(Alt Penedès) Ruta el mes de desembre de 2018; 15 km; +260 -260; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Llorenç d’Hortons, Can Cartró, Can Batllevell, La Talaia, Torre de l’Albet, Sant Joan Samora, Can Carafí, Can Rimundet, Can Mata. Participants: Josep, Vinyet i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Sobre el 1750 es consoliden els grans masos productors de vi als voltants de Sant Llorenç d’Hortons.
Avui comencem des de Sant Llorenç d’Hortons, en un dia magnífic. Antigament la zona de Sant Llorenç d’Hortons havia estat un territori de pas entre Gelida i Masquefa. Els masos i l’arquitectura ens presenten una mostra de construcció dels segles XVIII i XIX en els moments d’implantació de l’explotació intensiva de la vinya, especialment entre els anys 1750 i 1884.
Ens encarem a aquesta vall del Penedès, productora de vi i per tant plena de masos, els quals resultaran els punts de referència d’aquesta excursió circular.
Sempre per pistes, perquè el territori vol rutes de mobilitat per tractors i vehicles. Anem seguint, de moment, el GR-5. A la primera meitat del segle X (900 al 950), el comte de Barcelona i ‘de facto’ sobirà de la terra catalana estén el control de territori cap al sud i les terres passen a dependre del castell de Gelida. L’any 1080 les esglésies de Sant Joan i de Sant Llorenç formaran els elements clau del paisatge que es va poblant de petites explotacions agrícoles. Encara falten molts segles perquè es consolidi la idea de ‘Espanya’. Els historiadors confirmen que el títol de “rei d’Espanya” no va existir fins al regnat d’Isabel II; per tant Espanya com regne existeix des del 1833.
Can Cartró ens queda al sud el nostre camí. Es conserven documents des del segle XV que relacionen la casa amb la parròquia de Gelida i de Piera. Els primers propietaris es deien Claramunt. Ja durant el segle XV es perdé el cognom Claramunt pel motiu d'haver-se casat una pubilla Claramunt amb un Marsal de Vilanova i la Geltrú. Antigament es deia can Cartró de la Serra dels Tres Trulls. L'any 1367 trobem un Arnau Cartró dels Tres Trulls. Els Cartró perduren fins al segle XVII amb la pubilla Eulàlia Cartró que es va casar (1613) amb Joan Claramunt, de Piera.
Arribem a Can Batllevell, un bonic nom evocador d’antiga responsabilitat municipal. La masia té el seu origen al segle XIV o XV, però fou refeta a mitjan del segle XX juntament amb els annexes.
Uns revolts ens permeten superar la barrera que suposa la via del tren d’alta velocitat i després passem pel costat del mas que en diuen La Talaia, una casa de masovers totalment abandonada.
Un bosc de pins en ofereix una mica d’ombra, encara que avui no és imprescindible. En algunes de les formacions de roca visibles es pot endevinar l’existència de fòssils, per les restes de les closques de mol·luscs. És evident que aquest entorn del Penedès està format sobre terrenys miocènics fortament erosionats.
Aquells anys havien estat els últims de Felipe V. Havia acabat amb la sobirania de Catalunya i havia desmembrat la Corona catalano aragonesa. D’altra banda (segons explica César Cervera, a ‘abc història’) els anys finals del regnat de Felipe V van estar marcats pels problemes psicològics del monarca absolutista; probablement patia un trastorn bipolar i les reunions de ministres es feien de nit i matinada i el rei es creia, sovint, una rana (sic). Quan va morir de sobte el 15 de gener de 1746, perquè es va empassar la llengua, la corona va passar al seu fill Fernando VI.
Caminem per la plana, entre vinyes, en aquest territori dedicat al vi i al cava. Al sud-sud-est tenim el riu Anoia, l’autopista i les serres de l’Ordal i de l’Aragall. Es conreen 1.225ha, que representa una superfície del 62% de la disponible al terme. D’aquestes només 6ha són en règim de regadiu. El conreu principal, evidentment, és la vinya (que ocupa un 67%), seguit dels cereals, oliveres, patates i fruiters.
Ens toca passar i mullar-nos una mica els peus amb l’aigua de l’Anoia, quan fa 5 quilòmetres que hem començat.
La torre de l’Albet, està una mica abans d’entrar al conjunt poblat de Sant Salvador de la Calçada. Originaria del Segle XIV, aquesta gran masia, perfectament restaurada, ha mantingut de manera inalterada, l’estructura de la característica masia penedesenca.
