Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Navarcles, Món Sant Benet, Tines de Talmanca, Ulls del Llobregat, Tina de Llobregat, Tines de Solanes, Tina de Gèneres

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Bages) Ruta 1347 el 26/05/2021; 14 km; +228 -228; 3,5 hores.    Excursió organitzada amb el següent itinerari: Navarcles, Món Sant Benet, Tines de Talmanca, Tina de Llobregat, Tines de Solanes, Tina de Gèneres.   Participants: Josep C, Carles H, Carles M, Narcís, Jordi I, Maria G, Anna G, Vinyet C, Hanny, Josep S, Josep Ma, Alfred, Mariona i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 40.

 cmapa1347 cperfil1347 

FA ANYS: L’any 1593 el monestir de Sant Benet de Bages va quedar unit al de Montserrat.

DSC02239 Ens agrupem al davavnt de Ca L Agusti   Ens trobem a Navarcles, davant de Ca l’Agustí, per fer una ruta diferent de la que vam fer fa dues setmanes. El fet que Navarcles estigui envoltat d'aigua, pel riu Calders i el Llobregat, fa que els ponts siguin un element molt important del municipi; el més emblemàtic és el Pont Vell.

DSC02241 Homenatge a la Fidelitat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Sortim en direcció sud i trobem aquesta silueta, en ferro, d’un bisbe. Al costat hi ha una placa dedicada amb el títol de Noces de Safir (1971-1916) que vol ser un homenatge a la fidelitat, l’amor i la lleialtat. Veig que ja han començat a penjar-hi molts petits cadenats. Probablement els cadenats són, en realitat, un homenatge a l’amor present i al desig de lleialtat; esperem que duri.

DSC02245 Al Pont de Sant Benet   Al costat hi ha el Pont de Sant Benet, antigament amb el nom de Pont Nou de Sant Benet. El diari ‘La Veu de Catalunya’ publicava el dia 8 de juliol de 1922 “Amb gran solemnitat va celebrar-se la inauguració d'un nou pont sobre el Llobregat, construït per encàrrec, pels senyors successors d'Isidre Puig i Companyia, al terme del veí poble de Navarcles, i prop de l'històric monestir de Sant Benet”. Inicialment es va conèixer com Pont Nou de Sant benet. També es pot dir que hi ha notícies que diuen que a l’edat mitjana hi havia un pont que va ser derruït el segle X.

DSC02248 Passem per Sant Benet

 

 

 

 

 

 

 

 

   Aviat passem pel davant del monestir de Sant Benet, pel costat de les instal·lacions de restauració, botiga i hostatgeria. Per cert, potser cal afegir que La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937. A Espanya sovint hi ha la tendència a impedir l’expressió de les idees, així el 1902 el seu director fou empresonat durant uns dies per la reproducció d'un article de L'Independent de Perpinyà sobre els vinyataires rossellonesos. Aquell 1902 era rei Alfonso XIII del qual, a ‘wikipedia’, es diu que “Alfons XIII mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals i encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia, a més de la seva perillosa inclinació envers l'exèrcit”.

DSC02249 Deixem el monestir   El monestir ens queda a la dreta quan seguim la pista avall. Es tracta d'una antiga abadia benedictina del terme municipal de Sant Fruitós de Bages. És un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des del Romànic de l'època fundacional, fins al Modernisme, passant pel Barroc.

DSC02259 La Resclosa   Hem seguit la dreta del curs del riu Llobregat fins a la Resclosa de la Mina. Aquesta zona fou anomenada, a l'edat mitjana, La Palanca, degut a l'existència propera d'una estructura de fusta que permetia el pas del riu Llobregat. Aquesta estructura, els molins i els vilars i un mas proper anomenat amb aquest nom, apareixen de forma habitual a la documentació del monestir de Sant Benet de Bages durant el període medieval (‘patrimonicultural.diba’).

DSC02262 Canal de la Mina

 

 

 

 

 

 

 

 Seguim el Canal de la Mina fins a un gran meandre que forma el Serrat del Carnisser. L'any 1908 s'optà per reconvertir alguna antiga resclosa en un camí que conduïa l'aigua vers una fàbrica d'electricitat. Una llosa a la façana principal de la caseta marca la data del 1908. Una altra data gravada en un finestral de la façana marca la data de 1964 com a possible data d'una reforma.

DSC02264 Rasclers   Al girar al sud passem el riu a l’altre vessant, en l’indret conegut com Ulls del Llobregat. Hem fet ja uns 5 quilòmetres i la passera es coneguda com dels Tres Salts. Entre el junyent del riu d'Or i la zona dels tres Salts, són documentats de forma abundant una gran quantitat de molins entre els segles X i XIII.

DSC02266 Albiol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

         Aquestes talls s’han format per l’erosió de l’aigua en passar per les diàclasi (fractures o esquerdes). També podem observar un dels clots que es formen a mida que una roca s’hi queda dins i la força de l’aigua la fa girar i girar de manera que es desgasta la roca, fent-se el forat rodó, com d’una olla.

DSC02268 Tines de Talamanca   Poc després, ens desviem un moment al’esquerra (no hi ha cap senyalització que ho indiqui) fins al davant de les Tines de Talamanca. Són set tines en molt bon estat de conservació i una barraca, testimoni de les sis restants avui desaparegudes. En el decurs dels segles XVIII i XIX a Catalunya van créixer de forma extraordinària les terres dedicades al cultiu de la vinya, degut a l’augment de la població i de l’exportació de grans quantitats d’aiguardent cap al nord d’Europa i a Amèrica (‘festacatalunya.cat’).

DSC02272 Els set salts d aigua   Un quilòmetre més endavant passem pel costat magnífic d’Els Tres Salts, però posats a comptar jo en compto set. Un indret molt bonic que demana fotografiar.

