(Bages) Ruta el 12/10/2013; 14 km; +407 -407; 3,5 hores. Caminada Popular amb el següent itinerari: Gaià, Sant Esteve de Vilaramó, Gaià. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 12 d'octubre de 1492 Cristòfor Colom va arribar a una illa anomenada Guanahani. El primer pas per a la conquesta d'Amèrica, amb el suport de la Corona de Castella, s'havia donat. Els historiadors es divideixen entre els que destaquen l'aspecte històric del moment i la rellevància de la "hispanidad" i els que diuen que s'ha de reconèixer el fet històric, però cal ser prudent ja que a la fi va suposar la desaparició i extermini de nombroses cultures originals dels territoris conquerits. En aquella època, a Espanya, la monarquia representava un federació de corones (Castella i Lleó per una banda i Aragó, Catalunya, València i Mallorca, d'una altra).
S’arriba al punt de sortida, el poblet de Gaià, des de Navàs. Una carretera surt de Navàs per anar-hi en cinc minuts. El poble està molt escampat però el centre, on hi ha l’església i l’ajuntament, han estat molt restaurats, probablement gràcies a l’existència del restaurant que ocupa, si no vaig errat, el que havia estat la vella rectoria i que va estar posteriorment ampliada. Aquest restaurant i hostal crida l’atenció per la seva façana esgrafiada i la seva imatge de caire barroc. L’església parroquial, al costat, data de l’any 1694, tot i que els seus origen s’haurien de situar en la mateixes dates del castell (estem parlant del segle X), però no en queden restes visibles.
Donem la volta al Turó de Santa Àgata (532m), encara que anem envoltat de bosc de pi blanc i no tenim gaires vistes de res. De fet bona part d’aquesta excursió és poc agraïda pel que fa a les vistes, excepte per quan es passarà per l’ermita de Sant Esteve. Dalt d’aquest turó encara queden unes restes molt disperses del que havia estat el castell de Gaià, “castrum Galiani”, el qual s’ha trobat documentat el 936.
Passem pel costat de Can Peloses. La població està repartida en diversos masos i en el nucli de la Galera, amb uns 50 habitants. Actualment el poblament total està per sobre de 150 persones, encara que a principis del segle XX estava quasi pels 800. Val La davallada va ser força espectacular a partir del 1960. Probablement té a veure amb l’escassa terra que es treballa, bàsicament dedicada a l’ordi. De fet l’aspecte del país és fonamentalment boscós, de terres ermes i de matolls.
Hem anat seguint, cap a nord, nord-oest, la vall de Vilaramó fins que arribem al costat del cementiri, on podem gaudir d’una capelleta i una creu forjada al centre del recinte. Del poble de Gaià, cal esmentar que hi ha diversos llocs que prenen el nom de Gaia o Gaià. L’origen etimològic és d’un patronímic llatí: “Gallianus o Gallianu”. Montoliu proposava que fos un derivat de la forma llatina “aquaculu”, derivat d' “aqua”, però l’Alcover-Moll ho desestima.
Mirant cap el nord, es veu el que crec que hauria de ser el conjunt de cases de Vall de Vilaramó. El llogaret de Vilaramó ja consta documentat des del 1120 i l’església de Sant Esteve en va ser la seva parroquial. Aquesta església va ser profundament remodelada el segle XVIII i actualment encara conserva el culte. Estava oberta pel dia de la caminada (la qual cosa cal agrair als organitzadors de la caminada popular) i per això ha estat possible entrar-hi. El nom pren el del torrent que porta les seves aigües a la riera de Merlès.
I així arribem a l’ermita de Sant Esteve de Vilaramó. També es coneguda com a Sant Esteve de Serradet. Havia estat parròquia però ha esdevingut ermita rural. Diuen que els primers indicis s’hi refereixen com a “monasteriol”, que faria referència a un monestir petit. Els indicis del seu origen romànic queden, actualment, integrats dins dels murs. Una de les modificacions més importants, fetes el segle XVIII, va ser la supressió de l’absis. A la façana es pot endevinar l’original campanar d’espadanya, posteriorment substituït per un campanar quadrat.
Ara baixem en direcció sud, tot seguint una de les alternatives d’aquesta caminada popular. Sovint trobem prats molt llaurats pels porcs senglars (esperem que la gent del país no hi planti patates, ja que no en quedarà ni una!). Per tant aquest és un indicador de part de la fauna que s’hi pot trobar. També hi ha conills, llebres, talps, eriçons, esquirols i mussols. Al sud-oest del la nostra ruta, a tocar de la Serra de Vilagaià, fa anys s’hi va començar un experiment interessant: la creació, per part de Francesc Delàs, baró de Vilagaià, d’una colònia agrària pel conreu de vinyes i olivera, on s’hi van traslladar 25 famílies.
Ja veiem Gaià i al fons, entre boires, la silueta retallada de la muntanya de Montserrat. Per diversos indrets del terme s’hi ha trobat vestigis de poblament ibèric. Nosaltres, en aquesta excursió no passem per cap d’ells. Mentre anem seguint el torrent del Cisteller comentem, amb en Josep, que la Guerra Civil va planar pel Bages com per tot el territori de l’estat. Aquí a l’entorn de Manresa, però, (tal com s’explica a http://www.memoria.cat ) s’han identificat 755 morts i desapareguts com a conseqüència de la guerra, la deportació als camps nazis i la repressió franquista posterior. La majoria eren persones anònimes i d’altres eren militants de diferents opcions ideològiques i socials, que van lluitar en bàndols enfrontats.
En acabar l’excursió ens apropem un altre cop al municipi. El veiem des de dalt i sentim els timbals i les gralles de la festa. Dins del poble, els gegants ballen i oneja la bandera a la façana de l’ajuntament. És una bandera nova i de format curiós. Molt nova, ja que va ser creada el 1999, ja que abans no en tenien.
Fem les últimes fotografies, mentre parlant de temes diversos, un company de la caminada m’explica que el passat juliol, Manresa va acollir el primer dels actes de la commemoració dels 300 anys des de la Guerra de Successió. Manresa va ser una de les ciutats que va patir més intensament la repressió borbònica i la ciutat va ser incendiada totalment, després de saquejada. També altres pobles del Bages van patir les conseqüència de la pèrdua de les llibertats catalanes sota les botes i les armes dels soldats francesos i castellans. Nosaltres, al final, hem acabat la ruta en la seva opció mitjana i d'aquesta manera podrem tornar a dinar a casa. Fins l'any vinent!
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5419414