El rellotge solar de l’Albet ens informa que són quarts d’onze del matí. Això vol dir que són quarts de dotze de la nostra hora oficial. El petit conjunt poblacional (ampliat amb dues urbanitzacions) de Sant Salvador de la Calçada està format a la riba esquerra de l’Anoia, prop de la confluència amb la Rierassa. Se sap que Guillem de Cervelló, el 1282, va establir diverses donacions a l’església de Sant Salvador, del terme de Gelida. El nom de la Calçada indica amb tota probabilitat el pas d’un camí antic d’origen romà i segurament relacionat amb la Via Augusta, que baixava des de Martorell en direcció a Tarragona.
Passat Sant Salvador, deixem a la nostra dreta una curiosa columna de formigó que sembla un punt geodèsic, tot i que no és gaire lògic per la situació tant plana on està situat.
Per cert, diguem que Fernando VI va succeir a Felipe V (rei menyspreat a Catalunya pel mal que va fer al Principat) i, al contrari que el seu pare, es va esforçar a mantenir una política de neutralitat i intel·ligent equilibri entre Anglaterra i França. Però això no va millorar la situació catalana que no va recuperar gens la sobirania que havia tingut durant els nou segles anteriors i va seguir veient com els atacs a la llengua pròpia es mantenien.
D’altra banda, Fernando VI, va impulsar el comerç americà amb l’objectiu d’acabar amb el monopoli, disminuir el frau existent i eliminar la corrupció. Això va afavorir una expansió a l’activitat privada en el comerç. Parlant de gestió dels recursos de l’Estat, els problemes del 1750 sembla que encara estan vius i això és el que explica el vídeo ¿Quieres saber que es la trama? (que insereixo al final). Sembla que si els milers de milions d’euros que l’Estat reparteix en les mateixes empreses de sempre es repartissin de manera més extensa, petites empreses es farien mitjanes i altres mitjanes es farien més grans.
Arribem a l’ermita de Sant Joan Samora, amb el pas barrat per un alt tancat, al costat de la Casa Gran de Can Casanovas. Ermita romànica del segle XI, situada a dalt d’un turó i envoltada de bosc i camps de conreu. Està formada per una nau principal, amb un absis semicircular.
Passat el nucli de població de Sant Joan girem per anar tornant. El primer que veiem és el mas de Can Carafí, sempre amb les vinyes que fan de jardí permanent i de colors canviants. La família Carafí està documentada a Sant Joan Samora des de ben antic, almenys des del segle XVII. L'edifici actual és de grans proporcions i va ser molt modificat i ampliat al segle XIX. En la refeta es van aprofitar elements d'altres edificis enderrocats a l'època, com algunes finestres gòtiques.
A Can Rimundet (o Raimundet), més al sud, hi arribem 10,5 quilòmetres després de l’inici. Probablement el nom provingui de ‘Raimon’. Gran masia amb 111 hectàrees de terreny, amb tres masoveries, de planta rectangular, a dues vessants, de planta, pis i golfes, amb dos patis emmurallats i gran galeria porticada amb baranes de terracota a la façana principal i lateral.
Més endavant trobem que baixa prou aigua pel salt de Can Rimundet. L’aigua prové dels torrents de La Rierussa i de Can Bosc. Les restes més antigues es corresponen precisament a una petita pedrera romana que està situada just al pas del salt d’aigua. Aquesta pedrera va ser utilitzada, el segle I ac, per obtenir el material que va servir per la construcció del famós Pont del Diable de Martorell.
A la dreta, al nord, lluny tenim la serra de Montserrat que presideix tot el territori.
Montserrat, que el mes de desembre de 1970 va acollir la tancada d'intel·lectuals contra l'anomenat Procés de Burgos (de la dictadura), és un dels espais simbòlics on fins el pròxim 26 de desembre d’aquest any es faran dejunis encadenats per part d'una desena de persones (entre ells el President de la Generalitat, Quim Torra) que s'hi estaran un mínim de dos dies i un màxim de set. És un acte de protesta per l’empresonament dels polítics catalans (que porten més d’un any a la presó) i solidaritat amb els quatre que estan ara en vaga de fam.
Ja molt a prop del nostre final, deixem el mas de Can Mata. Can Mata d'Abelló és una obra eclèctica aixecada al damunt d'una part d'una antiga masia a dos vents, cap els anys del 1880. El resultat va ser un elegant casal rectangular de planta, dos pisos i terrat coronat per balaustrades i gerros de terra cuita.
Video ¿Quiere usted saber qué es la trama?, publicat per Podemos a youtube i que es basa en el llibre de Rubén Juste “Ibex 35. Una historia herética del poder en España”:
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-llorenc-dhortons-can-cartro-can-batllevell-la-talaia-torre-de-lalbet-ermita-sant-joan-samora-c-31207441