Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Moja, església Sant Cugat, església Sant Jaume, ermita Penyafel, església vella Santa Margarida

(Alt Penedès) Ruta 1221 el 12/06/2020; 10 km; +175 -175; 3 hores.   Excursió organitzada Post-Coronavirus (S’acabarà el dia 22) amb el següent itinerari: Moja, església Sant Cugat, església Sant Jaume, bassa de la Muntanyeta, ermita Penyafel, església vella Santa Margarida.   Participants: Anna, Vinyet, Maria i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 cmapa1221  cperfil1221

FA ANYS: El mas de Penyafel consta des d’abans del segle XII.

DSC06406 Moja Casa Batlle   Estem ja a la recta final. D’aquí a 8 dies s’acaba d’Estat d’Alarma; per això aprofitem per caminar i posar-nos en forma. Avui comencem a caminar a Moja.

DSC06408 Esgl romnica St Cugat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    A Moja hi ha tres elements molt interessants, primer aquesta petita ermita dedicada a Sant Cugat, després l’església parroquial, dedicada a Sant Jaume i en tercer lloc la Torre del Moro. Moja és un poble que forma part del municipi d'Olèrdola i està situat en un territori pla sobre els 230 metres d'altitud, molt proper a Vilafranca del Penedès.

DSC06412 Esgl St Jaume    A la Plaça de l’Església hi ha la façana principal de la parròquia de Sant Jaume. Moja ja s'esmenta l'any 981 en un document de compra de terres. Després en un altre document del 1010 l'alou de Moja és donat en testament al monestir de Sant Cugat del Vallès.

DSC06411 Torre del Moro

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    També hi podem trobar, a la mateixa plaça, la Torre de Moja, també coneguda com Torre del Moro. Aquesta crònica la redacto en paral·lel a la del dia següent des de Sant Miquel d’Olèrdola. En aquesta segona crònica amplio les explicacions sobre l’ermita, l’església i la torre. El vincle està al final d’aquest text.

DSC06416 Bassa Muntanyeta 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Des de la plaça seguim un parell de carrers fins que el poble queda enrere. Sempre en direcció sud i a 1,5 quilòmetres per la pista trobem a l’esquerra la Bassa de la Muntanyeta. Es tracta d’una bassa natural que ha estat recuperada com a punt de cria d’amfibis. Reté l’aigua tot l’any i és important perquè els amfibis són uns bons indicadors de l’estat i la qualitat del medi ambient i són font de biodiversitat i aliment d’altres espècies animals. Per aquesta raó cal conservar-les en bon estat, sense abocar-hi altres animals ni brossa.

DSC06418 Ginesta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Seguim el camí i deixem a la nostra dreta unes magnífiques mates de ginesta (“Spartium junceum”). La seva olor característica s’escampa per aquest indret. Acostuma a florí entre maig i juliol. Es considera que la ginesta és la flor nacional de Catalunya atès el seu lligam amb el Corpus de Sang, el primer aixecament del poble català contra l'opressió de la monarquia espanyola.

DSC06419 Mas Penyafel    Arribem al magnífic mas de Penyafel. És un gran casal d'origen medieval que va pertànyer a la família dels Santa Oliva. Al segle XII va donar lloc a la nissaga dels Penyafel. L'edifici actual és fruit d'una reconstrucció del segle XVII. He trobat que algú diu que el nom “és un forma catalanitzada del nom de lloc castellà ‘Penyafiel’ i crec que això no és lògic, ja que aquell segle original (XII) Catalunya i Castella vivien (de fet, començaven) els seus propis camins. D’altra banda, el famós i bell ‘castell de Peñafiel’ és també del segle X. Etimològicament el nom del mas prové del llatí ‘Penna Fedel’ on ‘penna’ significa massa de pedra en el seu estat natural, fet topogràfic que es dona a molts indrets i que en català ha derivat en penya o penyal, tal com també i en paral·lel va evolucionar en castellà.

DSC06421 MdD de Penyafel    L’església al costat de la masia és Santa Maria de Penyafel o Mare de Déu de Penyafel. El document més antic que es coneix és del 1131. Afegim al que dèiem que no és estrany que antropònims iguals o semblants neixin en diverses regions o nacions, sense que es relacionin els uns amb els altres de forma directa.

DSC06423 Portic dins atri

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    De la primitiva fàbrica rectangular romànica, en resten només trossos de parets i la portalada de mig punt amb dues arquivoltes, un anell toral llis amb gruixuda imposta senzilla i llisa, i dos capitells a banda i banda també llisos. Actualment l'entrada principal és formada per un portal amb dues arquivoltes adovellades amb un espai cobert per volta catalana que funciona com a nàrtex o galilea.

