als seus escuts.

P1010357 Arribant a Mas Vilarasau 

Després d’uns 40’ de caminar estem arribant al gran mas Vilarasau. Abans ja hem començat a girar cap a sud-est.

 

 P1010362 Esmorzar

Ens aturem a esmorzar una mica. El mas és dels segles XV i XVI, però ha estat restaurat el 1979, segons una rajola que ho indica, però a l’Enciclopèdia Catalana he trobat referència a aquest mas. Sembla que hi devia provenir d’un antic convent, o bé una gran masia fortificada, existent a mitjans del segle X, conegut amb el nom de “villa Ansaldi”. Va anar rebent nombroses modificacions amb els segles i actualment presenta una imatge senyorial de sòlida factura. Es veu a als soterranis hi ha unes grans voltes gòtiques.

P1010366 Sant Vicen de Vilarasau 

L’ermita romànica de Sant Vicenç de Vilarasau està a tocar. La primera notícia documentada és del 1134. El cos lateral, que és evident que és afegit, correspon a la sagristia del mitjans del segle XVII quan funcionava com a parròquia. A causa del despoblament del territori a finals del segle XIX va quedar com a església sufragània de Sant Maria d’Oló.

 

P1010369 Labsis

 Té un bonic absis semicircular amb arcuacions llombardes i columnes falses, més apropiadament dites lesenes, que venen a ser faixes d’origen llombard i que actuaven com a reforç de la volta.

P1010370 El Perer 

Mitja hora després, sempre seguint la pista del GR, arribem al punt més baix de l’excursió, la riera de Malrubí, on hi ha, a l’esquerra, l’edifici del Perer. El terme d’Oló compta amb moltes masies importants i aquesta es veu que també va tenir funcions de molí, aprofitant el pas de la riera.

 

P1010373 Mas El Roure

 

A partir de la riera de Malrubí, la ruta puja de manera constant uns 300 metres de desnivell fins al Serrat del Rourell. Pel camí tenim a la dreta el mas del Rourell. Aquesta masia ja forma part del terme municipal de Moià.

 

P1010374 Vistes de Montserrat

A la dreta podem observar la silueta de la muntanya de Montserrat, tapada per capes de boira.

P1010376 Mas Coromines 

Des del Serrat del Rourell hem començat a planejar, tot en lleuger descens. Arribem al costat del mas Coromines, a només 3 km de Moià. Després passarem pel costat del Turó de Sant Andreu. És un indret on hi havia hagut el castell de Clarà. El nom del mas correspon a un topònim sovint existent. Coromines o coromina, prové del llatí “condominia”, que ve a significar terra en copropietat, o bé terra lliure d’impostos.

Del castell de Clarà només en queden les ruïnes, així com les restes de la capella de sant Andreu. Havien estat antics senyors del castell, primer els Clarà i després els Rocafort, que exercien el seu domini sobre tota la vall durant els segles XI al XIII, època en que van ser apartats pel llinatge dels Planella. No he trobat gaire més informació.

P1010377 Moi 

Finalment arribem a Moià, on s’havia començat aquest GR-177 ja fa molts dies. Hi ha una mica d’informació de Moià en la crònica de la primera caminada: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/265-gr177-moia-serramitja-la-coma-i-calders

Si ens apropem a l’època contemporània trobem que els primers fets destacats van ser el 1810 en que el general O’Donnell es va enfrontar a les tropes franceses i les va fer fugir amb moltes baixes.

503px-Escut herldic de Moi sense timbre.svg 

L’escut de Moià és ben representatiu del que explicàvem al principi de l’excursió del “dret de carreratge” i de la incorporació de l’escut de Barcelona al propi. En aquest cas, Moià utilitza quasi la totalitat de l’escut de la Ciutat Comtal. Cal destacar les quatre barres en el dos quarts de l’escut, el que permet entendre quin era l’escut de la ciutat de Barcelona, tot i les discussions, especialment produïdes a partir de l’invent de l’escut que van fer els socialistes fa anys, on només hi havia dues franges vermelles a cada quart.

 

P1010380

Com a conclusió ens fem una fotografia de tot el grup present avui.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8689127