Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Ordal, Sant Esteve d’Ordal, Can Parellada, Montcau d’Ordal

(Alt Penedès) Ruta 1219 el 09/06/2020; 7km; +250 -250; 3 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Esteve d’Ordal, Can Parellada, Masset de Parellada, Montcau d’Ordal, Font dels Roures.     Participants: Maria, Vinyet, Anna i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.

 cmapa1219 cperfil1219 

FA ANYS: L’Ordal figura documentat des de fa 660 anys.

DSC06344 St Esteve Ordal    Avui una altra ruta curta dins dels procés de desescalada del Covid-19. Anem a un indret proper i dins de la comarca de l’Alt Penedès, al poble de l’Ordal. Comencem al davant de l’església de Sant Esteve. Es tracta de la parròquia del poble de l’Ordal.

DSC06345 St Jordi

 

 

 

 

 

 

 

 

    En un dels murs de l’església hi ha aquesta imatge de Sant Jordi. La primera documentació del poble de l’Ordal la trobem l'any 1359, on s’hi refereixen les seves set masies. En el seu terme hi ha la capella de Sant Sebastià, que es troba al barri de Can Ravella i està documentada des del segle XIV. Pel que fa a la seva etimologia, cal dir que en un treball de Josep Ma. Inglès i Rafecas, diu: Ordal: pot ser una forma restringida del mot “Ordalia”, del baix llatí i aquest de l’anglo-saxó “ordal”, que significa “judici”. Les ordalies eren proves diverses a què eren sotmesos, a l’edat mitjana, els acusats per demostrar la seva innocència. Comunament se’n deien “Judici de Déu”. Per tant, es tracta d’un nom d’origen celta.

DSC06346 Can Parellada    Passem la carretera amb molta prudència i a l’altra costat hi ha la gran masia de Can Parellada, actualment dedicada a festes i actes privats. Es tracta d’una masia de planta rectangular. El conjunt està format per una masia provinent del segle XV i una nova ampliació quadrangular de l’any 1927.

DSC06348 Endavant    La pista segueix en direcció nord i nord-est, fins al nostre objectiu d’avui.

DSC06351 Flors de Sant Joan

 

 

 

 

 

 

 

 

 

    Pels costats sovint trobem mates de flor de Sant Joan, molt típiques d’aquesta època. És la flor de Sant Joan, també coneguda com sempreviva, ramell de Sant Ponç, flor de tot l'any o mançanella. Estem en terra de vinyes. Les veiem per tot arreu.

Això ens recorda que el setembre de l’any 2015, el president de Freixenet va dir en relació al conflicte entre Catalunya i els governs espanyols (‘economiadigital.es’) el que ja era habitual en ell, ras i curt, que "Junts anem bé, però una ruptura entre Catalunya i Espanya és el precipici per a les nostres empreses". Posteriorment, el 2017, promogut pel govern central i alts personatges espanyols, algunes empreses van treure la seu social de Catalunya, entre elles Codorniu; però Freixenet, tot i la postura del seu president, la hi va mantenir. Però parlant de ruptures, al final explicaré el que diu ‘elperiodico’.

DSC06353 El Masset del Parellada       Un quilòmetre i mig després deixem a l’esquerra el mas, ja en mal estat, anomenat Masset del Parellada.

DSC06356 Crulla de camins   Anem trobant cruïlles amb alguns rètols indicadors. Els rètols ajuden a comprendre millor un territori natural però també humà, on es nota l’esforç dels homes i dones del país.

DSC06357 Barraca Vallverdina

 

 

 

 

 

 

 

    Com per exemple el treball d’aquesta barraca de pagès que, en aquest cas, té nom: la Barraca de Vallberdina. La pujada suau s’acaba als 40 minuts de caminada. Aquí la pista es posa més dreta (encara que sense exagerar). S’enfila ja cap el cim d’avui: el Montcau. Ramon Rovira i Tobella, explica que el topònim “Bardina” és d’origen romà i ha perviscut fins als nostres dies. En documentació antiga el mot apareix en català llatinitzat com el cas “... et partim in valle Bardina...” (any 1513). Bardina probablement ve de “Barda”, mot primitiu, que vol dir “clos, tanca”; per tant una vallbardina seria una vall que forma un clos natural.

DSC06360 Cim Montcau

 

 

 

 

 

 

 

    Ja som al cim del Montcau. Cal dir que el cim més alt tant de les muntanyes de l´Ordal com del Garrafés el Puig d’Agulles amb 652 metres, el qual té un vèrtex geodèsic al capdamunt. L’etimologia de “Montcau” prové, d’acord amb l’Alcover-Moll, del llatí “Monte calvo”, amb el significat de muntanya pelada.

DSC06361 Montcau 644 mts i bstia   Aquest cim, el del Montcau, està a 644 metres d’altitud, com informa la capsa del llibre de signatures que hi ha clavada a la roca quadrada. Trec el llibre i el bolígraf i escric el dia, el temps i els assistents del nostre grup. Així s’havia fet tota la vida en el món de l’excursionisme.

DSC06362 Ordal    Una estona després de descansar i menjar una fruita, tornem en direcció contrària. Ara la vista que tenim és ben diferent, ja que mentre baixem se’ns presenta de cara la vista de la vall amb el poble de l’Ordal, al coll que porta el mateix nom.

DSC06363 radar avions

 

 

 

 

 

 

 

 

    Amb el zoom faig aquesta foto d’un dels dos radars de navegació aèria per control de l’aproximació dels avions a l’aeroport de Barcelona El Prat. Després de la Guerra Civil i fins al principi dels anys 60, era l’Aeroport Muntades; nom en honor d’un dels amos de l’Espanya Industrial, Carles S. Muntadas Prim, que va morir a la Guerra Civil combatent amb l’aviació franquista.

DSC06366 Font dels Roures

 

 

 

 

 

 

 

 

    Quan ja hem desfet quasi tot el camí de la baixada, ens aturem un moment a la bonica Font dels Roures. Per perspectiva històrica, potser cal recordar l’article a ‘elperiodico.com’ del gener de l’any 2019 que parlant dels que volen ‘trencar Espanya’ comentava els casos en que ja s’havia produït el trencament i posava els següents exemples (sic): “En primer lloc, Felipe IV, natural de Valladolid, que va deixar que Portugal s'independitzés i va regalar la Catalunya nord a França. En segon lloc, Felipe V natural de París, que va regalar Gibraltar a Regne Unit. El tercer va ser Alfonso XIII, natural de Madrid, que juntament amb la seva mare va perdre Cuba, Puerto Rico i Filipines. En quart lloc, Francisco Franco natural de l'Ferrol, a la Corunya, que li va donar la independència a la Guinea espanyola i va vendre territori espanyol als Estats Units per les bases americanes”. I, finalment, potser cal afegir que Joan Carles de Borbó com a cap d'Estat en funcions -Franco ja agonitzava a Madrid-, Espanya, el Marroc i Mauritània van signar l'Acord Tripartit de Madrid, en què Espanya va reiterar la seva intenció de descolonitzar el Sàhara. Així doncs, quan sentim dir a la dreta espanyola patriòtica que “se rompe España” ja sabem quina és la realitat. El coneixement és molt important.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ordal-sant-esteve-dordal-can-parellada-montcau-dordal-50724208