Cloent el tema etimològic, recordem que Josep Campmany va escriure el 2008 que estudis recents permeten detallar el procés d’incorporació del massís del Garraf al comtat de Barcelona entre els anys 895 i 920 i concretar de quina manera es va implantar un nou model d’ocupació del territori i com es va conformar la classe dirigent que un segle després protagonitzà la revolució feudal. Per tant, en aquell moment de conformació dels topònims és impensable cap mena d’influència de la llunyana i incipient Castellà. No s’ha d’oblidar que el primer comte de Castella va ser Fernán González l’any 929, temps que ens que formaven les futures nacions ibèriques: Navarra, Lleó-Galícia, Castellà i Catalunya.

DSC06426 Roderes El camí presenta roderes evidents del pas dels carros, el que fa pensar en un origen potser medieval.

DSC06427 Via Augusta 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Un pal indica que trepitgem un trams de la Via Augusta. Legionaris, comerciants, pagesos, funcionaris, vilatans... tots ells van desfilar al llarg de l’antiga via de comunicació que, en els seus 1.500 km, recorria el territori entre Cadis i els Pirineus i enllaçava la península amb la capital de l’Imperi, la poderosa Roma. Era una via més de l’extensa xarxa de carreteres (80.000 km) que va teixir l’Imperi Romà al llarg i ample del seu territori, des del Sàhara fins a Àsia. El Penedès ha recreat el traçat de la Via Augusta al seu pas per la comarca per convertir-lo en una proposta que permet descobrir el territori. La proposta s’organitza en 7 etapes i 2 variants de baixa dificultat, entre 6 i 12 km, sense desnivells acusats. Al final insereixo el vincle a la pàgina web amb el mapa i les etapes, amb un total d’uns 56 quilòmetres. Ara ens tocarà, a nosaltres, anar girant en direcció a ponent.

DSC06428 Esgl vella Sta Margarida    Dos quilòmetres després arribem a un lloc sorprenent. Una magnífica església amb un cementiri i al costat una sorollosa indústria de ciment. En molt mal estat i procés evident de degradació, hi ha documents que fan pensar en la seva existència des del segle X. Cal una urgent intervenció per evitar la seva desaparició.

DSC06430 Mas l Albornar

 

 

 

 

 

 

    Aquí toca girar en direcció sud-est. Poca estona després passem pel costat del mas l’Albornar, abandonat.

Quedarà per a la història que abans d’ahir el Congreso espanyol va aprovar la llei que retira les medalles als opressors franquistes, entre els que hi ha el torturador dit Billy el Niño. Els diaris expliquen, però, que el PP es va abstenir i que el Adolfo Suárez Illana va votar contra la llei, dient que això feia saltar la “Constitució”. Aquest fet s’ha interpretat com un vot a favor del franquisme.

DSC06433 Alzina Mas Albornar    Molt a prop podem gaudir d’uns moments d’ombra sota la gran alzina de l’Albornar.

DSC06437 Vilafranca i Montserrat    El bosc ens acompanyarà una bona estona. Si mirem a la nostra esquerra la serra de Montserrat destaca de forma evident en el paisatge.

DSC06439 Amfora 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Un cop acabat el bosc i per algun tram asfaltat passem pel costat del mas Granell i seguim el camí envoltats de vinyes de diverses varietats.

Respecte de l’insolidari (amb les víctimes de les tortures) vot de Suárez Illana, potser cal pensar que no és estrany ja que per exemple (veure ‘elnacional.cat’) “els nazis Laval, Bonnard i Gabolde havien obtingut l’asil a Espanya a través de José Félix de Lequerica (ambaixador espanyol a París a Vichy) que havia estat qui, l’any 1940 (poc després de l’ocupació nazi de França i des de la seu diplomàtica espanyola) havia ordit la detenció i deportació del president Companys saltant-se tots els protocols internacionals d’extradició. Amb el temps el règim de Franco no va poder resistir la pressió internacional i va acabar lliurant Laval a la justícia francesa, que el va condemnar a mort. Però, en canvi, Bonnard i Gabolde engrossirien una vergonyosa llista de 13.471 nazis francesos, condemnats in absentia per crims contra la humanitat, que moririen tranquil·lament, de vells, refugiats a Espanya”.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/moja-esglesia-sant-cugat-esglesia-sant-jaume-ermita-penyafel-esglesia-vella-santa-margarida-50862333

Crònica Sant Miquel d’Olèrdola a Moja:

Mapa i etapes de la Via Augusta (Penedès): http://www.viaaugustapenedes.cat/ca/augusta-penedes