(Alt Penedès) Ruta 1195 el 6/03/2020; 9 km; +110 -160; 2,5 hores. Excursió organitzada pel Grup Grecs amb el següent itinerari: Castellví de la Marca, Mas de les Valls, Sant Sadurní, Sant Jaume dels Domenys. Participants: Josep C, Dolors, Ricard, Margarida, Santi, Àngels i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La primera constància dels Domenys és del 938.
Avui la trobada anual del Grup Grecs és al Mas de la Vall. D’aquí sortim per fer un curt tram del Camí de Sant Jaume de Galícia per Catalunya. L’objectiu serà fer una calçotada al final.
L’any 977 ja figura documentat Castellví de la Marca. Una mica d’informació del poble i també del castell o Castellot, que ara veiem dalt del turó, la trobareu a la crònica de la sortida del 2017 (el vincle es troba al final d’aquest article).
 |
 |
Sempre és emocionant veure una gran au volar per sobre nostre i això és el que fa avui aquesta àguila marcenca (“Circaetus gallicus”). Es tracta d’una àguila prou gran, que arriba a pesar 1,6 quilos i té una envergadura de quasi dos metres. Acostuma a menjar rèptils i petits mamífers. Es troba a Catalunya primavera i estiu i a la tardor emigra cap a l’Àfrica a través de l’estret de Gibraltar, en un vol migratori de 4000 Km. El seu retorn de l’Àfrica serà cap al març i d’aquí el seu nom. És l’àliga més fàcil de veure en estat salvatge.
Al darrera es va quedant l’església de Sant Sadurní de la Marca. La construcció de l'església respon a tres etapes principals: durant els segles XI-XII fou bastida la primitiva església romànica d'una nau. Als segles XIII i XIV foren afegides dues naus més. Hi ha referències de la seva existència el 1066 fou consagrada el 1101. Com moltes altres, va tenir reformes els anys 1679 i també a finals del segle XIX, el 1879.
Seguim caminant per la carretera en direcció oest fins a Cal Campaner (segons el mapa topogràfic), però amb un rètol al costat de la porta que diu: Heretat del castell, 1101. No he trobat gaire més informació.
Pocs metres més endavant, tenim una pista a l’esquerra on ja es veu la sageta groga del Camí de Sant Jaume. La sageta groga o el signe de la petxina ha estat el clàssic del Camino de Santiago. Dèiem que el 938 consta el nom de Domenys (després en tornarem a parlar), així que aquell any ja feia uns 60 anys que es pot considerar la Catalunya independent del regne franc; es compta des de l’expulsió dels sarraïns de l’Osona, per part de Guifré I el Pilós, només amb l’ajut dels altes comtes catalans. Navarra existia ja des del 800 (130 anys abans); Castella va tenir el seu primer comte feia només 10 anys (el 929), amb Fernán González.
Seguim ara cap al sud, amb el sol de cara, sempre per pista.
Fins que tres quilòmetres després de l’inici passem pel davant, a la dreta, de la casa de la Torreta. L’he trobat esmentada com disposant d’una ‘torre de defensa’. Penso que pel seu format de planta circular ha de ser medieval, com el Castellot del qual en devia ser feudatària com a torre de guaita. Amb els anys devia quedar integrada dins del mas i va esdevenir una torre de defensa per si venien el pirates.
Caminem per terra de secà, envoltats de vinyes (per això estem al Penedès) però també d’ametllers. Comentem les notes de premsa (a Suïssa i als mitjans crítics del nostre país) que aquests dies parlen del 100 milions d’euros que el rei Juan Carlos I hauria rebut, sembla, d’una monarquia àrab. Precisament un article de Marçal Sintes diu “Fernando Suárez crida a defensar el rei. I això és el que ha fet el PSOE i, ara amb molt més èmfasi i convicció, la dreta espanyola. Amb el darrer escàndol de la monarquia ―que no serà pas l'últim―, el dels 100 milions, els aparells de l'Estat (i molts mitjans de comunicació) intenten fer el de sempre. Provar d'amagar l'assumpte, menystenir la seva gravetat i procurar que la gent se n'oblidi ràpidament”.
