1519, Torrelles de Foix, ermita Sta Maria Foix, Santuari de Foix

(Alt Penedès) Ruta 1519 el 22/09/2023; 12,5 km; +310 -310; 4 hores. Excursió Esporàdica organitzada amb el següent itinerari: Torrelles de Foix, ermita Santa Maria Foix, Santuari de Foix. Participants: Carles M, Josep C, Dolors dC, Maria G, Josep M PG, Carles H i Miquel

Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.

FA ANYS: L’ermita de la Mare de Déu de Foix, data del 1707.

P1000581 Esglsia St Gens de Torrelles Comencem la ruta al davant de l’església de Sant Genís de Torrelles. L’actual església parroquial de Torrelles es troba dins el nucli del poble. És un edifici del segle XVIII que substituí en les funcions parroquials l’antiga parròquia de Santa Maria de Foix, dalt de la muntanya. L’església és esmentada l’any 1185, amb el nom de Sant Genís de Torrezeles.

P1000583 Capella del Roser Després passem pel davant del que havia estat la capella del Roser. La família dels Peguera, senyors de Foix, van tenir casa senyorial a Torrelles de Foix des de la segona meitat del segle XVI, amb la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Se sap que en aquesta capella hi havia enterraments de la família. És de planta quadrangular, amb un extrem arrodonit i atalussat a la base, que podria correspondre a una fortificació. La teulada és a dues vessants. Actualment es veu molt reformat l’interior, que semblen unes oficines.

P1000586 Passem el poble Carrers endavant per sortir als afores. És un poble envoltat sobretot per l'entorn natural, a l'oest hi trobem la riera de Pontons, afluent del riu Foix que passa per la localitat. El lloc de Torrelles pertanyia al terme de l’antic castell de Foix, documentat el 1067. El castell va pertànyer al reputat burgès barceloní Bernat Marcús (que morí el 1166), conseller de Ramon Berenguer IV. El 1172 era senyor del castell de Foix, Guillem de Bell-lloc; també posseïa els castells de Font-rubí i Subirats.

P1000588 Endavant i bonics mosaics Ja als afores prenem el camí de Coll Beig. Hi ha un bloc de roca amb el nom i unes rajoles pintades que fan molt bonic. Dins dels poble a tots els carrers també n’hem vist i em sembla una gran idea.

P1000591 Hem pujat i vista poble La ruta que portem aquest cop va en direcció nord-oest i ha anat pujant suaument. Ja hem fet uns 3,5 km i el poble queda a baix a la plana. Aviat deixem a la dreta la urbanització de Can Coral. Hi havia (i hi ha, encara) masies històriques de noms destacats: Cal Rei, Cal Déu Blanc, Cal Jutge i Cal Governador... així que poca broma per aquí!

P1000592 Senyals SL Trobem algun senyal, com aquest de sender local (SL), però són senyals sense continuïtat i no se sap d’on venen ni on van.

P1000593 El Santuari lluny El santuari es veu dalt la carena, lluny. És la serreta que va al Tossal de Foix (642 mts).

P1000595 Sender cam romeu El sender del camí al santuari és un històric camí romeu i de pas de la gent que anaven de la plana fins al santuari... i anys abans també al castell.

P1000598 Ermita MdD Foix No ho sembla, però hem passat un torrent i aquí mateix hi ha, en força mal estat exterior, l’ermita de la Mare de Déu de Foix. Va ser declarada com a Bé Cultural d'Interès Local, ara fa un any.

P1000600 Frontis Damunt la petita i senzilla porta, destaca un escut, que ha patit l’erosió dels anys. Sembla que l'ordre de construcció de la capella data del 1707, any que figura a la llinda, quan el coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria, la va fer bastir.

P1000602 Interior La porta es pot obrir i l’interior està en més bon estat del que feia pensar l’exterior, amb flors i imatges, el que indica que és mantinguda per la gent del poble.

P1000604 Sender de pujada A partir d’aquest punt un caminet s’enfila pedregós, però amb ombra, amunt i deixant a la dreta el bosc dels Giberts. La masia consta documentada en el capbreu dels anys 1579-1580 de Torrelles de Foix que es conserva a l'Arxiu Comarcal del Penedès.

P1000608 Font dels Giberts Fins que en un replanet, a 550 metres d’altitud, un caminet s’enfila a l’esquerra deixant així la pista boscana. Aquí hi ha la Font dels Giberts, on encara hi entra un prim fil d’aigua. Font amb canella que raja a l'interior d'un dipòsit construït amb pedra, de planta rectangular, de prop de 40x100 cm, a manera d'abeurador.

P1000609 Dalt del coll Així arribem dalt del collet, a la mateixa serreta del santuari. Fins aquí hi arriba una pista per cotxes, que acaba en un aparcament.

