Catalan Afrikaans Basque Bulgarian Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Danish Dutch English French Galician German Greek Irish Italian Japanese Portuguese Russian Spanish

Cadaqués Port Lligat a Cap de Creus

(Alt Empordà) Ruta el 29/05/2014; 14 km; +433 -433; 5 hores.     Excursió organitzada amb el següent itinerari: Port Lligat (5msnm), Far del Cap de Creus i tornada.       Tipus de sortida: circular;   Dificultat: fàcil.

 mapa perfil 

FA ANYS: Al Cap de Creus hi ha el monestir de Sant Pere de Roda, conegut des del 878. Aquest any estem als inicis de Catalunya, amb Guifré I El Pelós. Astúries ja comptava amb Alfonso III i a Navarra manava Garcia Íñiguez. El comtat de Castella encara no existia.

P1200992 Port Lligat al punt dinici Comencem avui a Port Lligat, un cop hem aparcat al pla davant del la cala amb les barques. L’antic nucli de Port Lligat no era res més que un refugi protegit del mar per a pescadors que s’ha fet famós per l’existència de la casa que va fer servir Dalí durant molt anys, fins a la mort de Gala. Aquesta casa va ser construïda després de la Guerra Civil aprofitant unes velles barraques. Destaca especialment pel seu blanc brillant i els ous que coronen alguns elements constructius. Actualment, com tothom sap, és Casa Museu, que convé visitar. Voltada d’oliveres presenta una bonica estructura popular però amb els complements i ornaments peculiars propi del pensament i la creativitat del que va ser l’il·lustre propietari, l’artista Salvador Dalí.

Pugem un tram de carretera amunt des d’on es veu tota la badia, un espai ample i molt protegit, deixant a la dreta un mirador amb una escultura moderna dedicada a la dona, des d’un s’albira una torre de guaita més enllà, sobre el promontori roc`s de l’altre extrem.

P1200998 Cales girant lAlqueria 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diverses cases que formen una petita urbanització (probablement anterior al 1989, quan Port Lligat va rebre una regulació de protecció) ens queden a l’esquerra, quan comencem a girar el planer Puig de S’Alqueria (53m) i l’anem voltant sempre a tocar del mar. El camí és clar. Aquest és ja el camí de ronda, però des d’aquí fins molt més endavant, no és res més que un senderó que, en alguns trams, s’esborra mica i es pot seguir intuïtivament. A la dreta sempre el mar i les caletes rocalloses inevitables als nostres peus. Per cert que el topònim probablement prové de l’antiga existència d’una masia amb terra. L’origen etimològic prové de l’àrab “al-qarya” amb el mateix significat. Es tracta d’un terme especialment utilitzat a València i Mallorca i probablement originat a l’Empordà.

 P1200999 Una altra caleta

 

Algunes cales formen una petita caleta amb platja, sempre de pedres i solitària. De fet són escletxes formades per petits torrentets que desguassen l’aigua de les pluges cap a mar.

P1210005 Cam de ronda  

 

 

 

 

 

 

 

El camí de ronda es pot identificar amb aquestes fites blanques. És perdedor en alguns trams i cal posar sentit comú i atenció, però com que no hi ha gaires alternatives no hem tingut cap problema, fora d’alguna baixada a alguna cala que, potser, no calia. El camí, en qualsevol cas, obliga a fer voltes i voltes i a pujar i baixar sovint.

 P1210006 Oliveres ben treballades 

 

 

 

 

 

 

 

De tant en tant alguna casa encara manté un bon conreu molt treballat d’oliveres. Tant en l’excursió d’ahir com en la d’avui hem vist molts murs de pedra seca que semblen més aviat restes d’unes antigues trinxeres. Cal saber que a finals de la Segona Guerra Mundial el govern de Franco va adoptar una actitud neutral, però un cop amb la victòria aliada l’estat d’opinió contra els règims feixistes va provocar un aïllament total internacional d’Espanya. 

P1210009 Vista des de la Cala Guillola 

 Arribant (cal dur sempre un mapa topogràfic per a millor orientació) a la cala Guillola, hi ha diverses cases i una pista que arriba fins a les construccions. El camí de ronda es perd perquè les cases i els maleïts tancaments l’han fet desaparèixer. Cal orientar-se (amb l’ajut del gps) primer per pista i més amunt ja es troba el camí, a mà dreta, amb un rètol que indica la direcció.

P1210013 Antic Cam del Cap de Creus 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El rètol diu: Antic Camí del Cap de Creus. Ara ja serà evident i ben marcat fins que arribem al nostre destí, però ja no seguim cap camí de ronda que hauria d’anar sempre pel costat del mar. Recordem que l’origen dels camins de ronda, eren els que feien servir els militars o la guàrdia civil per tal de controlar les costes: eren el camí per on “feien la ronda”.

