1562, Albinyana, ermita St Antoni, Puig St Antoni, Cova Vallmajor

(Alt Penedès) Ruta 1562 el 22/03/2024; 9 km; +260 -260; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Albinyana, ermita St Antoni, Puig St Antoni, castell d’Albinyana, mas l’Escausa, Cova Vallmajor, mas del Perutxo. Participants: Anna G, Vinyet C i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

FA ANYS: Hi ha referències que tracten d’Abinyana l’any 311 (fa més de 1700 anys).

P1020191 Albinyana esgl Comencem aquesta excursió a Albinyana. L'església de Sant Bartomeu és documentada el 1120 en la confirmació de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès del papa Calixt II. D'aquesta església d'estil romànic i d'una sola nau tan sols en resta la part de l'absis i els arcs laterals de mig punt. Al segle XIII s'amplià l'església amb la construcció de les naus laterals i el XIX el campanar.

P1020196 Iniciem Girem pel carrer de La Canal seguim el camí en direcció sud-oest. Com consta en documents, l'any 311 l'emperador Constantí va cedir la baronia del Vendrell a l'abat del monestir de Sant Cugat del Vallès. Albinyana pertanyia a l'esmentada baronia. Durant tota l'edat mitjana, el terme va dependre d'aquest monestir. A finals del segle X van tenir lloc diferents incursions morisques (‘albinyana.cat’).

P1020198 Pista amunt GR La pista va pujant de manera constant. Hem començat a 186 metres i hem d’arribar a 330 metres, sota el Puig de Sant Antoni.

P1020201 Desv amunt dret Hem caminat 1 km i deixem la pista per tirar amunt, dret, per un senderó.

P1020203 Ermita St Antoni de Padua Uns 80 metres de desnivell més amunt arribem a l’ermita de Sant Antoni. Està situada damunt una roca, en la serra del Quadrell, al vessant sud-oriental del Puig de Sant Antoni. L'origen de l'ermita es desconeix, però se sap la data de l'altar que tenia abans la guerra del 1936. Era un altar d'un barroc tardà d'últims del segle XVIII, per tant l'ermita deu ser anterior. El que sí se sap és que l'ermita està documentada des del segle esmentat, i en documents anteriors ja s’esmenta una "torre enderrocada" que, probablement, deuria formar part de l'estructura defensiva de l'antic castell. Avui la torre sosté el campanar.

P1020204 Foto portal Aquí ens aturem per descansar i menjar uns ganyips. L’ermita és tancada i tampoc té cap finestra ni portella que ens permeti veure l’interior. L'exterior de l'ermita presenta una escalinata que mena cap a la porta d'accés i unes petites espitlleres, així com dos contraforts que sostenen la volta de mitja canya feta amb gruix de l'interior.

P1020205 Amunt al puig Uns 15 minuts després, ja descansats, enfilem el sender molt dreturer que tira amunt en direcció nord des del darrera de l’ermita.

P1020206 St Antoni des de dalt Quan ja som molt amunt, em giro un moment i faig aquesta foto de l’ermita que ens queda a sota.

P1020207 Castell Albinyana Ja som al Puig de Sant Antoni. A baix es veuen unes furgonetes amb un grup d’excursionistes que ens hem trobat un parell de cops aquesta matí. Pel damunt d’ell es veu el turonet on hi queden quatre pedres del que havia estat el castell d’Albinyana. Cal explicar, ara, que l’any 1040 l'abat de Sant Cugat va establir el castell d'Albinyana a benefici de Bernat Odger de Castellet, amb la condició que hi edifiqués un castell, ja que el primer estaria enderrocat, poblés el lloc i tingués acabada una torre de pedra i calç, de 50 pams, en un termini de set anys.

P1020209 Estepa blanca He anat veient varies mates d’estepa blanca. Al final em decideixo a fer una fotografia, ara que està florida. N’he parlat altres vegades, però deixeu-m explicar que l'estepa blanca o bordiol blanc (“Cistus albidus”) és un arbust de la família de les cistàcies. Les fulles són perennes i de color verd grisenc (ja que estan cobertes per pèls blancs), la qual cosa li dona l'epítet albidus i la diferencia d'altres estepes. La flor és de color rosa; en canvi l’estepa negra fa les flors blanques.

