Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

GR-92, Camí de Ronda, Portbou, Colera, Llançà

(Alt Empordà) Ruta el mes de novembre de 2017; 12 km; +340 -340; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Portbou, Colera, Llançà.   Participants: Miquel A, Maria N, Joan i Miquel.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.

 mapa979 mperfil979 

 FA ANYS: L’any 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus, pel qual Catalunya va quedar dividida en dos i sense que els catalans hi poguessin dir res.

P1120696 Inici GR a Portbou  Avui fem la primera etapa del GR-92. Per tant comencem a Portbou, molt a prop de la frontera amb França. Al nord tenim la comarca veïna del Rosselló.

P1120697 Primer senyal 

 

 

 

 

 

 

 

El camí va pels carrers en direcció directe al sud, pujant escales, primer, i un caminet de terra, una mica brut, després; sempre amunt.

El Rosselló va esdevenir francès a partir del Tractat dels Pirineus del 1659. Un tractat il·legal (com avui dirien Rajoy, del PP; Rivera, de C’s; i Iceta, del PSC) ja que el monarca espanyol, Felipe IV de Castella, en virtut dels títols que disposava, com el de Comte de Barcelona (que li donava la sobirania sobre el Principat de Catalunya), havia jurat les constitucions i lleis catalanes i no podia desprendre’s de la meitat del territori de Catalunya sense ni consultar les Corts catalanes.

Amb aquell tractat Catalunya va perdre les comarques del Rosselló, Conflent, Capcir, Vallespir i Alta Cerdanya. Aquestes comarques del nord van conspirar durant anys per tornar a formar part de Catalunya. El Tractat establia el manteniment de les institucions catalanes al nord dels Pirineus però el rei francès, Louis XIV, no va complir amb el pacte i el 2 d’abril de 1700 va començar per decretar la prohibició de l’ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. L’article 2 de la constitució francesa especifica que l’idioma del país és el francès; sovint es fa servir aquest article per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català; així que França també s’hauria de fer mirar això de la “democràcia”.

P1120698 Portbou  Fem una primera pujada, forta, que després de 200 metres de desnivell arribarà, en uns 3 quilòmetres, al Puig Pelat. Si ens tombem veiem al darrera, als peus, la vila de Portbou.

P1120701 Estaci de tren 

 

 

 

 

 

 

 

 

Encara més amunt, tenim una vista clara de la gran estació de tren. Crida l’atenció aquest conjunt tan gran, però és que aquesta estació ha servit com a nucli de transbordament en sentit França a Espanya; per això té el rang d’estació internacional. L’antiga estació havia entrat en servei el 1878, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF).

P1120703 Vistes Colera i Llan  Des de dalt, mentre la forta tramuntana ens sacseja amb cops violents, s’endevinen les cases de Colera i més enllà el poble que serà el nostre destí: Llançà.

P1120704 Pista endavant 

 

 

 

 

 

 

 

 

Acabem de travessar la carretera, al coll del Frare. Seguim endavant. Per cert, els que esteu informats ja sabeu que Louis XIV era de la Casa de Borbó, com també ho era Felipe V (qui va desmantellar a cop de decret les institucions i constitucions catalanes –i de pas les d’Aragó, València i Mallorca-) i també Felipe VI (que segons alguns mitjans va pronunciar un missatge molt dur a primers d’octubre d’aquest any). Per cert, tot això que queda explicat no és més que història.

P1120705 Cova Coll Frare 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Uns metres més endavant, a l’esquerra hi ha aquesta construcció en forma de cova que tinc la sensació que deu ser de les restes de les fortificacions del litoral. Recordo que a la regió s’hi van construir diferents bateries de costa i la que es va anomenar Línia Gutiérrez, ordenada construir pel general Franco entre els anys 1939 i el 1953. Venia a ser una mena de Línia Maginot però de construcció més bàsica i pitjor armament.

P1120708 Avall va 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un cop passat el punt més alt: el flanc meridional del Puig Pelat (313m), comencem a baixar en direcció a Colera. La primera referència escrita d’aquest poble és en l’acta de la consagració de l’església de Sant Quirze l’any 935.

P1120709 Plaa Colera  Entrem a Colera, on hi ha una mica de mercat i aprofitem per esmorzar una mica en un bar de la plaça. El topònim de Colera probablement prové del llatí “collis” amb el significat de turó o coll.

P1120716 Platja de Garbet Seguim el camí i passem per la Platja de Garbet.