 

P1210014 Roques fantstiques  

 

 

 

Pels costats, les formacions geològiques són molt interessants i semblen voler competir amb la imaginació de l’artista que es va afincar a Port Lligat. El règim espanyol va viure una obsessió per una eventual invasió i després de les accions dels maquis, que van envair la Vall d’Aran el 19 d’octubre de 1944, es va començar a construir una línia defensiva pirinenca anomenada Linea P. Aquesta línia defensiva començava al Cap de Creus i seguint tot el Pirineu arribava al País Basc. Estava formada per un total de 10.000 búnquers estructurats en 170 centres de resistència, que tenien que ser servits per una batalló d’entre 400 i 500 soldats. Mentre es construïa la línia de defensa des del Cap de Creus a través del Pirineu, el 1946 es produïa la Declaració de l’Assemblea de l’ONU en la qual Espanya quedava internacionalment aïllada pel fet d’haver rebut el suport de les forces nazis de l’Alemanya de Hitler i les feixistes de la Itàlia de Mussolini.

P1210017 Ens apropem al far dl Cap de Creus 

 

 

 

 

 

 

 

Anem veient el turó del Cap de Creus, amb els edificis del far i de l’hotel. Generalment, la línia defensiva de la que parlàvem una mica abans, comptaven amb punts de combat que solien estar excavats sota terra, encara que en unes condicions molt bàsiques i elementals. Res semblant a la potent Ligne Maginot dels francesos (tot i que també va quedar totalment polvoritzada per l’atac alemany.

P1210019 Els Roigs de Cala Jugadora  Ja quasi a sota mateix se’ns presenta la magnífica vista de la cala Jugadora amb les formacions conegudes com Els Roigs. Ja només ens queda anar pujant fins dalt del tot. És evident el format abrupte i rocallós del Cap, que ja informa d’una serralada pirinenca de penya-segats i format irregular. Estem entre els grans espai de mar: el golf de Lleó al nord i el de Roses al sud. Aquí se’ns presenten cales irregulars, molt tancades i estretes, roques fosques i trencades i illots minúsculs, tot plegat modelat per la força erosionadora de l’aigua i del vent. Un paisatge molt esquerp i potser apocalíptic. L’any 1971 s’hi va filmar part de la pel·lícula “The Ligth at the Edge of the world” basada en la novel·la de Juli Verne.

P1210021 Far Cap de Creus Arribem dalt del promontori del Cap de Creus, al davant del far. Aquest far va ser encès per primer cop l’any 1853. Durant la guerra civil va ser apagat per ordre de les autoritats militars de Cadaqués, per tal de prevenir un atac aeri.

P1210025 Far 2

 P1210022

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estem en el sector més oriental de la península Ibèrica. El territori és especialment accidentat, amb aquesta punta extrema que s’endinsa, retallada i retorçada, dins del mar, cap a la petita illa d’Estriuvioli, en el petit tram també conegut com Costa de l’Infern. El Cap de Creus va obtenir la protecció per la llei del 2 de març de 1998. La fama del territori podia acabar amb la seva imatge natural salvatge i verge ja que havia esdevingut un lloc amb molt de prestigi des d’inicis del segle XX, amb una gran afluència de la burgesia de Girona i de Barcelona. Una placa de bronze indica la relació d’aquest cap amb el de ponent: “Cabo Fisterra a Cap de Creus”. Aquesta placa, del 1998, és bessona de la mateixa que hi ha a l’extrem oest de Galícia.

P1210026 cala Culip inici GR 11 Des de dalt del Cap de Creus comença el GR.11. A la dreta deixa la Cala Culip i anirà seguint aquestes roques que no són altra cosa que l’extrem més oriental de la serralada dels Pirineus i seguirà una llarga travessa fins arribar al Cantàbric. Precisament l’afluència i el prestigi del Cap de Creus, al que he fet referència abans, van portar a la construcció del Club Mediterranée. Estava situat més a l’esquerra de la cala Culip, a l’indret conegut com a Tudela i ocupava unes 200 hectàrees. El Club era un sistema de turisme diferent al que ja es començava a fer i l’objectiu era disposar d’un espai que mantingués la màxima semblança a un espai natural. Les diverses estances eren bungalows per a dues persones, però sense aigua ni serveis, que estaven agrupats en llocs comuns. La qüestió era mantenir la natura dels voltants amb el mínim impacte, però aquest poble vacacional del 1950, amb 370 bungalows, inevitablement tenia el seu impacte. Ara s’ha de reconèixer que el Club Med era molt més respectuós que altres ciutats turístiques i de fet el primer poblet turístic que van construir a Mallorca, comptava amb petites cabanes fetes de palla i sense llum. Les seves instal·lacions van ser tancades el 2004 (després d’un acord pel qual van ser comprades per l’estat) i es va posar en marxa un projecte de desmuntar tot el conjunt del complex turístic i restaurar el paratge natural, la qual cosa va estar a càrrec dels arquitectes Martí Franch i Ton Ardèvol, entre el 2005 i el 2010. Hi ha un reportatge interessant a: http://www.lugares-abandonados.com/rep087.htm

P1210030 Roques curioses 

 

 

 

 

 

 

Les roques de formes curioses es van repetint.

 

 

 

 P1210032 Casa Museu Salvador Dal

Una hora després, tornem a ser a Port Lligat, ara amb sol i amb una magnífica vista de la casa museu de Dalí. Recordem que Dalí s’hi va instal·lar cap el 1930 i hi va viure amb la seva dona Gala fins el 1982, any en que va morir. Llavors Salvador Dalí va fixar la seva residència al castell de Púbol.

Si vols accedir a la ruta per gps pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6966075