Els senyals del Camí, estan sobre estaques, encara que també sobre les pedres dels marges en alguna cantonada. A rel d’aquest mateix tema la Bea Talegón, en un llarg article, diu que “Dir que la llei ens iguala a tots és fals. I tenir lleis no ens garanteix viure en democràcia ni en un sistema "just". La qüestió està en la manera de fer les lleis i els límits que en aquest procés hi ha. I si fos això una democràcia plena, a través del procés legislatiu es podria acabar amb les immunitats, amb les amnisties anònimes i garantir, blindant les lleis, que ningú mai no podrà fer normes per ser immune o inviolable. Això seria una democràcia i això seria, efectivament, garantir que tots seríem iguals davant de la llei, una llei igual per a tothom”.
Hi ha grans masos, que probablement es devien recuperar després dels terribles anys de la misèria que van esdevenir després de la fil·loxera.
A tocar de pista trobem alguns margallons de gran dimensió.
Ens apropem al poble de Sant Jaume de Domenys. El lloc és documentat el 938 en la forma Vila Domenio, que fa pensar en l’existència d’una antiga vila rural o nucli de poblament que potser hauria pogut tenir l’origen en època romana. El nom prové del llatí “dominium”, amb el significat de ‘propietat del Senyor’, tot i que no es sap de qui ni de quan, però el senyoriu dels Arcs podria existir de quan es va construir l'aqüeducte.
Arribem al final a l’església de Sant Jaume. L’actual temple, inaugurat el 1702, va ser construït amb la col·laboració de tot el poble. És possible que, tot i que no és documentada, en aquests primers temps històrics del repoblament cristià hi existís una església, la de Sant Jaume, erigida vora el camí, dintre el terme de Castellví de la Marca, que apareix esmentada en les Rationes decimarum Hispaniae del 1279. La dedicació a sant Jaume s’ha de relacionar amb la devoció medieval a sant Jaume de Galícia.
A la placeta del davant hi ha aquesta ceràmica de la imatge de sant Jaume. Conegut com a sant Jaume el Major (nascut a Betsaida), segons el Nou Testament, va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. La tradició cristiana creu que les seves restes es troben a la Catedral de Santiago de Compostel·la. El seu pelegrinatge suposa un camí magnífic del qual en fem un curt tros. El Camí més famós és, però, el francès; d’uns 800 quilòmetres el recordo amb emoció de quan el vaig fer fa uns anys.
Ens fem una fotografia de grup i després tornarem al mas de les Valls amb els dos cotxes que al matí hem deixat pels carrers del poble.
Ja al mas, toca dedicar-se a preparar la calçotada; feina col·lectiva, mentre les companyes es dediquen a preparar un aperitiu. Ens preguntem, mentre el foc va fent, com és que els qui van redactar la Constitució espanyola i van incloure determinades proteccions per la monarquia, ara no es preocupen per mirar de canviar aquella norma. Sembla que algú que hagi proposat aquella redacció avui s’hauria de sentir incòmode amb com va la cosa; tot i que ja sabem que tot són notes de premsa i no hi ha res jutjat i per tant pot ser veritat o mentida; però la incomoditat hauria de ser lògica. És estrany que els partits que dominen al Parlamento no es manifestin en el sentit de modificar les proteccions existents o de preocupar-se per aclarir la situació, encara que només sigui per deixar en bon lloc al rei emèrit.
Els amics Ricard i Santi han estat els que més feina han fet amb el foc i els calçots, cosa que els altres els hi agraïm.
Els calçots un cop acabats de fer cal embolicar-los en paper de diari (no sé com els farem quan tots els diaris siguin digitals!), i després es serveixen a la taula. Els gaudim amb la salsa adequada i un bon porró de vi. La botifarra vindrà després. Magnífic dia.
Una ruta per Castellví al Castellot, l’any 2017: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/613-castellvi-de-la-marca-cases-noves-de-la-riera-riera-marmellar-maset-dels-cosins-ermita-del-vinyet-el-castellot-ermita-de-sant-sadurni
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castellvi-de-la-marca-mas-de-les-valls-sant-sadurni-sant-jaume-dels-domenys-47707225