P1000612 Santuari de Foix Vista del Santuari de Foix, un edifici d’estil romànic d’una sola nau i amb volta de canó que recentment, va ser restaurada. L’antic castell de Foix que data de l’any 1067 estava situat al mateix indret enlairat on ara trobem el Santuari de la Mare de Déu de Foix. Va ser al 1185 quan, per primera vegada es parlà de la població i aquesta depenia del castell que, en un primer moment, va pertànyer al Comte de Barcelona i Rei d’Aragó, Ramón Berenguer IV. Entre els segles XIII i XIV el castell va ser conservat per la família Cervelló durant més de 80 anys. Més endavant, va passar a mans de la Corona, que el 1388 el va vendre a Bernat de Pinós.

P1000614 Interior Vista de l’interior. Foto obtinguda des d’un petit forat per on jo ho veia tot a les fosques. Afegim-hi que va ser durant el segle XVI quan va arribar la nissaga dels Peguera, la família que va ser propietària del castell i van regentar al territori durant més temps. Van participar en la Guerra de Successió en la que van destacar amb diferents càrrecs. Hi trobem el fill d’Antoni de Peguera, que va ser Coronel del Regiment de la recent formada Guàrdia Reial Catalana, i també el mateix Guerau de Peguera, que va ser Capità de la Coronela de Barcelona i, posteriorment, anomenat primer Marqués de Foix.

P1000615 Escala A un costat hi ha aquesta curiosa escaleta. Un fet a destacar va passar a finals del segle XIX que, arran de l’assassinat de mossèn Josep Pallerols, es va deixar de fer el culte a dalt al santuari i es va iniciar a la parròquia que tenim al mig del poble. Entre 1936 i 1939, època de la Guerra Civil Espanyola, va haver-hi un ultratge als arxius civils i parroquials, molts retaules van quedar cremats i es va perdre molta informació i altres dades històriques de Torrelles de Foix.

P1000616 Grup menys 1 Una foto de grup, en la que, com que la he deixat en automàtic molt lluny (i que quan he mirat la foto no ho he vist bé -deu ser cosa de l’edat-), resulta que m’hi falta un gran amic: en Camp; espero que em disculpi.

P1000618 La Cova de la troballa Des del santuari es baixa, a pocs metres a l’est, per uns graons excavats a la roca a la Cova de la Verge. Se suposa que aquí es va trobar la primera imatge, que sempre ha conservat el seu color negre, com tantes altres per la mediterrània. Afegeixo que sembla que la fundació de l’església primitiva és molt antiga ja que a l’any 608 fou concedida la primera indulgencia als fidels de la parròquia i fou reedificada l’any 730.

P1000622 Vista de la plana Vista de la Plana. Diguem que un segle després, més o menys, de la primera referència al poble (1185), dins el segle XIII, Catalunya estava embarcada en la operació de la Mediterrània. Tema aquell molt interessant que està explicat al llibre “Roger de Llúria, el gran almirall de la Mediterrània” del qual vaig publicar una ressenya fa mesos (deixo vincle al final). En aquest llibre esmentat, es pot veure un exemple de la relectura de la historia de Catalunya, disminuint-la i parlant només d’Aragó com si el nostre Principat no existís. Forma part de la política de fa anys per part dels espanyolistes.

La política mediterrània va ser impulsada pel Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó s’hi va abstenir. Tinguem en compte que quan al llibre es diu el “rei d’Aragó, també es podria dir “el rei de València” o el “sobirà de Catalunya”, ja que era sobirà de tots aquests territoris, oi? Per tant el tema és saber a causa de quin “interès” principal actua el monarca. Els propis autors a la pàgina 35 ho concreten “A les Corts Generals convocades a Monsó, amb la participació d’Aragó i del Principat de Catalunya, els aragonesos van argumentar que no tenien interès a participar d’una conquesta marítima, motiu pel qual se’n van abstenir”. Així queda clar que el regne d’Aragó no hi va tenir res a veure. I perquè doncs un historiador pretén el contrari?

P1000623 Tornem Hem anat baixant i tornant en direcció nord-est. Respecte al llibre del tema anterior cal afegir que per això algunes expressions al “rei aragonès” o al “rei d’Aragó” em semblen inadequades, ja que enganyen o confonen. Penso que uns historiadors haurien de tenir més en compte la veritat. És la pega més gran que trobo en el llibre.

Un exemple més actual: el rei Felipe VI té també el títol de rei de Jerusalem. Quan fa el discurs de Nadal, seria correcte dir que el “rei de Jerusalem” ha sortit per TVE...”? És evident que no, oi?

P1000626 Tornem al poble Ja estem a punt de tornat a entrar a Torrelles. Afegim, potser, que els Peguera posseïren, a més, durant gairebé tres segles, els llocs de Foix, Secabecs, l’Albereda i la Llombarda. Guerau de Peguera i Berardo, del partit austriacista durant la guerra de Successió, fou nomenat pel rei Carles III de Catalunya Aragó primer marquès de Foix el 1710. El seu fill es casà amb Gertrudis d’Armengol i Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt, i la nissaga dels Peguera s’extingí amb llur filla, Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí fadrina i vella el 1881 i donà el seu patrimoni a les salesianes.

P1000627 Catalanofobia Dins del poble un bonic mosaic de rajoles ha rebut les trompades de la catalanofòbia existent entre (o contra) nosaltres. En aquest cas, no escriuen realitats a mitges (com els autors del llibre comentat), senzillament van a pedrades.