DSC02274 Tina de Llobregat

 

 

 

 

 

 

 

 

   Poc més endavant queda la Tina de Llobregat. Seguint el comentari sobre les tines afegim que gran part del territori estava destinat al cultiu de la vinya. Ja no tant sols els terrenys planers sinó que també els més abruptes i escarpats, amb marges de pedra seca que delimitaven estretes feixes de terra aspra i difícil de cultivar. Així van aparèixer aquestes construccions singulars, les denominades tines, enmig de vinyes. Són el que en altres indrets de Catalunya es coneixen com cups o trulls. Són instal·lacions per a transformar el most en vi i que habitualment estan situades a la masia o casa del pagès productor.

DSC02275 Descarrega inferior

 

 

 

 

 

 

 

                És molt interessant ja que permet observar, dins la barraca que hi ha a la part baixa, la roca amb el forat que permetia el buidatge del most. La tècnica de construcció de les tines sempre segueix paràmetres comuns. S’aixequen arraconades al marges per aprofitar el desnivell. Són estructures circulars de parets de pedra lligada amb morter de calç recobertes a l’interior per cairons de ceràmica vidriada que les feien impermeables. “La tina es corona amb una estructura idèntica a la de les barraques de pedra seca que tant sovintegen al Bages, coronades amb una falsa cúpula que les protegeix de la pluja, i la boixa es protegeix amb una altra barraca que es pot tancar i que també es pot fer servir d’aixopluc”.

DSC02280 Acces carrega superior

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Pel costat es pot pujar a la part alta, on es pot entrar on descarregaven el raïm que s’havia veremat. Així, aquí hi havia la lleixa per recolzar el brescat i xafar la verema. (NOTA: NO DEIXEU QUE ELS NENS HI PUGIN SENSE CONTROL, ÉS MOLT PERILLÓS).

Per cert, per perspectiva històrica, recordem que quan encara Catalunya era independent, ja hi havia intrusions d’alguna institució contra el català, com va ser el cas de la Inquisició que, el 1560 ja va intentar que en tots els actes de fe (és a dir, aquelles actuacions de tortura i mort pròpies de la barbàrie) les actes fossin en llengua castellana.

DSC02279 Crrega superior

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Pel forat quadrat (que normalment està tapat amb unes fustes) es poden veure les rajoles vidriades de l’interior. (ATENCIÓ, SI SEPAREU LES FUSTES, TORNEU-LES A DEIXAR AL DAMUNT BEN POSADES).

Us podeu preguntar perquè aquesta oposició al català. Diguem que la diferència de pensament entre els espanyols i els catalans s’aclareix si tenim en compte que Castella va assimilar primer Lleó (amb Galícia), després Astúries i Cantàbria i finalment totes les terres d’Extremadura i Andalusia. Per portar a terme aquesta assimilació el Regne de Castellà va assolir la denominació Espanya, va aconseguir imposar el castellà i quasi es van anar perdent les llengües d’aquelles terres, l’asturlleonès, el bable i el gallec. Per això hi ha un sentiment perfectament clar de la seva identitat com espanyols. En canvi, Aragó, Catalunya, València i Mallorca, van ser absorbits després d’una guerra i desposseïts de les seves institucions i constitucions. Per això els catalans se senten catalans, com els mallorquins se senten mallorquins i com molts valencians se senten valencians.

DSC02283 Tines de les Solanes   Seguim la ruta, que ara s’acosta a la riera de Mura i ens apropa al grup de tines de Les Solanes que formen un conjunt que no permet observar amb facilitat les tines ja que devien estar voltades per mur perimetral.

DSC02286 Una mica informacio   La riera de Mura prové de llevant, a tocar del poble de Mura i es forma amb diversos torrents que baixen dels vessants occidentals del massís del Montcau.

DSC02288 Tina Cam de les Generes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   La pista, ara polsosa, s’ha anat enfilant desnivell amunt fins a deixar a l’esquerra la Tina del Camí de les Gèneres, que rep el nom de la masia de la qual depenia.

DSC02289 Pista

 

 

 

 

 

 

 

 

    Seguim encara una estona més la pista sota la solana i per sobre el terreny de terra fina. Ens anem apropant un altre cop a Món Sant Benet. Per cert, de la mateixa manera que l’Espanya monàrquica d’Alfonso XIII reprimia el diari La Veu de Catalunya, alguns mitjans de comunicació recentment veuen repressió sobre les opinions de polítics, cantants i humoristes.

DSC02294 Des de fora   Quan hi arribem, l’horari de visites ja s’ha acabat, així que podem veure l’accés al monestir des de fora. El monestir de Sant Benet de Bages fou fundat entre els anys 950 i 960 pel magnat Sal·la, que anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa l'eximia de la jurisdicció civil i episcopal). El 967 hi ha l'acta de fundació i la dotació del monestir.

DSC02296 Una visita curta   En aquesta foto destaca el campanar i la torre. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·là un col·legi d'arts el 1620. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells. El 1835, arran de l'exclaustració dels monjos, el monestir fou venut a particulars; per cert, recordem que les exclaustracions del XIX van ser un altre sistema d’espoli de la monarquia espanyola de l’època. Finalment anem a dinar al restaurant Ca l’Agusti, on al matí també hi hem fet un cafè. Després de menjar molt adequadament tanquem l’excursió d’avui.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/navarcles-mon-sant-benet-tines-de-talmanca-ulls-del-llobregat-tina-de-llobregat-tines-de-solanes-ti-74131493

Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bages/929-fonollosa-torres-de-fals-can-massana-la-torre-de-fonollosa-pla-dels-manresans