Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Sant Martí de Sarroca a turó Samuntà

(Alt Penedès) Ruta el mes de febrer de 2015; 12,5 km; +430 -430; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Martí de Sarroca,turó de les Bruixes, mas La Guàrdia, turó Samuntà, can Barceló, les Cantarelles, can Vallès i Sant Joan de Lledó.   Participants: Joan, Fina i Miquel.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa  mperfil

FA ANYS: El 1157 era sobirà de Castella Alfonso VII, nascut i criat a Galícia, on Gelmírez actuava com a senyor absolut i que va ser qui el va coronar. Va ser l’any, també, que Ramon Berenguer IV, sobirà de Catalunya, conquereix el territori de Sarroca. S’estan formant dues potències amb normes, constitucions, llengües i tradicions molt diferents.

P1010596 Sta Maria de Sarroca

Aquesta excursió comença dalt del turó on hi ha el castell i l’església de Santa Maria, al municipi de Sant Martí de Sarroca. El topònim Sarroca el trobem també al Pallars Sobirà i a les Garrigues. Penso que probablement el seu origen provingui dels poblaments que es van anar fent a mida que s’anava conquerint i fixant territori de la Catalunya Nova cap els segles XI al XIII i probablement hi devia venir també gent del territori gironí, que salaven els articles (sa casa, sa dona, sa roca). De fet van se el mateixos que van anar a poblar Mallorca, regne on el salat va quedar totalment consolidat. El municipi ara està escampat per la plana, però va començar dalt d’un turó a 341 metres d’altitud. Aquí hi havia el castell i l’església.

P1010600 Castell de St Mart de Sarroca

El castell, era un conjunt important, que quedava dalt dels cingles verticals sobre la riera de Pontons. Va resultar molt malmès durant les guerres carlines del XIX i la degradació posterior, fins que es va començar a reconstruir el 1963. A la banda més occidental hi ha un portal amb una torre rodona d’ample i sòlida base. Aquest angle sud-occidental és una de les parts més antigues que es conserven i pertany probablement al segle XII. Entre el castell i l’església hi queda un gran pati trapezoïdal. Al mur de l’església, que mira cap a la plaça, s’hi pot veure unes pedres que surten de la paret, com una escaleta: probablement són l’encaix del mur que devia formar una altra dependència o bé el mur que tancament del recinte per aquest costat.

P1010601 Absis

 

 

L’església de Santa Maria, primitiva capella del castell, es va construir per Arnau de Santmartí sobre un antic edifici anterior del segle X i després va ser ampliada el segle XII. Bona part de l’estructura del temple va ser sotmesa a una acurada restauració, el 1906, dirigida per Puig i Cadafalch.

Per a tothom qui vulgui conèixer a fons el romànic religiós català, l’absis de Santa Maria (i el temple en el seu conjunt) és un lloc de visita obligada. L’absis, del segle XII, és un dels més preuats de Catalunya i un dels millors del romànic europeu. Per l’interior es pot admirar un cas únic a Catalunya ja que la construcció del cimbori és molt peculiar: la seva cúpula descansa sobre petxines en canvi de fer-ho sobre trompes. El campanar octogonal es va afegir, sobre el cimbori, el segle XVI.

Per la banda de l’absis de Santa Maria, que mira el sud, hi ha una rampa de vianants. Per aquí comencem a baixar.

P1010603 Endavant 

 

Primer baixem cap a la Riera de Pontons i per l’altre banda comencem a caminar en direcció est, on encara hi veiem moltes clapes de la neu que ha caigut intensament aquesta últims dies.

 

 

 

 

 

 

P1010605 Amb Sant Mart al darrera

La plana està plena de vinyes. La passejada d’avui anirà seguint diverses pistes que, antigament, eren els camins de carro per unir els diferents pobles o nuclis habitats, els de ferradura per anar als camps de conreu o les carrerades per portar el bestiar a les pastures. També ens endinsarem dins de bosc.

P1010606 Dalt Tur de les Bruixes 

 

 

Just 2km després d’haver començat (30’) deixem la pista i ens enfilem cap el bosc que tenim a la dreta per un senderó molt dret i poc marcat, on cal buscar el pas més adequat, tot seguint el track del gps. Pujant a poc a poc, s’arriba a dalt on unes pedres semblen indicar l’antiga existència d’alguna torre de guaita. Estem al turó de Les Bruixes. L’amic Josep Monsonet reprodueix una llegenda de Pere Sadurní i Vallès. Diu així: un home de Sant Martí va pujar al turó la nit de Sant Joan per fer-hi un foc amb les seves tres filles, però no havia manera que, tot i les branques seques, s’encengués el foc, així que empipat va cridar “Que facin sortir les bruixes tants dimonis com espurnes té el foc”. Les bruixes el van sentir i amb ràbia van engegar l’home i les filles més enllà del turó, fins al davant mateix de l’ermita de Sant Joan de Lledó.

P1010608 La Gurdia L Estol 

 

 

Des del Turó de Les Bruixes es va crestejant. El sender és més evident, entre pins i alzinar. És el llom del turó del Ravell. A l’esquerra queden les planes de vinyes d’el Campàs i el Romaní, mirant cap al barri dels Hostalets. El sender baixa i anem a parar a una pista on hi ha el mas de la Guàrdia, que també, segons el rètol, és la Casa de Colònies l’Estol (fa 3km que caminem).