P1120717 Cam de Ronda 

 

 

 

 

 

 

 

El nostre camí segueix ara sempre pujant i baixant. Coincidim amb els senyals vermells i verds del Camí de Ronda. Cal suposar que aquest camí ve d’antic, però el seu nom es va conformar els segles XIX i XX perquè va ser el camí que feien servir els carrabiners i la guàrdia civil per fer la ronda i controlar activitats il·legals de contraban i estraperlo. El Reial Cos de Carrabiners de Costes i Fronteres d’Espanya es va crear el 1829 amb la missió de vigilar el litoral i les fronteres. Aquestes funcions van passar a la Guàrdia Civil a partir de 1940. La raó del canvi? La raó d’apartar el Reial Cos va ser el càstig que Franco els hi va imposar per haver donat suport al govern republicà durant la Guerra Civil espanyola.

P1120721 Cala del Borr  Una altra cala: cala Grifeu. Ja hem caminat 9 quilòmetres i ara ens queda la part més planera fins el final.

P1120732 Retols 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sovint, a cada cala o platja hi ha rètols informatius.

P1120723 Fortificaci 

 

 

 

 

 

 

 

 

Passem pel costat d’una altra fortificació, aquesta en forma de búnquer d’infanteria per a posicionar metralladores. La Línia Gutièrrez sembla que cobria uns 40 quilòmetres entre Llançà i Maçanet de Cabrenys. A partir de Maçanet rebia el nom de Línia dels Pirineus i arribava a Irun. En conclusió, es van construir unes 5000 fortificacions amb la finalitat de protegir el règim franquista d’una hipotètica invasió de les forces Aliades després de la Segona Guerra Mundial. Tota aquesta línea es va construir mitjançant el treball forçat (també se’n podria dir esclau) dels presoners republicans que havien estat capturats per l’exèrcit que s’havia aixecat contra la República d’Espanya.

P1120725 Mar endins 

 

 

 

 

 

 

 

El vent continua bufant fort i el seu efecte es fa evident quan mirem mar endins.

El vent tot s’ho endur, però de moment no pot endur-se dels nostres pensaments el moment històric i complex de la Catalunya actual, amb un camí cap a la independència que de moment no està clar.

Però cal recordar que l’abril del 2016 el president Carles Puigdemont va presentar un document amb 46 punts a tractar amb Mariano Rajoy, el president espanyol (i que aquest no ha contestat mai; el que indica un grau alt de supèrbia i menyspreu). Un punt controvertit que reclamava el president català al de l’Estat espanyol, era el finançament de la Llei de Dependència del 2006. La llei obliga a les Comunitats Autònomes a aportar el 50% de la despesa anual. Doncs bé, l’Estat (dirigit per Mariano Rajoy, del PP) s’ha dedicat sistemàticament a retallar aquests recursos, però això no fa que desaparegui la gent amb necessitats.

L’Estat té la obligació, per la Llei, de garantir el compliment dels ajuts a la gent depenent. Però ¿què és el que ha fet? Veiem: el 2008 l’estat espanyol només aportava el 34,4% del finançament, la Generalitat es veia obligada a aportar el 65,6%. Cada any va anar a pitjor i el 2015 la Generalitat es va veure obligada a aportar el 81,77%, el que va suposar 1000 M€, mentre que l’Estat aportava només 223 M€. Lògicament, el dèficit dels 400 M€ no finançats estan castigant altres activitats i necessitats.

L’any 2015, precisament, la Generalitat ha tingut que traslladar part del cost als usuaris, que en aquest any han suposat 253 M€; que és més que el que paga el Govern espanyol.

P1120727 Platja Cap Ras  Passem pel davant de la platja de Cap Ras. El Cap Ras és una petita península situada entre Colera i Llançà que ha esdevingut de les més emblemàtiques ja que s’ha pogut mantenir sense urbanitzar.

P1120734 Inscripcio final  Ens apropem a Llançà i pel costat del camí de ronda hi podem llegir aquesta inscripció: En memòria de tots els varen patir l’exili republicà; 75è aniversari 1939-2014; Que el present mai oblidi les petjades del passat.

P1120735 Llan  Així arribem a Llançà, el nostre objectiu. Documents del segle X esmenten la Vall Lenciana, nom que probablement prové de l’antic nucli poblacional romà del 218 aC de nom Deciana.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20938590

Escribir un comentario


Código de seguridad
Refescar