P1020210 Pista cordal Som al cordal del que es coneix com la serra dels Fornassos. A Mallorca també n’hi ha una del mateix nom, a Caimari per pujar al Puig de Sa Creu, on hi vaig pujar el novembre de l’any passat. Etimològicament fornassos ve de ‘forns’ i potser n’hi hauria a la part baixa ja que és territori on potser hi hauria forns de calç.

P1020212 Bosc de baixada suau Finalment arriem una cruïlla. Estem a 366 metres i hem caminat uns 3,5 km. Aquí la ruta va davallant poc a poc entre bosc.

P1020213 Mas 1 Arribem al davant del gran mas d’Escansa, abandonat i en runes. Del mas no he trobat informació però sí que ara he pogut saber que hi ha una cova prop del mas: l’avenc d’Escansa. Es tracta d’una boca ovalada que dóna accés a una cavitat que es desenvolupa en base a un conducte vertical estret, obert entre dos blocs que condueix a nivells més profunds; Conegut d'antic per la gent de la zona, l'octubre de 1967 va ser explorat per membres de la SES del Club Esquí Puigmal (‘espeleoworld.com’).

P1020214 Interior esbombat L’interior de la masia està en força mal estat i es preferible no entrar-hi.

IMG 2460 Cova 1 Seguim avall, direcció sud, en algun tram el camí baixa més ferm i de seguida arribem a la cova de Vallmajor Les restes trobades a la cova de Vallmajor, que daten de l'Edad del Bronze (3.500 anys aC), ens indiquen que l'ndret va ser habitat per l'home primitiu fins a l'època ibèrica. Les restes més modernes que s'hi han trobat corresponen ja a l'època romana. La cova té un pòrtic d'entrada d'uns 3 m d'alt per 5 d'ample, el qual dona inici a les galeries de la cavitat, que s'endinsen a la muntanya amb una forta inclinació. La Cova de Vallmajor va ser estudiada l'any 1959 per E. Sunyer, J. Vicente i E. Boixadera des d'un punt de vista geoespeleològic.

IMG 2461 Cova 2 És una cova amb representacions de pintura rupestre protegides com Patrimoni de la Humanitat en el conjunt de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Per tan qui hi entra ha de ser molt respectuós; convé que la història es preservi pel futur. És una cavitat molt coneguda i visitada que ha patit accions negatives amb grafits (pels incultes salvatges depredadors del grafiti mal entès) prop de les pintures rupestres. Actualment està físicament tancada.

P1020215 Oliveres Des de la cova cal retornar a la cruïlla que hem deixat abans, per desviar-nos pel GR en direcció est. És el GR.92 que, en direcció sud-oest, va a Bonastre.

P1020216 Margall Una mica d’interès botànic: un margalló, ben conegut per nosaltres ja que és molt present al Garraf. Recordem que el margalló (“Chamaerops humilis”) és una planta dioica de la família de les palmeres nadiua de la Europa meridional. Afegim que el margalló del Garraf forma el conjunt d’aquesta espècie més septentrional d’Europa i que és l'única palmera autòctona europea. Entre les seves característiques tenim que és molt resistent a les alteracions mediambientals i té facilitat per rebrotar després d'un foc. És molt preuada com a espècie ornamental. Les fulles s’havien fet servir per fer escombres, barrets, raspalls o cordes.

P1020217 M Perutxo Jo som a 306 metres d’altitud i passem pel costat de Cal Perutxo. Hem fet ja uns 7 km i ens falten molt pocs per acabar aquesta caminada.

P1020218 Albinyana Ja està ja tenim Albinyana a tocar. Una dita popular fa: “A Albinyana fan senalles, a les Peces senallons, a Santa Oliva les herbes i els demés són un collons”.

P1020219 carrers Ja només cal caminar pels seus carrers per arribar on hem deixat el cotxe aparcat. Per cert, el temps passa i cal recordar que el maig del 2023 l'Eurocambra d’Europa va demanar investigar a fons el cas Pegasus (pel Catalangate) i abordar la reforma del CNI. L'informe del comitè del Parlament Europeu constata que darrere del cas hi havia les autoritats espanyoles i planteja que l'Europol se sumi a la investigació. Doncs no sembla, o es parla, que s’hagi fet res. Tampoc no recordo que quan surt el Cap d’Estat a parlar de la Justícia hi faci cap referència. Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan llegeixes aquestes noticies ¿qué? ¿estàs satisfet?