P1010610 Creu del coll de Can Brcel 

 

 

Hem anat caminant pujant sempre cap a ponent. Hem deixat a l’esquerra el Turó de Samuntà (450 metres) i una estona més endavant un munt de pedres i una creu de ferro, dalt del tot, ens indica que estem a la Creu del Coll de Can Barceló. Aquest és un territori planer, però irregular, format per materials miocènics i quaternaris que han deixat uns dipòsits a la plana que permeten bones terres de conreu. Per on nosaltres baixem. A ponent del poble, els turons han estat formats per calcàries triàsiques. Des de la pista alçada i amb bones vistes, anem observant tota l’estona el turó amb el Castellot de Castellví de la Marca, una silueta inconfusible. El seu nom correspon a les restes de l’antic Castellvell de la Marca, una de les fortificacions més importants del segle X.

P1010611 Can Barcel

Ens orientem cap a nord-oest i 500 metres més endavant arribem a Can Barceló. El pas de la carrerada passava per davant d’aquest gran i antic mas ramader que, a més, comptava amb una gran extensió agrícola. Ja consta documentat el segle XVI.

P1010614 Columna carbur de cal 

 

Al davant mateix hi té, com a element curiós i gens habitual, una columna feta pels residus de la caldera de carbur que s’utilitzava per la fabricació de gas que permetia il·luminar la casa, abans que els sistemes moderns d’electrificació fossin possibles. Així doncs és quasi inevitable aturar-se a fer una fotografia d’aquest monòlit blanc grisós i de textura granulosa.

 

 

 

 

 

 

P1010615 Can Grau

Hem seguit recte, cap a nord-oest, fins a una cruïlla de camins 400 metres més enllà. Estem al Pla de Cal Garranxina i prenem el que va cap a nord. El camí ara sempre és planer. Després de 800 metres veiem al davant can Grau, però aquí girem a l’esquerra per la pista que va a Les Cantarelles.

A un senyor, que viu a Les Cantarelles i que amablement ens ha orientat, li hem preguntat l’origen del nom i ens ha contestat que prové del castellà “alcantarillas”, explicació que m’ha semblat molt poc raonable. En general a Catalunya els topònims no tenen arrels del castellà. Cap als Pirineus hi ha topònims que provenen del basc i cap al sud del Principat n’hi ha que provenen de l’àrab, però no del castellà, llengua que es va anar formant durant el mateix temps que el català, tots dos derivats del llatí. De fet el català té forta influència de la llengua d’oc, igual que el francès, i també de patronímics germànics. El que fa que el castellà se sembli menys al català i al francès ho fa la gran influència que va rebre de l’àrab. En qualsevol cas, cal dir que una “cantarella” és un cant monòton i continuat. També se’n diu d’un soroll també monòton com podria ser el d’un regueró d’aigua continuat.

Puc afegir que el poble de Garcia, a la Ribera d’Ebre, (que hi ha qui pensa que prové del cognom castellà) ja existia en època àrab, abans de ser conquerit el 1156 per Ramon Berenguer IV i probablement el nom prové de l’àrab “garsiia” que vol dir “el meu jardí”, tot i que hi ha qui pensa en un probable origen preromà, donat que es coneix l’existència d’un antic poblat iber.

P1010616 Can Valls 

 

Hem girat cap a la dreta després de Cal Torró i seguim una pista en direcció nord-est fins a passar el pont de Can Vallès. Al davant ja tenim Can Vallès. Tot aquest territori, més planer, és ple de vinyes. Cap a l’esquerra hi ha el barri de Can Cruset de la Carrera, nom que indica l’existència d’una via de pas, d’un camí (carrera) tant de bestiar com de persones i mercaderies. Can Vallès, a tocar de la riera de Pontons, és una gran masia, molt ampliada i restaurada que està en perfecte estat de conservació, afortunadament. És alta, amb planta baixa, pis i golfes. Després de diverses remodelacions, s’ha convertit en una segona residència. Pel jardí destaquen algunes decoracions en ceràmica blava.

P1010617 Xemeneia 

 

 

 

Al costat de la masia hi havia un antic molí fariner. Amb els anys, diguem que es va industrialitzar i va passar a funcionar amb una màquina de vapor i d’aquí que encara hi queda, com a fita clara i evident una magnífica xemeneia. Ha estat catalogada com a Patrimoni Artístic i està feta de maó, amb planta octogonal i alçat troncocònic.

 

 

 

 

P1010618 Sant Joan deLled

 

 

 

Passem pel costat de l’ermita de Sant Joan de Lledó. El santuari de Sant Joan és d’origen romànic però molt modificat, amb contraforts laterals i absis sobrealçat, també amb tres contraforts. En Josep Monsonet m’ajuda a entendre el nom en la seva web (Los Folloneros). El repoblament de terres gironines porta gent amb tradicions i creences concretes. Probablement aquí hi van arribar gent que s’estimava Santa Maria de Lledó, al centre de l’Empordà, i potser per aquesta raó tenim aquesta advocació d’aquesta ermita. També cal recordar que hi ha un santuari dedicat a la Mare de Déu de Lledó, a Valls.

P1010619 Castell

Finalment entrem al nucli de La Roca per ponent i anem seguint els carrers que pugen cap a dalt del castell, on acabem aquesta excursió.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8848971