(Anoia) Ruta el 08/05/2016; 13 km; +410 -440; 5 hores. Excursió organitzada per Els Xulius de Sant Pere de Ribes, amb el següent itinerari: Monestir de Montserrat, Camí dels Degotalls, GR.172, La Cadireta, Can Maçana i Sant Pau de la Guàrdia. Participants: 45. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada (sense gaire desnivell acumulat, però amb pujades i baixades dretes).
 |
 |
FA ANYS: Quan es creu que va ser descobert la sepultura de Sant Jaume, el 813, el sobirà d’Astúries era Alfonso II. La major part de la península, estava ocupada pels sarraïns.
Comencem al monestir de Montserrat. Prop de l’aparcament dels autocars es puja per un camí on hi ha una placa de marbre que diu: Camí de Sant Jaume de Galícia / Camino de Santiago. La història escrita creu que l’any 813 un ermità, de nom Paio, va veure una estrella aturada sobre el bosc Libredón i que ho va comunicar al bisbe, d’Íria Flavia, Teodomir. Era època en que la franja nord de la península era dominada pels regnes d’Astúries i de Navarra. De l’any 874 consta el primer comte de Catalunya, que ocupava les comarques del nord, el que s’anomena Catalunya Vella.
Seguim el Camí dels Degotalls. Van passar els anys i el segle XV estava en plena activitat el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Des de Catalunya era habitual passar per Montserrat i després seguir el camí fins a l’oest. Així consta en els registres diplomàtics de l’edat mitjana que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona. Personatges importants sovint feien estada a la ciutat comtal i rebien un salconduit i és per aquesta raó que figuren en els registres.
És un camí ample i planer amb diversos monuments. En pocs minuts comença a ploure amb lleugeresa, una pluja boirosa. Hi ha moltes majòliques representatives de santuaris dedicats a la Mare de Déu. Aquí acabo sent l’últim de la cua, ja que m’entretinc llegint els noms i comprovant amb una certa sorpresa que, amb els anys, n’he visitat molts.
Al final, el sender, indicat, va cap avall a la dreta en direcció a la carretera que tenim a sota al punt on hi arriba la canal de la Font del Gat. Seguim la carretera, amb vistes al monestir de Sant Benet de Montserrat.
Vint minuts després arribem al Refugi Bartomeu Puiggrós, on mengem una mica sota un arbre. El dia segueix plujós i emboirat. Per cert que aquell any, el 813, al que em referia al principi, encara no havien començat el seu registre històric Lleó, Castellà ni Aragó. Lleó es va estructurar a partir d’Ordoño II, rei d’Astúries i segon fill d’Alfonso el Magno, quan la noblesa lleonesa el va elegir, seguint la tradició gòtica. Castella va tenir el primer comte l’any 929, en la persona de Fernán González. Aragó, després de diverses relacions familiars que defineixen el seu origen comtal com depenent de Tolosa o de Pamplona, té el seu primer sobirà en Ramir I, fill de Sancho Garcés III sobirà de Navarra, el qual abans de morir va fer testament i va deixar el comtat d’Aragó a un fill i tot Navarra al primogènit Garcia III.
Al costat hi ha el monestir de Santa Cecília. D’estil romànic i restaurat. Va ser fundat l’any 945 per Cesari, que seria l’abat fundador. La església primitiva va esdevenir monestir fins que va decaure a finals del segle XIV. L’any 1539 es va annexar a Santa Maria de Montserrat i l’església va esdevenir parròquia. L’any 1811 l’exèrcit napoleònic li va calar foc. Va ser refeta i rehabilitada el 1862 i més endavant restaurada el 1928.
Marxant de Santa Cecília cal anar en compte, ja que uns 300 metres més endavant, a l’esquerra, just on baixa la canal de Sant Jeroni, cal pujar unes escales dretes, amb un passamà. Aquí deixem la carretera i ens endinsem al massís pel GR.172. El Camí de Sant Jaume amb les sagetes grogues segueix per la carretera (ruta més senzilla, planera i uns 2,5 quilòmetres més curta), però fem aquesta altra ruta (més abrupta) per evitar l’asfalt.
La muntanya és viva i cal saber que es produeixen esllavissades. Hem de superar-ne una que jo crec que baixa de la canal del Miracle. Amb la boira he anat una mica desorientat. El camí, però, no té alternatives i està ben fresat, així que només cal seguir-lo. Suposo, doncs, que tenim a l’esquerra, vertical sobre nostre, les agulles dels Ecos (que no veiem). El pas és lent perquè les roques estan mullades i rellisquen. Una mitja hora després, conflueix un camí que baixa. Penso que deu ser el que ve del Coll de Port, que passa entre L’Enclusa i el Cor del Bé. Per aquest camí vam baixar l’any 2013, al fer la circular de Les Agulles: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/anoia/171-montserrat-les-agulles
Hem passat per Can Maçana, després d’un bon tram de baixada agraïda després de les pujades i baixades. Llàstima que no hem pogut veure la gran roca plana de La cadireta per sobre nostre, quan hi hem passat per sota. La roca és espectacular (es pot veure en una foto a la crònica 171, del vincle anterior) i aviat passem pels estrats argilosos que salven uns 50 metres de desnivell. Dalt girem a l’esquerra per pista ample. No es veu, però uns metres més a l’esquerra, hi ha quatre pedres (unes ruïnes) que corresponen a una vella fortificació: Castellferran.
Dos quilòmetres després (uns 30 minuts) arribem a Sant Pau de la Guàrdia on posem el segell al Carnet de Ruta i després seguim avall, travessant la urbanització Montserrat Park pel carrer Manresa fins a la carretera N-IIz on tenim l’autocar.
El camí de Sant Jaume (o Camino de Santiago), ha esdevingut un fenomen social extraordinari des de 1993, segles després que havia quedat oblidat. Aquell any el govern gallec va decidir potenciar el valor del “Camiño” com a recurs turístic, no només amb el seu sentit religiós original i va posar en marxa la primera campanya “Xacobeo 93”, restaurant la ruta, senyalitzant-la i dotant-la d’infraestructures, com van fer amb els albergs. Avui més de 200.000 persones arriben al final i van a demanar la “compostelana”.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13239691
L’any 2014 vaig fer l’etapa de Can Maçana fins a Igualada: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/anoia/267-csjdg-et2-can-macana-a-igualada